martes, 31 de marzo de 2009
Queixes veïnals
El carrer Riu Ebre inundat
El dissabte passat, dia 28, va ploure a Lleida; es van rentar els carrers, però també, es van inundar zones de carrers on els embornals o desguassos estan taponats. Cada vegada que plou una mica fort a la ciutat, sentim queixes per inundacions de carrers, negats per l’aigua que no pot marxar cap el clavegueram.
Fa l'efecte, que l'empresa concessionària, Aigües de Lleida, sigui impotent per desembussar els embornals. Però que quedi clar; l’empresa concessionària fa una feina encarregada per l’Ajuntament, és com si ho fes la Paeria.
El dissabte es va negar com de costum, el pas de vianants del carrer Riu Ebre número 5, cantonada amb Avinguda València: les padrines que venien carregades amb les bosses o el carro de la compra, les mares que portaven el carro amb el fill, els qui anaven cap a casa a dinar, tots van tenir de passar pel mig de l’Avinguda de València, ja que tota la calçada pròxima al pas de vianants estava inundada. El problema no es soluciona, malgrat que l’Associació de Veïns del Barri de Cappont, ho tingui denunciat a l’Ajuntament, mitjançant escrit adreçat a l’Alcalde des de fa anys.
Ens diuen que tal vegada, el problema d’aquest Alcalde, rau en el seu lema electoral que deia: “Àngel Ros alcalde, perquè li agrada Lleida”, doncs si li agrada Lleida tal i com és, esta clar que no la canviarà, aquest és el gran problema d’aquest Alcalde.
El dissabte passat, dia 28, va ploure a Lleida; es van rentar els carrers, però també, es van inundar zones de carrers on els embornals o desguassos estan taponats. Cada vegada que plou una mica fort a la ciutat, sentim queixes per inundacions de carrers, negats per l’aigua que no pot marxar cap el clavegueram.
Fa l'efecte, que l'empresa concessionària, Aigües de Lleida, sigui impotent per desembussar els embornals. Però que quedi clar; l’empresa concessionària fa una feina encarregada per l’Ajuntament, és com si ho fes la Paeria.
El dissabte es va negar com de costum, el pas de vianants del carrer Riu Ebre número 5, cantonada amb Avinguda València: les padrines que venien carregades amb les bosses o el carro de la compra, les mares que portaven el carro amb el fill, els qui anaven cap a casa a dinar, tots van tenir de passar pel mig de l’Avinguda de València, ja que tota la calçada pròxima al pas de vianants estava inundada. El problema no es soluciona, malgrat que l’Associació de Veïns del Barri de Cappont, ho tingui denunciat a l’Ajuntament, mitjançant escrit adreçat a l’Alcalde des de fa anys.
Ens diuen que tal vegada, el problema d’aquest Alcalde, rau en el seu lema electoral que deia: “Àngel Ros alcalde, perquè li agrada Lleida”, doncs si li agrada Lleida tal i com és, esta clar que no la canviarà, aquest és el gran problema d’aquest Alcalde.
Etiquetas: elcarrriuebre
# entrada de Redaccio : 9:57
lunes, 30 de marzo de 2009
La Tira
L’exemple de l’Ajuntament de Bejís
A l’Ajuntament de Bejís (Castellón), amb 368 habitants, consta en l’acta del Ple de 16/06/2007, Ple de Constitució de l’actual Ajuntament (set regidors), amb alcaldessa del PP, Sra. Herminia Palomar, com abans de fer la votació per la elecció d’Alcalde es diu:
“Por el Secretario de la corporación se da lectura a los artículos 75.7 de la Ley 7/1985 y 177 y 178 de la Ley Orgánica de Régimen Electoral General, e informa que quienes no formulen declaración de intereses no pueden tomar posesión del cargo ni participar en la elección de Alcalde”.
L’article 75/7, de la Ley 7/1985, Reguladora de las Bases de Régimen Local, diu: “Todos los miembros de las Corporaciones Locales formularán declaración sobre causas de posible incompatibilidad y sobre cualquier actividad que les proporcione o pueda proporcionar ingresos económicos. Formularán asimismo declaración de sus bienes patrimoniales. Ambas declaraciones efectuadas en los modelos aprobados por los plenos respectivos, se llevará a cabo antes de la toma de posesión, con ocasión del cese y cuando se modifiquen las circunstancias de hecho. Tales declaraciones se inscribirán en sendos Registros de Intereses, constituidos en cada Corporación Local”.
El que no sabem els Veïns de Lleida, és si els Regidors de l’Ajuntament de Lleida, han fet aquestes obligades declaracions.
Per cert, tenim entès de que hi ha Veïns, que van sol·licitar saber-ho (per escrit) sobre l’alcalde, Sr. Ros, també sobre els regidors Gómez, Camps i Arderiu. Diu que ja fa 18 mesos des de la entrada al Registre i encara no han contestat?
Tant endarreriment fa sospitar, que potser a l’Ajuntament de Lleida, no hi ha massa TRANSPARÈNCIA? ¿Podria ser fins i tot, que aquestes declaracions no haguessin estat fetes?
Ja que en l’Acta del Ple, per Constituir l’Ajuntament de Lleida (29/06/2007) tal particularitat no hi consta, preguntem:
¿Senyor Alcalde, quan veurem al Ple de l’Ajuntament, amb el seu suposat govern d’esquerres, amb majoria absoluta, que s'exigeix als regidors, fer la declaració de bens i de incompatibilitats que mana la llei?
¿Han estat fetes abans del Ple de Constitució, aquestes obligades i imprescindibles declaracions?
A l’Ajuntament de Bejís (Castellón), amb 368 habitants, consta en l’acta del Ple de 16/06/2007, Ple de Constitució de l’actual Ajuntament (set regidors), amb alcaldessa del PP, Sra. Herminia Palomar, com abans de fer la votació per la elecció d’Alcalde es diu:
“Por el Secretario de la corporación se da lectura a los artículos 75.7 de la Ley 7/1985 y 177 y 178 de la Ley Orgánica de Régimen Electoral General, e informa que quienes no formulen declaración de intereses no pueden tomar posesión del cargo ni participar en la elección de Alcalde”.
L’article 75/7, de la Ley 7/1985, Reguladora de las Bases de Régimen Local, diu: “Todos los miembros de las Corporaciones Locales formularán declaración sobre causas de posible incompatibilidad y sobre cualquier actividad que les proporcione o pueda proporcionar ingresos económicos. Formularán asimismo declaración de sus bienes patrimoniales. Ambas declaraciones efectuadas en los modelos aprobados por los plenos respectivos, se llevará a cabo antes de la toma de posesión, con ocasión del cese y cuando se modifiquen las circunstancias de hecho. Tales declaraciones se inscribirán en sendos Registros de Intereses, constituidos en cada Corporación Local”.
El que no sabem els Veïns de Lleida, és si els Regidors de l’Ajuntament de Lleida, han fet aquestes obligades declaracions.
Per cert, tenim entès de que hi ha Veïns, que van sol·licitar saber-ho (per escrit) sobre l’alcalde, Sr. Ros, també sobre els regidors Gómez, Camps i Arderiu. Diu que ja fa 18 mesos des de la entrada al Registre i encara no han contestat?
Tant endarreriment fa sospitar, que potser a l’Ajuntament de Lleida, no hi ha massa TRANSPARÈNCIA? ¿Podria ser fins i tot, que aquestes declaracions no haguessin estat fetes?
Ja que en l’Acta del Ple, per Constituir l’Ajuntament de Lleida (29/06/2007) tal particularitat no hi consta, preguntem:
¿Senyor Alcalde, quan veurem al Ple de l’Ajuntament, amb el seu suposat govern d’esquerres, amb majoria absoluta, que s'exigeix als regidors, fer la declaració de bens i de incompatibilitats que mana la llei?
¿Han estat fetes abans del Ple de Constitució, aquestes obligades i imprescindibles declaracions?
Etiquetas: elexemplebej
# entrada de Redaccio : 1:24
domingo, 29 de marzo de 2009
El llapis impertinent
Baralla al Consell Comarcal: el PSC es plantejà cessar als càrrecs de ERC que hi ha al equip de Govern, per haver denunciat que la senyora d’un Alcalde està col·locada al Consell.
Etiquetas: llap13
# entrada de Redaccio : 0:07
sábado, 28 de marzo de 2009
La Tira
El cas Plaça Blas Infante
La Plaça Blas Infante situada a Cappont, davant mateix de la passarel·la. L’actual Plaça o simulacre de plaça, en els Edictes publicats al BOE de 18 i 24 d’agost de 1979, aquesta zona quedà qualificada com “Sistema de Parques y Jardines Urbanos", es a dir, com a zona verda; d’igual manera esta qualificat al actual Pla General de Lleida.
En data 25 d’abril de 2003, el Ple de l’Ajuntament (BOP nº 59, de 13/05/2003), pren l’acord d’aprovar “la concessió administrativa d’ús privatiu del subsòl de la Plaça Blas Infante, per tal de destinar-lo a la construcció i explotació d’un aparcament públic de vehicles soterrani”.
Al 14 de desembre de 2005 s’inaugurà el pàrking, construït en teoria al subsòl de la Plaça, el que passa es que està construït també a sobre del sòl de la Plaça; es a dir, el Ple de l’Ajuntament va acordar cedir el subsòl (davall, d’on els veïns del barri i durant anys hi aparcaven els cotxes) i en canvi, ara està construït pel davall, però també, per sobre del sòl de la Plaça.
La Plaça Blas Infante situada a Cappont, davant mateix de la passarel·la. L’actual Plaça o simulacre de plaça, en els Edictes publicats al BOE de 18 i 24 d’agost de 1979, aquesta zona quedà qualificada com “Sistema de Parques y Jardines Urbanos", es a dir, com a zona verda; d’igual manera esta qualificat al actual Pla General de Lleida.
En data 25 d’abril de 2003, el Ple de l’Ajuntament (BOP nº 59, de 13/05/2003), pren l’acord d’aprovar “la concessió administrativa d’ús privatiu del subsòl de la Plaça Blas Infante, per tal de destinar-lo a la construcció i explotació d’un aparcament públic de vehicles soterrani”.
Al 14 de desembre de 2005 s’inaugurà el pàrking, construït en teoria al subsòl de la Plaça, el que passa es que està construït també a sobre del sòl de la Plaça; es a dir, el Ple de l’Ajuntament va acordar cedir el subsòl (davall, d’on els veïns del barri i durant anys hi aparcaven els cotxes) i en canvi, ara està construït pel davall, però també, per sobre del sòl de la Plaça.
I com és, que el pàrking o “aparcament de vehicles soterrani”, no està soterrat?
L’Alcalde de Lleida va inaugurar el pàrking ja construït per sobre de la Plaça de Blas Infante, i no es va donar compte d’aquest incompliment, i per dir-ho clar, va mirar cap un altre costat, no fent cas de la llei que diu, que l’alcalde té l’obligació de fer complir els acords del Ple (*).
(*)
Real Decreto 2568/1986, de 28 de noviembre, por el que se aprueba el Reglamento de Organización, Funcionamiento y Régimen Jurídico de las Entidades Locales
Art. 41.
El Alcalde preside la Corporación y ostenta las siguientes atribuciones:
25) Publicar, ejecutar y hacer cumplir los acuerdos del Ayuntamiento.
Els Veïns de Lleida estem obligats a complir totes les lleis:
Tenim de pagar els elevats impostos municipals, per llei.
Si no paguem puntualment els impostos o les multes, ens embarguen els comptes bancaris o ens embarguen els sous, per llei.
Ens posen multes injustes per estacionar en doble fila, per llei.
Se’ns emporta el cotxe la grua perquè estava mal aparcar, per llei.
Si al parquímetre no paguem, ens multen per llei, etc etc.
I SI ELS VEÏNS DE LLEIDA TENIM DE COMPLIR LES LLEIS, COM ÉS QUE L’AJUNTAMENT NO LES COMPLEIX?.
PERQUÈ L’ALCALDE, MAXIM RESPONSABLE DE L’AJUNTAMENT, MIRA CAP UN ALTRE COSTAT I NO VA COMPLIR LA LLEI EN AQUEST ASSUMPTE?
Etiquetas: elcasplablainf
# entrada de Redaccio : 1:10
viernes, 27 de marzo de 2009
Queixes veïnals
Una sirena sense aigua
Uns Veïns/es de Cappont ens fan arribar una queixa per transmetre a l’alcalde de Lleida, Àngel Ros. I partint de la base de que paguen impostos, estan en el seu perfecte dret a opinar i demanar el que creguin convenient.
Es queixen de que no tot està perfecte en el Parc dels Camps Elisis, tal i com ens van voler fer creure el dia de la seva re-inaguració, a primers de l’any 2007: es tracta aquesta vegada de la Font de la Sirena, una font que des de sempre ha estat al mig d’un parterre, una petita i entranyable basseta amb aigua, al mig de la qual hi ha una figura d’una sirena amb un canti; del canti de la sirena sempre hi sortia l’aigua que li donava un encant especial.
Lamentablement, en la remodelació dels Camps Elisis, feta per l’alcalde Ros, no es va tenir la sensibilitat de respectar aquesta basseta; no es va treure, però el cert és que van eliminar l’aigua i van posar pedres en el seu lloc.
Aquest grup de Veïns reivindiquen retirar les pedres i tornar a posar l’aigua a la basseta, pensen que fora un canvi fàcil, respectuós amb la historia dels Camps Elisis i que, a més, sembla incoherent, que per una banda l’Ajuntament va muntar un museu de l’Aigua, al Parc del Aubarés i en canvi als Camps Elisis, ens treuen l’aigua d’una basseta històrica.
Uns Veïns/es de Cappont ens fan arribar una queixa per transmetre a l’alcalde de Lleida, Àngel Ros. I partint de la base de que paguen impostos, estan en el seu perfecte dret a opinar i demanar el que creguin convenient.
Es queixen de que no tot està perfecte en el Parc dels Camps Elisis, tal i com ens van voler fer creure el dia de la seva re-inaguració, a primers de l’any 2007: es tracta aquesta vegada de la Font de la Sirena, una font que des de sempre ha estat al mig d’un parterre, una petita i entranyable basseta amb aigua, al mig de la qual hi ha una figura d’una sirena amb un canti; del canti de la sirena sempre hi sortia l’aigua que li donava un encant especial.
Lamentablement, en la remodelació dels Camps Elisis, feta per l’alcalde Ros, no es va tenir la sensibilitat de respectar aquesta basseta; no es va treure, però el cert és que van eliminar l’aigua i van posar pedres en el seu lloc.
Aquest grup de Veïns reivindiquen retirar les pedres i tornar a posar l’aigua a la basseta, pensen que fora un canvi fàcil, respectuós amb la historia dels Camps Elisis i que, a més, sembla incoherent, que per una banda l’Ajuntament va muntar un museu de l’Aigua, al Parc del Aubarés i en canvi als Camps Elisis, ens treuen l’aigua d’una basseta històrica.
Etiquetas: unsiresenaig
# entrada de Redaccio : 8:30
jueves, 26 de marzo de 2009
La Tira
Pagarem uns interessos innecessaris
Realment, resulta increïble que el nostre Alcalde, que presumia de rebaixar el deute de l’Ajuntament, ens hagués amagat que es devia a Seinsa, factures valorades en 2,4 milions d’euros (399 milions de pessetes), corresponents als anys 2003, 2004, 2005 i 2006.
¿Perquè no ens va explicar la existència d’aquest deute, i a què es deu aquest endarreriment? És un misteri; el que ja no és un misteri, són els 635.000 euros (105 milions de pessetes) que tindrem de pagar en concepte d’interessos, en no ser pagades aquestes factures en el seu moment.
Va dir, que el deute de les factures pendents, més els interessos (tot puja 3,03 milions d’euros, o 504 milions de pessetes) no suposaran un forat pressupostari perquè ja estaven pressupostats per aquest any. Potser no, però perdem 635 mil euros que es podrien destinar a polítiques socials, per exemple.
Els lleidatans tindrem de pagar aquests interessos innecessaris, per una mala gestió de l’Ajuntament. Dona la impressió de que a l’Alcalde no l’importa pagar els interessos, vist el poc interès demostrat en liquidar el deute al seu moment i evitar-nos aquest sobre preu.
La pregunta es fàcil: ¿Quin interès pot haver, en fer-nos pagar interessos innecessaris?
Quan des de tots els estaments oficials s’aconsella estalviar per lluitar contra la crisi, l’Ajuntament (que és el mateix que dir entre tots) tindrà de pagar els 635 mil euros extres, que venen a ser com si els llencéssim a la paperera.
¿Aquesta és la “bona gestió” de l’alcalde Ros? Doncs si aquesta es la bona, que no la faci dolenta...
Realment, resulta increïble que el nostre Alcalde, que presumia de rebaixar el deute de l’Ajuntament, ens hagués amagat que es devia a Seinsa, factures valorades en 2,4 milions d’euros (399 milions de pessetes), corresponents als anys 2003, 2004, 2005 i 2006.
¿Perquè no ens va explicar la existència d’aquest deute, i a què es deu aquest endarreriment? És un misteri; el que ja no és un misteri, són els 635.000 euros (105 milions de pessetes) que tindrem de pagar en concepte d’interessos, en no ser pagades aquestes factures en el seu moment.
Va dir, que el deute de les factures pendents, més els interessos (tot puja 3,03 milions d’euros, o 504 milions de pessetes) no suposaran un forat pressupostari perquè ja estaven pressupostats per aquest any. Potser no, però perdem 635 mil euros que es podrien destinar a polítiques socials, per exemple.
Els lleidatans tindrem de pagar aquests interessos innecessaris, per una mala gestió de l’Ajuntament. Dona la impressió de que a l’Alcalde no l’importa pagar els interessos, vist el poc interès demostrat en liquidar el deute al seu moment i evitar-nos aquest sobre preu.
La pregunta es fàcil: ¿Quin interès pot haver, en fer-nos pagar interessos innecessaris?
Quan des de tots els estaments oficials s’aconsella estalviar per lluitar contra la crisi, l’Ajuntament (que és el mateix que dir entre tots) tindrà de pagar els 635 mil euros extres, que venen a ser com si els llencéssim a la paperera.
¿Aquesta és la “bona gestió” de l’alcalde Ros? Doncs si aquesta es la bona, que no la faci dolenta...
Etiquetas: paginteinnece
# entrada de Redaccio : 0:30
miércoles, 25 de marzo de 2009
Des de la meva finestra
¡ Pou d'abusos, ja !
La Confederació de Federacions de Veïns de Catalunya (CONFAVC), tenia convocada per ahir, una concentració del moviment veïnal a la Plaça Sant Jaume de Barcelona.
La concentració va tenir lloc de 19 a 20 hores, ja que l’Ajuntament de Barcelona, només els va autoritzar el temps d’un hora.
Representants de moltes associacions de veïns de tot Catalunya es van trobar allí; Lleida van estar representada per la AVV de Bordeta i AVV Cappont.
Va ser un acte de clara reivindicació social; el motiu de la concentració va ser ni més ni menys, que una protesta pel desnivell tan abismal, que hi ha entre les apujades percentuals de certs bens o serveis que es consideren bàsics i l’apujada del IPC, o si es vol, dels increments de sous que van també amb l’IPC.
Els representants de la CONFAVC es van dirigir als assistents per explicar que la electricitat s’havia apujat aquest any un 3%, que es té de sumar al 11% del any passat. Que l’aigua l’han apujada un 8%, que els impostos i peatges els han apujat un 4,5% i que el transport de rodalies l’han apujat un 6%.
Però totes aquestes apujades s’han propiciat o s’han permès, tant des del Govern de l’Estat, com des del Govern de la Generalitat, quan a final d’any ens van dir, que el IPC pel 2008 només havia pujat un 1,4%.
I tot això en un context de forta crisi econòmica, quan estem als 3,5 milions d’aturats en tot l’Estat i a Catalunya ja en tenim 455.800, un 11,8%.
Van comentar també, que “aquest desnivell entre l’IPC i les apujades dels serveis bàsics, les apliquen uns Governs que es diuen d’esquerres”.
Els convocants van expressar, i els assistents ho van ratificar, que la crisi econòmica no l’hem provocada la classe treballadora, però sí que som els que més l’estem patint i som per tant, els que la pagarem, mentre que qui ha provocat la crisi ha estat la banca, que ara es veu beneficiada pel Govern amb uns ajuts econòmics a càrrec de tots, uns ajuts que no tenim els treballadors; tampoc els jubilats.
Des de la CONFAVC es demana, no apujar els serveis bàsics per sobre del IPC i que les CONFAVs puguin negociar en tot moment les apujades.
Els organitzadors, en veure a la plaça un desplegament policial, van tenir un record irònic, per les dures agressions policials de fa pocs dies, als estudiants, periodistes i vianants.
L’acte va acabar “emplaçant a les associacions de veïns de Catalunya a una reivindicació de llarg recorregut que comença avui, aquí”.
La Confederació de Federacions de Veïns de Catalunya (CONFAVC), tenia convocada per ahir, una concentració del moviment veïnal a la Plaça Sant Jaume de Barcelona.
La concentració va tenir lloc de 19 a 20 hores, ja que l’Ajuntament de Barcelona, només els va autoritzar el temps d’un hora.
Representants de moltes associacions de veïns de tot Catalunya es van trobar allí; Lleida van estar representada per la AVV de Bordeta i AVV Cappont.
Va ser un acte de clara reivindicació social; el motiu de la concentració va ser ni més ni menys, que una protesta pel desnivell tan abismal, que hi ha entre les apujades percentuals de certs bens o serveis que es consideren bàsics i l’apujada del IPC, o si es vol, dels increments de sous que van també amb l’IPC.
Els representants de la CONFAVC es van dirigir als assistents per explicar que la electricitat s’havia apujat aquest any un 3%, que es té de sumar al 11% del any passat. Que l’aigua l’han apujada un 8%, que els impostos i peatges els han apujat un 4,5% i que el transport de rodalies l’han apujat un 6%.
Però totes aquestes apujades s’han propiciat o s’han permès, tant des del Govern de l’Estat, com des del Govern de la Generalitat, quan a final d’any ens van dir, que el IPC pel 2008 només havia pujat un 1,4%.
I tot això en un context de forta crisi econòmica, quan estem als 3,5 milions d’aturats en tot l’Estat i a Catalunya ja en tenim 455.800, un 11,8%.
Van comentar també, que “aquest desnivell entre l’IPC i les apujades dels serveis bàsics, les apliquen uns Governs que es diuen d’esquerres”.
Els convocants van expressar, i els assistents ho van ratificar, que la crisi econòmica no l’hem provocada la classe treballadora, però sí que som els que més l’estem patint i som per tant, els que la pagarem, mentre que qui ha provocat la crisi ha estat la banca, que ara es veu beneficiada pel Govern amb uns ajuts econòmics a càrrec de tots, uns ajuts que no tenim els treballadors; tampoc els jubilats.
Des de la CONFAVC es demana, no apujar els serveis bàsics per sobre del IPC i que les CONFAVs puguin negociar en tot moment les apujades.
Els organitzadors, en veure a la plaça un desplegament policial, van tenir un record irònic, per les dures agressions policials de fa pocs dies, als estudiants, periodistes i vianants.
L’acte va acabar “emplaçant a les associacions de veïns de Catalunya a una reivindicació de llarg recorregut que comença avui, aquí”.
Etiquetas: prouabusja
# entrada de Redaccio : 8:16
martes, 24 de marzo de 2009
La Tira
Els lleidatans volen que les Basses, tornin a ser LES BASSES
En mig de l’enrenou que ha suposat a Lleida l’ampliació del parc de les Basses d’Alpicat en sis hectàrees i la previsió d’un sostre de 12.000 metres quadrats per a usos comercials i 3.000 per a usos hotelers, l’alcalde Ros assegura que el projecte respecta “escrupulosament el procés de participació”.
A veure alcalde, no capgireu les coses i dieu la veritat: el procés de participació va respectar escrupulosament les intencions predeterminades per l’equip de Govern, que es una qüestió ben diferent.
En el procés de participació ciutadana (amb entitats de la ciutat) vàreu portar unes directrius ja preses, en forma de cessions d’us a centres comercials.
Es a dir, es fa una cessió d’ús durant 50 anys, a algú que hi muntarà una activitat comercial amb ànim de lucre, sense tenir de comprar local comercial, ni tenir de pagar lloguer.
Aquest aspecte, és el que vàreu “colar de tapadillo”, tot i dient que fora un complement a les piscines, al càmping, a les zones de passeig, a les zones de fotting. Concretament, es diu que voleu posar: una zona de bicicletes, una zona de cavalls, un local de balls de saló, uns restaurants, una zona comercial, etc.
Perquè tots els lleidatans ho entenguin, vol privatitzar un espai públic per a finalitats comercials amb ànim de lucre, com abans ja va fer amb el Camp d’Esports (gimnàs i piscina privats), amb el pati d’equipaments de Balafia (ciutat esportiva), amb la parcel·la de equipaments al campus de la UDL (ara per a construir dos blocs de pisos), amb la plaça de Blas Infante (ocupada amb un pàrking privat), amb gran part dels Camps Elisis (cedits a una empresa que es diu Fira de Lleida, empresa de la qual, ell és President), etc.
A més, també es critica el dirigisme municipal en un procés de participació, on no es van tenir en compte, les propostes no afins amb els seus projectes privatitzadors. Tampoc tenim cap garantia ni una, de que el procés de participació doni els resultats que diu, ja que no va ser transparent, però ell anuncia els resultats i ho pontifica.
I ja que l’alcalde Ros vol ser escrupulós, ho pot ser respectant el patrimoni públic de tots els lleidatans en comptes de privatitzar-lo.
El que sí està clar, és que la majoria dels lleidatans, volen que les Basses es tornin a posar en funcionament i que per tant, tornin a ser LES BASSES, encara que tal desig no quadri amb els projectes privatitzadors de l’Alcalde.
En mig de l’enrenou que ha suposat a Lleida l’ampliació del parc de les Basses d’Alpicat en sis hectàrees i la previsió d’un sostre de 12.000 metres quadrats per a usos comercials i 3.000 per a usos hotelers, l’alcalde Ros assegura que el projecte respecta “escrupulosament el procés de participació”.
A veure alcalde, no capgireu les coses i dieu la veritat: el procés de participació va respectar escrupulosament les intencions predeterminades per l’equip de Govern, que es una qüestió ben diferent.
En el procés de participació ciutadana (amb entitats de la ciutat) vàreu portar unes directrius ja preses, en forma de cessions d’us a centres comercials.
Es a dir, es fa una cessió d’ús durant 50 anys, a algú que hi muntarà una activitat comercial amb ànim de lucre, sense tenir de comprar local comercial, ni tenir de pagar lloguer.
Aquest aspecte, és el que vàreu “colar de tapadillo”, tot i dient que fora un complement a les piscines, al càmping, a les zones de passeig, a les zones de fotting. Concretament, es diu que voleu posar: una zona de bicicletes, una zona de cavalls, un local de balls de saló, uns restaurants, una zona comercial, etc.
Perquè tots els lleidatans ho entenguin, vol privatitzar un espai públic per a finalitats comercials amb ànim de lucre, com abans ja va fer amb el Camp d’Esports (gimnàs i piscina privats), amb el pati d’equipaments de Balafia (ciutat esportiva), amb la parcel·la de equipaments al campus de la UDL (ara per a construir dos blocs de pisos), amb la plaça de Blas Infante (ocupada amb un pàrking privat), amb gran part dels Camps Elisis (cedits a una empresa que es diu Fira de Lleida, empresa de la qual, ell és President), etc.
A més, també es critica el dirigisme municipal en un procés de participació, on no es van tenir en compte, les propostes no afins amb els seus projectes privatitzadors. Tampoc tenim cap garantia ni una, de que el procés de participació doni els resultats que diu, ja que no va ser transparent, però ell anuncia els resultats i ho pontifica.
I ja que l’alcalde Ros vol ser escrupulós, ho pot ser respectant el patrimoni públic de tots els lleidatans en comptes de privatitzar-lo.
El que sí està clar, és que la majoria dels lleidatans, volen que les Basses es tornin a posar en funcionament i que per tant, tornin a ser LES BASSES, encara que tal desig no quadri amb els projectes privatitzadors de l’Alcalde.
Etiquetas: elllevollesbass
# entrada de Redaccio : 0:31
lunes, 23 de marzo de 2009
Col·laboradors
Per S.R.
Cómo denunciar un robo en ESPAÑA
Yo tengo un sueño ligero y una noche noté que había alguien rondando por el jardín de mi casa. Me levanté silenciosamente y me quedé escuchando leves
ruidos que venían de fuera, hasta que vi una silueta a través de la ventana del baño.
Como mi casa es muy segura, con protecciones en ventanas, cierres internos en las puertas y una reja parecida a la que tiene una jaula de leones, no me preocupé demasiado, pero estaba claro que no iba a dejar al ladrón ahí contemplándolo tranquilamente
Llamé a la policía e informé de la situación, dándoles mi dirección. Me preguntaron si el ladrón estaba armado; de qué calibre era el arma; si estaba solo o acompañado.
Aclaré que no sabía y me dijeron que no había ninguna patrulla cerca para ayudar, pero que iban a mandar a alguien en el momento que fuera posible, que si pasaba algo, volviera a llamar....
Dos minutos después llamé nuevamente y dije con voz calmada: “¡Hola!
hace un rato llamé porque había alguien en mi jardín. Ya no hay necesidad de que se den prisa. Ya maté al tipo con un tiro de escopeta calibre 12 que tengo guardada para estas situaciones.
El tiro se lo pegué en la cabeza. ¡Le volé los sesos con la bala y ahora están esparcidos por el jardín!..”.
Pasados tres minutos, había en mi calle:
5 patrullas de la policía, agentes de los Geos, un helicóptero, 2 unidades de Bomberos, el Defensor del Pueblo, el representante de Defensa Civil, 2 ambulancias, un equipo de reporteros de TV, fotógrafos de la Primera, Segunda Tercera la Cuarta y Las Últimas Noticias, un fiscal del Ministerio Público, 1 diputado, 2 concejales y un grupo de los derechos humanos, que no se perderían esto por nada del mundo.
El ladrón fue apresado mirando todo con cara de asombro. Por el gran despliegue de fuerzas debió pensar que era la casa de Zapatero o de otro personaje político de gran influencia
En medio del tumulto, un teniente se aproximó y me dijo: "Creí que había dicho, que había matado al ladrón". Yo le contesté: "Creí que me habían dicho, que no había nadie disponible..."
Viva España !!!
Cómo denunciar un robo en ESPAÑA
Yo tengo un sueño ligero y una noche noté que había alguien rondando por el jardín de mi casa. Me levanté silenciosamente y me quedé escuchando leves
ruidos que venían de fuera, hasta que vi una silueta a través de la ventana del baño.
Como mi casa es muy segura, con protecciones en ventanas, cierres internos en las puertas y una reja parecida a la que tiene una jaula de leones, no me preocupé demasiado, pero estaba claro que no iba a dejar al ladrón ahí contemplándolo tranquilamente
Llamé a la policía e informé de la situación, dándoles mi dirección. Me preguntaron si el ladrón estaba armado; de qué calibre era el arma; si estaba solo o acompañado.
Aclaré que no sabía y me dijeron que no había ninguna patrulla cerca para ayudar, pero que iban a mandar a alguien en el momento que fuera posible, que si pasaba algo, volviera a llamar....
Dos minutos después llamé nuevamente y dije con voz calmada: “¡Hola!
hace un rato llamé porque había alguien en mi jardín. Ya no hay necesidad de que se den prisa. Ya maté al tipo con un tiro de escopeta calibre 12 que tengo guardada para estas situaciones.
El tiro se lo pegué en la cabeza. ¡Le volé los sesos con la bala y ahora están esparcidos por el jardín!..”.
Pasados tres minutos, había en mi calle:
5 patrullas de la policía, agentes de los Geos, un helicóptero, 2 unidades de Bomberos, el Defensor del Pueblo, el representante de Defensa Civil, 2 ambulancias, un equipo de reporteros de TV, fotógrafos de la Primera, Segunda Tercera la Cuarta y Las Últimas Noticias, un fiscal del Ministerio Público, 1 diputado, 2 concejales y un grupo de los derechos humanos, que no se perderían esto por nada del mundo.
El ladrón fue apresado mirando todo con cara de asombro. Por el gran despliegue de fuerzas debió pensar que era la casa de Zapatero o de otro personaje político de gran influencia
En medio del tumulto, un teniente se aproximó y me dijo: "Creí que había dicho, que había matado al ladrón". Yo le contesté: "Creí que me habían dicho, que no había nadie disponible..."
Viva España !!!
Etiquetas: comdenunroenes
# entrada de Redaccio : 7:55
domingo, 22 de marzo de 2009
El llapis impertinent
L'Associació de Veïns de Jaume I, demana retirar el niu de la cigonya a Sant Martí
Etiquetas: llap13
# entrada de Redaccio : 8:36
sábado, 21 de marzo de 2009
Des de la meva finestra
Zero Zapatero
En els nostres dies, hi ha coses que són considerades bàsiques o si es vol imprescindibles per una economia domèstica. El subministrament de energia elèctrica és una d’elles. En correspondència, qualsevol oscil·lació en el preu d’aquests bens afecta d’una forma directa la economia domèstica.
Les alarmes veïnals han saltat, en rebre els usuaris el rebut de llum del mes de febrer (corresponent a desembre-gener), emès per la companyia elèctrica de torn. L’increment de la factura comparada amb l’anterior (o fins i tot amb la de fa un any) es senzillament escandalós.
Senyors del Govern: no hi ha cap justificació ni una, perquè els veïns tinguem de suportar en el rebut de la llum, pujades del 125%. Amb més motiu, si ja estem suportant des de fa uns anys pujades en el rebut, justificades en un suposat “dèficit tarifari”, que no es correspon amb la realitat, ja que les companyies elèctriques tenen a final d’any uns beneficis escandalosos.
A més, el passat estiu, el Govern va aprovar una apujada de la llum, que està en una mitjana de només el 8%.
Les companyies elèctriques al·leguen la periodicitat de la factura: al 2009 el rebut passa de ser bimestral a mensual en el que ha entrat en funcionament una nova manera de treure els diners als veïns; ara hi tindrem una penalització per “consum excedit” de potencia al mes. Ara tot els que excedeix de 500 kwh al mes quedarà fortament gravat.
Es a dir, mentre la crisi empeny els preus de tota la cistella de la compra cap a baix , el kilovat es dispara vertiginosament cap dalt, per disgust de la malmesa economia dels veïns. Y el president Zapatero fent discursets de bla, bla, bla, sense parar.
Queda clar, que en Zapatero protegeix molt més a les riques companyies elèctriques, que als veïns del país, molts del quals estan ja afectats per la crisi que fins fa poc, ell mateix negava .
En aquest sentit, nosaltres hem de qualificar amb un “zero” la política social de Zapatero.
En els nostres dies, hi ha coses que són considerades bàsiques o si es vol imprescindibles per una economia domèstica. El subministrament de energia elèctrica és una d’elles. En correspondència, qualsevol oscil·lació en el preu d’aquests bens afecta d’una forma directa la economia domèstica.
Les alarmes veïnals han saltat, en rebre els usuaris el rebut de llum del mes de febrer (corresponent a desembre-gener), emès per la companyia elèctrica de torn. L’increment de la factura comparada amb l’anterior (o fins i tot amb la de fa un any) es senzillament escandalós.
Senyors del Govern: no hi ha cap justificació ni una, perquè els veïns tinguem de suportar en el rebut de la llum, pujades del 125%. Amb més motiu, si ja estem suportant des de fa uns anys pujades en el rebut, justificades en un suposat “dèficit tarifari”, que no es correspon amb la realitat, ja que les companyies elèctriques tenen a final d’any uns beneficis escandalosos.
A més, el passat estiu, el Govern va aprovar una apujada de la llum, que està en una mitjana de només el 8%.
Les companyies elèctriques al·leguen la periodicitat de la factura: al 2009 el rebut passa de ser bimestral a mensual en el que ha entrat en funcionament una nova manera de treure els diners als veïns; ara hi tindrem una penalització per “consum excedit” de potencia al mes. Ara tot els que excedeix de 500 kwh al mes quedarà fortament gravat.
Es a dir, mentre la crisi empeny els preus de tota la cistella de la compra cap a baix , el kilovat es dispara vertiginosament cap dalt, per disgust de la malmesa economia dels veïns. Y el president Zapatero fent discursets de bla, bla, bla, sense parar.
Queda clar, que en Zapatero protegeix molt més a les riques companyies elèctriques, que als veïns del país, molts del quals estan ja afectats per la crisi que fins fa poc, ell mateix negava .
En aquest sentit, nosaltres hem de qualificar amb un “zero” la política social de Zapatero.
Etiquetas: zerozapat
# entrada de Redaccio : 11:13
viernes, 20 de marzo de 2009
A día de hoy
Las historietas del abuelo Cebolleta
Hace pocos días, un empresario desesperado, se montó en su camión con dos latas de gasolina en la cabina y aparcando delante de la puerta del Ayuntamiento que le debía 400.000 euros (65 millones de pesetas), amenazó con prenderle fuego a la gasolina si no le pagaban. Después de unas negociaciones muy tensas les arrancó la promesa de que le pagarían la mitad.
Esa es la forma como paga la Administración española a sus proveedores, tarde y mal. ¿Por qué? Pues muy sencillo, si en nuestro país la Justicia fuera recta y justa esto no ocurriría, porque a la mínima, la Justicia condenaría severamente al alcalde responsable de la morosidad, o al consejero de turno en la misma circunstancia, porque si el empresario no paga el IBI en un plazo que dura unos días, es sancionado con un recargo del 20%.
Para ratificarse en el ejemplo, aparece el Gobierno y nos dice que la culpa de la crisis económica es de la banca. Pero vamos a ver; si el presidente nos dijo sólo hace unos meses que nuestro sistema bancario era modélico en el mundo entero? ¿En que quedamos? Claro que después hubo que aflojarles muchos millones en avales, siendo el Gobierno plenamente consciente de que lo hacía porque la banca española tenía que afrontar un elevado endeudamiento exterior, fruto de nuestra economía recalentada.
Ahora, cuando la banca ha publicado sus beneficios que han sido bastante menores que en otros años, aparece el presidente del Gobierno diciendo que “no es momento de beneficios”. Y porque no ha criticado los sueldos elevadísimos de muchos diputados, de bastantes alcaldes y de incontables cargos de confianza? Porque no ha criticado, los sueldos millonarios de los componentes de cúpulas bancarias en vez de criticar los beneficios? Pues menos mal que los bancos tienen beneficios, porque sino fuera así tendrían que cerrar.
Y todo esto, cuando no hace tantos meses, un Zapatero eufórico clamaba a los cuatro vientos la inexistencia de crisis en España, llamando catastrofistas a cuantos avisaban de la verdad.
Quizás está llegando el momento de decirle a Zapatero, que basta ya de embustes y de comedietas de tres al cuatro. Tiene sobre sus espaldas la responsabilidad de cinco años de impasibilidad ante la crisis que se acercaba galopante y él, el que nos ha explicado tantos rollos, no tomó ni una sola medida que sirviera para prevenir el cataclismo.
Más le valdría que la Administración pagara sus deudas y evitaran que miles de empresas tengan que cerrar echando a sus trabajadores. El plan para hacer unas obras en los municipios, son simplemente una maniobra de distracción que nada soluciona, estando ya cerca de los 4 millones de parados.
La culpa es muy fea y a nadie le gusta cargar con ella; aquí ha tenido culpa el Gobierno, cuyo responsable legal es su presidente, por no ordenar al Banco de España que tuviera rigurosidad con la banca, para impedir que se dieran los créditos hipotecarios sin garantía ninguna y por unos valores de tasación del 125%.
Han tenido culpa también los titulares de los créditos, que intuyendo que esto podría explotar en cualquier momento, han jugado a la ruleta rusa del tiempo pasa, intentando zafarse de la explosión.
Que deje ya de buscar otros culpables; asuma su responsabilidad y actúe con eficacia. Ya no nos creemos ninguna de sus historietas del tebeo, a modo de batallitas del abuelo Cebolleta.
Hace pocos días, un empresario desesperado, se montó en su camión con dos latas de gasolina en la cabina y aparcando delante de la puerta del Ayuntamiento que le debía 400.000 euros (65 millones de pesetas), amenazó con prenderle fuego a la gasolina si no le pagaban. Después de unas negociaciones muy tensas les arrancó la promesa de que le pagarían la mitad.
Esa es la forma como paga la Administración española a sus proveedores, tarde y mal. ¿Por qué? Pues muy sencillo, si en nuestro país la Justicia fuera recta y justa esto no ocurriría, porque a la mínima, la Justicia condenaría severamente al alcalde responsable de la morosidad, o al consejero de turno en la misma circunstancia, porque si el empresario no paga el IBI en un plazo que dura unos días, es sancionado con un recargo del 20%.
Para ratificarse en el ejemplo, aparece el Gobierno y nos dice que la culpa de la crisis económica es de la banca. Pero vamos a ver; si el presidente nos dijo sólo hace unos meses que nuestro sistema bancario era modélico en el mundo entero? ¿En que quedamos? Claro que después hubo que aflojarles muchos millones en avales, siendo el Gobierno plenamente consciente de que lo hacía porque la banca española tenía que afrontar un elevado endeudamiento exterior, fruto de nuestra economía recalentada.
Ahora, cuando la banca ha publicado sus beneficios que han sido bastante menores que en otros años, aparece el presidente del Gobierno diciendo que “no es momento de beneficios”. Y porque no ha criticado los sueldos elevadísimos de muchos diputados, de bastantes alcaldes y de incontables cargos de confianza? Porque no ha criticado, los sueldos millonarios de los componentes de cúpulas bancarias en vez de criticar los beneficios? Pues menos mal que los bancos tienen beneficios, porque sino fuera así tendrían que cerrar.
Y todo esto, cuando no hace tantos meses, un Zapatero eufórico clamaba a los cuatro vientos la inexistencia de crisis en España, llamando catastrofistas a cuantos avisaban de la verdad.
Quizás está llegando el momento de decirle a Zapatero, que basta ya de embustes y de comedietas de tres al cuatro. Tiene sobre sus espaldas la responsabilidad de cinco años de impasibilidad ante la crisis que se acercaba galopante y él, el que nos ha explicado tantos rollos, no tomó ni una sola medida que sirviera para prevenir el cataclismo.
Más le valdría que la Administración pagara sus deudas y evitaran que miles de empresas tengan que cerrar echando a sus trabajadores. El plan para hacer unas obras en los municipios, son simplemente una maniobra de distracción que nada soluciona, estando ya cerca de los 4 millones de parados.
La culpa es muy fea y a nadie le gusta cargar con ella; aquí ha tenido culpa el Gobierno, cuyo responsable legal es su presidente, por no ordenar al Banco de España que tuviera rigurosidad con la banca, para impedir que se dieran los créditos hipotecarios sin garantía ninguna y por unos valores de tasación del 125%.
Han tenido culpa también los titulares de los créditos, que intuyendo que esto podría explotar en cualquier momento, han jugado a la ruleta rusa del tiempo pasa, intentando zafarse de la explosión.
Que deje ya de buscar otros culpables; asuma su responsabilidad y actúe con eficacia. Ya no nos creemos ninguna de sus historietas del tebeo, a modo de batallitas del abuelo Cebolleta.
Etiquetas: histodelabucebo
# entrada de Redaccio : 1:22
jueves, 19 de marzo de 2009
El Confidente
Leire Pajin pide "Altura de miras", mirándonos desde la altura de su cargo
La Secretaria de Organización del PSOE, Leire Pajin, suele salir en la tribuna dando lecciones de moralina a todos. El problema es que no puede impartir lecciones de ética, quien no se ha comportado éticamente; con mayor motivo, cuando estas lecciones se dan pagadas con dinero público.
Desde esta Secretaría de Estado que ocupaba Pajin, se destinaron 8 mil millones de euros en subvenciones para organismos internacionales. A lo que hay que sumar otros 9 mil millones destinados a Cooperación Internacional.
Para entendernos, entre 2004 y 2008 desde la Secretaría que ocupaba Pajin se dieron 17 millones de euros, que son 2.828 millones de pesetas, en Cooperación Internacional.
Da la sensación de que ahí todo el que pidió subvención la recibió, bueno, todos no, los ciudadanos españoles nos quedamos al margen.
En todo caso, han percibido algún beneficio o alivio, desde la Cooperación Internacional, los ciudadanos españoles que precisando ayudas se quedaron al margen?
Han sido organismos internacionales, los que advierten del despilfarro por falta de objetivos estratégicos. El Comité de Ayuda al Desarrollo e Intermón, se están preguntando donde han ido a parar realmente estas subvenciones.
Precisamente, esta pregunta es la debería esclarecerse y mientras esto no suceda, las lecciones éticas de la alicantina Pajin nos parecerán increíbles.
Resulta sorprendente y casi obsceno, que una Secretaria de Organización de un partido con mando en el Gobierno, salga al estrado pidiendo “Altura de miras...que piensen en los españoles” y comunicándonos algo totalmente increíble, como que “El sistema financiero español, es un sistema saneado y tiene unos controles que han funcionado”.
Pues mire señora, precisamente ha sido todo lo contrario y si se lee la prensa, se dará cuenta de que hay cantidad de cajas de ahorros, pidiendo una nacionalización encubierta, precisamente porque no están saneadas, sino totalmente agujereadas porque los controles no han funcionado.
Parece que el sectarismo y la prepotencia acostumbran a atar una venda sobre los ojos a su usuario. Pero todo ello también puede poner de manifiesto, el concepto de borregos que tienen de nosotros, quienes nos gobiernan.
Sólo queda pedirle a esta señora, que nos explique dónde han ido a parar realmente las subvenciones con dinero público, dadas entre 2004 y 2008 desde la Secretaría que ocupaba.
La Secretaria de Organización del PSOE, Leire Pajin, suele salir en la tribuna dando lecciones de moralina a todos. El problema es que no puede impartir lecciones de ética, quien no se ha comportado éticamente; con mayor motivo, cuando estas lecciones se dan pagadas con dinero público.
Desde esta Secretaría de Estado que ocupaba Pajin, se destinaron 8 mil millones de euros en subvenciones para organismos internacionales. A lo que hay que sumar otros 9 mil millones destinados a Cooperación Internacional.
Para entendernos, entre 2004 y 2008 desde la Secretaría que ocupaba Pajin se dieron 17 millones de euros, que son 2.828 millones de pesetas, en Cooperación Internacional.
Da la sensación de que ahí todo el que pidió subvención la recibió, bueno, todos no, los ciudadanos españoles nos quedamos al margen.
En todo caso, han percibido algún beneficio o alivio, desde la Cooperación Internacional, los ciudadanos españoles que precisando ayudas se quedaron al margen?
Han sido organismos internacionales, los que advierten del despilfarro por falta de objetivos estratégicos. El Comité de Ayuda al Desarrollo e Intermón, se están preguntando donde han ido a parar realmente estas subvenciones.
Precisamente, esta pregunta es la debería esclarecerse y mientras esto no suceda, las lecciones éticas de la alicantina Pajin nos parecerán increíbles.
Resulta sorprendente y casi obsceno, que una Secretaria de Organización de un partido con mando en el Gobierno, salga al estrado pidiendo “Altura de miras...que piensen en los españoles” y comunicándonos algo totalmente increíble, como que “El sistema financiero español, es un sistema saneado y tiene unos controles que han funcionado”.
Pues mire señora, precisamente ha sido todo lo contrario y si se lee la prensa, se dará cuenta de que hay cantidad de cajas de ahorros, pidiendo una nacionalización encubierta, precisamente porque no están saneadas, sino totalmente agujereadas porque los controles no han funcionado.
Parece que el sectarismo y la prepotencia acostumbran a atar una venda sobre los ojos a su usuario. Pero todo ello también puede poner de manifiesto, el concepto de borregos que tienen de nosotros, quienes nos gobiernan.
Sólo queda pedirle a esta señora, que nos explique dónde han ido a parar realmente las subvenciones con dinero público, dadas entre 2004 y 2008 desde la Secretaría que ocupaba.
Etiquetas: leipajpialtur
# entrada de Redaccio : 9:11
miércoles, 18 de marzo de 2009
Cartes al Director
La tarea imaginaria del "Regidor de barrio"
En días pasados leí en prensa y por internet en la página de la Paeria, que el alcalde, Sr. Ros, había tenido una reunión con los regidores de barrio, para comentar las incidencias que sucedían en los diversos barrios de la ciudad.
En la noticia se especificaban las obligaciones y tareas que dichos señores/as habían de desempeñar: visita regular a los centros cívicos, atender las consultas de los ciudadanos y entidades del barrio, gestionar las cuestiones que se planteen, velar por los equipamientos, servicios municipales, espacios públicos urbanos, hacer visitas regulares de comprobación, controlar las actividades ofrecidas por la Paeria y representar al Ayuntamiento en los consejos escolares de los centros del barrio, etc, etc.
Todo muy bonito, pero a mí personalmente me causó risa.
Estos señores/as, o por lo menos algunos de ellos, no se presentan por el barrio. Bueno perdón, alguno sí, porque vive en él y lógicamente tienen que ir a su casa a comer y dormir. Porque los regidores de barrio, señor, también comen y duermen.
Pero por lo que se refiere a los problemas del barrio, no son ellos los que los solucionan, sino las Asociaciones de Vecinos (cuyos miembros no cobran nada por las gestiones, son voluntarios que trabajan por y para el barrio) e incluso los propios vecinos, particularmente. Ellos (algunos regidores/ras) sólo están para hacerse la foto en el momento oportuno y salir en la prensa.
Esto es una vergüenza para los ciudadanos de a pié, los que sólo tenemos la obligación de pagar (porque somos nosotros quienes les pagamos el sueldo con nuestros impuestos, que no son pocos) y callar.
Queda muy bonito y vistoso, oír decir al Sr. Ros, que la primera obligación de los regidores de barrio es ocuparse del mismo (el barrio, se entiende, no sean mal pensados).
Pues le diré, Sr. Ros, que no le hacen ni puñetero caso.
Le voy a dar, gratuitamente, mi opinión al respecto de ayudar en la economía del Ayuntamiento en estos tiempos de crisis: No les pague a todos estos regidores los 1.500 euros que tengo entendido cobran al mes, sólo por llamarse “Regidores de barrio”, aparte naturalmente, del “sueldazo” que cobran por ser regidores del Ayuntamiento. Imagínese lo que aumentarían las arcas de esa casa, que se supone, es de todos pero de la que sólo disfrutan unos cuantos. Con este dinero dedíquense a ayudar a gente que verdaderamente está mal y que apenas pueden dar de comer a sus hijos.
Teresa C.
En días pasados leí en prensa y por internet en la página de la Paeria, que el alcalde, Sr. Ros, había tenido una reunión con los regidores de barrio, para comentar las incidencias que sucedían en los diversos barrios de la ciudad.
En la noticia se especificaban las obligaciones y tareas que dichos señores/as habían de desempeñar: visita regular a los centros cívicos, atender las consultas de los ciudadanos y entidades del barrio, gestionar las cuestiones que se planteen, velar por los equipamientos, servicios municipales, espacios públicos urbanos, hacer visitas regulares de comprobación, controlar las actividades ofrecidas por la Paeria y representar al Ayuntamiento en los consejos escolares de los centros del barrio, etc, etc.
Todo muy bonito, pero a mí personalmente me causó risa.
Estos señores/as, o por lo menos algunos de ellos, no se presentan por el barrio. Bueno perdón, alguno sí, porque vive en él y lógicamente tienen que ir a su casa a comer y dormir. Porque los regidores de barrio, señor, también comen y duermen.
Pero por lo que se refiere a los problemas del barrio, no son ellos los que los solucionan, sino las Asociaciones de Vecinos (cuyos miembros no cobran nada por las gestiones, son voluntarios que trabajan por y para el barrio) e incluso los propios vecinos, particularmente. Ellos (algunos regidores/ras) sólo están para hacerse la foto en el momento oportuno y salir en la prensa.
Esto es una vergüenza para los ciudadanos de a pié, los que sólo tenemos la obligación de pagar (porque somos nosotros quienes les pagamos el sueldo con nuestros impuestos, que no son pocos) y callar.
Queda muy bonito y vistoso, oír decir al Sr. Ros, que la primera obligación de los regidores de barrio es ocuparse del mismo (el barrio, se entiende, no sean mal pensados).
Pues le diré, Sr. Ros, que no le hacen ni puñetero caso.
Le voy a dar, gratuitamente, mi opinión al respecto de ayudar en la economía del Ayuntamiento en estos tiempos de crisis: No les pague a todos estos regidores los 1.500 euros que tengo entendido cobran al mes, sólo por llamarse “Regidores de barrio”, aparte naturalmente, del “sueldazo” que cobran por ser regidores del Ayuntamiento. Imagínese lo que aumentarían las arcas de esa casa, que se supone, es de todos pero de la que sólo disfrutan unos cuantos. Con este dinero dedíquense a ayudar a gente que verdaderamente está mal y que apenas pueden dar de comer a sus hijos.
Teresa C.
Etiquetas: lataimgdelregbarr
# entrada de Redaccio : 0:20
martes, 17 de marzo de 2009
Des de la meva finestra
Quan els núvols anuncien la tronada
Diu el tòpic, que els catalans som garrepes. Ara però, al ritme que estan gastant les Administracions Públiques catalanes, tindran de revisar el tòpic.
Les depeses abundants, supèrflues i inútils del Govern de la Generalitat, han rebentat el tòpic; els catalans ja no som garrepes; som dilapidadors. Precisant diria: en tant que ciutadans, la majoria som uns “pobrets”, però institucionalment gastem com uns “ricachos”, encara que sigui en despeses no gens útils per la ciutadania.
Si rebusquem en la premsa d’un any endarrera, veurem de tot, despeses variades, multicolors, inútils, absurdes i fins i tot provocadores, per uns ciutadans que a dures penes poden subsistir amb el subsidi de l’atur, que ja se’ls esta acabant. Aquest és el panorama a que ens han portat les polítiques que s’apliquen, entre altres són responsables el president Montilla, el conseller Saura i el vicepresident Carod. Estem en un escenari molt diferent al de la mentalitat catalana, d’austeritat, prudència i utilitat.
Podríem citar, que en les ambaixades obertes per la Generalitat de Catalunya, a Paris, Brussel·les, Milán, Berlín i Londres ens gastem 70 milions d’euros anuals. I perquè? Que en trèiem els ciutadans de les ambaixades ?
També podríem recordar les despeses en subvencions a la premsa: en el any 20005 van ser de 7,9 milions d’euros, al 2006 de 10,9 milions i al 2007 de 17,5 milions d’euros.
I perquè cal subvencionar a la premsa? Perquè és molt simpàtica, perquè no parli malament del Govern, o perquè no publiqui certes veritats? Em pregunto si ens és d’alguna utilitat ciutadana, el subvencionar a la premsa? En fi, grans subvencions no enteses a la premsa, però mínims ajuts pels afectats per la Llei de Dependència.
Fa poc que vam saber que la Fiscalia investiga a sis conselleries de la Generalitat, per si s’hagués donat algun cas de malversació de fons públics, al pagar informes de, suposadament, dubtosa utilitat publica.
Ja només faltava sortir a escena, la subvenció donada al col·lectiu independentista, L’Esbarzer, amb 1,2 milions d’euros.
El mateix Carod va dir, que Catalunya esta cansada de ser la fabrica d’impostos per Espanya. No obstant, les paraules de Carod que més m’han cridat l’atenció, es quan diu: “No necessitem discursos i menys dels de la supèrbia de en Solbes, sinó solucions i diners, perquè a Catalunya cada vegada la gent esta més farta”.
També em vaig fixar, en les paraules de Ernest Maragall, criticant a ICV per treure gent al carrer a manifestar-se contra la seva llei. Que el PSC qualifiqués a ICV de “talibanistes ecològics, infantilistes i bolcheviques” diu ben a les clares, com deuen estar les coses per allà dintre.
És cert honorable Carod, que a Catalunya la gent cada vegada esta més farta de la situació, però no li càpiga el menor dubte, de que també està farta de vostès.
A més... entre vostès no s’entenen; no és cert?
¿I no és cert, honorable Carod, que pels passadissos de la Generalitat, es diu que tindrem eleccions anticipades al mes de juny?
Diu el tòpic, que els catalans som garrepes. Ara però, al ritme que estan gastant les Administracions Públiques catalanes, tindran de revisar el tòpic.
Les depeses abundants, supèrflues i inútils del Govern de la Generalitat, han rebentat el tòpic; els catalans ja no som garrepes; som dilapidadors. Precisant diria: en tant que ciutadans, la majoria som uns “pobrets”, però institucionalment gastem com uns “ricachos”, encara que sigui en despeses no gens útils per la ciutadania.
Si rebusquem en la premsa d’un any endarrera, veurem de tot, despeses variades, multicolors, inútils, absurdes i fins i tot provocadores, per uns ciutadans que a dures penes poden subsistir amb el subsidi de l’atur, que ja se’ls esta acabant. Aquest és el panorama a que ens han portat les polítiques que s’apliquen, entre altres són responsables el president Montilla, el conseller Saura i el vicepresident Carod. Estem en un escenari molt diferent al de la mentalitat catalana, d’austeritat, prudència i utilitat.
Podríem citar, que en les ambaixades obertes per la Generalitat de Catalunya, a Paris, Brussel·les, Milán, Berlín i Londres ens gastem 70 milions d’euros anuals. I perquè? Que en trèiem els ciutadans de les ambaixades ?
També podríem recordar les despeses en subvencions a la premsa: en el any 20005 van ser de 7,9 milions d’euros, al 2006 de 10,9 milions i al 2007 de 17,5 milions d’euros.
I perquè cal subvencionar a la premsa? Perquè és molt simpàtica, perquè no parli malament del Govern, o perquè no publiqui certes veritats? Em pregunto si ens és d’alguna utilitat ciutadana, el subvencionar a la premsa? En fi, grans subvencions no enteses a la premsa, però mínims ajuts pels afectats per la Llei de Dependència.
Fa poc que vam saber que la Fiscalia investiga a sis conselleries de la Generalitat, per si s’hagués donat algun cas de malversació de fons públics, al pagar informes de, suposadament, dubtosa utilitat publica.
Ja només faltava sortir a escena, la subvenció donada al col·lectiu independentista, L’Esbarzer, amb 1,2 milions d’euros.
El mateix Carod va dir, que Catalunya esta cansada de ser la fabrica d’impostos per Espanya. No obstant, les paraules de Carod que més m’han cridat l’atenció, es quan diu: “No necessitem discursos i menys dels de la supèrbia de en Solbes, sinó solucions i diners, perquè a Catalunya cada vegada la gent esta més farta”.
També em vaig fixar, en les paraules de Ernest Maragall, criticant a ICV per treure gent al carrer a manifestar-se contra la seva llei. Que el PSC qualifiqués a ICV de “talibanistes ecològics, infantilistes i bolcheviques” diu ben a les clares, com deuen estar les coses per allà dintre.
És cert honorable Carod, que a Catalunya la gent cada vegada esta més farta de la situació, però no li càpiga el menor dubte, de que també està farta de vostès.
A més... entre vostès no s’entenen; no és cert?
¿I no és cert, honorable Carod, que pels passadissos de la Generalitat, es diu que tindrem eleccions anticipades al mes de juny?
Etiquetas: quelnuvanuntro
# entrada de Redaccio : 8:19
lunes, 16 de marzo de 2009
A día de hoy
La idea luminosa del Gobierno no sirve para ver el abuso comprobado
En febrero de 2007, Australia anunció que prohibiría la venta de bombillas incandescentes en 2010. Poco después, fue Canadá quien fijó para 2012 la prohibición de vender incandescentes. La Unión Europea está estudiando cómo y cuando hacer el cambio. Lo cierto es que anunció en Marzo de 2007 que planea recortar las emisiones de carbono un 20% antes del 2020. Parte de este recorte se alcanzará substituyendo bombillas incandescentes por fluorescentes compactos.
Los fluorescentes compactos son esas bombillas que tienen unos pequeños tubos fluorescentes plegados; por el simple hecho de ser fluorescentes se calientan poco, con lo cual consumen mucho menos. Es lo contrario que ocurre con el lámpara de incandescencia, que consume mucha energía que acaba convertida en calor. Estas bombillas con fluorescentes son por tanto, de bajo consumo y consumen un 70% menos que las incandescentes, pero su precio de coste es 6 veces el de una bombilla de incandescencia. Ahí está el problema, en el coste.
Al Gobierno se le ha ocurrido la propagandística idea, de invertir 42 millones de euros en bombillas de bajo consumo y regalarlas a los consumidores. No está mal la idea, pero si lo que se pretende es que en todos los hogares se usen estas bombillas, lo que podría hacerse es eliminar los impuestos de estas bombillas y bajar el precio.
Las bombillas consumen energía eléctrica. Se dice que lo último que un hogar deja de pagar es el pan y el recibo de luz, al estar considerados productos básicos e imprescindibles, luego oscilaciones en los precios de estos bienes, afectan a todos los hogares, más si cabe, en tiempos de crisis.
Con todo, el Gobierno aprobó el verano pasado un aumento (uno más) del recibo de la luz que debía quedar en un 8%. Lo cierto es que el recibo de febrero nos llegó con un gran aumento; en algunos casos con el 125 o el 200 por cien, con respecto al del año pasado.
Entre lecturas estimatorias y penalizaciones diferidas de “consumo excedido”, nos hemos encontrado con un “abuso comprobado” de unos recibos de luz, multiplicados por 2 ó por 3.
A día de hoy, el Gobierno con el ministro Sebastián incluido, siguen mirando las bombillas para no ver el incremento abusivo de las compañías eléctricas sobre los consumidores. El Gobierno sabe del abuso, pero sigue mirando para otra parte. En todo caso, el confuso incremento que hemos sufrido en el recibo de luz creo que da para comprar 25 bombillas de bajo consumo en cada hogar.
Me pregunto si con este aumento abusivo, no vigilado y permitido por el Gobierno, se pagará la bombilla de bajo coste regalada a cada hogar?
Sí, pero y el importe de las otras 24, quien se lo quedará?
Etiquetas: laidelumdelgob
# entrada de Redaccio : 8:39
domingo, 15 de marzo de 2009
El llapis impertinent
L’Alcalde de Sucs proposa segregar Sucs de Lleida i agregar-se a un altre municipi pròxim, en sentir-se oblidats per l’Alcalde de Lleida
Etiquetas: llap12
# entrada de Redaccio : 10:52
sábado, 14 de marzo de 2009
Cartes al Director
Documents privats a l’abast de tothom
Vull expressar la meva protesta per una de les tantes coses que no funcionen com cal a l’Administració.
Resulta que he tingut de renovar el meu carnet de conduir i quina va estar la meva sorpresa, quan al departament de Tràfic, em van dir que en el termini d’un mes me l’enviarien a casa. Jo vaig preguntar si m’arribaria per correu certificat. La resposta va ser que l’envien per correu ordinari. Sorpresa, vaig al·legar que es podia extraviar i fins i tot, podia arribar a mans de desaprensius falsificadors. “I si no m’arriba?” La resposta: “Ah doncs torni a venir i li tornem a tramitar”?
En arribar aquest punt, vaig preguntar si fora possible que me’l guardessin allí i passaria per allí a buscar-lo. La resposta: “No. Es el que hi ha”.
De manera que les Forces de Seguretat quan ens donen xerrades sobre seguretat ciutadana, posen molt d’èmfasi en explicar-nos sobre la perillositat que pot suposar, extraviar un document personal i que en aquest cas, es té de denunciar immediatament, de cara a possibles i desagradables conseqüències posteriors.
La prevenció em sembla molt bé, però senyors de Tràfic, siguem sensats; és l’Administració qui té de donar el primer exemple, sent responsable i coherent.
Un document mai es té d’enviar al seu destinatari per correu ordinari i el carnet de conduir és un document, no ho oblidin.
Per altra banda hi han edificis amb molts veïns i on es poden veure les bústies de correu rebentades i per tant, amb la correspondència a l’abast de tot aquell que vulgui tafanejar-la. Altres vegades hem vist com falla correus, deixant equivocadament, correspondència en bústia equivocada.
Em pregunto a quina disbauxa estem arribant? Si volem evitar (i la policia així sembla voler-ho) falsificacions i utilitzacions indegudes de documentació, ja sabem que el primer pas, té de ser assegurar-se de que els documents arriben efectivament als seus titulars. O és que potser, Tràfic i la Policia no estan coordinats?
Mª Carmen Guerrero
-------------------------------------------
Nota de la Redacció: Les Cartes al Director aniran degudament identificades i no podran contenir ni insults, ni ser ofensives, en tot cas, no seran la nostra opinió sinó la del signant . En cap cas es mantindrà correspondència amb els autors. Les Cartes al Director es poden enviar a la nostra adreça:ilergeta386@gmail.com
Vull expressar la meva protesta per una de les tantes coses que no funcionen com cal a l’Administració.
Resulta que he tingut de renovar el meu carnet de conduir i quina va estar la meva sorpresa, quan al departament de Tràfic, em van dir que en el termini d’un mes me l’enviarien a casa. Jo vaig preguntar si m’arribaria per correu certificat. La resposta va ser que l’envien per correu ordinari. Sorpresa, vaig al·legar que es podia extraviar i fins i tot, podia arribar a mans de desaprensius falsificadors. “I si no m’arriba?” La resposta: “Ah doncs torni a venir i li tornem a tramitar”?
En arribar aquest punt, vaig preguntar si fora possible que me’l guardessin allí i passaria per allí a buscar-lo. La resposta: “No. Es el que hi ha”.
De manera que les Forces de Seguretat quan ens donen xerrades sobre seguretat ciutadana, posen molt d’èmfasi en explicar-nos sobre la perillositat que pot suposar, extraviar un document personal i que en aquest cas, es té de denunciar immediatament, de cara a possibles i desagradables conseqüències posteriors.
La prevenció em sembla molt bé, però senyors de Tràfic, siguem sensats; és l’Administració qui té de donar el primer exemple, sent responsable i coherent.
Un document mai es té d’enviar al seu destinatari per correu ordinari i el carnet de conduir és un document, no ho oblidin.
Per altra banda hi han edificis amb molts veïns i on es poden veure les bústies de correu rebentades i per tant, amb la correspondència a l’abast de tot aquell que vulgui tafanejar-la. Altres vegades hem vist com falla correus, deixant equivocadament, correspondència en bústia equivocada.
Em pregunto a quina disbauxa estem arribant? Si volem evitar (i la policia així sembla voler-ho) falsificacions i utilitzacions indegudes de documentació, ja sabem que el primer pas, té de ser assegurar-se de que els documents arriben efectivament als seus titulars. O és que potser, Tràfic i la Policia no estan coordinats?
Mª Carmen Guerrero
-------------------------------------------
Nota de la Redacció: Les Cartes al Director aniran degudament identificades i no podran contenir ni insults, ni ser ofensives, en tot cas, no seran la nostra opinió sinó la del signant . En cap cas es mantindrà correspondència amb els autors. Les Cartes al Director es poden enviar a la nostra adreça:ilergeta386@gmail.com
Etiquetas: docprivalabtot
# entrada de Redaccio : 0:54
viernes, 13 de marzo de 2009
La Tira
Fundació de control publicitari i recaptació
El nostre alcalde, Àngel Ros, va muntar una fundació nova; la Fundació del Paisatge Urbà. En la presentació que van fer, curiosament en cada apartat hi havia “el control de la publicitat”.
Ara acaben de demostrar, la nostra sospita, es a dir: primordial controlar la publicitat.
Diu que la fundació, ha detectat més d’un centenar de tanques publicitàries instal·lades sense permís. Unes tanques publicitàries que seran desmantellades i substituïdes per unes altres legals i sense impacte visual. Que n’instal·laran una dotzena reservades per a publicitat institucional.
La fundació preveu regular les tanques instal·lades en terreny privat.
En primer lloc, sembla que no faci falta dir-ho, però les tanques publicitàries sempre han tingut i tindran impacte visual, entre altes coses, perquè si no es veuen, no té cap sentit posar una tanca publicitària. Esta clar, que tant si tenen permís o no, continuen sent tanques i tenen impacte visual.
Per tant, aquí el que hi ha es una retallada de llibertat, ja que només es podran posar les tanques que li semblarà bé a la Paeria. Hi ha per tant, un impacte recaptatori, perquè es tindrà de pagar una taxa, però també un afany de control. Aquest sembla ser el rerafons de la tal “Fundació del Paisatge Urbà”, que encara no s’ha donat compte del malmeses que estan les voreres de Lleida, de la quantitat de caques de gos que hi ha abandonades pels carrers i dels contenidors de papers, vidre i envasos que estan plens, ni de les rampes que queden per a construir en passos de vianants, etc.
I si parlem d’impacte visual, la fundació, tindria que haver-se donat compte també, del negatiu impacte visual que són les antenes de mòbils que hi han escampades per les teulades de la ciutat. Casualment, totes aquestes coses, no les han vist.
El més significatiu, es que l’Ajuntament diu en tot moment, si una tanca, encara que estigui en terreny o en un edifici privat, té o no impacte visual. Tenen un medidor d’impacte visual? En que es basen? Doncs està clar, en la seva conveniència. Aquest és el tarannà de legalitat que té l’equip de govern de l’Ajuntament de Lleida, quan el que tindria de fer, és preocupar-se de complir les lleis i de fer-les complir.
Si voleu veure un paisatge sense tanques publicitàries i per tant, sense cap impacte visual, podeu anar a Lanzarote; no hi ha ni una, per normativa municipal.
En definitiva, una fundació més aviat fosca , de utilitat ciutadana molt dubtosa, però que de segur paguem entre tots, en temps de crisi, inclosos els sous dels seus càrrecs i en la que el president, es el nostre Alcalde.
Per cert, quin sou té el vostre càrrec de president, senyor Alcalde?
El nostre alcalde, Àngel Ros, va muntar una fundació nova; la Fundació del Paisatge Urbà. En la presentació que van fer, curiosament en cada apartat hi havia “el control de la publicitat”.
Ara acaben de demostrar, la nostra sospita, es a dir: primordial controlar la publicitat.
Diu que la fundació, ha detectat més d’un centenar de tanques publicitàries instal·lades sense permís. Unes tanques publicitàries que seran desmantellades i substituïdes per unes altres legals i sense impacte visual. Que n’instal·laran una dotzena reservades per a publicitat institucional.
La fundació preveu regular les tanques instal·lades en terreny privat.
En primer lloc, sembla que no faci falta dir-ho, però les tanques publicitàries sempre han tingut i tindran impacte visual, entre altes coses, perquè si no es veuen, no té cap sentit posar una tanca publicitària. Esta clar, que tant si tenen permís o no, continuen sent tanques i tenen impacte visual.
Per tant, aquí el que hi ha es una retallada de llibertat, ja que només es podran posar les tanques que li semblarà bé a la Paeria. Hi ha per tant, un impacte recaptatori, perquè es tindrà de pagar una taxa, però també un afany de control. Aquest sembla ser el rerafons de la tal “Fundació del Paisatge Urbà”, que encara no s’ha donat compte del malmeses que estan les voreres de Lleida, de la quantitat de caques de gos que hi ha abandonades pels carrers i dels contenidors de papers, vidre i envasos que estan plens, ni de les rampes que queden per a construir en passos de vianants, etc.
I si parlem d’impacte visual, la fundació, tindria que haver-se donat compte també, del negatiu impacte visual que són les antenes de mòbils que hi han escampades per les teulades de la ciutat. Casualment, totes aquestes coses, no les han vist.
El més significatiu, es que l’Ajuntament diu en tot moment, si una tanca, encara que estigui en terreny o en un edifici privat, té o no impacte visual. Tenen un medidor d’impacte visual? En que es basen? Doncs està clar, en la seva conveniència. Aquest és el tarannà de legalitat que té l’equip de govern de l’Ajuntament de Lleida, quan el que tindria de fer, és preocupar-se de complir les lleis i de fer-les complir.
Si voleu veure un paisatge sense tanques publicitàries i per tant, sense cap impacte visual, podeu anar a Lanzarote; no hi ha ni una, per normativa municipal.
En definitiva, una fundació més aviat fosca , de utilitat ciutadana molt dubtosa, però que de segur paguem entre tots, en temps de crisi, inclosos els sous dels seus càrrecs i en la que el president, es el nostre Alcalde.
Per cert, quin sou té el vostre càrrec de president, senyor Alcalde?
Etiquetas: funconpuirecap
# entrada de Redaccio : 0:22
jueves, 12 de marzo de 2009
A día de hoy
El malestar entre los autónomos no concuerda con el optimismo de la campaña electoral
Quienes creyeron en un primer momento, que la crisis sólo alcanzaría a los trabajadores por cuenta ajena, se tienen que estar desmintiendo ahora a sí mismos. Una crisis económica acaba alcanzando directa o indirectamente a todos.
Ya sabemos y estamos viendo, como los trabajadores son los primeros en pagar los platos rotos y los 3,5 millones de parados así lo atestiguan. Pero junto a estos, también empieza a entrar en dificultades otro colectivo: los trabajadores autónomos.
Las organizaciones de trabajadores autónomos UPTA y ATA, aseguran que la situación que está viviendo el sector es sencillamente desesperante.
El presidente de ATA, Lorenzo Amor, manifiesta que están estudiando el convocar movilizaciones contra el Gobierno, en protesta por la falta de medidas que solucionen sus problemas. Dicen sentirse los más perjudicados por la crisis. De momento han comenzado con asambleas, van a seguir con concentraciones y manifestaciones, que podrían terminar con paros y huelga en el sector.
Los autónomos anuncian su desencanto y malestar frente a la gestión que el Gobierno está haciendo de la crisis.
Así pues, puede que veamos reivindicaciones públicas por parte de este colectivo. No ocurre lo mismo con el sector de trabajadores por cuenta ajena.
Aquí es donde tiene el problema Zapatero; los dos grandes sindicatos están “aconsejados” por el Gobierno, no en vano cobran subvenciones y en cambio las organizaciones de autónomos no tienen esa pleitesía.
A día de hoy, en el colectivo de los autónomos el malestar es creciente; un amigo se ha definido a sí mismo diciendo que más que autónomo se considera automono; dice tener los bolsillos tan vacíos como un mono.
Si finalmente deciden concentrarse frente al Congreso de los Diputados, deberían acordarse de preguntarle a Zapatero, donde están los dos millones de puestos de trabajo que prometió poco antes de las elecciones. Le llamaban “el mago optimista” pero creo que los dos calificativos eran una retranca, porque se ha demostrado que ni es mago para crear los dos millones de puestos de trabajo, ni ahora se le ve tan sonriente. En un acto público, Zapatero dijo una vez que todo se puede explicar con una sonrisa. Bien, pues ya saben todos los desempleados, cuando expliquen que están paro, que lo hagan con una sonrisa.
Quienes creyeron en un primer momento, que la crisis sólo alcanzaría a los trabajadores por cuenta ajena, se tienen que estar desmintiendo ahora a sí mismos. Una crisis económica acaba alcanzando directa o indirectamente a todos.
Ya sabemos y estamos viendo, como los trabajadores son los primeros en pagar los platos rotos y los 3,5 millones de parados así lo atestiguan. Pero junto a estos, también empieza a entrar en dificultades otro colectivo: los trabajadores autónomos.
Las organizaciones de trabajadores autónomos UPTA y ATA, aseguran que la situación que está viviendo el sector es sencillamente desesperante.
El presidente de ATA, Lorenzo Amor, manifiesta que están estudiando el convocar movilizaciones contra el Gobierno, en protesta por la falta de medidas que solucionen sus problemas. Dicen sentirse los más perjudicados por la crisis. De momento han comenzado con asambleas, van a seguir con concentraciones y manifestaciones, que podrían terminar con paros y huelga en el sector.
Los autónomos anuncian su desencanto y malestar frente a la gestión que el Gobierno está haciendo de la crisis.
Así pues, puede que veamos reivindicaciones públicas por parte de este colectivo. No ocurre lo mismo con el sector de trabajadores por cuenta ajena.
Aquí es donde tiene el problema Zapatero; los dos grandes sindicatos están “aconsejados” por el Gobierno, no en vano cobran subvenciones y en cambio las organizaciones de autónomos no tienen esa pleitesía.
A día de hoy, en el colectivo de los autónomos el malestar es creciente; un amigo se ha definido a sí mismo diciendo que más que autónomo se considera automono; dice tener los bolsillos tan vacíos como un mono.
Si finalmente deciden concentrarse frente al Congreso de los Diputados, deberían acordarse de preguntarle a Zapatero, donde están los dos millones de puestos de trabajo que prometió poco antes de las elecciones. Le llamaban “el mago optimista” pero creo que los dos calificativos eran una retranca, porque se ha demostrado que ni es mago para crear los dos millones de puestos de trabajo, ni ahora se le ve tan sonriente. En un acto público, Zapatero dijo una vez que todo se puede explicar con una sonrisa. Bien, pues ya saben todos los desempleados, cuando expliquen que están paro, que lo hagan con una sonrisa.
Etiquetas: elmalauto
# entrada de Redaccio : 9:02
miércoles, 11 de marzo de 2009
Des de la meva finestra
Ajuts petits per la Dependència, però grans per la Independència?
La gran campanya governamental de la Generalitat de Catalunya (PSC – ERC - ICV) per esbombar la Llei de Dependència no es correspon en absolut, amb els ajuts concedits; no s’entén com a persones grans que estan impedides per a caminar, se’ls hi assigna un ajut per Dependència irrisori, mentre que per altra banda, el Govern dóna subvencions milionàries, sense cap aparença justificativa d’utilitat pública.
Es el cas que ara s’ha sabut: un petit col·lectiu anomenat “L’Esbarzer”, un grup independentista barceloní, que des de l’any 2005 al 2008 ha rebut subvencions per valor de 1,2 milions d’euros de diners públics.
L’Esbarzer va crear una Plataforma per la Llengua, va fer alguns estudis, amb els que va rebre les subvencions esmentades de la Generalitat, però sembla haver-hi sospites de que també va rebre 100.000 euros de Organismes Autònoms, que depenen del Govern i que no tenen la seva comptabilitat sotmesa a la de la Administració, per tant es veu dificultat el seguiment d’aquests ajuts.
El Esbarzer ja va rebre ajuts de l’últim Govern de CiU, on rebia una assignació fixa anual de 63.000 euros i altres assignacions econòmiques per informes realitzats.
El diputat de C’s, José Domingo, que va preguntar sobre aquest tema en el Parlament al passat mes de gener, diu: “Dona la impressió, de que aquest col·lectiu es una tapadora de altres entitats, perquè L’Esbarzer com a tal no té pràcticament cap activitat, la qual cosa ens permet sospitar que el nacionalisme català, sobreviu a costa de l’erari públic”.
De moment, en primera resposta a les seves preguntes, la Generalitat de Catalunya li ha lliurat una relació d’estudis i informes encarregats per Presidència, Vice-presidència i Cultura i Innovació, que sumem 1.221.376 euros entre el 2005 i el 2008.
Tal vegada les persones necessitades i afectades per la Llei de Dependència que des de la Generalitat els hi han assignat un ajut irrisori, tindrien de muntar cadascun una Plataforma per la Llengua i fer informes, encara que desprès no serveixen de res; podria ser una solució.
La gran campanya governamental de la Generalitat de Catalunya (PSC – ERC - ICV) per esbombar la Llei de Dependència no es correspon en absolut, amb els ajuts concedits; no s’entén com a persones grans que estan impedides per a caminar, se’ls hi assigna un ajut per Dependència irrisori, mentre que per altra banda, el Govern dóna subvencions milionàries, sense cap aparença justificativa d’utilitat pública.
Es el cas que ara s’ha sabut: un petit col·lectiu anomenat “L’Esbarzer”, un grup independentista barceloní, que des de l’any 2005 al 2008 ha rebut subvencions per valor de 1,2 milions d’euros de diners públics.
L’Esbarzer va crear una Plataforma per la Llengua, va fer alguns estudis, amb els que va rebre les subvencions esmentades de la Generalitat, però sembla haver-hi sospites de que també va rebre 100.000 euros de Organismes Autònoms, que depenen del Govern i que no tenen la seva comptabilitat sotmesa a la de la Administració, per tant es veu dificultat el seguiment d’aquests ajuts.
El Esbarzer ja va rebre ajuts de l’últim Govern de CiU, on rebia una assignació fixa anual de 63.000 euros i altres assignacions econòmiques per informes realitzats.
El diputat de C’s, José Domingo, que va preguntar sobre aquest tema en el Parlament al passat mes de gener, diu: “Dona la impressió, de que aquest col·lectiu es una tapadora de altres entitats, perquè L’Esbarzer com a tal no té pràcticament cap activitat, la qual cosa ens permet sospitar que el nacionalisme català, sobreviu a costa de l’erari públic”.
De moment, en primera resposta a les seves preguntes, la Generalitat de Catalunya li ha lliurat una relació d’estudis i informes encarregats per Presidència, Vice-presidència i Cultura i Innovació, que sumem 1.221.376 euros entre el 2005 i el 2008.
Tal vegada les persones necessitades i afectades per la Llei de Dependència que des de la Generalitat els hi han assignat un ajut irrisori, tindrien de muntar cadascun una Plataforma per la Llengua i fer informes, encara que desprès no serveixen de res; podria ser una solució.
Etiquetas: ajupperdepergraom
# entrada de Redaccio : 0:01
martes, 10 de marzo de 2009
El Confidente
Preocupantes parámetros para una economía chatarra
Recuerdo la letra de una canción donde se dice “sorpresas te da la vida”, pues sí, sorpresas. Y a veces tan sorprendentes que un año antes nos hubieran parecido impensables. Era en mayo de 2008, cuando el ministro de Economía, Solbes, declaraba a los medios que: “no se debe impedir artificialmente el necesario ajuste de la construcción”. Tenía razón, no hacía falta ajustar el sector de la construcción, se ha desplomado solo. El ladrillo cae a plomo sin intervención del Estado.
Para probar tal aseveración no hace falta más que acudir a ciertos parámetros: muchos edificios que estaban hace un año en construcción, están ahora parados, pero es que además y en el período de un año, el consumo de cemento ha caído un 41,5% y los visados de obra nueva han retrocedido un 47,6%. En correspondencia, la Seguridad Social cuenta hoy con 487.335 afiliados menos del sector de la construcción (según los últimos datos publicados).
Este desplome del sector ladrillo, tiene un fuerte efecto arrastre en toda la economía nacional, que se enfrenta desde primeros de año, a la recesión más grave desde la de 1959 (Plan de Estabilización). La economía española se ha convertido en chatarra.
Por desgracia las malas noticias se encadenan unas a otras, en el plazo del último año: la producción industrial está cayendo un 15,1% (una tasa que nunca había alcanzado la economía española), las ventas de las grandes empresas retroceden un 13,2%, el comercio al por menor cae un 8,3% y la matriculación de turismos ha caído un 47,8%.
Estamos ya en los 3,5 millones de parados, pero conviene profundizar un poco en dicha cifra: la Seguridad Social ha perdido el 4,3% de todos sus afiliados en 2008. Para ponerlo en cifras; más de 840.000 trabajadores que cotizaban en diciembre de 2007 ya no lo hacían en diciembre de 2008.
Lo más preocupante si cabe, es la comparativa de esta crisis con anteriores: desde finales del franquismo hemos vivido cuatro crisis económicas, la de 1975, 1979, 1981 y 1993. En este sentido, resulta demoledor el informe de coyuntura de la Caixa: en la recesión de 1979, el paro aumentó en 170.000 personas, en la 1981 creció en 284.000 personas y en la de 1993 llegó a un incremento de 625.000 parados.
Ahora en 2008, el paro registrado aumentó en 1.000.000 de personas y la mayoría de los analistas prevén otro millón más de desempleados a medida que avance la contracción económica.
Corren malos tiempos para la lírica, pero también para los profetas: hace poco más de un año, un profeta llamado Zapatero nos decía aquello de: “No estamos en una crisis económica, tenemos alguna dificultad que nos viene de fuera”. Claro que todo esto formaba parte de la mentira electoral, para unas elecciones que tuvieron lugar ahora hace un año.
Un consejo: profetas económicos, abstenerse.
Recuerdo la letra de una canción donde se dice “sorpresas te da la vida”, pues sí, sorpresas. Y a veces tan sorprendentes que un año antes nos hubieran parecido impensables. Era en mayo de 2008, cuando el ministro de Economía, Solbes, declaraba a los medios que: “no se debe impedir artificialmente el necesario ajuste de la construcción”. Tenía razón, no hacía falta ajustar el sector de la construcción, se ha desplomado solo. El ladrillo cae a plomo sin intervención del Estado.
Para probar tal aseveración no hace falta más que acudir a ciertos parámetros: muchos edificios que estaban hace un año en construcción, están ahora parados, pero es que además y en el período de un año, el consumo de cemento ha caído un 41,5% y los visados de obra nueva han retrocedido un 47,6%. En correspondencia, la Seguridad Social cuenta hoy con 487.335 afiliados menos del sector de la construcción (según los últimos datos publicados).
Este desplome del sector ladrillo, tiene un fuerte efecto arrastre en toda la economía nacional, que se enfrenta desde primeros de año, a la recesión más grave desde la de 1959 (Plan de Estabilización). La economía española se ha convertido en chatarra.
Por desgracia las malas noticias se encadenan unas a otras, en el plazo del último año: la producción industrial está cayendo un 15,1% (una tasa que nunca había alcanzado la economía española), las ventas de las grandes empresas retroceden un 13,2%, el comercio al por menor cae un 8,3% y la matriculación de turismos ha caído un 47,8%.
Estamos ya en los 3,5 millones de parados, pero conviene profundizar un poco en dicha cifra: la Seguridad Social ha perdido el 4,3% de todos sus afiliados en 2008. Para ponerlo en cifras; más de 840.000 trabajadores que cotizaban en diciembre de 2007 ya no lo hacían en diciembre de 2008.
Lo más preocupante si cabe, es la comparativa de esta crisis con anteriores: desde finales del franquismo hemos vivido cuatro crisis económicas, la de 1975, 1979, 1981 y 1993. En este sentido, resulta demoledor el informe de coyuntura de la Caixa: en la recesión de 1979, el paro aumentó en 170.000 personas, en la 1981 creció en 284.000 personas y en la de 1993 llegó a un incremento de 625.000 parados.
Ahora en 2008, el paro registrado aumentó en 1.000.000 de personas y la mayoría de los analistas prevén otro millón más de desempleados a medida que avance la contracción económica.
Corren malos tiempos para la lírica, pero también para los profetas: hace poco más de un año, un profeta llamado Zapatero nos decía aquello de: “No estamos en una crisis económica, tenemos alguna dificultad que nos viene de fuera”. Claro que todo esto formaba parte de la mentira electoral, para unas elecciones que tuvieron lugar ahora hace un año.
Un consejo: profetas económicos, abstenerse.
Etiquetas: preoparaecochat
# entrada de Redaccio : 8:30
lunes, 9 de marzo de 2009
Des de la meva finestra
Són les zones ZEPA un instrument d’especulació?
Els Veïns d’Almatret es van manifestar contra una central tèrmica que el Govern permetrà instal·lar a Mequinensa, província de Zaragoza.
Almatret sempre ha estat un poble tranquil però ara els seus veïns es troben preocupats per una potencial amenaça de contaminació que pot perjudicar la seva qualitat de vida i malmetre la seva salut. Segons el seu alcalde, en estar Almatret a set quilometres de la futura central es pot veure afectat; la tèrmica no solament cremarà carbó, sinó que també residus de carbó, la qual cosa genera una forta contaminació.
Els manifestants van demostrar la seva oposició al projecte de la central, davant del conseller Baltasar, recordant-li que des de la Generalitat es van emetre dos informes cap Brussel·les, per tal de aconseguir una reducció de 23.000 Ha d’un total de 75.000, en terrenys de futur regadiu amb el canal Segarra-Garrigues. Una reducció per afavorir zones de protecció a aus esteparies denominades zones ZEPA.
Els veïns del poble s’estranyen, de com pot ser possible, que un Govern que es diu ecologista, que protegeix les aus, no demostri el mateix grau de protecció amb les persones, amb els veïns d’Almatret que es veuran afectats per la contaminació.
A més l’Alcalde diu no entendre, com la zona de regadiu del canal Segarra-Garrigues se està reduint per protegir la zona ZEPA i en canvi no es farà res per protegir la zona ZEPA d’Almatret.
Els veïns del poble es pregunten el perquè, no es projecta una central tèrmica solar que no contamina.
Sembla que pel nostre Govern, abans és protegir a les aus que als veïns d’Almatret. Sembla que l’ecologisme governamental, només serveix per protegir a fauna i flora, però no a les persones.
La realitat pot ser un altra. Potser les zones ZEPA, no siguin més que un invent per poder incidir en la destinació i també el valor de determinats terrenys; potser les zones ZEPA, no siguin res més que un instrument de especulació sobre uns terrenys de propietat privada.
Si no es així, com es pot entendre que no es protegeixi a les persones, al menys, amb el mateix afany que a les aus?
Els Veïns d’Almatret es van manifestar contra una central tèrmica que el Govern permetrà instal·lar a Mequinensa, província de Zaragoza.
Almatret sempre ha estat un poble tranquil però ara els seus veïns es troben preocupats per una potencial amenaça de contaminació que pot perjudicar la seva qualitat de vida i malmetre la seva salut. Segons el seu alcalde, en estar Almatret a set quilometres de la futura central es pot veure afectat; la tèrmica no solament cremarà carbó, sinó que també residus de carbó, la qual cosa genera una forta contaminació.
Els manifestants van demostrar la seva oposició al projecte de la central, davant del conseller Baltasar, recordant-li que des de la Generalitat es van emetre dos informes cap Brussel·les, per tal de aconseguir una reducció de 23.000 Ha d’un total de 75.000, en terrenys de futur regadiu amb el canal Segarra-Garrigues. Una reducció per afavorir zones de protecció a aus esteparies denominades zones ZEPA.
Els veïns del poble s’estranyen, de com pot ser possible, que un Govern que es diu ecologista, que protegeix les aus, no demostri el mateix grau de protecció amb les persones, amb els veïns d’Almatret que es veuran afectats per la contaminació.
A més l’Alcalde diu no entendre, com la zona de regadiu del canal Segarra-Garrigues se està reduint per protegir la zona ZEPA i en canvi no es farà res per protegir la zona ZEPA d’Almatret.
Els veïns del poble es pregunten el perquè, no es projecta una central tèrmica solar que no contamina.
Sembla que pel nostre Govern, abans és protegir a les aus que als veïns d’Almatret. Sembla que l’ecologisme governamental, només serveix per protegir a fauna i flora, però no a les persones.
La realitat pot ser un altra. Potser les zones ZEPA, no siguin més que un invent per poder incidir en la destinació i també el valor de determinats terrenys; potser les zones ZEPA, no siguin res més que un instrument de especulació sobre uns terrenys de propietat privada.
Si no es així, com es pot entendre que no es protegeixi a les persones, al menys, amb el mateix afany que a les aus?
Etiquetas: sonzepainstresp
# entrada de Redaccio : 8:50
domingo, 8 de marzo de 2009
El llapis impertinent
Desprès de les eleccions Gallego-Basques, Zapatero anuncia un “Gobierno de geometría variable”
Etiquetas: llap11
# entrada de Redaccio : 0:05
sábado, 7 de marzo de 2009
A día de hoy
Pensando en las pensiones
Es un hecho cierto, que están siendo despedidos trabajadores con edades comprendidas entre los 50 y los 55 años. Unos desempleados que acaban quedando aparcados en el INEM, en la relación de parados de larga duración. Después, estas vacaciones obligadas tienen su aquél: trabajadores con 30 o 35 años de cotización, ven reducida considerablemente su pensión, al tenerse en cuenta para fijarla los últimos 15 años de cotización. Una reducción injusta y escandalosa, mientras la Seguridad Social presume de tener un superávit de 57.000 millones de euros. Añadamos al escándalo, cierto sector de pensionistas que perciben pensiones con unos importes bajísimos que no dan casi ni para poder comer, mientras los mismos políticos que acuerdan estas bajas pensiones, cobran unos sueldos que multiplican por quince cualquiera de estas pensiones.
El sistema público de pensiones español, desde hace años viene siendo puesto en tela de juicio, con el pronóstico de la quiebra del sistema. Se ha llegado incluso, a comparar el sistema de financiación mediante cotizaciones de los afiliados, con una estafa piramidal del tipo Gescartera.
Nuestro sistema público de pensiones es semejante a los sistemas europeos y ni en Inglaterra, ni en Suecia, ni en Alemania han cambiado a un sistema de capitalización individual. Tampoco está de más, recordar que en EEUU hace unos años quebraron gran cantidad de Cajas de ahorros y con ellas, quebraron también los planes de pensiones de muchos trabajadores. Es más, a final del año pasado, los planes de pensiones corporativos en EEUU sufrieron una pérdida del 21%.
Otra razón para seguir manteniendo el sistema de pensiones actual, es que ninguno de los países de mayor nivel ha encontrado un sistema más barato. Está claro que el coste económico que supone, gestionar millones de pensiones públicas de una forma centralizada, es mucho menor que gestionarlo como fondos privados individualizados, pero es que además, podemos hacernos una pregunta: ¿Cuanto cobraría Ud. si tuviese que percibir ahora, la pensión de un banco quebrado, como por ejemplo el Lehman Brothers?
Desde hace tiempo, en nuestro sistema, se pagan las pensiones no contributivas a través de impuestos y no con cotizaciones. Esta fue una reforma razonable, como lo sería implementar en el sistema el concepto de contributividad, es decir que exista una mayor proporción entre lo cotizado y la pensión que se cobra.
A día de hoy, en todo caso y aunque se precise reformar algunos aspectos, lo que necesitamos es seguir con el sistema público de pensiones, pero no cambiar de modelo; países mucho más adelantados en Europa, ni se plantean cambiarlo.
Etiquetas: penenlpens
# entrada de Redaccio : 9:37
viernes, 6 de marzo de 2009
Des de la meva finestra
Perden una partida al Monopoly
Mira per on, tal vegada tindrem de canviar el nom a un poble; a Vallbona de les Monges potser li tindríem de dir Marbella de les Monges.
Ara diu que han detingut un promotor immobiliari a Vallbona de les Monges, acusat juntament amb vuit acusats més, entre ells l’alcalde del poble, de suposat delicte contra l’ordenació del territori, al nucli de Rocallaura.
Tot va venir per diverses informacions rebudes, pel Grupo de Delitos Urbanísticos de la Unidad Orgánica de Policía Judicial de Lleida, es tractava d’un suposat delicte contra l’ordenació del territori. Per tant, algú va denunciar que havien fet trampes en aquesta partida de Monopoly, ja que ha estat comprovat que en terrenys qualificats com a rústics, s’havien edificat cases.
Tal i com estan les coses, potser la millor proposta resulta ser la feina veïnal, es a dir que els veïns de cada nucli urbà, vigilin i denunciïn les trampes del Monopoly immobiliari. Penseu que sempre que algú guanya és perquè abans algú ha perdut, o dit en altres paraules, en el Monopoly immobiliari, els elevats beneficis dels tramposos, són les pèrdues que tenen tots els veïns de la zona.
Que equivocats estaven, els confiats que pensaven que Marbella era un cas aïllat dintre la municipalitat del país. Si miren la premsa veuran que hi han “altres Marbelles”; ara en surt una prop de Lleida.
I si tal cosa passa en un poble petit on tot es sap i poca cosa es pot amagar, que pot passar en una ciutat, on la gent no es coneix tant i on tot pot passar com a més desapercebut?
Etiquetas: perunpartimono
# entrada de Redaccio : 0:18
jueves, 5 de marzo de 2009
La Tira
Que deuen de fer, els regidors de barri a Lleida?
Fa poc, la Paeria va publicar una noticia on es deia que l’Alcalde de Lleida: “Ha presidit una reunió de seguiment amb els regidors de barri de la ciutat. La trobada s’emmarca en les trobades periòdiques que mantenen tots els regidors per resseguir les principals actuacions realitzades en els barris de la ciutat i les demandes dels veïns. El paer en cap ha anunciat avui que seran els regidors de barri els encarregats de seguir de prop la realització de les obres a càrrec del fons d’inversió local”.
Caramba, quins avenços mes formidables es fan en aquest govern municipal de Lleida. A tot aquest plantejament el meu padrí en deia “començar la casa per la teulada” i és un poc difícil, que començant la casa per la teulada, es mantingui en peu.
En primer lloc, el “seguiment de les principals actuacions realitzades en els barris”, resulta ser una tasca tan etèria com Peter Pan en el seu compte. També al “seguir les demandes dels veïns”, estan jugant al Peter Pan, que sempre fugia del Capità Garfio; els regidors de barri fugen dels veïns que els hi plantegen reivindicacions, al cap i a la fi, fan oïdes sordes a les demandes dels veïns, es més, fa poc que un regidor de barri jove, en una reunió amb els veïns d’un barri va advertir que abandonaria la reunió si li plantejaven problemes?
La segona part, la de “ser encarregats de seguir de prop, la realització de les obres a càrrec del fons d’inversió local”, es a dir, recobrar la figura del inspector d’obres publiques, és un punt que molts hem demanat una i altra vegada. El que ja no quadre gaire, és que havíem demanat que ho fos un aparellador, perquè entén sobre tècniques constructives i sobre materials.
A veure si s’assabenta el nostre il·lustríssim Alcalde, que els Veïns de Lleida ja no ens empassem el seu teatre ni la seva propaganda; senyor Alcalde, els regidors de barri no ens aporten res per a solucionar els problemes ciutadans, al igual que no ens són de cap utilitat ni una, els Consells de la ciutat. El que ens convé, és que vostè es posi les piles i solucioni els problemes de la ciutat, que per això li paguem un sou de ministre, sense ser-ho.
Fa estona que estem donant-li voltes a una cosa que no es menor: l’Alcalde va anomenar a quatre gerents (que els paguem entre tots) que porten tota la gestió de l’Ajuntament, aleshores, que fan els regidors. A què es dediquen per passar l’estona si la feina els hi fan els gerents?
Fa poc, la Paeria va publicar una noticia on es deia que l’Alcalde de Lleida: “Ha presidit una reunió de seguiment amb els regidors de barri de la ciutat. La trobada s’emmarca en les trobades periòdiques que mantenen tots els regidors per resseguir les principals actuacions realitzades en els barris de la ciutat i les demandes dels veïns. El paer en cap ha anunciat avui que seran els regidors de barri els encarregats de seguir de prop la realització de les obres a càrrec del fons d’inversió local”.
Caramba, quins avenços mes formidables es fan en aquest govern municipal de Lleida. A tot aquest plantejament el meu padrí en deia “començar la casa per la teulada” i és un poc difícil, que començant la casa per la teulada, es mantingui en peu.
En primer lloc, el “seguiment de les principals actuacions realitzades en els barris”, resulta ser una tasca tan etèria com Peter Pan en el seu compte. També al “seguir les demandes dels veïns”, estan jugant al Peter Pan, que sempre fugia del Capità Garfio; els regidors de barri fugen dels veïns que els hi plantegen reivindicacions, al cap i a la fi, fan oïdes sordes a les demandes dels veïns, es més, fa poc que un regidor de barri jove, en una reunió amb els veïns d’un barri va advertir que abandonaria la reunió si li plantejaven problemes?
La segona part, la de “ser encarregats de seguir de prop, la realització de les obres a càrrec del fons d’inversió local”, es a dir, recobrar la figura del inspector d’obres publiques, és un punt que molts hem demanat una i altra vegada. El que ja no quadre gaire, és que havíem demanat que ho fos un aparellador, perquè entén sobre tècniques constructives i sobre materials.
A veure si s’assabenta el nostre il·lustríssim Alcalde, que els Veïns de Lleida ja no ens empassem el seu teatre ni la seva propaganda; senyor Alcalde, els regidors de barri no ens aporten res per a solucionar els problemes ciutadans, al igual que no ens són de cap utilitat ni una, els Consells de la ciutat. El que ens convé, és que vostè es posi les piles i solucioni els problemes de la ciutat, que per això li paguem un sou de ministre, sense ser-ho.
Fa estona que estem donant-li voltes a una cosa que no es menor: l’Alcalde va anomenar a quatre gerents (que els paguem entre tots) que porten tota la gestió de l’Ajuntament, aleshores, que fan els regidors. A què es dediquen per passar l’estona si la feina els hi fan els gerents?
Etiquetas: quedeuferelregi
# entrada de Redaccio : 1:13
miércoles, 4 de marzo de 2009
Des de la meva finestra
El dèficit és deute de tots
La crisi colpeja sense contemplacions; estem ja en els 3,5 milions de parats i el sumatori no para de créixer. Aquesta crisi, com d’altres que hem passat, acaba afectant a tots; a uns més directament que a uns altres però a la fi, acaba perjudicant a tots.
El Secretario de Estado de Hacienda, Carlos Ocaña, acaba de presentar unes dades preocupants. Es tracta de la factura del que van gastar al 2008 les Administracions Publiques (AAPP). La xifra està en 42.000 milions d’euros (6.988.212.000.000 ptes, o 6,9 bilions de pessetes).
Per a poder fer-nos una idea del deteriorament que ha sofert aquest paràmetre, podem tenir en compte de que al 2007, va haver un superàvit (la diferencia del que s’ingressa amb el que es gasta durant l’any) del 2,21%, mentre que al 2008, hi ha un dèficit del 3,82%. Es a dir un diferencial de 6,03 punts del PIB.
L’Estat apareix amb un dèficit estimat del 2,74%, les Comunitats Autònomes en conjunt estan en el 1,45% i les administracions locals van tenir un desfasament del 0,39%.
L’únic superàvit va estar el de la Seguretat Social amb un 0,76 del PIB.
Si es cert, que podem acabar l’any amb els 5 milions d’aturats, això significa necessàriament, recaptar menys impostos però també, pagar més subsidis, per tant tindran de recórrer al deute públic. La pregunta resulta obvia: ¿A quina xifra de deute públic arribarem? Perquè com més gran sigui el deute públic, més recursos hi ha que aplicar cada any i per tant, menys diners es poden dedicar a despesa pública anual.
La crisi colpeja sense contemplacions; estem ja en els 3,5 milions de parats i el sumatori no para de créixer. Aquesta crisi, com d’altres que hem passat, acaba afectant a tots; a uns més directament que a uns altres però a la fi, acaba perjudicant a tots.
El Secretario de Estado de Hacienda, Carlos Ocaña, acaba de presentar unes dades preocupants. Es tracta de la factura del que van gastar al 2008 les Administracions Publiques (AAPP). La xifra està en 42.000 milions d’euros (6.988.212.000.000 ptes, o 6,9 bilions de pessetes).
Per a poder fer-nos una idea del deteriorament que ha sofert aquest paràmetre, podem tenir en compte de que al 2007, va haver un superàvit (la diferencia del que s’ingressa amb el que es gasta durant l’any) del 2,21%, mentre que al 2008, hi ha un dèficit del 3,82%. Es a dir un diferencial de 6,03 punts del PIB.
L’Estat apareix amb un dèficit estimat del 2,74%, les Comunitats Autònomes en conjunt estan en el 1,45% i les administracions locals van tenir un desfasament del 0,39%.
L’únic superàvit va estar el de la Seguretat Social amb un 0,76 del PIB.
Si es cert, que podem acabar l’any amb els 5 milions d’aturats, això significa necessàriament, recaptar menys impostos però també, pagar més subsidis, per tant tindran de recórrer al deute públic. La pregunta resulta obvia: ¿A quina xifra de deute públic arribarem? Perquè com més gran sigui el deute públic, més recursos hi ha que aplicar cada any i per tant, menys diners es poden dedicar a despesa pública anual.
Etiquetas: eldefesdeut
# entrada de Redaccio : 0:47
lunes, 2 de marzo de 2009
La Tira
PER L’HORTA, PER LLEIDA
L’horta lleidatana és un referent de la nostra identitat cultural. Ningú no dubta de la seva singularitat i del caràcter propi que els pagesos li han conferit al llarg de les generacions. Malgrat que sovint ens omplim la boca d’elogis i de sentiments per l’horta, ara tenim un sistema agrícola i natural molt reduït i sotmès a decisions i pressions difícils d’entendre socialment.
La nostra horta és l’única de Catalunya on els pagesos i les pageses encara viuen i hi treballen. A més, aquest espai ofereix a la ciutat els seus productes agrícoles, fruites i verdures d’alta qualitat. Tampoc no hem d’oblidar altres serveis i activitats lúdiques que aprofiten i que pot subministrar aquest espai: agroturisme, escoles de natura, espais verds, zones de passeig, etc.
La inquietud sorgida en el seu dia arran del projecte de variant sud de la ciutat de Lleida, ha portat que es replantegi l’interès i la importància de l’Horta per a la ciutat. Les “Jornades sobre l’Horta de Lleida”, que van tenir lloc els dies 3 i 4 de març, 24 i 25 de març i 14 i 15 d’abril de 2007, i que es van organitzar científicament per la Universitat de Lleida, van posar sobre la taula els valors de l’Horta i la necessitat de tractar-la acuradament i amb respecte davant del creixement urbà. Fruit d’aquest treball i del consens institucional, social i polític, es van retirar els estudis (connexió oest) i es demanà, en un Acord de Moció de Ple, al DPTOP, l’estudi de noves propostes de la connexió oest de la variant sud amb la finalitat de minimitzar l’impacte ambiental mitjançant la utilització d’infrastructures ja existents i reforçar la cohesió metropolitana.
El desembre de 2008 es va publicar l’anunci d’informació pública de l’estudi informatiu i de l’estudi d’impacte ambiental del projecte intitulat “Millora general. Nova carretera. Connexió oest de la variant sud de Lleida (C-13) amb la carretera A-2. Tram: Lleida-Alcarràs”. Aquestes alternatives, que es limiten a reproduir, amb lleugeres rectificacions, les formulades i retirades en la primera versió no recullen el sentit de consens i d’acord polític i social.
És per això que els sotasignats fem palès:
1) Que l’Horta constitueix un espai productiu, agrícola, natural intrínsecament unit a la ciutat de Lleida, un del seus patrimonis més importants i una garantia per a l’equilibri social i mediambiental de la ciutat.
2) Que el creixement de la ciutat ha de respectar i saber integrar d’una forma intel·ligent els seus valors patrimonials, fent possible una simbiosi entre la ciutat i l’Horta, garantia també d’una Lleida per el segle XXI més harmònica
i equilibrada.
3) Que les alternatives de nova connexió de la variant sud plantejades no respecten totes les opcions possibles, ni les millors solucions existents per resoldre les necessitats de connexions millors per a la ciutat i per al territori i de preservació dels valors patrimonials exposats.
Per això plantegem:
1. El rebuig del traçat de la variant Sud en la forma que actualment es proposa.
2. La necessitat d’un estudi i d’una reflexió més completes sobre les solucions de connexió del territori.
3. La necessitat d’integrar les propostes de noves infrastructures amb la preservació i potenciació dels valors patrimonials del territori de Lleida i dels de l’Horta en particular.
4. Independentment de l’expressat anteriorment, la necessitat de tenir en compte també la participació pública en la presa de decisions així com la d’una informació transparent i completa sobre els acords adoptats.
Lleida, 10 de gener de 2009
Plataforma Protegim l’Horta de Lleida
L’horta lleidatana és un referent de la nostra identitat cultural. Ningú no dubta de la seva singularitat i del caràcter propi que els pagesos li han conferit al llarg de les generacions. Malgrat que sovint ens omplim la boca d’elogis i de sentiments per l’horta, ara tenim un sistema agrícola i natural molt reduït i sotmès a decisions i pressions difícils d’entendre socialment.
La nostra horta és l’única de Catalunya on els pagesos i les pageses encara viuen i hi treballen. A més, aquest espai ofereix a la ciutat els seus productes agrícoles, fruites i verdures d’alta qualitat. Tampoc no hem d’oblidar altres serveis i activitats lúdiques que aprofiten i que pot subministrar aquest espai: agroturisme, escoles de natura, espais verds, zones de passeig, etc.
La inquietud sorgida en el seu dia arran del projecte de variant sud de la ciutat de Lleida, ha portat que es replantegi l’interès i la importància de l’Horta per a la ciutat. Les “Jornades sobre l’Horta de Lleida”, que van tenir lloc els dies 3 i 4 de març, 24 i 25 de març i 14 i 15 d’abril de 2007, i que es van organitzar científicament per la Universitat de Lleida, van posar sobre la taula els valors de l’Horta i la necessitat de tractar-la acuradament i amb respecte davant del creixement urbà. Fruit d’aquest treball i del consens institucional, social i polític, es van retirar els estudis (connexió oest) i es demanà, en un Acord de Moció de Ple, al DPTOP, l’estudi de noves propostes de la connexió oest de la variant sud amb la finalitat de minimitzar l’impacte ambiental mitjançant la utilització d’infrastructures ja existents i reforçar la cohesió metropolitana.
El desembre de 2008 es va publicar l’anunci d’informació pública de l’estudi informatiu i de l’estudi d’impacte ambiental del projecte intitulat “Millora general. Nova carretera. Connexió oest de la variant sud de Lleida (C-13) amb la carretera A-2. Tram: Lleida-Alcarràs”. Aquestes alternatives, que es limiten a reproduir, amb lleugeres rectificacions, les formulades i retirades en la primera versió no recullen el sentit de consens i d’acord polític i social.
És per això que els sotasignats fem palès:
1) Que l’Horta constitueix un espai productiu, agrícola, natural intrínsecament unit a la ciutat de Lleida, un del seus patrimonis més importants i una garantia per a l’equilibri social i mediambiental de la ciutat.
2) Que el creixement de la ciutat ha de respectar i saber integrar d’una forma intel·ligent els seus valors patrimonials, fent possible una simbiosi entre la ciutat i l’Horta, garantia també d’una Lleida per el segle XXI més harmònica
i equilibrada.
3) Que les alternatives de nova connexió de la variant sud plantejades no respecten totes les opcions possibles, ni les millors solucions existents per resoldre les necessitats de connexions millors per a la ciutat i per al territori i de preservació dels valors patrimonials exposats.
Per això plantegem:
1. El rebuig del traçat de la variant Sud en la forma que actualment es proposa.
2. La necessitat d’un estudi i d’una reflexió més completes sobre les solucions de connexió del territori.
3. La necessitat d’integrar les propostes de noves infrastructures amb la preservació i potenciació dels valors patrimonials del territori de Lleida i dels de l’Horta en particular.
4. Independentment de l’expressat anteriorment, la necessitat de tenir en compte també la participació pública en la presa de decisions així com la d’una informació transparent i completa sobre els acords adoptats.
Lleida, 10 de gener de 2009
Plataforma Protegim l’Horta de Lleida
Etiquetas: perlhorta
# entrada de Redaccio : 23:59
A día de hoy
Corrupción a tuti plen
Años atrás coleó y de lo lindo, el escándalo de financiación ilegal del PSOE. Hace poco ha estallado otro caso de posible financiación ilegal; de momento se está investigando pero Garzón apunta al tesorero del PP, con lo cual y dadas las grabaciones de las que se ha hecho difusión, podría llegar a ser tenido como un caso de financiación ilegal del PP.
La maltrecha vida democrática española está jalonada de escándalos y escandaletes de este tipo, que a fin de cuentas no configuran nada más que un estado de corrupción, que en nada tiene que envidiar a algunas criticadas republicas bananeras centroamericanas.
La conducta de una minoría, siempre muy poderosa o influyente, de individuos e individuas, entregados a su obsesión por financiar a su partido con dinero fácil y abundante, con tal de conseguir la permanencia en el poder durante años y así, poder prolongar su propio empleo político personal muy bien pagado. A la que hay que sumar, las corruptelas promovidas por las y los personajes absorbidos por su pasión personal de enriquecerse a cualquier precio, pone en evidencia una vez más, algo que desde hace años resulta ser un secreto a voces: La corrupción que anida en nuestra democracia, viene siendo una situación tolerada por el pasotismo de casi todos, cuando no utilizada por algunos mediocres listillos, que consiguen aprovecharla institucionalmente cual si fueran usufructuarios del sistema.
Nuestra Justicia sólo se mueve en algunos casos, pero no parece tener por costumbre el investigar todos los indicios que le llegan ya sea por vías confidenciales o por denuncias en prensa. Da la sensación de que sólo investiga cuando alguien da la orden desde cierta cúpula de poder.
Se ha venido publicando en la prensa, que Garzón es ahora asesor de Zapatero, es más, se dice que fue el propio Garzón quien convenció a Zapatero (se citan incluso las palabras textuales) para que nombrara a Carlos Divar como presidente del Tribunal Supremo y del Consejo General del Poder Judicial.
¿Cómo se puede tolerar, que un Juez en activo de la Audiencia Nacional, influya en las decisiones del Ejecutivo?
¿Dónde queda aquí la separación de poderes que garantiza al menos en teoría, la independencia y la equidad?
¿No es cierto que unir los tres poderes, el Judicial, el Ejecutivo y el Legislativo en uno solo, es una particularidad de la dictadura?
¿No estaremos ante una democracia dictatorial?
¿Cómo se puede pretender que con este estado de cosas la gente confíe en la Democracia y en la Justicia?
A estas alturas de la crisis económica y corruptelar, de nada sirven los grandes discursos grandilocuentes, sino las soluciones. De nada sirve engañarnos a nosotros mismos, cuando la corrupción no es problema de un solo partido, sino de varios, y cuando las corruptelas se han convertido en un mal endémico de nuestro país. ¿Habrá solución?
Años atrás coleó y de lo lindo, el escándalo de financiación ilegal del PSOE. Hace poco ha estallado otro caso de posible financiación ilegal; de momento se está investigando pero Garzón apunta al tesorero del PP, con lo cual y dadas las grabaciones de las que se ha hecho difusión, podría llegar a ser tenido como un caso de financiación ilegal del PP.
La maltrecha vida democrática española está jalonada de escándalos y escandaletes de este tipo, que a fin de cuentas no configuran nada más que un estado de corrupción, que en nada tiene que envidiar a algunas criticadas republicas bananeras centroamericanas.
La conducta de una minoría, siempre muy poderosa o influyente, de individuos e individuas, entregados a su obsesión por financiar a su partido con dinero fácil y abundante, con tal de conseguir la permanencia en el poder durante años y así, poder prolongar su propio empleo político personal muy bien pagado. A la que hay que sumar, las corruptelas promovidas por las y los personajes absorbidos por su pasión personal de enriquecerse a cualquier precio, pone en evidencia una vez más, algo que desde hace años resulta ser un secreto a voces: La corrupción que anida en nuestra democracia, viene siendo una situación tolerada por el pasotismo de casi todos, cuando no utilizada por algunos mediocres listillos, que consiguen aprovecharla institucionalmente cual si fueran usufructuarios del sistema.
Nuestra Justicia sólo se mueve en algunos casos, pero no parece tener por costumbre el investigar todos los indicios que le llegan ya sea por vías confidenciales o por denuncias en prensa. Da la sensación de que sólo investiga cuando alguien da la orden desde cierta cúpula de poder.
Se ha venido publicando en la prensa, que Garzón es ahora asesor de Zapatero, es más, se dice que fue el propio Garzón quien convenció a Zapatero (se citan incluso las palabras textuales) para que nombrara a Carlos Divar como presidente del Tribunal Supremo y del Consejo General del Poder Judicial.
¿Cómo se puede tolerar, que un Juez en activo de la Audiencia Nacional, influya en las decisiones del Ejecutivo?
¿Dónde queda aquí la separación de poderes que garantiza al menos en teoría, la independencia y la equidad?
¿No es cierto que unir los tres poderes, el Judicial, el Ejecutivo y el Legislativo en uno solo, es una particularidad de la dictadura?
¿No estaremos ante una democracia dictatorial?
¿Cómo se puede pretender que con este estado de cosas la gente confíe en la Democracia y en la Justicia?
A estas alturas de la crisis económica y corruptelar, de nada sirven los grandes discursos grandilocuentes, sino las soluciones. De nada sirve engañarnos a nosotros mismos, cuando la corrupción no es problema de un solo partido, sino de varios, y cuando las corruptelas se han convertido en un mal endémico de nuestro país. ¿Habrá solución?
Etiquetas: corrupatutple
# entrada de Redaccio : 0:01
domingo, 1 de marzo de 2009
El llapis impertinent
Suscribirse a Entradas [Atom]