lunes, 31 de diciembre de 2012

Redacció



La redacció i els col·laboradors de NOTICIES DE LLEIDA, us desitgen a tots, que tingueu un BON ANY 


Etiquetas:


domingo, 30 de diciembre de 2012

La Bona Cuina




La Bona Cuina 

La Bona Cuina, és un espai de receptes que us oferim per gentilesa de l’AVV Cappont, provades i experimentades en el seu Curs de Cuina, impartit per la mestra cuinera, Magda García.


PASTIS AMB CREMA DE LLIMONA I PICS DE MERENGA 



Ingredients per a 4 ó 5 persones:

1 base de pastis “genovesa” feta amb:
4 ous sencers
100 gr. de farina
100 gr. de sucre
 
Crema de llimona:
2 ous sencers
2 llimones
250 gr. de mantega

Per la merenga:
4 clares d’ou
Sal
250 gr. de sucre fi

Preparació:
Es talla la base de pastis en 3 pisos. Entre les 2 parts que queden entre els 3 pisos, i quan muntem el tercer pis, llavors muntarem les clares d’ou ben consistents i decorarem el sobre amb una màniga passtisera.

Quan estigui tot ben recobert,  el gratinarem al forn o amb un “soplet” de cuina, li anem cremant una mica tots els pics que li hem fet. 

Que aprofiti.  

Etiquetas:


sábado, 29 de diciembre de 2012

El llapis impertinent

La policia esta fent controls d’alcoholèmia entre els conductors, durant aquestes festes


Etiquetas:


viernes, 28 de diciembre de 2012

Diario de a bordo


“Que te pongan donde se agarra”


El fiscal anticorrupción solicitó hace poco, al Juez del caso Nóos, que Urdangarín y su socio Torres, depositaran en el plazo de 24 horas, una fianza de 8,2 millones de euros, para cubrir posibles responsabilidades civiles, producidas por posibles condenas que les pudieran imponer por este caso.

A la salida de los Juzgados, el abogado de Urdangarín declaró a los medios, que dicha fianza “le parecía exagerada”. Bien, digamos que todo depende. A mi, lo que me parece exagerada, pero que muy exagerada, es la codicia del Duque. A mi lo que me parece exagerado, pero que muy exagerado, es el afán del Duque por acumular dinero desde el todo vale, incluso me parece, exageradamente no ejemplar, el comportamiento del Yernísimo del rey. Pero tampoco me parece ejemplar el comportamiento del rey en este caso, ni en otros.

Lo que no entiendo, es que ahora, después de todo lo que se ha publicado al respecto, asegurando que el Duque y su socio, trincaron seis millones de fondos públicos, el fiscal y el juez digan con las máximas precauciones ahora, que “sospechan” que ambos socios obtuvieron un desvío de fondos públicos autonómicos de Baleares y Valencia. Creo recordar, que Urdangarin y su socio, Torres, fueron llamados a declarar como imputados el 6 de febrero de 2011, por tanto, no entiendo como después de haberlos imputado, ahora parecen desdecirse en cierta manera de sus decisiones y hablan de “sospechas”. Y por unas “sospechas” les piden 8,2 millones? 

Yo creo que hay mucho más que unas simples “sospechas” y mi pregunta es: ¿Tendrían las mismas consideraciones o el mismo punto de vista, si en vez del Duque, fuera un mindundi cualquiera el encausado y en este caso, no habría sido inmediatamente detenido, esposado, fotografiado por la prensa, condenado a la pena de telediario y encarcelado? 
¿Debemos seguir creyendo aún, aquel precepto constitucional, según el cual “todos somos iguales ante la ley”, o es que esto tan sólo es, un concepto teórico y abstracto?

¿Conocen Juez y Fiscal la publicación de Telecinco a finales del pasado mes de octubre, cuando en dicha publicación se dice que según Eduardo Inda, Director Adjunto de El Mundo, el Duque y su socio, “Solían soltar a sus íntimos la siguiente frase: querían trincar pasta y cuanta más mejor?

Queda por ver que papel jugará en todo esto la infanta Cristina, quien al parecer, se hacía un poco la distraída, o por lo menos, parecía no enterarse de como Urdangarín obtenía tanto dinero. Dicen que la cena de nochebuena en la Zarzuela, fue un poco complicada puesto que nadie quería sentarse junto al Duque de Palma?

Quizás habría que proponer algo; como quiera que la palma de la mano, queda pequeña para albergar todo el dinero “que sospechan” se ha desviado, pues propongo cambiar el nombre de Duque de Palma, por del de Duque del Cazo Siempre Dispuesto.

En medio de tantas incertidumbres, quizás fingidas, se ha desatado alguna lengua, que en forma malévola o no, dice tener entendido que cuando el Duque presentaba una factura con importe más que inflado, el pagano, poniéndosele los ojos como platos exclamaba: ¡Vaya pasta, vive Dios! ¿El dinero es para vos?.  A lo que el Duque contestaba sin mentir, “No, es para Nóos”.
Lo que al parecer ignoraba el pagano, es que el dinero iba a parar a paraísos fiscales. Lo cual podría parecer “sospechosamente” una contradicción, pues cuando Urdangarín compareció en el Juzgado de Palma, declaró que “en todo momento había actuado correctamente”. El detalle está, en dónde ponemos el listón de “lo correcto”: “Ahí está el detalle” que diría Cantinflas.
Pero llegados a este punto y en medio de tanta sospechez, aquí podríamos citar también otra frase del genial Cantinflas en otra película: “Ya lo decía mi abuelita; no pidas dinero, pide que te pongan donde se agarra”. Pues eso. En esas estamos.

Mijail

Etiquetas:


jueves, 27 de diciembre de 2012

Des de la meva finestra


“Tot és culpa dels de Madrid”
Fa pocs dies, s’ha sabut que la Generalitat de Catalunya acumula quatre mesos d’impagament a les 800 escoles concertades que hi ha a Catalunya.
Les escoles denuncien que el deute acumulat arriba ja als 36 milions d’euros (5.900 milions de les antigues pessetes), en despeses de funcionament  com poden ser aigua, llum, telèfon, manteniment, etc.

El deute de la Generalitat, no afecta al professorat, que depenen de la pròpia Generalitat, però anuncien que es podrien aplaçar pagaments a personal no docent i remarquen que un retràs com aquest mai s’havia conegut abans, ni en els Governs dels presidents Tarradellas, Pujol, Maragall, ni en el de Montilla. 

Un representant del sector afectat, ha anunciat que finalment, la Generalitat els ha dit, que abans del 31 de desembre els hi podria pagar el deute corresponent al mes d’agost?  Molt bé, suposant que així sigui, quan pensen abonar els altres tres mesos pendents?

Arribats a aquest punt, ens preguntem a que es deu destinar el pressupost de la Generalitat del Govern Mas, perquè és innegable, que les passades eleccions innecessàries, inútils, problemàtiques i no enteses per la majoria dels catalans (si atenem als resultats electorals), ens han costat 30 milions d’euros. I assenyalem que amb aquest import es podia haver fet dues coses a la vegada, no fer unes eleccions, que ni els observadors internacionals diuen entendre i a la vegada, destinar aquests 30 milions d’euros, a pagar el deute a l’ensenyament en les escoles concertades de Catalunya.
Aquí ens preguntem: per part del president Mas, que deu de ser per ell més important, unes eleccions de  fantasia, o el bon funcionament de les escoles?  Un representant del sector, sospita que Mas, prefereix la primera opció, ja que intueix que el president així ho ha demostrat amb els fets.

A la reivindicació s’han afegit professors que s’han manifestat a Barcelona en contra de les retallades de sou, ja que diuen haver perdut el 24% de poder adquisitiu i la paga extra de Nadal que bé a ser uns 2.000 euros de mitjana.

Naturalment, que el president Mas, no contesta a cap d’aquestes preguntes, ell només sembla estar compromès amb la seva Independència i tot el demés sembla que no l’interessa, es a dir, el deute acumulat de 36 milions amb les escoles concertades, no sembla representar per a ell una preocupació, simplement no hi ha diners i no es paga, però es clar, ens preguntem perquè no s’han eliminat les empreses públiques de la Generalitat, ni els automòbils oficials, ni les ambaixades, ni les diputacions, etc.?

Naturalment, que se’ns pot dir que tot aquest estat de coses,  és culpa dels de Madrid. Aquí davant aquests situacions, ja estem acostumats a sentir com ens canten sempre la mateixa cançoneta oficial, segons la qual el que ens diu contínuament, el Sr. Mas, és que “Tot és culpa dels de Madrid”.
Per cert, li voldria preguntar al Sr. Mas, si totes les informacions referent a les seves finances personals i les de la família Pujol, que el diari El Mundo publicà, són tergiversacions i culpa dels de Madrid, o és que són informacions verídiques, com el deute dels 36 milions a les escoles concertades? 

Etiquetas:


lunes, 24 de diciembre de 2012

Redacció



La redacció i els col·laboradors de NOTICIES DE LLEIDA, us desitgen a tots, que tingueu unes

BONES FESTES.


Etiquetas:


domingo, 23 de diciembre de 2012

La Bona Cuina


La Bona Cuina 

La Bona Cuina, és un espai de receptes que us oferim per gentilesa de l’AVV Cappont, provades i experimentades en el seu Curs de Cuina, impartit per la mestra cuinera, Magda García.


NIUS D’ESPINACS AMB BACÓ


Ingredients per 4 persones:

4 tires de bacó fumat
50 gr. de fulles d’espinacs
4 dàtils
4 xampinyons
4 tomàquets “xerry”
2 cullerades de mel de romaní
Unes fulles d’escarola
Sal “Maldon"
Oli d’oliva  

Preparació:
Posem a escalfar una planxa. Mentrestant agafarem una de les tires de bacó, la posarem ben plana damunt una fusta de cuina i li anirem col·locant a sobre unes fulletes molt tendres d’espinac (ben rentades).
Agafarem un dàtil, li traurem l’os i el farem a tires.
Agafarem un xampinyó, el netejarem i el farem també a tires fines.

Anirem posant tot a sobre de la tira de bacó. Enrotllarem el bacó com si fos un caneló. Ho travessarem tot amb un escuradents que farà de subjecció.

Amb la planxa ben calenta anirem posant els rotllets de bacó. Els anirem girant perquè es facin per tots els costats. Quan els tinguem una mica daurats els anirem posant al plat.

Decorarem amb una culleradeta de mel per sobre i pel costat, i amb unes fulletes d’escarola i tomàquets “xerry” oberts per la meitat, amb uns grans de sal Maldon.
  
Que aprofiti. 

Etiquetas:


sábado, 22 de diciembre de 2012

El llapis impertinent

CiU pacta amb ERC i té lloc la investidura  de Mas



Etiquetas:


viernes, 21 de diciembre de 2012

Cartes al Director

“Enfrontament Veïnal a Cappont”

Aquest va estar poc més o menys, el sentit d’una nota de premsa que va publicar ahir el diari local Segre i va difondre la COPE.

El que passa és que tot i explicant que jo acusava a la presidenta de l’Àrea de la Dona, de haver-me agredit físicament sense cap motiu, allí només va sortir el meu nom, però no surt el nom de qui em va agredir.
Curiosa manera d’informar, tant pel que fa al diari Segre com pel que fa a la COPE. I mirin, jo penso que dir només la meitat de la noticia es una manipulació tendenciosa. 

Per a mi és bastant sospitós, que no surtin el noms de qui em van maltractar o agredir: la presidenta de l’Àrea de la Dona, que es, Matilde Díaz Villar i la seva filla. Ho dic, perquè ja em sembla bé que posin el meu nom, però si el posen, també han de posar-los tots, a no ser que aquesta senyora gaudeixi d’una especial protecció que altres no tenim. A més, jo no tinc cap càrrec dins la Junta, en canvi qui em va agredir sí, és presidenta de l’Àrea de la Dona.

Com sigui que mig hora desprès dels fets, la Junta de la Associació de Veïns teníem una reunió al Casal, amb la regidora, Marta Camps Torrens, primera tinent d’Alcalde de la Paeria (que es va trobar present, quan els Mossos d’Esquadra, identificaven a Matilde Díaz Villar), li vam exposar els fets, i la regidora Marta Camps, no va demostrar cap interès en escoltar-nos, donant a l’assumpte escassa importància, amb l’excusa que cadascú dona la seva versió i ens va dir que tot era un problema de “rebaixar tensions”.
Bé, i si l’haguessin agredit a ella, si li haguessin apretat el coll amb força i violència, també pensaria el mateix, o se ho miraria d'una altra manera?  Té algun interès la tinent d’Alcalde, Marta Camps, en que no hi hagi aquestes “tensions” entre certes entitats, quan al Casal de Cappont les tensions son freqüents i algú les provoca?  Li importa, a la tinent d’Alcalde, que hagi tensions?  És aquest, el model de “cohesió” del que tant vostès parlen i tant s’omplen la boca de “cohesió, cohesió i cohesió”, o tot això no és més que una xerrameca?

En tot cas, per a que cobren aquests regidors uns sous de ministre,  per a solucionar problemes dels Veïns de Lleida, o per crear-ne uns altres innecessaris?  És que potser posen imaginació, o fan alguna cosa, per tal de rebaixar-nos en temps de crisi, els impostos com poden ser, l’IBI, el rebut de l’aigua, les escombraries, l’impost de circulació, etc?

Són preguntes que em faig, en veure l’escàs interès que va prendre la tinent d’Alcalde, i que jo vaig interpretar com una actitud de total permisivitat, en un assumpte tant greu, com és que la presidenta de l’Àrea de la Dona, Matilde Díaz Villar, m’agafes i em premés el coll. Un acte que podria ser considerat com a violència de gènere, però mai de CIVISME, ni de PARTICIPACIÓ CIUTADANA. 

Em quedo, amb el comportament “barriobajero” de la presidenta de l’Àrea de la Dona de Cappont juntament amb la seva filla, que semblen estar tant protegides per l’Ajuntament i dos mitjans de comunicació.  Unes senyores que organitzen cada any una “setmana cultural”. Senyores, de quina cultura em parlen?

Em quedo també, en que em van agredir i aquí no passa res, en canvi si l’agressió els hi hagués fet jo a elles, possiblement, jo ja hauria estat detingut i portat a declarar davant del Jutge.

Senyors, així funciona aquest país on queda molt per arreglar, els abusos d’autoritat i les injustícies, cal eliminar-les perquè els ciutadans puguem viure en condicions d’igualtat. 

Francesc Castells 

--------------------------------------------------
Nota de la Redacció: Les Cartes al Director aniran degudament identificades i no podran contenir insults, ni ser ofensives, en tot cas, no seran la nostra opinió sinó la del signant. En cap cas es mantindrà correspondència amb els autors. Les Cartes al Director es poden enviar a la nostra adreça: ilergeta386@gmail.com

Etiquetas:


miércoles, 19 de diciembre de 2012

El Confidente

Economía de vasos comunicantes

Los cinco años que llevamos de crisis, nos han abocado a una recesión económica que cabría esperar sólo afectara a los países con problemas. Lo que ocurre, es que debido al modelo implantado de economía interrelacionada, la crisis incide de una u otra forma en casi todos los países de la zona euro.

La elevada tasa de paro española visualiza un escenario de bajo crecimiento económico y por tanto, unos menores rendimientos sobre activos, pero este escenario ya es europeo y en mayor o menor medida, lo sufren cantidad de europeos. En los países donde las reglas de juego han cambiado de forma drástica, ahora la constante es la exigencia de austeridad.
Esta dura realidad, está cambiando la forma de vida y si se quiere, las reglas del juego de millones de europeos, los cuales ven asombrados como las cosas están cambiando de una forma radical.

No es difícil encontrar un parado español, ex empleado del sector construcción, que durante estos años de burbuja ingresaba un sueldo de 4.000 euros mensuales, manteniendo un ritmo de vida acorde con este sueldo. Ahora sin embargo, está en la lista del paro y con escasas esperanzas de salir de ella.
Pero que pasa en otro país de la zona euro, como puede ser por ejemplo Alemania, donde no tuvieron burbuja? Pues resulta que allí, estos efectos tienen también su incidencia; por un lado se ven frenadas sus ventas industriales, ya que este parado español era uno de sus clientes, pero resulta que el mayor fondo de pensiones público alemán se ve atrapado por el vendaval de una caída sin precedentes en la rentabilidad de los fondos que gestiona, es decir la pensión de un jubilado alemán.

Son en definitiva, dos caras de la misma moneda, el parado español ha pasado de la época de las vacas gordas a la precariedad del subsidio de desempleo. Por su parte el jubilado alemán, tendrán que aceptar tener una pensión más baja, dado que las rentas de su ahorro pensionable, dará unos frutos mucho más pequeños.

Aunque a Merkel le cueste aceptarlo, la crisis europea afecta negativamente a la economía alemana: la ralentización industrial y el estancamiento de las pensiones, con todo lo que ello conlleva, preocupa y mucho a los ciudadanos alemanes, que miran horrorizados al gran número de parados españoles.
En España entre otras cosas, nos han subido los impuestos; en Alemania están haciendo lo mismo, creando tasas que antes no existían, ya sea en educación, sanidad, transporte etc.

Una conclusión a todo ello puede ser que en el fondo, el euro tanto puede llegar a ser un flotador como un lastre, pero para todos los países de la zona. Y a estas alturas, quizás no sea tan descabellado pensar, que aquí los únicos que ganan, gracias a todo este estado de cosas, son los grandes inversores, pues merced a la crisis, pueden invertir en deuda de países con problemas a un elevado tipo de interés.

Etiquetas:


martes, 18 de diciembre de 2012

Cartes al Director

La carta impublicada 

(Senyor Director, li faig arribar una carta que ha estat impublicada pels tres diaris locals de Lleida. A pesar dels dies transcorreguts i rebutjant donar-me cap explicació, malgrat haver-la demanat, cap dels tres diaris a volgut publicar-la.

Jo pensava, innocent de mi, que la censura en aquest país s’havia acabat amb la mort de Franco, però veig que no és així.)


La Sra. Arderiu i el barri de Cappont


Benvolguda senyora,

Sóc soci de l’AV de Cappont des de fa molts anys, igual que tots els membres de la meva família i malgrat que no he nascut en aquest barri m’hi trobo molt bé, m’hi ha acollit molt bé i hi estic molt ben integrat, doncs ja fa més de vint-i-cinc anys que hi visc. Darrerament veig que el que vostè fa amb els membres de la Junta de la Associació de Veïns, posant-los-hi tots els impediments possibles per desenvolupar les seves activitats , no té nom, ho veig vergonyós i m’indigna  com a tots els que ens estimem aquest barri i ens sentim orgullosos de viure-hi.

Si vostè com a regidora de Participació Ciutadana, no reconeix a una entitat com una associació de veïns, com la màxima representació jeràrquica al barri desprès de l’Ajuntament , vostè no serveix per estar al davant de la Regidoria mencionada. I ho dic, perquè al Local Social de l’Associació, la seva Regidoria cedeix en ús exclusiu, una “sala polivalent” a l’Àrea de la Dona i no permet que la nova Junta de veïns hi pugui fer cap activitat, ni en els dies que la mencionada sala polivalent esta lliure. Vull que la gent sàpiga que el Local Social del barri, a la segona planta, la Junta de l’Associació de Veïns, només disposa en exclusiva d’un despatx que a tot estirar, arriba a uns deu metres quadrats, mentre que l’Àrea de la Dona disposa en exclusivitat i sota clau, en la mateixa planta, d’un despatx similar, d’un magatzem per a les seves coses i la sala polivalent, la resta són espais a compartir.

Conseqüència d’això, el passat dilluns a la Sala d’Actes que l’Associació de Veïns té assignada per a fer un taller de cuina, els assistents van haver de marxar de pressa i corrents, perquè l’Àrea de la Dona hi havia de fer una altra activitat, quan té molt més espais cedits que l’Associació de Veïns, i la sala polivalent aquest dia estava lliure, per tal causa, li comunico que van haver moltes protestes per part dels assistents i en aquest punt cal recordar, que  al barri hi ha altres entitats que només es representen a sí mateixes i disposen de locals socials, que el seu lloguer i manteniment paguem entre tots i no els han de compartir amb ningú.

També li recordo que vostè és la regidora del barri de Cappont i com a tal, té l’obligació, li agradi o no, de donar suport i recolzar a l’Associació de Veïns per raó del seu càrrec, i no en funció de si les altres entitats del barri li fan la pilota, l’adulen o li riuen més o menys les gràcies.
El barri ha de saber que vostè tot i ser la regidora del barri, el passar mes de juny als actes de la Festa Major que la Associació de Veïns va organitzar, malgrat estava convidada a tots, només va assistir a la proclamació de les pubilles, en canvi si que va assistir als actes que altres entitats del barri van organitzar, tot i que vostè sabia que tant l’Àrea de la Dona com el Col·lectiu Cultural ens van fer boicot i no van voler participar en res, sembla que vostè ja troba bé la poca cohesió social que hi ha al barri entre les entitats i en lloc de mirar de solucionar-ho, amb la seva actitud em dóna la impressió que ho fomenta, ho anima i ja ho troba bé.

No se si aquests impediments i el tracte que rep la Junta de l’Associació de Veïns, són fets de manera conscient o inconscient o bé rep ordres des de l’Ajuntament, llavors la cosa ja seria més greu, però cregui’m que la indignació que sentim molts veïns del barri és molt alta.
I per acabar li vull preguntar si aquest tracte tant discriminatori que rep la Junta de Veïns de Cappont, vostè seria capaç de fer-ho a les Associacions de Veïns de la Bordeta, Balàfia o Pardinyes?  I si la seva resposta és afirmativa, creu que les seves Juntes directives és quedarien amb els braços creuats i li ho permetrien?
Rebi una cordial salutació

Ramon Salla / Veí de Cappont

--------------------------------------------------
Nota de la Redacció: Les Cartes al Director aniran degudament identificades i no podran contenir insults, ni ser ofensives, en tot cas, no seran la nostra opinió sinó la del signant. En cap cas es mantindrà correspondència amb els autors. Les Cartes al Director es poden enviar a la nostra adreça: ilergeta386@gmail.com

Etiquetas:


lunes, 17 de diciembre de 2012

La Tira


“Vostès no tindran porres suficients”

Per fi comencen a sortir diputats que parlant clar i per boca dels ciutadans, diuen grans veritats.

Nosaltres estem a Lleida, una ciutat molt especialment afectada pels “grans problemes financers” i on no estem acostumats, a veure com cap membre de la “oposició” canta les veritats a l’alcalde.  Carai...per què deu ser?

Des de La Tira, Aviem pensat en dedicar aquest didàctic audiovisual als presidents, senyors Rajoy i Mas. Finalment hem decidit dedicar-lo també molt especialment, al nostre alcalde, senyor Àngel Ros, doncs si es molesta en mirar-lo, creiem que li serà difícil no sentir-se al·ludit.
Consti, que tampoc esperem que acabi sentint-se avergonyit. 

Il·lustríssim Sr. Alcalde, qui tingui un bon dia i que faci una bona migdiada, potser serà l’acte de més utilitat que farà vostè en tot el dia. 


“Vostès no tindran porres suficients”

Etiquetas:


domingo, 16 de diciembre de 2012






La Bona Cuina 

La Bona Cuina, és un espai de receptes que us oferim per gentilesa de l’AVV Cappont, provades i experimentades en el seu Curs de Cuina, impartit per la mestra cuinera, Magda García.

TRONC DE NADAL 













Ingredients planxa:
4 ous
8 cullerades de sucre
4 cullerades de farina
1 cullerada de llevat
2 cullerades rases de cacau pur
Paper sulfuritzat per la safata del forn

Preparació:
Separeu els rovells de les clares. En un vol, bateu les clares amb un pessic de sal, fins que estigui a punt de neu.
En un altre vol, bateu els rovells amb el sucre fins que ens quedi una consistència blanquinosa. Afegiu-hi la farina, el llevat i el cacau, fins que quedi tot ben barrejat.
Incorporeu les clares molt suaument, fins que us quedi tot ben barrejat.
Aboqueu la pasta damunt del paper, alliseu-la fins que quedi tota d’un mateix gruix i la poseu a coure al forn uns 10 minuts a 180º.
Un cop cuita, la enrotlleu amb un altre paper i un drap humit, con si fos un caneló llarg i el deixeu refredar.

Ingredients farciment:
500 gr. de nata per muntar
4 cullerades de sucre fi
4 cullerades de cacau pur

Preparació:
Posarem la nata en un vol ben fred, que haurem posat al congelador uns minuts, anirem muntant la nata, afegint-li el sucre i a continuació el cacau.
Quan estigui tot ben barrejat, anirem a farcir la planxa de xocolata, que ja tenim preparada, descargolarem i omplirem amb la trufa preparada.
Enrosqueu la planxa con si forméssiu un braç de gitano, talleu les dues puntes i reserveu els dos trossos per fer els nusos.

Ingredients de la cobertura:
200 gr. de xocolata de cobertura
50 gr. de mantega

Preparació:
Fonem la xocolata de cobertura, trossejada al bany maria i quan estigui quasi fossa, li afegim la mantega a trossets, remenarem fins que estigui ben fina i amb la mateixa pala anirem posant la cobertura a sobre la planxa anirem pintant tot el tronc. Col·locarem les dues puntes tallades, de manera que semblin nusos del mateix tronc. Els pintarem.
Deixarem refredar una mica i amb una forquilla li farem unes estries con si fos l’escorça d’un arbre.

Podeu decorar amb motius nadalencs i espolsar a sobre una mica de sucre fi, con si fos nevat.

El deixarem refredar unes hores a la nevera, per tal de que s’endureixi la cobertura per quan el vulguem servir.

Que aprofiti. 

Etiquetas:


sábado, 15 de diciembre de 2012

El llapis impertinent

Cada cop és més fort l’enfrontament entre el Govern Central i Govern de la Generalitat 


Etiquetas:


viernes, 14 de diciembre de 2012

Diario de a bordo


Resumen de prensa post electoral 


Cualquiera diría que no hay otros problemas que nos atenacen, que no sea la cuestión del batacazo electoral convergente en Cataluña.
Abrir la prensa y constatar que la mayoría de los artículos hacen referencia a ese particular, es algo que me irrita; y me pregunto: ¿No hay otros problemas en Cataluña, o es que en general, se tenía muchas ganas de darle caña a Mas?

La prensa estos días resulta muy entretenida, pero también me cansa leer tantas veces sobre el mismo tema. Como no podía ser de otra manera, los comentarios llegan a ser de lo mas pintoresco:
Dice  D. Sastre en El Mundo: “Tras el fiasco de CiU  que pasó de 62 a 50 diputados, en unos comicios que había convocado para alzarse con la mayoría absoluta y abrir un proceso independentista, el presidente de la Generalitat, insiste en que el derecho a decidir sale reforzado”. Bien, admitamos por los menos, que esto cuesta entenderlo.

En otro editorial del mismo periódico se dice: “Duran cree que CiU interpretó mal la Diada. El presidente de la Generalitat reconoce que tiene pocas alternativas. Su campaña, centrada en los asuntos identitarios y en la promesa de celebrar una consulta de autodeterminación en los próximos cuatro años, dificulta ahora la posibilidad de alcanzar acuerdos con el PSC o el PP. El líder de Unió aprovechó para recordar que él no estaba «tan equivocado» cuando dijo que no todo el mundo que asistió a aquella protesta era partidario de la independencia de Cataluña·”.  Pues vaya grandeza de miras que tienen estos políticos, cualquiera diría que no les pagamos el sueldo?

Jiménez Losantos se pregunta: “¿Desde dónde se va a gobernar Cataluña, desde la Generalitat, desde la sede de ERC, desde Madrid o desde Suiza?”. Bien, este como de costumbre, tirando a dar.

Veo en un editorial de ABC, que se dice: “La clase política catalana (...) aporta el hecho diferencial de la corrupción”. Bueno pues miren, habrá de todo como en Madrid. ¿O es que allí no hay nadie relacionado con el caso Gürtel?

En el País se dice sobre “la patética figura de Mas” que: “En los próximos días se verá la incongruencia de una aventura que, además de irresponsable, ha colocado a CiU en una contradicción irresoluble: un pacto con ERC le obligaría a renunciar a su programa económico, y un pacto con el PP, su anterior aliado, supondría abandonar la agenda soberanista. (…) ¿Es Artur Mas el líder que la situación requiere?”.  Tampoco hace falta andar con tantos rodeos, que sean valientes y pidan la dimisión directamente.

El Periódico resalta que Josep Borrell: “Proclama las mágicas bondades del «federalismo”… pero sin más detalles sobre el porqué”?

Pero vayamos con la Vanguardia, donde una Pilar Rahola muy dolida escribe: “Si se consigue un Gobierno estable (...) podrán retornar los tiempos de los sueños”.  Mire Sra. Rahola, aunque a usted le gusten las ensoñaciones, algunos preferimos estar despiertos y lo que vemos, preferiríamos haberlo soñado..

En el mismo medio escribe Lluis Foix una frase lapidaria: “Empieza a cundir la idea de que hemos salido de la legislatura más corta de la democracia y podemos entrar en otra todavía más breve, quizás brevísima”. O sea que apuntan otras elecciones y por tanto unos gastos redoblados. Y no digamos ya,  si después hay que hacer un referéndum “o consulta”; aún más gasto. 

Según Efe, “Duran el líder de Unió, pide en el Consell Nacional no dejarse arrastrar más, hacia un perfil soberanista”. Bueno, esta opinión es post electoral al ver los malos resultados, pero primero apoyaron toda la movida.


Todos podemos ejercer de adivinos, aunque nadie sabe que nos depara el futuro, pero lo que si podemos ver es el presente, y el presente es que hemos gastado (según he leído) 30 millones de € en estas elecciones innecesarias. Que además, se han tenido que pagar los autocares y trenes puestos para asistir a la manifestación/diada de Barcelona, con banderas incluidas.
Es decir, para todo esto hay dinero, incluidas las próximas elecciones (según Foix) pero en cambio, no hay dinero para personas necesitadas, ni para eliminar listas sanitarias de espera, ni para resolver situaciones personales límite. Es decir, para ayudar a las personas no hay dinero, pero para la movida soberanista, sí. 
¡Vaya país!

Mijail

Etiquetas:


jueves, 13 de diciembre de 2012

Àudio visuals i divulgatius


MIDWAY


Todo el mundo debería verlo

 ¡¡¡ Increíble.!!!

El corto vídeo que van a ver trata de una isla que se encuentra en pleno Océano Pacífico, a 2.000 km. de todas las costas. 
En esa Isla nadie vive, sólo hay pájaros y sin embargo...
 

¡Miren lo que allí ocurre!


MIDWAY


Etiquetas:


miércoles, 12 de diciembre de 2012

Opinió

Carta de la CGT de Catalunya al Conseller Felip Puig  

Conseller (en funcions) Puig, fins on ho faràs durar tot plegat? El dimecres 14 de novembre vam tornar a assistir a noves escenificacions de violència gratuïta del cos d’antiavalots dels Mossos d’Esquadra, del qual encara n’ets el responsable. Adolescents atonyinats a Tarragona pel simple fet de voler participar en una vaga que, entre altres coses, lluitava pel seu futur. Manifestants a Barcelona amb fractures obertes de cúbit, amb la mandíbula rebentada o sense l’ull que els ha robat una bala de goma disparada per la policia que dirigeixes.

Conseller (en funcions) Puig, no et creiem quan dius que totes aquestes situacions van ser fortuïtes. Les porres no reboten soles per impactar al cos d’un jove reiterades vegades. I les bales de goma que milers vam sentir als voltants de la Pça. Urquinaona, Pça. Catalunya i Pla de la Catedral a Barcelona no es disparen soles. Les porres les agafen policies. I les escopetes que disparen les bales també. El passat 14 de novembre aquests policies van actuar seguint ordres, per això pertanyen a un cos jeràrquic amb una clara cadena de comandament. Com el passat 29 de març, quan també el nombre de ferits/des es va contar per desenes, o durant l’intent de desallotjament de la Pça. Catalunya de Barcelona el 27 de maig de l’any 2011. I la llista, ho saps prou bé, podria ser encara més llarga.

Conseller (en funcions) Puig, no t’adones que fas el ridícul quan negues les evidències? La teva policia va pegar i va disparar el 14 de novembre. Tu ho saps. Tothom ho sabem. Mentint t’enterres a tu mateix i davant dels teus (davant nostre ja fa temps que ho estàs, d’enterrat). Tingues la valentia i l’honestedat de mostrar-te tal i com ets, d’explicar allò que fas i, sobretot, les ordres que dones. Explica que la violenta repressió de manifestants persegueix sembrar el terror perquè vols fer de la por la millor arma por aturar les protestes d’un poble cada vegada més fart de la destrucció de drets socials al que l’esteu sotmetent.

Finalment, Felip, aprèn de la dignitat i la valentia de l’Ester, a qui li has robat la meitat de la mirada. Aprèn de la dignitat dels braços trencats i dels cossos plens d’hematomes que demà, quan ja no siguis conseller, seguiran sent i existint per fer que el futur sigui de tots. Mentre, de tu, Felip, ja no n’esperem res més que la teva dimissió com a Conseller d’Interior.

Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya

30 de novembre de 2012

Etiquetas:


martes, 11 de diciembre de 2012

Bloc de Lletres

De la casualidad a la tentación

Hay objetos que llegan a nuestras vidas determinados por un caprichoso azar y que poseen la extraña cualidad de interferir en nuestros destinos, facilitándonos decisiones, afirmando momentos o revelándonos cosas.

La primera vez que me pasó algo parecido fue en Llanes hace ya unos cuantos años. Estaba en una tienda con unos cuantos amigos cuando se me antojó un objeto, no revelaré cual, pero, y a pesar de lo que me llamaba la atención, no me acababa de decidir a comprarlo pues no formaba parte de los típicos suvenires que solía adquirir en mis viajes, sin embargo en ese momento, una amiga se me acercó y observando la atención casi hipnótica que le estaba prestando a aquel objeto me digo: “a veces hay que hacer cosas que uno intuye que tiene que hacer, por muy raro que parezca”. Esa frase me bastó para dirigirme a la carga con él. Aquel objeto, que hoy observo en la estantería, no solo se convirtió en uno de los muchos parecidos que he ido coleccionando a través de mis viajes, sino que me dio la determinación necesaria para tomar decisiones que en el aquel momento tenía que tomar.

De esta manera he ido coleccionando una cantidad caprichosa de cosas que colman mi habitación para mi desespero a la hora de limpiarla. Sin embargo últimamente, estos objetos que a priori no parecen tener ningún significado, se me presentan en forma de libros y no siempre libros que yo compro, sino en algunos que me regalan o me habían regalado hace tiempo.

Cuando uno compra un libro tiene sus motivos para hacerlo, por muy triviales o caprichosos que sean estos, pero en ocasiones, los libros llegan a uno sin ser llamados y acaban en tus manos porque el azar así lo ha querido. Yo personalmente no puedo dejar de caer en la tentación cuando veo una casualidad, y me hago con ellos para leerlos en el momento. La mayoría de las veces estos libros me resultan malos, tediosos o incómodos, pero me los leo igual, por mucho que me cueste. Una vez acabados los pongo en la estantería donde acabarán sus días acumulando polvo, en esa estantería donde su canto sobresale de manera particular haciendo que se te desvíe la mirada, aunque sabiendo que nunca más los volverás a abrir.

En otras ocasiones los libros ya estaban ahí, el regalo de un amigo que se te olvidó leer o una compra cuya lectura dejaste aplazada, pero que, de repente toca leerlo, como por arte de magia, y el universo parece que conspire para que ese libro coincida con un momento muy particular que estás viviendo, y aunque hubiese sido la propia elección como la ajena la que te llevó a ese libro, cada página da paso a una incomodidad soberana que invade por completo, cada uno de los rincones de tu cuerpo. Haciendo que cada párrafo parezca un mal trago a intentar digerir cuanto antes.

También puede ser que todo esto sea fruto de mi imaginación, de la autosugestión o como quieran llamarlo, pero qué quieren que les diga, yo, como diría Oscar Wilde, también pienso que “La mejor manera de librarse de la tentación es caer en ella”. Y si el destino me pone algo en el camino, no pienso ignorarlo.

Cristina

Etiquetas:


lunes, 10 de diciembre de 2012

La Tira

Un candidat dolgut i emprenyat

El nostre alcalde, Àngel Ros, va voler ser candidat i cap de llista en les passades i absurdes eleccions al Parlament de Catalunya, com ja ho volia ser en les eleccions anteriors. I malgrat que comptava amb tot el seu clientelisme possible, només va obtenir un sol diputat dels  tres que en tenia el seu partit. 

Queda fora de tot dubte, que la campanya electoral de l’Àngel Ros ha mort d’èxit. Hem sentit a dir, que ha estat el seu gendre “assessor”, qui ha organitzat la campanya electoral? Caram...

Què com poden veure ara a Ros dintre el seu partit?  Malgrat que, en teoria, les decisions les tindrà de prendre la militància, els ciutadans podem especular amb els possibilismes del seu futur polític.
Que el culte al cabdill és efímer en els temps que corrent, és un fet. Que la militància del “cinturó roig”, fa molt de temps que diu obertament no confiar en ell, és una circumstancia que romania aparcada, però que ara pot ser activada degut als mals resultats, esdevenint en un detonant que aconsegueixi qüestionar seriosament, si Ros pot ser o no, d’utilitat al partit. És clar que aquí també es pot afegir, l’exemple de nepotisme franquista, que suposa col·locar com a càrrec de confiança al seu gendre, al cap davant del Gabinet d’Alcaldia. I en temps de retrets, tots aquests sumands podem concloure en una suma ben espinosa.

En qualsevol cas i si la conclusió arribés a ser, la de no utilitat, Ros tindria un greu problema dintre del seu partit, on ja no tindria en l’Executiva, el recolzament (per absència) de Ernest Maragall, però diuen que a més, comença a tenir una oposició dintre dels sectors lleidatans.  

Ros ha manifestat als companys més propers, la seva gran decepció amb els votants de Lleida, ja que entén han estat injustos amb ell, en votar-lo poc.
Però anem a pams: el que no quadra, és manifestar la saviesa dels seus votants, quan li van donar majoria absoluta a l’Alcaldia, i ara quan l’han votat poc, considerar-los que “són uns carallots”?
Vegem: no vàrem quedar in illo témpore, que era de demòcrates, acceptar serenament els resultats electorals, fossin els que fossin? 
A què ve ara emprenyar-se per uns resultats electorals adversos?  A menys que denoti el pressentiment, de que la seva “molt ben pagada” carrera política, ha començat a encarar la seva fi.  

De tota manera Ros ha de pensar que si deixa la política, sempre es pot dedicar a l’empresa privada d’on venia. El que pot passar, és que deixi d’ingressar molts diners.
Home, sempre li quedarà poder donar conferencies i escriure llibres de memòries, fins i tot pot teoritzar en com s’hauria de fer política, tot i pensant en els ciutadans (tal i com hauria de ser), en comptes de pensar en altres coses, com podrien ser, interessos i negocis de empreses.
I podria ser, que dintre el partit l’hi haguessin aconsellat una altra cosa, però en tot moment, s’ha de tenir en compte, que en unes eleccions qui té dret a vot, són les persones, no les empreses. I si un candidat té descontentes a les persones, doncs... 

Etiquetas:


domingo, 9 de diciembre de 2012

La Bona Cuina





La Bona Cuina 

La Bona Cuina, és un espai de receptes que us oferim per gentilesa de l’AVV Cappont, provades i experimentades en el seu Curs de Cuina, impartit per la mestra cuinera, Magda García.

PINYA  CARAMETLIZADA














Ingredients:
1 pinya natural
4 cullerades de sucre morè
1 iogurt grec
1 taronja gran

Preparació:
Pelem la pinya i la tallem a rodanxes molt fines, les quals posarem a sobre d’un paper sulfuritzat. Per sobre espolsarem dues cullerades de sucre.
Les gratinarem al grill del forn fins que se’ns comencen a daurar, les retirarem i reservarem.

Agafarem la taronja, li traurem la primera pell que té taronja i la farem a tires fines. Les escaldem amb una primera aigua i escorrem.  Desprès posarem les tires en una segona aigua amb la resta del sucre. Deixarem coure uns minuts, escorrerem l’aigua i reservarem les tires.

Pelarem la taronja, ara sense deixar-li pell i la farem a galls.

Muntarem el plat amb les dues rodanxes de pinya, al costat d’una cullerada de iogurt, uns galls de taronja i unes tires de pela de taronja.

Bon profit 

Etiquetas:


sábado, 8 de diciembre de 2012

El llapis impertinent

Mas ho veu tot negre, en veure’s obligat a buscar com sigui, un pacte de govern de CiU amb ERC 



Etiquetas:


viernes, 7 de diciembre de 2012

Diario de a bordo

Díaz Ferran pasará unas navidades “guardado”

El que fuera considerado como “empresario modelo” y presidente de la CEOE, Gerardo Díaz Ferran, ha sido encarcelado por un listado de cargos que empañan su imagen y de qué manera!  Aunque según me entero ahora, siendo presidente de patrones, ya tenia graves problemas empresariales.

Desde la Audiencia Nacional, el Juez Velasco ha imputado al expresidente de la CEOE un total de cinco delitos por haber presuntamente ocultado dinero, bienes y propiedades, con la intención de no hacer frente a deudas contraídas por Viajes Marsans con cerca de 10.000 acreedores.
Dice textualmente: “delitos de alzamiento de bienes, insolvencia punible con la agravante de ocultación patrimonial de notoria cantidad de dinero, estafa procesal concursal, falsedad documental y blanqueo de capitales”.
Total, prisión provisional evitable con una fianza de 30 millones de euros. ¡Casi nada!

¡Vaya ficha está hecho el expresidente de la CEOE! Aún recuerdo la falsa moralina que nos dirigía a todos, cuando era presidente de la patronal española.
¡Vaya presidente de la patronal eligieron. Que ojo clínico tienen algunos. Y qué pésimo ejemplo de seriedad y formalidad está dando para empresarios y también para trabajadores! 
Con un presidente de esta ralea, cómo tenderán a actuar los empresarios?

Si alguien tira de hemeroteca, podrá comprobar que era precisamente Díaz Ferran quien decía aquello de “para resolver la crisis hay que trabajar, trabajar y trabajar”.
También se hizo famosa su agresiva petición desde la CEOE, de un contrato laboral para jóvenes, sin coste de despido.

Creo que su filosofía empresarial era algo así como, exprimir a los demás a fin de enriquecerse él. Pero es que además, parece estar ejemplificando, lo que no debe hacer nunca ni un empresario, ni un trabajador: actuar delictivamente.
Pero tampoco debe actuar delictivamente un político, este aún menos si cabe, puesto que puede actuar desde el abuso confianza y el abuso de poder.  No me olvido de que uno de los grandes males que tiene nuestro país, es precisamente la corrupción política; es la enorme cantidad de dinero “que se ha fundido” yendo a parar a bolsillos delincuentes y aprovechados.

Pues nada; decirle a Díaz Ferran, que encuentro perfecto, el que le hayan metido en chirona, a la vista de los cargos que se le acusa.
Le deseo una feliz estancia en la trena, a ver si allí también resulta ser tan agresivo con los carceleros como lo era con los trabajadores de este país.

Como dijo un famoso cazador de elefantes sobre su yerno: “Ha tenido un comportamiento no ejemplar”. Pues eso; ahí está la cosa.

Mijail

Etiquetas:


jueves, 6 de diciembre de 2012

Àudio visuals i divulgatius







Etiquetas:


miércoles, 5 de diciembre de 2012

Àudio visuals i divulgatius


La opinión de Victoria Grant

Interesante opinión sobre la relación entre deuda pública y bancos, de una niña canadiense.

Queda muy claro que se puede trasladar a cualquier parte del mundo y parece que lo más útil para todos los ciudadanos, es divulgarlo ampliamente, o quizás molestarnos todos en divulgarlo.



Etiquetas:


This page is powered by Blogger. Isn't yours?

Suscribirse a Entradas [Atom]