lunes, 31 de agosto de 2009

Des de la meva finestra

Buscant frases de pensar



Des de fa uns mesos hi ha un gran enrenou a Barcelona, perquè l’alcalde Hereu vol reformar l’Avinguda Diagonal, un vial que des de fa molts anys ve sent una de les principals entrades de vehicles a la ciutat. La reforma que proposa l’alcalde parteix de tres premisses: menys trànsit rodat per la Diagonal, més carril-bici i més zona per vianants; de suprimir el perillós tramvia que atropella a la gent no ha dit res.

Si s’estrangula aquest vial al trànsit, els cotxes tindran de passar per altres vials alternatius que ara ja van prou col·lapsats, llevat que sigui dia festiu. En resum, en comptes d’impulsar un projecte que doni més fluïdesa al trànsit, el que es fa, es impulsar-ne un altre que l’estranguli.
D’un altra banda, ara, tant bicicletes com vianants tenen espai sobrat per circular. Així doncs, a qui beneficia aquest projecte?

Ara l’alcalde a qui ja li diuen “màgic Hereu”, s’ha tret del barret una justificació que en certa manera apunta com a necessari el seu projecte: diu que la zona de vianants tindrà parades, es a dir, de forma equidistant tindrà unes àrees rodones amb bancs per invitar a seure’s als que passin per allí, on podran llegir una frase escrita que inciti al vianant a pensar. Potser seran com racons de pensar.

Per tal de que aquesta parafernalia desperti una mica d’interès entre els veïns, l’alcalde ha posat uns voluntaris (qui sap si no seran propers candidats a nous funcionaris) amb patins, que es dediquen a repartir tríptics als vianants a manera de campanya participativa, en els que se’ls convida a pensar i escriure al pamflet les frases de pensar.

Bé, doncs aquí va la meva frase per escriure en una de les places rodones de pensar:

¿Quan en un plenari de l’Ajuntament, per majoria es decideix rebutjar el traçat del AVE pel davall de la Sagrada Família, i l’Alcalde havent perdut la moció, diu que d’aquesta resolució no en farà cap cas, sinó que recolza tot al contrari; com es diu això?

Etiquetas:


viernes, 28 de agosto de 2009

El llapis impertinent

Zapatero anuncia una pujada d’impostos

Etiquetas:


A día de hoy


¿Dónde están los bin laden?



Mucho habíamos oído hablar sobre la invisibilidad de los espíritus, que al fin y al cabo son algo intangible, pero desde hace unos años, oímos hablar también sobre la invisibilidad de unos objetos tan reales, cual son los billetes de 500 euros.

La invisibilidad de dichos billetes es tan misteriosa, que los mejores magos europeos visitan nuestro país, para intentar comprender cómo personas que no han estudiado nunca la ciencia de la magia, han logrado hacer desaparecer de la circulación, haciéndolos invisibles, nada menos que 114 millones de unidades. Digamos que el Banco de España los puso en circulación, pero hábiles españoles de a pie, haciendo un truco de presdigitación sin precedentes los ha hecho desaparecer; pues son muchos billetes y muchos millones. El Banco de España asegura que “están, pero no se les ve”.

La cifra representa el 66% del valor de todos los billetes y monedas de euro distribuidos por el Banco de España, pero es que además, los 114 millones de unidades, supone nada menos que la cuarta parte de todos los billetes de 500 que circulan en el conjunto de toda la zona euro, que según datos del Banco Central Europeo, suman 434 millones de billetes.

Banco de España explica que la puesta en circulación de esta elevada cantidad de billetes de 500, responde únicamente a la demanda que hacen las entidades bancarias, quienes a su vez, dicen atender las peticiones de sus clientes.
Pues nada, puestas así las cosas, podemos decir aquello de, blanco y en botella. Lo que no resulta ser blanco es el color de los billetes de 500, llamados bin laden, porque todo el mundo habla de ellos pero nadie dice haberlos visto. ¿Dónde están?

A lo que parece, se sospecha que en todos estos años, los bin laden han podido ser recogidos por unos cuantos para escatimar beneficios “en negro”, obtenidos en una economía sumergida que en nuestro país ha campado a sus anchas. Y es que aquí, la picaresca resulta ser más pícara si cabe, que en otros países; ríase usted de los países bananeros.

Etiquetas:


jueves, 27 de agosto de 2009

Des de la meva finestra

Aquí també volem ser europeus



La classe política professional del nostre país continua com sempre: davant d’una crisi econòmica monumental, davant d’una possible emergència per problema sanitari (grip), ells continuen a les seves picabaralles, segurament potser per desviar l’atenció sobre els problemes reals que te la gent i que ells no saben com resoldre.

En un país on els tècnics d’Hisenda ens diuen que el 60% dels treballadors són mileuristes; el problema en que es trobaran moltes famílies dins de pocs dies, és que la tornada al “cole”, pot arribar a costar entre 520, 850 i 1.200 euros per nen, depenen de si va a un col·legi públic, concertat o privat, segons ha calculat la Confederación de Consumidores y Usuarios (CECU). En aquesta xifra s’inclou, la matricula, els llibres, el material escolar i la roba del centre.
Diuen que en col·legis públics, són llibres i roba el que s’emporta el pressupost, en canvi en els concertats i privats, la despesa inclou a més, el pagament de matricula, els uniformes i el material escolar.

CECU avisa però, que les xifres son orientatives, que depèn també del curs en el que es trobi l’alumne, de la comunitat autònoma on viu i fins i tot, de que els llibres que tenen de comprar, siguin d’una u altra editorial. Recomanen als pares, informar-se dels ajuts que donen per compra de llibres, algunes comunitats autònomes.

Sembla paradoxal, que per a imposar-nos segons que, i sobretot quan es tracta d'estrènyer-nos les clavilles, s’apel·li a les normes i costums de la Unió Europea, però que en canvi, no ens puguem igualar als europeus en tot. Per posar només un exemple, hem de dir, que en un país tant petit com Andorra, els llibres pels escolars han estat sempre gratuïts. Podem dir també, que en un país que se’ns posa contínuament a tall d’exemple, com és Alemanya (la locomotora d’Europa, ens diuen), els escolars no han pagat mai res; ni per matricules, ni per llibres, ni per menjador escolar. Per tant, si ens tenen de posar, un dia si i un altre també, l’exemple alemany, aquí el volem en totes les seves vessants, que són moltes.

Al nostre president Sr. Montilla que tant i tant, parla de cohesió, li puc dir que el fet de que en aquest país l’ensenyança fos realment gratuïta com ho és a Alemanya, donaria molta més cohesió als ciutadans, perquè tindrien un problema econòmic menys.
¿Quan tindrem aquí l’ensenyança realment gratuïta?

Sr. President, aquí també volem ser europeus.

Etiquetas:


miércoles, 26 de agosto de 2009

La Tira

Montilla y Llena inauguren un conflicte mentre Baltasar s’ho mira bocabadat

Aviat farà dos mesos que la Generalitat de Catalunya va inaugurar el rec en el primer tram del canal Segarra-Garrigues. Una inauguració feta amb gran pompa; president Montilla, conseller Llena i fins i tot, el ex alcalde de Lleida i conseller Baltasar mirant’s-ho. Gran pompa i festa multifotogràfica, per una inauguració, en la que poc desprès es va eliminar la placa commemorativa de inauguració. La causa: el comissari de Medi Ambient de la Unió Europea, es va enfadar molt en assabentar-se de la inauguració quan encara no s’ha resolt el tema de les zones ZEPA, o zones de especial protecció d’aus.

Esta clar, que a la Generalitat sabien dels riscos que podia suposar aquesta inauguració impertinent pel comissari, però esta clar també, que es buscava la inauguració mediàtica, menyspreant a la vegada la sentencia de la UE i les tesis presentades per “Compromís per Lleida”; una proposta immillorable que faria innecessàries les zones ZEPA, perquè permetria conviure a la vegada, les reivindicacions proteccionistes i el rec per degoteig al territori.

El Tribunal Europeu de Luxemburgo, al 2007, ja es va pronunciar, determinant que tal i com estava planificat el rec a traves del canal, perjudicaria la protecció de les quatre espècies d’aus estepàries que viuen en la zona. Desprès, la Comissió Europea, va iniciar un altre procediment d’infracció, a instàncies segons es va dir de la pròpia Generalitat, obligant a ampliar les zones ZEPA.

Per tot el qual, la Generalitat amb el conseller d’Agricultura inclòs, sabien que inaugurant el canal sense haver-se complert la sentencia, podia ser entès per la Comissió Europea, com una provocació en forma d’acte de xuleria i prepotència, com així ha estat.


La reacció del comissari de Medi Ambient, va ser la de anunciar que farà caure tot el pes de la llei sobre la Generalitat. Per tant ara es temen, que ens podria caure una multa tant gran, que es podria emportar tot el guanyat en la llarga i tortuosa negociació del finançament.
I és que, Sr. President i Sr. Conseller, la prepotència i la xuleria son males conselleres.

¿És que potser farem un pa com una coca?


Gran inauguració del primer tram del canal Segarra-Garrigues

(Podeu teclejar u ombrejar, copiar  i enganxar al buscador del YouTube:)
José Montilla inaugura el primer tram del canal Segarra-Garrigues 

Etiquetas:


martes, 25 de agosto de 2009

Cartes al Director

“Subida de impuestos” palabra maldita

Estamos viviendo unos momentos tan especiales de la crisis económica mundial que. aquellos Gobiernos que tienen intenciones de permanecer a las riendas del Estado, se han impuesto, no pronunciar la palabra maldita "subida de impuestos" para no crearse un mayor número de detractores que los que se han ido acumulando con los aumentos de parados.

El coste social de la crisis está saliendo muy caro, las ayudas al desempleo no cubren las necesidades básicas de una familia, mientras que el endeudamiento del Estado se dispara vertiginosamente. Sí a esta situación le añadimos una subida de impuestos a las clases medias, y si además se le congelan los sueldos a los funcionarios, se empobrecen todas las capas de la sociedad, mientras se enriquece a los políticos y se ayuda a la Banca, muy pocos votos pueden quedar para apoyar al Gobierno. En España no se gana, los Gobiernos se pierden.

En los meses de Julio-Agosto, se han realizado en Italia 175.000 perquisiciones de la guardia de Finanza (policía judicial) como fórmula de atacar la crisis sin hablar de impuestos. Los resultados han sido al cuanto menos sorprendente; En una sola región habían sido transferidos en los últimos tres años algo más de 1.000 millones a paraísos fiscales. Se han encontrado con compras de regalos de lujo, trajes, joyas y otras menudencias por unos 100 millones sin pagar el IVA, comprados en negro, Yates de gran lujo con personal sin contratos, en 95 yates 315 trabajadores al negro y sin pagarles los derechos de la Seguridad Social, pequeños yates y coches de alta gama, con titulares muy pobres o insolventes y un largo Etc., que demuestra claramente las malicias de la patronal para no contribuir a que el Estado salga de la crisis.

Se habla de un reajuste de los sueldos políticos para reducir el déficit del Estado. Al mismo tiempo Forbes califica a los hijos del Presidente italiano entre los jóvenes más ricos de Europa. Este tipo de medidas se están realizando en los países de nuestro entorno. En nuestro país, por un lado falta valentía al Gobierno para tomar este tipo de decisiones y la Oposición ya ha demostrado al no votar la iniciativa Parlamentaria para regular e investigar los paraísos fiscales que no está por la labor.

¿Nos podemos imaginar, cuantos miles de millones en los paraísos fiscales, si pagaran sus debidos impuestos, la de iniciativas sociales que se podrían pagar?

J. Bonilla


--------------------------------------------------
Nota de la Redacció: Les Cartes al Director aniran degudament identificades i no podran contenir ni insults, ni ser ofensives, en tot cas, no seran la nostra opinió sinó la del signant . En cap cas es mantindrà correspondència amb els autors. Les Cartes al Director es poden enviar a la nostra adreça:ilergeta386@gmail.com

Etiquetas:


lunes, 24 de agosto de 2009

El Confidente

Como consejos para patio de colegio


Al ver la ligereza con la que trata el Gobierno, el asunto de los contagios por el “Influenzavirus A”, de origen porcino, alguien ha comentado con cierta sorna: “La gripe porcina ha venido y nadie sabe como ha sido”. Parece frívolo, trivializar con una enfermedad que está contagiando a miles de personas en todo el mundo y por la cual ya han fallecido 2.460 afectados.
Sin embargo, se quejan así, del mensaje oficial que nos está ofreciendo nuestro Gobierno, ante un virus que ya ha dejado 15 víctimas mortales en España y que sólo en lo que va de mes, ha producido unos 26.000 nuevos contagios.

Se quejan en definitiva, de que ante esta grave situación, un gobierno no puede darnos un mensaje casero y de tan poco calado científico, que bien puede ser tildado como consejos para patio de colegio: lavarse las manos con jabón, no estornudarle al vecino en la cara o tirar a la basura los pañuelos de papel usados, son principios básicos propios de todo aquel que ejerza de persona respetuosa y educada. Unos principios que no perderá ahora, pero que difícilmente incorporarán a su ritual diario, quien no tenga asumidos estos comportamientos, por más que la ministra de sanidad, Trini Jiménez, se lo aconseje con su sonriente expresión de ternura paternalista.
Y es que se trata de clarificar desde el Ministerio de Sanidad, unas cuestiones de sanidad pública, no de urbanidad.

Lo que la Ministra de Sanidad tiene que asegurarnos, de cara a una posible avalancha de infectados que podemos tener, en nuestro próximo y acostumbradamente, frío invierno, es que el sistema sanitario público nos garantice estar preparado y en alerta para lo que pueda suceder. También nos tienen que garantizar unas vacunas antivirales en cantidad suficiente, que sean eficaces y sin contraindicaciones, indicando a su vez cuales son los grupos de riesgo, cosa que aún no está demasiado clarificada.

Unas compañeras mexicanas residentes en Europa, me han explicado cual fue la respuesta (aunque tardía) del gobierno mexicano para aislar los focos de gripe; cerrar todo durante un tiempo para evitar una mayor extensión del contagio, lo cual conlleva, como es lógico, un gran coste económico. Una medida que no ha sido adoptada por Argentina.

No sabemos, porque no lo han dicho, cual de las dos soluciones adoptará el Gobierno español, que por el momento parece estar a verlas venir, fiándolo todo a la improvisación.
Parece que de nuestros políticos profesionales, debemos esperar algo más que supercherías y consejos para patio de colegio.

De momento no podemos hacer otra cosa que confiarnos a la sonriente ternura paternalista de la ministra de sanidad, Trini Jiménez, cuyos consejos institucionales son igual de pobres que los que nos daba su antecesora en el cargo, Celia Villalobos, con los huesos para el caldo, cuando hervía en actualidad el caso de las vacas locas.
Que tengamos suerte, me temo que la vamos a necesitar.

Etiquetas:


viernes, 14 de agosto de 2009

Des de la meva finestra

Una apujada d’impostos inevitable


La crisi afecta també als comptes públics que a dia d’avui presenten unes xifres molt preocupants.

Des de gener a juny, el dèficit públic s’ha disparat tot i creixent fins al 738%. Les dades publicades arriben fins als 38.600 milions d’euros (6´4 bilions de ptes). El dèficit públic o diferencia negativa entre el que ingressa l’Estat i el que gasta, has traspassat el límit del 3% del PIB; també es va traspassar al 2008. El 3% és la frontera establerta pel pacte d’estabilitat pressupostaria de la Unió Europea.

Els impostos de l’Estat han baixat un 19% en el primers sis mesos del 2009, fruit de que la recaptació ha baixat en tots els impostos: un 35% en IVA, un 19% en IRPF i un 23% en l’impost de societats. Per contra, les despeses de l’Estat han augmentat en un 23%, sent la protecció social un factor d’augment importat: En aquestes xifres s’inclouen els 100.000 milions d’euros del Plan Zapatero.

Esta clar que la crisi ha impactat i en gran manera, en els resultats dels comptes públics, provocant una recessió que ja era esperada pels analistes i el més preocupant, és que tot apunta cap un empitjorament de la situació.

El Banc d’Espanya estima que a finals d’any, el dèficit arribarà al 8% del PIB, mentre altres institucions el col·loquen per sobre del 10%.
La Unió Europea a obert a Espanya un expedient sancionador, per causa de tenir un dèficit públic excessiu. Que en l’expedient se’ns doni fins 2012 com a termini, per poder corregir la xifra de dèficit sobrepassat, resulta ser un termini curt per confiar en la recuperació, per tant, l’ajust final en forma d’apujada d’impostos és inevitable per més que el Govern faci veure que s’ho esta pensant.

D’altra banda, diuen que apujar impostos significa aturar l’economia; si és així, la nostra economia/recessió serà com un peix que es mossega la cua. Fins on arribarem?

Etiquetas:


lunes, 10 de agosto de 2009

Des de la meva finestra

Quan la musica del Palau sona malament



Fa poques setmanes que va saltar a la llum publica l’escàndol del Palau de la Musica a Barcelona. Degut segons diuen, a “denuncies anònimes”, la Fiscalia investiga el presumpte desviament de 2´3 milions d’euros.

El consorci que governa la institució, format pel Departament de Cultura de la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i el Ministerio de Cultura, van resoldre por tota solució, cessar al que fins ara era el seu president, Fèlix Millet. El cessament va estar com un missatge adreçat al jutge que instrueix el cas. I per si quedes algun dubte, les tres administracions apunten ara, a demanar la dimissió dels seus càrrecs de la resta del equip de Millet.

Esta clar que estan intentant evitar desesperadament, la intervenció judicial del Palau de la Musica. El jutge però, ha fet saber que no té intenció d’aixecar el secret del sumari fins setembre i serà aleshores, quan es podrien conèixer identitats d’altres possibles imputats.

La Fiscalia a finals de juliol, va demanar per segona vegada la intervenció judicial de la Fundació Orfeó Palau de la Musica. La objecció oficial a la intervenció, va ser que malmetria per sempre el prestigi d’una institució centenària, però d’altra banda podria ser la manera d’aclarir tot el que va passar i si realment va haver un desviament dels 2´3 milions d’euros. I el que també es igual d’important si es van desviar: cap on es van desviar?

Davant de totes aquestes anomalies, suposadament amb algun fonament, resulta incomprensible que les tres institucions intentin evitar la intervenció per aclarir totes les sospites, que ara graviten sobre la Fundació Orfeó Català i Palau de la Musica, però també sobre el consorci de govern.

Més incomprensibles encara, resulten les paraules de la consellera Montserrat Tura, quan diu que “Considera correcta la dimissió de Millet i que aquesta decisió d’apartar-se, desprès de més de 30 anys al càrrec, possibilitarà que les dues unitats, Orfeó i Palau, puguin continuar amb la seva activitat”; es a dir, que durant 30 anys, amb Millet com president, Orfeó i Palau han funcionat i ara de sobte, amb ell no funcionarien?

¿Com s’entén això?
¿És que potser, Generalitat, Ajuntament i Ministerio, saben tot el que va succeir i ara estan intentant fer temps?

Etiquetas:


domingo, 2 de agosto de 2009

El Confidente

¿Qué informaciones atesora el tesorero?

Luis Bárcenas, senador y tesorero del PP, presentó el pasado día 28 su renuncia al cargo de tesorero. Rajoy forzó por fin la dimisión de Bárcenas para salvar los intereses del PP, una decisión espoleada sin duda por la circunstancia de que “el suplicatorio del Tribunal Supremo está al caer”.

Bárcenas, presuntamente implicado en el caso Gürtel, desde el primer momento se ha resistido a dimitir en un pulso con la adversidad, cuando él sabía perfectamente, que era cuestión de tiempo, el que su dimisión saltara a la primera página de la prensa.

En el 7 de febrero se produjeron las primeras detenciones por la operación Gürtel; entre los detenidos estaba Francisco Correa. En ése mismo mes, la prensa difunde una grabación en la que Correa dice haberle llevado el dinero a Bárcenas. El 15 de marzo, tras comprobar que había indicios suficientes (que además incluye el presunto regalo de trajes al presidente de la Comunidad Valenciana, Camps), el TSJM envía el sumario al TS.

En todo este tiempo, Bárcenas se ha defendido pregonando su inocencia, pero ahora Rajoy, cansado de esperar su dimisión voluntaria, le ha dimitido de un cargo en el que llevaba 28 años. Y aunque en Génova califican la dimisión como “transitoria”, todos sabemos que en el mundo de la política, no existe el billete de ida y vuelta.

Actualmente, Bárcenas no era sino un lastre electoral para el PP, puesto que ocupando un cargo clave, cual es el de tesorero, podría ser considerado como un eslabón entre las finanzas del PP y la trama de presunta corrupción que dicen manejaba Correa.

Han pasado seis meses desde que se destapó el caso Gürtel y sus indicios apuntando hacia Bárcenas. Seis meses de “mantenella e no enmendalla”, que seguramente han perjudicado la imagen del PP, pero Rajoy no se atrevía a cesarle porque después de 28 años en el cargo, Bárcenas sabe demasiado, digamos que atesora (y nunca mejor dicho) mucha información, por ello Rajoy ha precisado recabar el apoyo casi unánime del partido para dimitirle.


Pero... ¿Qué informaciones atesora el tesorero?

Etiquetas:


This page is powered by Blogger. Isn't yours?

Suscribirse a Entradas [Atom]