martes, 17 de marzo de 2009

Des de la meva finestra

Quan els núvols anuncien la tronada


Diu el tòpic, que els catalans som garrepes. Ara però, al ritme que estan gastant les Administracions Públiques catalanes, tindran de revisar el tòpic.

Les depeses abundants, supèrflues i inútils del Govern de la Generalitat, han rebentat el tòpic; els catalans ja no som garrepes; som dilapidadors. Precisant diria: en tant que ciutadans, la majoria som uns “pobrets”, però institucionalment gastem com uns “ricachos”, encara que sigui en despeses no gens útils per la ciutadania.

Si rebusquem en la premsa d’un any endarrera, veurem de tot, despeses variades, multicolors, inútils, absurdes i fins i tot provocadores, per uns ciutadans que a dures penes poden subsistir amb el subsidi de l’atur, que ja se’ls esta acabant. Aquest és el panorama a que ens han portat les polítiques que s’apliquen, entre altres són responsables el president Montilla, el conseller Saura i el vicepresident Carod. Estem en un escenari molt diferent al de la mentalitat catalana, d’austeritat, prudència i utilitat.

Podríem citar, que en les ambaixades obertes per la Generalitat de Catalunya, a Paris, Brussel·les, Milán, Berlín i Londres ens gastem 70 milions d’euros anuals. I perquè? Que en trèiem els ciutadans de les ambaixades ?

També podríem recordar les despeses en subvencions a la premsa: en el any 20005 van ser de 7,9 milions d’euros, al 2006 de 10,9 milions i al 2007 de 17,5 milions d’euros.
I perquè cal subvencionar a la premsa? Perquè és molt simpàtica, perquè no parli malament del Govern, o perquè no publiqui certes veritats? Em pregunto si ens és d’alguna utilitat ciutadana, el subvencionar a la premsa? En fi, grans subvencions no enteses a la premsa, però mínims ajuts pels afectats per la Llei de Dependència.

Fa poc que vam saber que la Fiscalia investiga a sis conselleries de la Generalitat, per si s’hagués donat algun cas de malversació de fons públics, al pagar informes de, suposadament, dubtosa utilitat publica.
Ja només faltava sortir a escena, la subvenció donada al col·lectiu independentista, L’Esbarzer, amb 1,2 milions d’euros.

El mateix Carod va dir, que Catalunya esta cansada de ser la fabrica d’impostos per Espanya. No obstant, les paraules de Carod que més m’han cridat l’atenció, es quan diu: “No necessitem discursos i menys dels de la supèrbia de en Solbes, sinó solucions i diners, perquè a Catalunya cada vegada la gent esta més farta”.
També em vaig fixar, en les paraules de Ernest Maragall, criticant a ICV per treure gent al carrer a manifestar-se contra la seva llei. Que el PSC qualifiqués a ICV de “talibanistes ecològics, infantilistes i bolcheviques” diu ben a les clares, com deuen estar les coses per allà dintre.

És cert honorable Carod, que a Catalunya la gent cada vegada esta més farta de la situació, però no li càpiga el menor dubte, de que també està farta de vostès.

A més... entre vostès no s’entenen; no és cert?
¿I no és cert, honorable Carod, que pels passadissos de la Generalitat, es diu que tindrem eleccions anticipades al mes de juny?

Etiquetas:






<< Página principal

This page is powered by Blogger. Isn't yours?

Suscribirse a Entradas [Atom]