lunes, 22 de enero de 2018
Àudio visuals i divulgatius
martes, 16 de enero de 2018
Àudio visuals i divulgatius
lunes, 15 de enero de 2018
Des de la meva finestra
Camaleons de bufanda groga
La tragi-comèdia
del “procés” català continua com si fos l’historia sense fi. Sembla que ens
hagin volgut pressionar moralment a tots, posant-nos dintre un camí circular
del que és difícil sortir, es el que es coneix com “bucle emocional”.
Des del 1-O fins avui,
uns quants dirigents molt rellevants del moviment han abandonat el seu càrrec com
“agitadors socials”, en cap cas però, l'abandonament ha estat voluntari, sinó que
ho ha set perquè la Justícia o l’Estat de Dret, els ha assegut a la banqueta
dels acusats. Fins i tot, es torna a comentar que Junqueras podria demanar
dintre pocs dies, poder comparèixer de nou davant del Jutge, per cantar
l’opereta bufa de la seva definitiva renuncia a la DUI. Es comenta que ja esta
fart d’estar tancat a la presó, mentre
Puigdemont viu lliure i tranquil·lament a Brussel·les, des d’on pot intervenir
via televisiva o telefònica en la política catalana. A la fi i al cap, diuen
els valedors de Junqueras, que ja hi ha alguns dirigents del moviment
independentista que han renunciat i no ha passat res, llevat de que han tingut
que explicar als seus seguidors (que combreguen amb rodes de molí), que “tot ha
estat una estratègia per a seguir empenyen al país cap a la independència”.
En aquest últim punt sí que
me’ls crec: faran tot el possible i més, per tal de continuar amb la seva farsa
ben pagada. Fins i tot, em temo que puguin portar al Parlament la fotografia de
Puigdemont a mida natural, retallada i pegada en una cartolina, a manera de
escenificar la seva presencia, a la vegada que ell pretén adreçar-se als
diputats per telèfon. No hem d’oblidar que han demostrat que tenen molta costum
en practicar allò del “todo vale”.
Però s’ha de dir les coses: tot
aquest muntatge que durant anys, ha estat pagant segurament, amb diners
públics, només ha beneficiat i beneficia, la butxaca dels seus dirigents i
grups pròxims. Per tots els demes seguidors no hi ha ni una piruleta.
Tots aquells, que sense
tenir ni un ral a guanyar, han fet costat a l’independentisme per allò que els
hi han explicat que han de tenir “un sentiment”, no tindran res a rascar, tant
si hi ha independència com si no n’hi ha. Tots aquests, (que amb tots els meus
respectes), han fet de “tontos útils”, s’han quedat amb “el sentiment”, mentre
els dirigents i els grups pròxims “han sentit”, ells sí, com els diners els hi queien
a la butxaca.
Si mirem l’historia del
mon, veurem com en tots els moviments populistes ha acabat passant el mateix.
Veneçuela n’és un exemple ben actual.
Què es pot esperar d’uns
dirigents que són capaços de renegar públicament de la seva ideologia d’un dia
pel altre, quan finalment i d’una forma camaleònica, amaguen els seus fets i el
seu discurs de dreta blava de sempre, darrera d’una bufanda groga? On és aquí la coherència?
L’últim camaleó de
bufanda groga en abandonar el càrrec d’agitador social ha estar Artur Mas, el
que deia de si mateix que era un “astut”. En tota aquesta opera bufa ha quedat
àmpliament demostrat fins on arriba la seva astúcia: ha perdut el pis i es veu
implicat de moment, en tres processos judicials. I això li passa sent astut,
per tant no vull ni pensar, con hauria acabat si no hagués estat tan “astut”.
Però, de veritat hi
queda encara algú en aquest país (que no se li hagi posat ja cara d’ovella),
que pugui continuar sent seguidor d’aquest moviment, quan fins i tot el seu futbolista
més idolatrat, renova el seu contracte fent-li posar una clàusula que l’allibera
del contracte si hi ha independència a Catalunya?
La millor definició de
tota aquesta esperpèntica historieta, que ni tant sols el creatiu Chico Ibañez Serrador
va poder imaginar, la vaig sentir a la radio fa cosa d’un mes, quan un
corresponsal en un país europeu, estava explicant al locutor, com la Comissió
Europea no entenia encara el que estava passant a Catalunya. El locutor es va
limitar a contestar lacònicament: nosaltres tampoc.
I no podria ser, que tot
gires al voltant de “l’argent”?
Etiquetas: camaldbufgroga
Suscribirse a Entradas [Atom]