lunes, 30 de octubre de 2017
Àudio visuals i divulgatius
Situacions derivades de la declaració unilateral de independència, per part
del Govern cessat de la Generalitat
Barcellona, tensione alla manifestazione unionista: tentativo di assalto a palazzo Generalitat
Etiquetas: situadeladui
# entrada de Redaccio : 9:12
viernes, 27 de octubre de 2017
Àudio visuals i divulgatius
La resposta del Govern de la nació, a la declaració
d’independència del Parlament de Catalunya
Etiquetas: lsmedidsd155
# entrada de Redaccio : 17:54
miércoles, 25 de octubre de 2017
Des de la meva finestra
Han
estat els diners
En aquest
llarga funció teatral, que s’ha representat durant una
trentena d’anys, han anat canviant els actors mentre es mantenia l’escenari i l’argument
que suposava la consigna de l’anomenat “dret a decidir”.
Ben lluny del que la gran majoria d’espanyols podíem pensar,
no han estat els discursos constitucionals ni molt menys, la exhibició de la
llei, qui ha derrotat aquest “procés” manipulat i falsari. Qui ha acabat
derrotant aquest moviment, davant fins i tot, de l’opinió internacional, ha
estat el poder econòmic, que l’ha rebolcat per sobre de la realitat.
Va clavar aquesta situació Josep Borrell en el seu
discurs del 8 d’octubre: si les empreses que estan fugint de Catalunya davant
la situació, no estaven d’acord amb el “procés”, perquè no ho van dir abans? Circula
una teoria al respecte segons la qual, al seu dia, el sector empresarial català
hauria demanat explicacions al Govern de la Generalitat, qui els hi va
assegurar que no arribarien mai al punt que ara han arribat, sinó que tot era
una fanfarronada o una amenaça, per a veure si podíem obtenir més avantatges de
Madrid.
Les repetides amenaces del Govern espanyol sobre el moviment
independentista, no han aconseguit fer repensar ni tant sols, als seus seguidors.
L’únic argument que ha deixat bloquejats als colpistes del “dret a decidir”, ha
estat la fugida d’empreses de la regió en el últim moment. Ha estat l’economia,
qui via fets consumats, ha desmuntat en quatre dies el mite secessionista. S’ha
explicat com el vicepresident Junqueras, es va posar desesperadament en
contacte, amb les principals empreses demanant que no marxessin, però va rebre l’excusa
de que elles, han de vetllar pels seus interessos. I és clar, si marxen les
empreses a altres regions, acabaran marxant també a la llarga, el teixit
productiu i els llocs de treball.
El moviment del “dret a decidir”, ha quedat rebentat amb
les lliures decisions empresarials, que l’han liquidat en quatre dies. Una contundència
que no ha tingut en absolut el Govern de Madrid, amb un president timorat, dubtós
e injust. Doncs no s’aplica la mateixa eficàcia legal, amb qualsevol
contribuent que no declari tota la seva renda anual a efectes impositius, que
amb una administració autonòmica que ha estat cometent il·legalitats, sense que
se li hagi aplicat la llei.
El que puguin fer Puigdemont i els seus seguidors, o el
que pugui fer Rajoy i el seu Govern, ja no tenen gaire importància al contrari
del que ens volen fer veure. L’únic fet d’importància en aquests últims dies,
ha estat que l’economia ha derrotat al secessionisme, com aquell que diu, sense
dir una paraula, per la via dels fets consumats.
Davant de tot aquest despropòsit, el Govern de Madrid, exhibeix
ara últimament la llei a la mà, però han estat els governs de l’Estat, els qui
a la llarga de una trentena d’anys, han permès a canvi de recolzament de poder,
la indiferència davant la llei i el desenvolupament d’aquest moviment nefast.
Potser el que correspon ara, és que els presidents del
Govern de l’Estat, demanin perdó als catalans pels perjudicis que els hi ha causat
la seva irresponsable decisió. La ciutadania catalana ha quedat trencada en dos
parts i la regió ha perdut la part més substancial de la seva economia.
Enhorabona, senyors Felipe González, Aznar i Zapatero,
heu fet un pa com una coca.
Etiquetas: hnestelsdiners
# entrada de Redaccio : 9:02
sábado, 21 de octubre de 2017
Àudio visuals i divulgatius
Durísimas palabras
de Antonio Tajani a los independentistas, en los premios Princesa de Asturias
Etiquetas: durispalabatajani
# entrada de Redaccio : 9:58
miércoles, 18 de octubre de 2017
Àudio visuals i divulgatius
Resistència Catalana
La contrarevolució dels somriures, o una
manera de contestar des del absurd, a un moviment fanàticament absurd.
¡Con un par!
Etiquetas: resistencatala
# entrada de Redaccio : 17:26
martes, 17 de octubre de 2017
Diario de a bordo
Y se
marcaron un “ya te veré”
Ayer acabó siendo un día convulso para la tropa independentista
catalana; dos capitostes de la policía autonómica pasaron por la Audiencia
Nacional como imputados, que no como turistas, siendo señalados por la Fiscalía
como merecedores de prisión incondicional sin fianza. La juez rechazó esta
medida cautelar, pero les retiró el pasaporte y les impuso la obligación de
comparecer cada quince días en el juzgado. A efectos prácticos, algo así como
la libertad condicional.
Después comparecieron en idéntica condición ante la juez “los Jordis”: Jordi Cuixart y Jordi
Sánchez. La Fiscalía repitió la misma solicitud para ellos. En este caso la
juez aceptó las medidas cautelares, decretando prisión incondicional y sin
fianza para ambos.
Lo curioso fue ver entrar a “los
Jordis” en la AN saludando al público con el brazo levantado, como
diciendo, “Ya te veré”. Bueno, pues
mire, en todo caso, tendremos que vernos dentro de un tiempo, porque mañana, es
decir hoy, están Uds. “guardaos”.
Así pues, era cerca de la media noche, cuando la televisión emitió
las imágenes del furgón policial trasladando los dos famosos presos a la cárcel
de Soto del Real. No me cabe ninguna duda, de que como dicen los gitanos, allí estarán
“guardaos” y tendrán tiempo para
pensar que quizás hayan sido presos de sus propios delirios.
La nueva contraseña indepa no es otra, que los dos encarcelados
son “presos políticos”. No miren,
esta idea es un error más, en el convulso delirio independentista. Estos dos
cabecillas, agitadores callejeros por más señas, han sido encarcelados por
presuntos delincuentes, no por sus ideas.
Y es que la realidad aplasta: prometieron una gran mejora
económica y de momento lo que han logrado es en los últimos días,
unas quinientas empresas catalanas huyan de Cataluña espantadas, con los pelos
como escarpias.
Estos dos detenidos son un pilar fundamental en el movimiento
golpista catalán, ambos presidentes de dos asociaciones -supongo que sin ánimo de
lucro-, durante años han estado manejando mucho dinero según mis informaciones.
El punto clave aquí es, saber de dónde sale el dinero y si legalmente podían
gastarlo en publicidad en favor del “procés”.
Es decir, si la Generalitat les concedía abultadas subvenciones para una
finalidad
-tiene que figurar en un convenio anual- y seguramente, las
subvenciones se han gastado en otra finalidad. Con lo cual estas asociaciones
legalmente hablando, están obligadas a reintegrar a la Generalitat, todas estas
cantidades que ilegalmente se han gastado.
¿Podría darse en conclusión, un delito de malversación de fondos
públicos, por parte de estos dos responsables de las asociaciones?
Debo recordar, que la presidenta del Parlament, Carme Forcadell
-que demuestra pensar que vive en otro mundo-, fue primero presidenta de la
Asamblea -ANC- y por tanto también podría acabar señalada por un delito de
malversación.
De momento en el día de ayer, el jefe de los Mossos, Trapero, se libró
de dormir en la celda madrileña, pero esto puede ser un simple aplazamiento.
Veamos: la CUP y la radicalidad, acabarán convocando manifestaciones violentas,
tal cual es su costumbre y entonces la juez de Barcelona le puede ordenar a
Trapero que reprima los desórdenes. Si lo hace, los Mossos tendrán que emplearse
a fondo y el movimiento indepa dejará de ver en esa policía a unos amigos. De
paso el Gobierno de Madrid podrá señalar, como los Mossos también son
violentos, algo que han demostrado ya en muchas ocasiones.
Pero si Trapero desoye las órdenes y no actúa, la juez de la
Audiencia Nacional tendrá sobre la mesa otro expediente contra él, por causa de
reincidencia.
Me encanta que la delincuencia comience a formar una cuerda de
presos. Como dijo ayer Rivera, se tiene que cumplir que todos seamos iguales
ante la ley. Pues sea.
Mijail
Etiquetas: ysmarcuytevere
# entrada de Redaccio : 11:10
lunes, 16 de octubre de 2017
Des de la meva finestra
Unes
tronades de tardor
Per avui dilluns, està previst que el
president Puigdemont doni resposta al requeriment que li va fer el Govern,
sol·licitant-li aclariment, sobre si realment el passat dimarts va declarar o
no, la independència de Catalunya.
Aquesta qüestió ha
deslligat una allau de prediccions entre els mitjans de comunicació. Els
ciutadans no tenim les seves fons d’informació, per tant només podem valorar la
situació des de la intuïció o el sentit comú, ja que no sabem que és el que pensa
contestar Puigdemont, si és que contesta.
Partim de la base,
de que ell per a lliurar-se de l’estirada d’orella estatal i judicial, no hauria
de contestar que efectivament, va declarar la independència de Catalunya.
Tampoc li va bé, contestar que no ho va fer, tenint en compte de que les CUP li
van adreçar un escrit el passat divendres, on l’instaven a contestar que havia
declarat o activat la independència. Si finalment contesta que no la va
declarar, el més probable és que les CUP, però també els membres de ERC, deixin
de donar-li el seu suport institucional.
La situació en la
que el Govern ha col·locat a Puigdemont amb el seu requeriment, ve a ser endimoniada.
Una altra qüestió ben diferent, seria intuir cap on vol anar desprès el Govern
de l’Estat, amb el requeriment a la mà si és que li arriba una resposta no
desitjada.
Aleshores, sembla
que l’única sortida que li queda, és contestar amb l’ambigüitat dels
manipuladors: ni blanc ni negre, sinó totalment al contrari.
I les ambigüitats,
ja li adverteix el requeriment, seran considerades com un sí. Per tant el marge
de maniobra de Puigdemont sembla reduït.
Sembla que l’escenari
més previsible, sigui una resposta ambigua que deslliga l’aplicació de
l’article 155 de la Constitució. Una aplicació que horroritza al Govern, perquè
no hi ha jurisprudència al no haver-se aplicat mai. El Govern té por a fer el
ridícul, si acaba equivocant-se i alguna part de l’actuació posterior, pogués
ser derogada pels tribunals de justícia,
aquest és el motiu perquè se li està oferint diàleg contínuament, si abandona
la senda separatista, s’evitaria haver d’aplicar el 155.
De tota manera, no
és aquesta la primera vegada, que s’activa l’article 155: en un dels Governs de
Felipe González, es va tenir de fer un requeriment a l’empara del esmentat
article a Canàries, per un tema de reintegrament d’impostos. En aquella ocasió,
el Govern canari va decidir acatar les seves obligacions immediatament i tot va
quedar en una fanfarronada.
Les aparences
diuen, com no sembla previsible que Puigdemont tingui ganes d’acatar les seves
obligacions legals, en estar en una actitud de rebel·lia continuada, que va
heretar de Mas.
El que també tinc
d’assenyalar, és que a Catalunya hi ha un altre actor, que ha ajudat i molt amb
la seva ambigüitat durant anys, a que es doni l’actual i lamentable escenari.
El partit socialista, PSC, ha alimentat en el passat i en certa manera, les
dèries independentistes, al comportar-se durant anys, amb uns plantejaments
sobiranistes (per tal de restar-li vots a CiU), completament impropis de
l’esquerra, que sempre ha estat internacionalista. A modo de exemple, hem de
recordar com al juny del 2010, el aleshores president Montilla (PSC), va fer
una compareixença pública indignat per la retallada del Estatut per part del
Tribunal Constitucional, des legitimant al TC i cridant pràcticament a la desobediència
als catalans: “Cap dels aspectes més fonamentals
del Estatut han estat anul·lats”... “Som una nació”... “Vull demanar-vos que respongueu
massivament a la convocatòria de manifestació..”
En els últims
temps, en comptes de defensar fermament la Constitució, el PSOE s’ha dedicat a dedicar
a sembrar de dubtes el debat, demanant un Estat Federal, quan no saben ni com
definir-lo. Demanant una reforma de la Constitució, que no aclareixen. Demanant
un nou encaix de Catalunya, que no saben
com explicar, i una demanda insistent de “diàleg”, quan no sabem tampoc sobre què
proposen dialogar.
Per fi el passat
dimecres van rectificar posant-se al costat del Govern, qui sap si no va ser
degut al fort debat intern que hi ha en el si del PSOE, doncs no fa gaire i
mentre el seu secretari general, en ser preguntat sobre si recolzaria al Govern
es dedicava a sembrar dubtes, Susana Díaz pel seu compte, oferia per escrit a
Rajoy els seus diputats i senadors per combatre el desafiament.
Es comenta, com certs
“barons” tornen a parlar un altre cop i a “sotto voce”, sobre la
conveniència o no, de mantenir a Pedro Sánchez al cap de la Secretaria General.
A jutjar per les
tronades, sembla que hem entrat en una tardor en la que hi ha unes fortes
tempestes, de les que no cau gens d’aigua, però electritzen l’ambient amb
llamps d’alt voltatge. Qui sap si tot aquest entrellat no té a veure, amb que les
actuals enquestes electorals publicades, assenyalen com PDeCat i PSOE baixen
molt, encara que el més lògic seria, que baixessin tots els partits
independentistes, per haver mentit tant als electors catalans provocat una gran
crisi social i econòmica.
Tot plegat podria
ser considerat com una comèdia bufa, si no fos perquè s’ha trencat la
convivència, enfrontant als ciutadans en dos bàndols, a més d’estar perdent molt
potencial econòmic, en fugir grans empreses de la regió (530 en una setmana).
Tot plegat ve a
ser una trista medalla que s’ha de penjar a la solapa, tot aquest moviment independentista.
Etiquetas: unstronaddtardor
# entrada de Redaccio : 7:59
martes, 10 de octubre de 2017
Àudio visuals i divulgatius
Discursos de final de manifestació a Barcelona, al 8 d’octubre
Discurs de Josep Borell
Etiquetas: discmanifes8octub
# entrada de Redaccio : 8:54
lunes, 9 de octubre de 2017
Diario de a bordo
Un fracasado y patético golpe independentista
Soy de los que creen, que la aguda crisis
política y social, provocada por los separatistas en Cataluña, no ha terminado
todavía. El desprecio a la ley, las presiones de todo tipo, ejercidas sobre ciudadanos
no dóciles con el independentismo, que hemos tenido que padecer durante años y
los graves hechos acontecidos en los dos últimos meses, así lo certifican.
Me parece difícil creer que las mentes
separatistas, sean capaces de hacer autocrítica y de que, por tanto, lleguen por
sí solas a la conclusión de que se han equivocado. O los han equivocado y
conducido a base de grandes mentiras, teniéndolas adocenadas, cual si de un
rebaño de ovejas se tratara.
Estoy convencido de que durante años les
han estado inoculando odio a España, e incluso odio a sus vecinos no
adocenados. Explico, lo que me comentó alguien del entorno muy bien informado:
el plan era ser un Estado independiente y acto seguido ilegalizar al Partido Socialista,
a Partido Popular y a Ciudadanos. Esto para mí es un indicativo del sentido
democrático, plural y tolerante de este movimiento. No tengo ninguna duda, por
tanto, de haberles visto abanderando unas actitudes totalitarias, al más puro
estilo nazi.
Sin embargo, cabe recordar aquí, lo que
alguien sentenció ante una crisis, intentando dejar una puerta abierta a la
esperanza: rectificar es de sabios.
En política, las mentiras se usan para
manipular el pensamiento de las personas hacia una deriva inconfesable -y
repito inconfesable-, por parte del manipulador.
No me ha extrañado en absoluto, que los
capitanes separatistas desafíen la ley y las normas establecidas, que también a
ellos obliga, pues es lo propio y natural en personajes que adoptan su postura.
Ahora escucho y leo, como cantidad de políticos
y periodistas se alarman al detectar el continuo incumplimiento normativo.
¡Señores. Que históricamente en los golpes de Estado nunca ha habido normas! En
los golpes de Estado sobran leyes y normas, pero todo lo demás sirve.
La intentona golpista que aún persiste
la hemos visto todos. Una intentona prevista y anunciada desde hace años, con
unos cabecillas encaramados en su parcela de poder que, por otra parte, son conocidos
por todos. Por decirlo pronto y claro, unos cabecillas que sentados en una
silla de poder institucional, emanada de la Constitución -percibiendo en virtud
de ello, unos sueldos elevadísimos-, se han dedicado a conspirar contra esa
Constitución, en un claro intento de eliminarla, para instaurar en su lugar,
otra norma hecha por ellos a su medida. ¡Vaya. Sin darme cuenta, puede que me
haya salido una definición de golpe de Estado totalmente actualizada!
Que el Estado y desde hace años, ha
asistido impasible a los escarceos del intento de golpe de Estado es cierto e
innegable. Que el plan ha sido ejecutado a largo plazo y por tanto, gran parte
del plan era totalmente previsible, también.
Ignoro si existe el delito de dejación
de responsabilidades que el Estado podría haber cometido, pero lo que sí está
tipificado en el Código Penal español -que incluso a los separatistas alcanza, son
los delitos de prevaricación, malversación, desobediencia, sedición y rebelión.
Pero miren ustedes; aun contando con que el actual Código Penal no les guste y
aunque se hayan hartado de repetir que no lo acatarán, digo yo que lo tendrán
que acatar igualmente y si me apuran, se tendrán que aguantar.
Si no fuera por la irresponsable
fractura social que han perpetrado con su intentona, al final todo quedaría en un
penoso referéndum de circo, de Miliki, Gabi, Fofó y Fofito, con unos resultados
más que dudosos, con alguna que otra urna, llegando al colegio preñada de votos
incluida, a lo que siguió un duro discurso del rey que a todos enderezó las
orejas. Para rematar el aquelarre, vimos al día siguiente, la huida de Cataluña
de sedes de importantes empresas.
Señores golpistas, les doy la
enhorabuena por lo patético que ha quedado todo. Creo que esta ha sido la mejor
radiografía que se podía hacer desde el minuto uno de toda esta intentona,
diseñada desde hace unos treinta años.
Lo único que se me ocurre es darles un
consejo: acaten ustedes la ley que les obliga. Y si les han mentalizado para
que no les guste o para que no la acaten, pues miren, ajo y agua. En todo caso,
pueden pedir responsabilidades sobre ello a quienes les han engañado.
Claro que nadie les puede impedir a
ustedes, marcharse a fundar su soñada república bananera a otro país, pero no
creo que tengan agallas para ello; de sobra saben, que en los países europeos
–por poner un ejemplo- no se les hubiera permitido llegar hasta el punto donde
estamos, pues el aparato judicial y policial, es allí menos permisivo y mucho
más contundente. Y no digamos ya, si lo hicieran en un país africano.
Si no me creen, pueden intentarlo en
Francia, por ejemplo, ya que queda aquí al lado, donde les explicarán con
rapidez, de una forma clara y contundente, el significado penal que tienen los
actos contra la República, al ser tratados jurídicamente como actos de
terrorismo. O si tan valientes son,
pueden intentarlo en Alemania cantando la antigua canción “El mañana me
pertenece” y verán que ocurre.
Mijail
Etiquetas: fracspatetgiincepa
# entrada de Redaccio : 8:12
miércoles, 4 de octubre de 2017
Des de la meva finestra
“Escuchen al Rey: restauren la ley”
Aquest es un dels
titulars de premsa més comentats avui, “Escuchen
al Rey: restauren la ley en Cataluña”. Certament, ahir el rei va fer un discurs
totalment ajustat a la realitat catalana. Podem dir però, que arriba tard i en conseqüència,
sembla que sigui un rei despreocupat del poble. Ja sabem que el poder executiu
està en mans del Govern, però no feia cap falta arribar a la deteriorada
situació actual. Esperem que el Govern del flegmàtic Rajoy prengui nota i posi
ordre a Catalunya, potser hauria de considerar la possibilitat que suposa, que
l’incendi que hi ha a Catalunya, encengui també en altres regions.
Malgrat tot, queda ben clar que una de les
coses de les que estem més necessitats a Catalunya és de cultura, doncs aquí s’acompleix
allò que algú molt encertadament va sentenciar: “La ignorància és molt atrevida”, una ignorància que posada al
costat d’uns governants rebels, sediciosos i anti sistema, forma una substancia
que comença a encendre la societat catalana.
Hi ha una cosa que si tinguessin una mica de
seny els rebels veurien: els membres del Govern de la Generalitat, cabdills des de fa anys de la revolta,
van incitar als seus seguidors per tal de que anessin a votar il·legalment el
passat diumenge. I mentre per defensar
la causa, els seguidors s’enfrontaven de bona fe amb la policia antidisturbis
que va enviar la jutge, ells, els cabdills saben de la repressió que sofrien
alguns dels seus seguidors en els centres de votació, els, els cabdills, anaven
a votar d’amagat a altres centres llunyans, en comptes d’estar en el punt de conflicte
defensant la causa i als seus seguidors. Doncs miri, com això, tot el que han
anat muntant en aquest desafiament llarg i constant a la llei.
Esperem que el Govern del flegmàtic Rajoy es
tregui els taps de les orelles i en escoltar el clamor que hi ha en societat
espanyola, posi ordre a Catalunya. El Govern, li agradi o no, té l’obligació
inexcusable de imposar el compliment de la llei.
Etiquetas: escuchenalrey
# entrada de Redaccio : 8:33
lunes, 2 de octubre de 2017
Des de la meva finestra
Les brases del 1-O
El dissabte, Puigdemont arengava als
catalans dient que el diumenge havien “d’anar a votar vestits de referèndum”.
Junqueras deia poc desprès, que allí començaria la democràcia que per fi ens
lliuraríem d’aquest Estat opressor. Tot plegat, una ristra de mentides que
intenten justificar, allò que és injustificable. Ni legalment es podia fer el
referèndum que el sobiranisme s’ha tret de la manega, ni l’Estat és opressor
dedicant-se a robar la llibertat als catalans. Aquestes mentides juntament amb
moltes altres, formen part de la èpica sobiranista, que per altra banda no va
inventar Pujol, doncs ja era el primer pilar dels catalanistes durant el
franquisme, Pujol no va fer més que adoptar l’estratègia.
El que s’haurien
de preguntar el seguidors sobiranistes, és como pot ser possible, que un Estat
opressor els hi permeti muntar tot aquest desafiament legal, tantes sentencies
judicial incomplertes i tant teatre creador de fractura social, sense
tancar-los a la presó immediatament.
Sense anar més
lluny, el fet de tancar-se a les escoles per evitar que la policia les
precintin, hauria set contestat amb una forta repressió policial per part d’un
Estat repressor, quan no va estar així.
De ben segur que
aquests comportaments contra l’Estat no se’ls hi permetrien en dos països tant
democràtics i tant europeus com són, Alemanya i França, on la policia i la
llei, reprimeix amb molta duresa, aquests comportaments contraris a la
república.
Els sobiranistes
catalans i des del populisme, han estat convençuts de que s’havien de col·locar
en una posició de deslegitimació de la
política i no volen veure, que legalitat i legitimitat són els mateix, com a
molt són sinònims. En aquests context els sobiranistes catalans han acabat
convertint-se en uns antisistema més, per algun motiu deuen estar sent
recolzats pels batasunos bascs.
Josep Pla,
contrari a les revindicacions nacionalistes, deia que als sobiranistes catalans
els hi fan creure que s’han de sentir interminablement ofesos i humiliats.
La èpica
sobiranista ha aconseguit confondre a molts catalans de bona fe, que dubten de
quin costat està la raó, simplement perquè el delicte campa per Catalunya
portant la màscara de la democràcia.
En els mal
anomenats col·legis electorals, va haver una certa repressió policial per part
de la CNP i la Guardia Civil, però s’està dient que gran part d’aquesta
repressió es podia haver evitat simplement si els Mossos haguessin complert les
ordres judicials de mantenir els col·legis tancats a les 7 del mati. En comptes
d’això el que van fer es permetre l’ocupació i sis jutjats estan investigant ja
la desídia del cos dels Mossos en aquesta situació. El que no és admissible, és
que al front d’un cos policial hi estiguin polítics vestits de policies.
Per cert, no vam
veure que, Puigdemont, Junqueras, Forcadell, Tardà o Rufián, es posessin davant
de les persones per a protegir-les dels policies. Es a dir, ells envien als
ciutadans perquè s’enfrontin amb la policia però els cabdills s’amaguen ben
lluny.
No agrada a ningú
veure la repressió policial exercida sobre els ciutadans, malgrat que ha estat
així ja des del franquisme fins ara, el mateix succeeix en altres països
europeus: si veiéssim com actuen els CRC a França ens quedaríem bocabadats i no
cal dir res dels antidisturbis alemanys.
Però segurament
tot hagués tingut millor solució si el president del Govern, Mariano Rajoy,
hagués aplicat des de fa temps l’article 155, retirant totes les competències.
Desprès es podien convocar noves eleccions autonòmiques i qui sap sinó, retenir
pel Estat les competències de Sanitat, Interior i Educació.
Podria ser una
solució. El que res soluciona, es la desídia de Mariano Rajoy i la posició
sempre electoral i ambigua de Pedro Sánchez.
Etiquetas: lsbrasd1o
# entrada de Redaccio : 11:42
Suscribirse a Entradas [Atom]