jueves, 31 de octubre de 2013
Mon veïnal
Castanyada Popular a Cappont
L’Associació de Veïns de Cappont, ha organitzat la “Castanyada Popular” amb gran èxit i afluència veïnal. Els més de seixanta quilos de castanyes i les dues garrafes grans de moscatell, van atreure als veïns del barri, que van visitar “la paradeta” que estava muntada a Blas Infante, al costat del riu.
Un bonic acte organitzat per l’Associació de Veïns, que a
més de fer moltes activitats pels Veïns del barri, tant al Casal com al carrer, segueix fidel al seu lema: “Lluitem pel barri”.
L’Associació de Veïns de Cappont, ha organitzat la “Castanyada Popular” amb gran èxit i afluència veïnal. Els més de seixanta quilos de castanyes i les dues garrafes grans de moscatell, van atreure als veïns del barri, que van visitar “la paradeta” que estava muntada a Blas Infante, al costat del riu.
Les ballades de sardanes que van acompanyar la degustació
de castanyes i moscatell, van reunir a moltes persones al costat de la “paradeta
castanyera”.
Etiquetas: castpopuacappt
Opinió
Nueva Sociedad
Cada día estoy más perplejo, esta sociedad en la que vivo no
deja de sorprenderme, creo ver con
estupefacción que las gentes entre la cuales yo vivo, quieren más a los
animales que a las personas, que cuidan a los perros como si fueran niños, les
hablan como si el can supiera hasta latín. “Mira, ja ve el papa”, “El papa t’ha portat una coseta”.
¡Guau, Guau!
“Así, así, saluda al
papa” ???
Pero ¿Qué está pasando?, estoy viviendo en una sociedad
donde tienen más derechos los perros que las personas. Vean ustedes si pasean
por la calle que las esquinas están manchadas de orines, y algunas sembradas de
excrementos. Y nosotros los ciudadanos nos estamos acostumbrando a verlo
normal.
Que el perro ladra y molesta “es normal”. Que aparca el coche y se le mean en el
tapacubos, “es normal”. Pobre animalito, “No,
si no hace nada”, solo se defeca donde quiere y va marcando con orines
todas las fachadas, aunque sean de los vecinos que no tienen perro. Que se
pudren los buzones de correos con tantos orines, “es normal”, que se pudren
mobiliario urbano metálico y puertas metálicas, “es normal”. Que cuando los
dejan solos en su piso no paran de dar la tabarra a los vecinos, “es normal”.
Que el niño llora o patalea, se le da una bofetada, que el perro ladra, déjalo “esta nerviós”. “Pobre
gosset”.
Algunos creen que los perros tienen más derechos que las
personas, sin ir más lejos a la Paeria
le importan más los perros que los ancianos, por eso ha puesto en algún lugar
PIPICANS, para que los pobrecitos canes vayan a defecar y orinar, pero estos lo hacen donde sus amos
quieren, en los jardines o en casa del vecino que está más limpio. Y las personas mayores con problemas de
próstata, no pueden orinar en ningún sitio, si necesitan orinar no pueden ir ni
al PIPICAN. Solo les queda la generosidad de los bares.
Un perro es un perro, un gato un gato y un cerdo un cerdo.
Me contaban el otro día que un joven llevaba una rata, rata, de las de cola
larga, amaestrada y que se le subía a los hombros y se escondía en los
bolsillos. Imagínense que sube con usted en el ascensor y la rata saltando de un hombro a otro y el
joven mirándole con una sonrisa le diga “no si no hace nada, es muy cariñosa”.
Imagínense también que esa rata va a defecar y orinar en la fachada de su casa.
Seguro que a más de uno no le gustaría, ya no lo verían “tan normal” y eso que
ni hace ruido ladrando y los excrementos son más pequeños.
Pero las personas mayores, a pisar excrementos de perro y
sin PIPICAN.
Víctor
Etiquetas: nuevasociedadd
miércoles, 30 de octubre de 2013
Diario de a bordo
Unos arrendatarios,
arrendadores
Cuando creíamos que ya habíamos visto todas las posibles
modalidades de fraude, va y aparece otro nuevo. Imaginación al poder, que
decían algunos. Y esta es precisamente la mejor definición del asunto que acaba
de saltar a la palestra; cómo una pareja, desde su posición de “pareja real”,
es decir entroncados directamente con la Casa Real, extiende un contrato en el
que se alquila un palacete a sí misma, si bien el arrendatario es una empresa
instrumental que sirve “sólo para cobrar”.La Agencia Tributaria ha hecho llegar hasta el Juzgado nº 3
de Palma, es decir, al juez Castro, un contrato de alquiler. Se trata nada más
ni nada menos, que un contrato fechado en Barcelona, el 20 de diciembre de
2005, mediante el cual Urdangarín y la Infanta, alquilan su palacete de
Pedralbes a su propia sociedad instrumental Aizoon. Resulta curioso incluso,
ver reproducida la parte final del mismo publicada en El Mundo, donde figuran
sus firmas en tanto que arrendadores y arrendatarios. En pocas palabras y presuntamente, se trataría de un
contrato ficticio para engañar al Fisco, generando –siempre presuntamente- unos
gastos ficticios y buscando pagar menos impuestos.
Se da el caso añadido, que este edificio de la calle Elisenda
Pinós, no ha albergado ninguna sede conocida de la empresa Aizoon y además
según se dijo, esta empresa no tiene actividad profesional alguna desde 2003,
por tanto parece improbable, que le sea preciso pagar un alquiler.
Lo relevante para la infanta Cristina, quien estuvo a punto
de ser definitivamente imputada por el caso Noos, es que ahora ya no sirve -o cada vez sirve menos- el argumento tan peregrino de que la Infanta “no era
consciente” de lo que hacía a pesar
de ser en un 50% propietaria de la entidad Aizoon. Una empresa que al parecer,
no tenía otra finalidad que emitir facturas falsas para vaciar las arcas de la
entidad “sin ánimo de lucro” –o con él- que presidía Urdangarín. ¡Marchando,
una de ingeniería financiera!
Ahora vemos la firma de la Infanta en un contrato que parece
fraudulento en toda regla.
Se da el caso, que hace poco se publicó que la Infanta
pagaba gastos personales desde esa empresa, por tanto parece hasta indecente, seguir
alegando en su favor ignorancia o inconsciencia.
¿Qué más debe salir a la luz, para sentar a la Infanta en el
banquillo junto a Urdangarín? ¿Aún no son suficientes los indicios? Pensemos
que a un simple trapicheador de droga, se le detiene y mete en la trena
simplemente por llevar en el bolsillo más de una dosis para auto consumo; este
indicio legalmente parece ser suficiente.
Después de esto, aún pretenden que creamos, como decía el
Rey en su discurso, que “todos somos
iguales ante la ley”, pues miren no, parece que en el despacho de la Justicia,
cuando alguien de la Familia Real, o algunos capitostes de la política entran
por la puerta, la igualdad sale por la ventana.
Mijail
Etiquetas: unsarrendaarendador
martes, 29 de octubre de 2013
Àudio visuals i divulgatius
Talento anti crisis
===========================
Canciones italianas
(Podeu teclejar u ombrejar, copiar i enganxar al buscador del YouTube:)
L'Italia in Brasile - Alcune tra le piú belle canzoni italiane del passato
(Podeu teclejar u ombrejar, copiar i enganxar al buscador del YouTube:)
Unbelievable Talent
===========================
Canciones italianas
(Podeu teclejar u ombrejar, copiar i enganxar al buscador del YouTube:)
L'Italia in Brasile - Alcune tra le piú belle canzoni italiane del passato
Etiquetas: talentanticrisis
lunes, 28 de octubre de 2013
La Tira
L’AVE, un tren de luxe, a
preus de luxe
El nostre “invictus” alcalde, Àngel Ros, en el 10è aniversari de l’arribada de l’AVE a Lleida, tot i fent un cop més, de pregoner d’aquest tren, va afirmar que “l’AVE ha estat per la ciutat, un element facilitador d’inversió i de capacitat d’intercanvi”. Va destacar a més, que ha estat un element fonamental des del punt de vista turístic.
El nostre “invictus” alcalde, Àngel Ros, en el 10è aniversari de l’arribada de l’AVE a Lleida, tot i fent un cop més, de pregoner d’aquest tren, va afirmar que “l’AVE ha estat per la ciutat, un element facilitador d’inversió i de capacitat d’intercanvi”. Va destacar a més, que ha estat un element fonamental des del punt de vista turístic.
Pel que fa al turisme potser sí que ha ajudat, però i als Veïns de Lleida, que són els que el voten i li paguem el sou, com els hi ha ajudat ? Doncs
mireu, l’AVE és un tren de luxe, a preu de luxe. Abans teníem els Talgo (més
barats) que tardaven cinc hores per arribar a Madrid, o podíem anar en un tren
de “largo recorrido” que tardava molt
més i costava molt menys, quan ara l’AVE tarda menys de tres hores. Sí, però a
un cost molt més elevat. És un tren per a rics i és evident que a Lleida, no
tots els seus Veïns som rics.
Per altra banda, la medalla que li posa el nostre Alcalde, amb l’argument
simplista de que l’AVE ha estat un element facilitador d’inversió, cal
preguntar-se on ha vist aquesta inversió quan tenim uns 29.000 aturats. On ha
vist aquesta inversió, en deliris partidistes o en somnis de grandesa?
Potser hauria de precisar una mica, i si el que volia dir, és que gràcies a
l’AVE algunes empreses s’han instal·lat al PCiTAL de Gardeny, també tindria
d’afegir, que si allí se han creat llocs de treball per a gent jove, uns llocs
de treball que no han estat a l’abast de tots els Veïns de Lleida, o al menys
no els hem vist publicitats per tal de que tothom, prèvia prova i pogués tenir
accés. Doncs pel que tenim entès, sembla ser, que aquests llocs de treball han
estat reservats per “compromisos”.
Per tant pensem, que el benefici que els Veïns de Lleida en treuen de la
substitució dels anteriors trens de llarg recorregut per l’AVE, és simplement tenir
un tren de luxe, a un preu de luxe.
Sembla estrany que un Alcalde que pertany a un partit que es diu
“socialista i obrer”, només treballi en favor de la classe rica i de les grans
empreses (a la qual cosa en diu progrés), que són els que poden pagar-se el
bitllet de l’AVE sense cap problema. De la mateixa manera, ha estat
privatitzant-ho tot a Lleida, ja només li queda privatitzar l’Ajuntament, els
carrers de Lleida i la Guardia Urbana, i si no ho fa, és perquè la Llei ho
impedeix expressament.
De veritat algú es creu encara, que l’Alcalde de Lleida, governa la ciutat
en clau “socialista i obrera”, no serà que ha estat governant només en clau
“oportunista”?
Etiquetas: avetreluxapreulux
viernes, 25 de octubre de 2013
Diario de a bordo
¿Quién
roba a quién?
Anticorrupción
acaba de pedir 27 años de cárcel para Félix Millet y Jordi Montull, por el
saqueo del Palau de la Música, de donde desaparecieron unos 30 millones de
euros. Les acusa entre otros, de los delitos de malversación de caudales
públicos, apropiación indebida y un delito contra la Hacienda pública.
Pide
también 7,5 años para Daniel Osácar, ex Tesorero de Convergencia (CDC), por el
delito de tráfico de influencias, blanqueo de capitales y por un supuesto desvío
de fondos del Palau, al partido que preside Artur Mas. Y un
año de cárcel pide para el ex Diputado de CDC, Jaume Camps, por un delito de
tráfico de influencias.
En
total son 17 los acusados, entre los que figuran también Gemma Montull, ex
directora del Palau, para quien pide 26 años de cárcel por un delito continuado
de apropiación indebida. Aquí se
incluye a dos directivos de la empresa Ferrovial, para quienes se pide 4,5 años
de prisión.
Según la Fiscalía, solo las entregas de Ferrovial al Palau,
entre 2001 y 2010, superaron los 11
millones de euros.
En otro apartado se pide por un “comiso” a Convergencia
Democrática de Catalunya (CDC), un total de 6.679.000 euros por “comisiones ilícitas satisfechas por
Ferrovial y que se hicieron llegar a la órbita de CDC con responsabilidad
criminal de su tesorero”.
Muy bien, el Fiscal ya nos dice donde fueron a parar parte
de las comisiones ilícitas de Ferrovial, es decir, los 6.679.000 millones de
euros que ahora se les reclama y que según la Fiscalía cobraron durante el
último gobierno de Jordi Pujol, es decir el por aquel entonces, responsable del partido, cuyo nombre en el informe de Fiscalía no aparece por ningún lado. ¿Será que este ex
presidente de CDC, solo es responsable ante dios y ante la historia?
¿Quién se ha beneficiado de estos fondos, los militantes de
CDC, el ex presidente, los dos presidentes, la señora que limpia la sede del
partido... quién?
Lo que me parece una manipulación de lo más estrambótica, es
que mientras el actual presidente de CDC, Artur Mas, lanza su campaña del “España nos roba”, cosa que no aparece
en ningún informe de la Fiscalía, aparezca un informe de un fiscal con unas conclusiones que apuntan a que presuntamente, CDC se ha embolsado ilícitamente 6,6 millones de
euros.
Seguramente estos 6,6 millones de euros, han sido
(presuntamente) previamente incrementados en las facturas de unas obras
públicas, que pagamos entre todos, por
tanto creo que los ciudadanos de Catalunya, hemos sido robados, por lo menos en
estos 6,6 millones de euros.
Ante ello pregunto a Artur Mas, presidente de CDC y
presidente de la Generalitat:
¿Quién roba a quién, Sr. President?
¿Quién roba a quién, Sr. President?
Mijail
Etiquetas: quierobaquien
jueves, 24 de octubre de 2013
Des de la meva finestra
Reduint Pressupostos Generals
Que el Partit Popular es va presentar a les eleccions,
dient que no rebaixaria les pensions, es un fet. Que en els Pressupostos
Generals de l’Estat per l’any 2014, es llegeix sens cap mena de dubte, que a
nivell general baixaran, és innegable.
Només cal mirar les dades que insereix el Govern als
propis pressupostos: si diu que els preus creixeran entre un 1,3 i un 1,5 %,
mentre les pensions només augmentaran en un 0,25%, resulta que la diferencia
arriba als 1.200 milions d’euros pel conjunt del 9.500.000 milions de
pensionistes. Una simple divisió
aritmètica, diu que suposa una retallada de 126 euros anuals per pensionista.
Es veu clar que hi ha una retallada, per la via de no
regularitzar el IPC anual, o si es vol, de regularitzar les pensions d’una
forma pràcticament simbòlica.
Quan un pensionista em diu, que ha calculat com li
augmentarà la pensió en només 24 euros a l’any, m’està dient simplement que
perdrà poder adquisitiu, ho vulgui admetre o no, el ministre d’Hisenda. Montoro,
defugint parlar de retallar les pensions, va emprar un argument amb el que se
li veu el llautó: “Unes dècimes amunt o avall
no són importats, el que és important, és que es guanyi benestar col·lectiu”. Doncs
miri, quan es viu d’una pensió petita, si es important, totes les variacions
són importants.
Aquí s’ha d’afegir l’apartat de pensions no contributives,
al que en el present any es van pressupostar 2.628 milions d’euros, es deixa
pel any vinent en 2.320, per tant hi ha una retallada de 308 milions.
Pel que fa als ajuts a la Dependència, porten tres anys
rebaixant-se, per l’any 2014 es retallaran en un 46,8% de la despesa de 2013,
però si sumem la retallada de l’any anterior, la dotació per aquesta Llei cau
en un 75%. Parlant clar, l’Estat està condemnant aquesta Llei a la desaparició
per manca de dotació pressupostaria. Pot acabar quedant com una Llei aprovada
però aparcada.
Les infraestructures que utilitzen els ciutadans, també
es veuen sotmeses a retallades: en carreteres perden un 30%, en Ferrocarrils
perden un 4,30% y un altre 33% en aeroports.
També preveuen que els salaris tindran una nova retallada
(desprès de les retallades dels dos anys anteriors) del 0,6%. I si el cost de
la vida puja un 1,3% o un 1,5%, doncs només en el proper any hauran perdut un
0,7 de poder adquisitiu, si les previsions son correctes.
En aquests pressupostos, el Govern preveu que la taxa
d’atur segueixi per sobre del 25% al 2014, per la qual cosa, dota aquesta
partida amb 29.727 milions d’euros, mentre considera, que les prestacions per
atur només donaran cobertura a 1.305.000 beneficiaris. I la resta que faran?
Segons el Govern la economia comença a repuntar i s’està
invertint el cicle. El problema està, en que aquesta presumpta remuntada, no
arriba en absolut a les famílies atrapades en el forat econòmic que tot ho
presideix des de fa sis anys.
Etiquetas: reduintpressupgener
miércoles, 23 de octubre de 2013
Àudio visuals i divulgatius
Jordi Pujol, les
"Jenifers" i "Chonis" de Catalunya
Si Jordi Pujol no
hagués estat polític, s’hauria pogut guanyar la vida amb total garantia d’èxit,
dedicant-se al teatre. Es pot comprovar per exemple, en aquesta representació
tan teatreta, simulant haver rebut una carta, que mira per on, li dona peu per
a fer els seu discurset en favor de Catalunya, quan ja sabem, que només anava
en favor dels seus propis interessos, dels de ell i dels “seus”, o com sol a
dir “dels nostres”.
(Podeu teclejar u ombrejar, copiar i enganxar al buscador del YouTube:)
Jordi Pujol - las "Jenifers" y
"Chonis" de Cataluña -
================
Avistamientos
de OVNIS
(Podeu teclejar u ombrejar, copiar i enganxar al buscador del YouTube:)
Por que a mídia internacional está cobrindo os
frequentes AVISTAMENTOS DE OVNIS?
Etiquetas: JPlsjenifichondcat
martes, 22 de octubre de 2013
El Confidente
Una deuda pública que no cesa
Desde el gobierno se nos dice estamos ante una recuperación económica
que repunta en el horizonte español. Se nos dice que empezamos a salir de la
recesión, que no nos preocupemos, que lo
importante es empezar a crecer, que nos estamos financiando a un tipo de
interés muy bajo, porque poco a poco se irá reduciendo el endeudamiento.
Hace pocos días, un banquero decía en un foro americano, que
en España “el dinero llega de todas partes”, en un claro guiño al optimismo que
intenta insuflar el gobierno en los ciudadanos. Otra cosa es, es constatar que
el dinero no llega a los ciudadanos.
Otro personaje que moralmente parece tener la obligación de
criticar al gobierno desde propuestas creíbles, se limita a pedir más déficit
para luchar contra el paro, tanto es así, que ante un grupo reducido de los
suyos, afirmó que “el déficit asegura el crecimiento”. Es decir, aumentar el
déficit ayudaría a que la economía se recuperase, cuando los grandes
economistas insisten en que la recuperación de nuestra economía, es mucho más
lenta y frágil, precisamente por el déficit que tenemos y el coste en impuestos para
financiarlo.
Según las previsiones del gobierno, el año próximo estaremos
en el 92% de PIB. Puede que este dato no diga nada a muchos ciudadanos, pero no
es tan difícil entender el símil si lo pasamos al plano doméstico: una familia
que mantiene deudas, no es aconsejable que asuma nuevas deudas y obligaciones
de pago, sino que lo correcto, sería procurar gastar menos para poder ir pagando
las deudas contraídas. No parece un buen sistema, gastar más de lo que se
ingresa.
Pero estamos hablando de financiar un Estado y al igual que
una familia, se puede encontrar además con imprevistos; los economistas hablan
de una deuda destructiva, cuando es generada por un gasto corriente
improductivo, es decir que no produce ningún efecto positivo y mantiene por
tanto, una confiscación de actividad económica a través de impuestos, restando
inversión y consumo.
Por otra parte, que ahora el coste de la financiación sea
bajo, lo que se conoce como prima de riesgo, no significa que permanezca
siempre así; hemos visto como ha bajada mucho la prima de riesgo española y por
tanto el tipo de interés, pero también hemos visto como ha subido al doble, el
tipo estadounidense y el alemán. ¿Y qué
ocurre si nos sube el tipo de interés?
Es muy peligroso tener una deuda del 92% del PIB y eso aún
sabiendo que Japón tiene una deuda del 200%, cuando esa deuda pública y para
que nos entendamos, que supera en 24 los ingresos fiscales del país. El peligro
de hundimiento económico para Japón, sería que les subiera la prima de riesgo,
cosa nada descartable, dada la incertidumbre que siembra el problema de las
centrales nucleares.
En una situación de depresión económica como la actual, la
población ve como se reducen sus ingresos, como menguan sus ahorros, como
disminuye la rentabilidad de los mismos, y como se ve reducida por tanto, su
capacidad de consumo. En cualquier caso, a mayor deuda pública, mayores dificultades para un país, cuando lo
que aconseja la UE, es que se procure gastar menos, o si se quiere, reducir un
poco la administración, ya sea eliminando coches oficiales excesivos,
eliminando asesores, cargos de confianza, personal interino y empresas públicas
sin ninguna utilidad pública conocida.
Etiquetas: undeudpublcqunoces
lunes, 21 de octubre de 2013
La Tira
Volem mesquita als Camps
Elisis, SÍ o NO?
Des de fa un temps l’Associació de Veïns de
Cappont, fent-se ressò d’una iniciativa veïnal, està fent una recollida de
signatures, dient no, a que el Palau de Vidre dels Camps Elisis (infraestructura
municipal) continuí acollint al col·lectiu de musulmans, que el fa servir com a
mesquita. Els signants en contra, que comencen a ser multitud, consideren que
no es pot permetre, posar un centre de culte en el principal parc o zona verda
lleidatana, al Central Park de Lleida, en paraules del ex regidor Sáez.
A més s’oposen també, a que es cedeixi un
equipament municipal per instal·lar un centre de culte. Des de l’entitat veïnal
es va proposar que es podien quedar tot l’any a resar a les carpes de la antiga
“Hípica”.
Fa poc que vam veure a la premsa, com l’Associació
de Veïns de la Bordeta, rebutjava d’igual manera que l’Ajuntament hagués cedit també,
el Pavelló de la Bordeta al mateix col·lectiu. Van afegir, que ja que l’Ajuntament
diu que els musulmans “són també ciutadans”, que tinguin com tots els demes
ciutadans tenim, drets i deures, i no només drets.
En rèplica, el col·lectiu musulmà va qualificar de
xenòfobs a la entitat veïnal i es van negar a quedar-se a la “Hípica” tot l’any,
on per cert estan quan als Camps Elisis hi ha fires.
Per part de l’Ajuntament, el regidor Presseguer, pensem
que coincidint bastant amb la qualificació del col·lectiu musulmà, i tot i
fingint que no s’assabenta de les coses, es va preguntar, “Potser els veïns
de Cappont no volen veure gent pel barri vestida diferent”.
Davant de tot aquest enrenou nosaltres ens
preguntem, per quina raó, els musulmans, que segons diu l’Ajuntament paguen
1.400 € al mes, no volen anar a la “Hípica”, on sembla es podrien estalviar
aquest lloguer? La qual cosa ens porta a aconsellar, demanar al regidor
Presseguer, que els hi ensenyi els
comprovants bancaris de pagament dels 1.400 € de cada mes.
Hem de dir, que no es pas desconfiança en vers al
Sr. Presseguer, però si ell viu al poble de Els Alamus i és regidor a l’Ajuntament
de Lleida, aleshores en aquest Ajuntament, i vista tanta disbauxa, sembla que
tot pugui ser possible. Oi que ens entenem?
Nosaltres volem fer algunes propostes al respecte:
La primera proposta fora, instal·lar la mesquita a
la rotonda que queda a l’entrada del poble de Els Alamus. A veure que li dirien
els seus veïns al Sr. Presseguer. I en cas de que protestessin, també els hi
diria racistes?
La segona proposta fora, instal·lar la mesquita
als voltants del barri de Ciutat Jardí, on viuen gran part dels polítics “tant
solidaris” de Lleida que ocupen càrrecs en l’equip de Govern de l’Ajuntament
(incloent-hi a l’Alcalde). A veure que els hi dirien, els seus veïns de barri. Estarien
contents?
La tercera proposta consistiria amb una consulta
amb premi. Es a dir, ara que estan tant de moda les consultes i el nostre
Alcalde és un ferm defensor de fer consultes a tort i a dret, doncs
l’Ajuntament podria sotmetre a Referèndum, si els lleidatans volem o no, un
centre de culte al parc dels Camps Elisis.
I un afegitó o premi: la barriada que més vots
treu en favor de la mesquita, allí en aquest barri “tant solidari”, es pot
instal·lar la mesquita que no hi haurà cap problema i tothom quedarà content.
Potser sigui aquesta, la millor proposta que hem
aconseguit trobar per intentar resoldre un problema molt vell a Lleida, del que
hem sentit a parlar molt al nostre Alcalde, “bla, bla, bla, bla”, però que no
ha solucionat.
Des d’aquí instem i encoratgem a l’Alcalde, Àngel Ros, tant amant de les
consultes, a que faci una consulta als Veïns de Lleida, que som els que li
paguem el seu gran sou:
Volem
mesquita als Camps Elisis de Lleida, SÍ o NO?
Etiquetas: volmmesqalscampeliss
viernes, 18 de octubre de 2013
Des de la meva finestra
Un aeroport en busca d’utilitat
El nostre alcalde, Àngel Ros, desprès de molt pensar,
sembla que a arribat a la conclusió, de que per dissimular una mica la
inutilitat del seu aeroport-forat de Alguaire, ha trobat que s’hi poden fer
festivals de exhibicions aèries, amb avions ultralleugers, avions històrics,
globus aerostàtics i fins i tot aeromodelisme.
I es clar, en veure tot això algú es pot preguntar: I
feia falta haver de construir, un aeroport de 100 milions d’euros en temps de
crisi, més el manteniment anual, per donar-li aquestes utilitats? No s’haguessin pogut fer aquestes mateixes
activitats en l’aeròdrom d’Alfes (amb unes millores si feia falta) i ens haguéssim
estalviat molts diners?
Dels personatges que van impulsar l’aeroport de Alguaire,
es a dir, d’aquell famós trio de la benzina, format per Saura, Carod i Montilla, ja
només ens queda per aquestes contrades “en actiu”, a Ros com persona impulsora d’un
aeroport que ningú va entendre, i segurament segueix sent igual de
incomprensible. I qui sap, si posant-li la lupa jurídica a sobre, la Fiscalia
no trobaria indicis de malversació de fons públics, ja que es va fer una
despesa molt gran, per a construir una infraestructura que no feia cap falta i
a la vista està de que es així. Aquest aeroport està orfe d’utilitat.
Crec que altres vegades ja s’ha fet, però jo també
pregunto: Quin benefici en trèiem els lleidatans d’aquest aeroport, que ens ha
costat a tots, 100 milions d’euros (més la despesa de manteniment anual)?
També m’agradaria preguntar-li a l’alcalde, Àngel Ros, si
veritablement creu, que algun dia podrà convèncer als lleidatans, de que aquest
aeroport era realment necessari, i de que l’únic benefici, va ser el que van
obtenir les empreses constructores?
Etiquetas: unaeroptenbscutili
jueves, 17 de octubre de 2013
El Confidente
Fraude por preferentes, uno más
Creo que
quedan pocas dudas, sobre que la colocación de “preferentes” entre los clientes
bancarios, ha resultado ser como una estafa en toda regla; a muchos de estos
clientes se les venció el producto como un plazo fijo, a otros como si fueran
bonos, pero en realidad era deuda perpetua.
En todo
país serio, existe una entidad financiera oficial que ejerce a modo de
supervisor del sector bancario. Aquí tenemos un Banco de España que era quien
debía ejercer esa función, para ello la cúpula de esa entidad percibe unos
sueldos que muchos envidiarían. El problema se produce, cuando ese supervisor
no ejerce como tal, no es objetivo, o por decirlo en otras palabras, quizás
trabaja para algunos intereses que desde luego no coinciden con los de la gran
mayoría de españoles.
Fernández
Ordóñez, nombrado Gobernador del Banco de España por el Gobierno del PSOE, miró
para otro lado haciendo dejación de su función, no alertando a los clientes
bancarios españoles, sobre el peligro de invertir en unos productos llamados
preferentes o subordinadas ¿Será que Fernández Ordoñez pasaba el día sesteando
en su despacho?
Otra
institución que tiene la función de vigilar los productos financieros e incluso
sancionar a los emisores en caso de irregularidades, también puede y debe alertar
a los usuarios bancarios españoles, sobre los productos financieros que se
lanzan al mercado, en caso de que puedan resultar muy arriesgados. Esta
institución es la Comisión Nacional del Mercado de Valores. La CNMV no alertó a
los clientes bancarios sobre estos dos productos. Es más, se acaba de publicar,
que en un informe interno de 2011 se alertaba sobre esta estafa. Ahora y ante
esta información, la CNMV alega que en gran cantidad de entidades de crédito,
se daban varios tipos de irregularidades en referencia con estos productos,
principalmente en lo tocante a la información veraz sobre ellos. Y si se daban
estas irregularidades, como entender que la CNMV permitiera seguir con su
comercialización?
En 2004
Zapatero nombró a Manuel Conthe como presidente de la CNMV, el cual dimite en
2007, siendo sustituido por Julio Segura.
Realmente
nunca se llegó a conocer el motivo real por el cual dimitió Conthe, simplemente
se justificó como una diferencia no sabemos con quien, en querer eliminar la
figura de la Vicepresidencia de la entidad, parece una excusa bastante
peregrina. Puede que fuera interesante saber qué diferencias mantenía con su
vicepresidente, quizás esto fuera bastante esclarecedor.
Que su sucesor
Julio Segura, ante las preferentes que servirían para estafar a muchos clientes
bancarios, miró para otro lado no alertándolos, es un hecho. Llama la atención,
que el día de su nombramiento lanzara a los periodistas: “Me pueden acusar de aleatorio pero no de dependiente”.
Verdaderamente me parece una declaración estrafalaria y cuando menos enigmática,
cuando lo que correspondía decir era que cumpliría con la normativa de
funcionamiento de la CNMV, puesto que para ello le pagamos un sueldo estupendo, desde
octubre de 2007 hasta finales de 2012.
Y si no
defendía los intereses de los usuarios de banca españoles, no alertándoles de
estos productos, qué intereses defendía?
Etiquetas: fraudprpreferten
miércoles, 16 de octubre de 2013
Diario de a bordo
No se puede pedir imposibles
La competitividad entendida como una simple rebaja de sueldo para los trabajadores, tiene su aquél. Ahora resulta que el Gobierno anuncia, que el descenso de los salarios provoca problemas en los ingresos de la Seguridad Social, concretamente se ha previsto que en el próximo año, las aportaciones salariales al sistema público de protección social, bajaran en 102.800 millones de euros, lo cual significa que una reducción en la recaudación de un 2,86% menos que en 2013.
El Gobierno estima que se perderán unos 30.000 empleos más y aunque el problema de ingresos es directamente proporcional al número de empleados, hay otra componente que también incide en la recaudación que son las bases medias de cotización, que de acuerdo con la evolución a la baja de los salarios, seguirán bajando.
Todo ello lleva al Gobierno a retirar del Fondo de Reserva, la hucha de la Seguridad Social, otros 6.148 millones de euros para hacer frente a los pagos sociales. No obstante, se teme que además se tengan que sumar aquí otros 5.000 millones adicionales, con lo que llegaríamos a más de 11.000 millones.
La explicación que da la Seguridad Social en su informe económico financiero, es que los nuevos contratos están sujetos a una base retributiva inferior a las que había hasta ahora.
Esto parece el mundo al revés; es decir si con la excusa de la crisis nos reducen el sueldo a la mitad, pues sencillamente la actividad económica, guste o no, bajará a la mitad, desde las cotizaciones sociales al consumo. Resulta muy difícil creer ya, en aquello que nos dicen de, lo bueno, bonito y barato.
En general y desviando un poco el tema, parece un absurdo el que haya administraciones y sectores empresariales, que se empeñen en hacer mucha publicidad para activar el consumo, cuando los consumidores tenemos poca capacidad adquisitiva. La misma absurdez que constatamos con las cotizaciones sociales.
No se puede pretender sacar mucho de donde hay poco.
Mijail
Etiquetas: nsepudpedimposib
martes, 15 de octubre de 2013
Àudio visuals i divulgatius
Museo Guggenheim Bilbao
(Podeu teclejar u ombrejar, copiar i enganxar al buscador del YouTube:)
Musée Guggenheim, by
Frank Gehry 1997
Etiquetas: museoguggenheim
lunes, 14 de octubre de 2013
La Tira
Funcionaris per l'article 26 del meu poble
A finals de la setmana passada, vam veure publicat a la premsa local, com la entitat lleidatana, Gent de Lleida, anuncià que acudirà a la Fiscalia Anticorrupció, en el cas de que l’Ajuntament de Lleida converteixi en funcionaris a 200 empleats que actualment són “personal laboral”.
Ja sabem que una
cosa és el personal laboral, es a dir, persones que són treballadors en
l’Administració i una altra cosa molt diferent, són els funcionaris que
també treballen en l’Administració, però que han superat una o varies
oposicions i tenen la seva plaça. Aquest és el requisit que marca la llei, per
aconseguir la qualificació de funcionari: s’ha d’aprovar una oposició.
Segons diu la llei, una oposició ha de ser convocada i publicada en el Butlletí Oficial, per a que hi hagi un públic coneixement d’aquesta oferta d’ocupació publica. Després s’ha de publicar al mateix mitjà, els noms dels candidats admesos que s’han presentat, fins i tot, el llistat dels candidats que per alguna raó han acabat resultant exclosos. Desprès s’han de celebrar els exàmens i desprès de corregits, s’han de tornar a publicar el llistat d’aprovats i el nomenament oficial com a personal funcionari.
Segons diu la llei, una oposició ha de ser convocada i publicada en el Butlletí Oficial, per a que hi hagi un públic coneixement d’aquesta oferta d’ocupació publica. Després s’ha de publicar al mateix mitjà, els noms dels candidats admesos que s’han presentat, fins i tot, el llistat dels candidats que per alguna raó han acabat resultant exclosos. Desprès s’han de celebrar els exàmens i desprès de corregits, s’han de tornar a publicar el llistat d’aprovats i el nomenament oficial com a personal funcionari.
En tot cas, s’haurien
de convocar oposicions públiques en les que hi podrien participar aquestes 200
persones.
Hens han referit un episodi municipal, on la Regidora d’Economia, va justificar una decisió sobre un tema de personal, amb el brillant fonament jurídic, de que “S’aprova pel article 26 del meu poble”, quan el que es pretenia aprovar, a ulls de components de la Junta de Personal era tota una il·legalitat. Doncs ara fora el mateix.
Hem de recordar que en algunes ocasions, tant l’Alcalde com la Tinent d’alcalde i regidora d’Urbanisme, han expressat públicament, que l’Ajuntament de Lleida sempre acompleix la llei. ¡Doncs no ho sembla!
Davant d’aquesta pretesa il·legalitat, ens preguntem en primer lloc:
Hens han referit un episodi municipal, on la Regidora d’Economia, va justificar una decisió sobre un tema de personal, amb el brillant fonament jurídic, de que “S’aprova pel article 26 del meu poble”, quan el que es pretenia aprovar, a ulls de components de la Junta de Personal era tota una il·legalitat. Doncs ara fora el mateix.
Hem de recordar que en algunes ocasions, tant l’Alcalde com la Tinent d’alcalde i regidora d’Urbanisme, han expressat públicament, que l’Ajuntament de Lleida sempre acompleix la llei. ¡Doncs no ho sembla!
Davant d’aquesta pretesa il·legalitat, ens preguntem en primer lloc:
Havent en
l’Ajuntament de Lleida uns 1.600 empleats i per tant, personal més que
suficient, perquè en fa falta més, que no sigui per comprar voluntats i fer
clientelisme?
Hem de recordar
aquí, com fa uns anys el nostre Alcalde en un cercle reduït de persones els hi
va dir que a l’Ajuntament de Lleida, hi sobra al menys un 20% de personal.
Tampoc s’entén com des de aleshores fins aquí, han continuat augmentant el
nombre de persones que treballen a l’Ajuntament?
I en segon lloc:
Hem d’entendre, que l’Alcalde i la Tinent d’alcalde i regidora d’Urbanisme (que tot ho manega) no volen complir la llei? No serà aquesta intenció incomplidora de la llei, un fidel reflex de la seva labor de govern?
No és per tant gens d’estrany, que Gent de Lleida, acabi portant l’assumpte a la Fiscalia Anticorrupciò. A banda d’aquesta singularitat municipal, sembla ser que tant la Fiscalia de Barcelona com la de Madrid, tenen a sobre la taula, uns quants temes espinosos sobre l’Ajuntament de Lleida.
I en segon lloc:
Hem d’entendre, que l’Alcalde i la Tinent d’alcalde i regidora d’Urbanisme (que tot ho manega) no volen complir la llei? No serà aquesta intenció incomplidora de la llei, un fidel reflex de la seva labor de govern?
No és per tant gens d’estrany, que Gent de Lleida, acabi portant l’assumpte a la Fiscalia Anticorrupciò. A banda d’aquesta singularitat municipal, sembla ser que tant la Fiscalia de Barcelona com la de Madrid, tenen a sobre la taula, uns quants temes espinosos sobre l’Ajuntament de Lleida.
Què passarà?
Etiquetas: funcipearti26
Suscribirse a Entradas [Atom]