miércoles, 31 de diciembre de 2008

Bon any 2009

Noticies de Lleida, intentant sumar-nos a la corrent desestressant que suposa la musica, us adjuntem unes peces musicals, extretes dels concerts de primers d’any, que des de Viena, es transmeten via televisió als països europeus.
Noticies de Lleida us desitja un bon cap d’any i un millor 2009

Moments musicals 

Podeu teclejar u ombrejar, copiar  i enganxar al buscador del YouTube:
  
Danubio Azul
(Danubio Azul- Filarmonica de Viena- Herbert Von Karajan)

Radetzky_Concerto Vienna 2007
(Marcha Radetzky - Johann Strauss)


Johann Strauss, Kaiser Walzer, op. 437
(Vals del Emperador - Johann Strauss)


Imatges relacionades:
Concert al PALAIS AUERSPERG de Viena


Casa de Herbert Von Karajan a Salzburgo


Etiquetas:


Mon veïnal

Concurs de Pastissos. Desembre del 2008



En les darreries de l’any, des de l'Associació de Veïns de la Bordeta hem organitzat el tradicional Concurs de pastissos. Un altre cop, com en anteriors edicions, la participació ha set molt nombrosa; aquesta vegada però, han quedat àmpliament superades les expectatives que en un principi ens havíem marcat.

Aquest any ens han acompanyant els companys de la llar de jubilats, que fins i tot, també van participar en el sorteig de regals.
També van fer acte de presència els Regidors de l’Ajuntament de Lleida, que, juntament amb el pastisser Sr. Torres ( pastisseria Torres ) van formar el jurat per avaluar la elaboració dels pastissos i puntuar-los, per tal de poder fer l’atorgament dels premis.

El primer premi va ser concedit al pastis anomenat, “Àspic de cava con uvas blancas y negras”, elaborat per la Sra. Cèlia Caja, a qui felicitem sincerament, tot i convidant-la a que participi el pròxim any i ens sorprengui amb un nova recepta de pastis, tan original com ho ha fet en la present edició.

Aquest any i degut a l’èxit de participació, el problema el vam tenir en encabir a tota la gent que va voler assistir al concurs, això demostra una vegada més, que les nostres reiterades reivindicacions per augmentar l’ús de més espai al local social, son corroborades en tots els actes que organitzem.

Associació de Veïns de la Bordeta

Etiquetas:


lunes, 29 de diciembre de 2008

La Tira


L'Il·lustríssim sembla un tranquil sereníssim, un àngel o un angelet... sembla











Sembla que el nostre Il·lustríssim Alcalde de Lleida, Àngel Ros, ens està sortint una mica picardiós; crec que es diu així, quan algú ens vol donar gat per llebre.

M’explicaré; resulta que fa un temps vam poder veure a la premsa local, que s’havien fet eleccions a delegats en l’agrupació local del seu partit. Com a resultat va estar, que la corrent interna on està l’Alcalde és la que va treure menys delegats. Per tant, la sensació que en van extreure alguns militants, és la de que el lideratge de l’Alcalde quedava com a molt qüestionat.

Segons diuen, ja fa temps que la seva manera de governar l’Ajuntament genera una sèrie de controvèrsies entre la militància local del seu partit, però és que segons diuen, també té greus problemes d’enteniment, amb alguna de les seves regidores.
Es parla fins i tot, de que el nostre Alcalde, tot sovint agafa fortes enrabiades; parlen de cops de puny a sobre la taula, de puntades a les portes i en general, parlen d’un mal geni monumental, que no aflora en les seves compareixences públiques, on sembla un tranquil sereníssim, un àngel o un angelet.
Faci-s’ho mirar tot això Il·lustríssim, si té tants nervis. No té a l’equip de govern una regidora que va a ioga, per exemple? O pot demanar un consell tranquil·litzant al seu amic invisible, Josep Ferran?

Diuen que fa poc, es va convocar assemblea per votar a Ros com a president de la executiva local del partit i que ell va presentar una executiva al seu gust sense contar amb la militància. Per tal motiu molts militants en complert desacord amb aquesta manera de fer les coses, no van voler assistir a una assemblea, on s’havia de dir Si o No a una executiva única.
Diuen que Ros va aprofitar l’ocasió per fer publicar a la premsa local, que havia tingut un gran recolzament per part de la militància, però sembla que el gran recolzament era totalment fictici i il·lusori, ja que dels pocs militants que hi van assistir la gran majoria eren “de la seva corda”.

Per tant, si totes aquestes petites informacions són certes, tenim que demanar-li a l’Il·lustríssim, que no ens vulgui confondre amb manipulacions mediàtiques. ¡No ens confongui Sr. Alcalde!

Etiquetas:


domingo, 28 de diciembre de 2008

Opinió

Querido Plan Bolonia

S. SALAZAR

Soy una ex universitaria que ha estudiado según tu plan ya que en mi universidad, la Rovira i Virgili de Tarragona, la facultad de turismo ha sido un proyecto piloto y como me ha ido "tan bien" (sobre todo porque al matricularme nadie me informo de que tu mandabas en esa facultad) pues quería darte las gracias personalmente.

Y te digo: Gracias por convertir el sistema universitario en una secta para niñatos que no tienen nada que hacer y se dan una vuelta por las clases porque en el parque hace frío o porque el día anterior ya se gastaron su paga semanal en la cafetería y no les queda otra. También para los que les han dicho que en la universidad se "pilla cacho" y están por ahí para ver si es verdad. O mejor aún, para esa gente con pasta que se puede permitir tres añitos sin dar palo al agua, ya que papá se encargará de que no les falte de nada y de que no tengan que hacer cuentas para pagar la matrícula, el alquiler y vivir con un mínimo de dignidad.

Dicen que algunos de mis compañeros han estado trabajando dos años para ahorrar, cotizar en la seguridad social y así poder cobrar el paro y de esta manera poder seguir las clases con expectativas de éxito porque dicen que si trabajaban cuarenta horas a la semana no les era posible seguir el ritmo de tu plan. Comentan también que antes con el antiguo sistema pedían vacaciones en el trabajo en la época de exámenes y les iba mejor. Se quedaban sin vacaciones pero podían trabajar y estudiar al mismo tiempo.

Gracias por hacerme vivir una regresión a la época del instituto, esa época feliz de mi adolescencia, con exámenes parciales cada dos por tres. Gracias por fragmentar mis notas en porcentajes y así poder pasarme más tiempo calculando qué porcentaje de nota necesito sacar en el próximo examen teniendo en cuenta la nota que tengo en el primer parcial y su porcentaje y el porcentaje que tiene el trabajo que ya entregué. Es muy divertido porque en una asignatura el trabajo es un 20%, en otra el 10%, etc. Los porcentajes nunca son iguales en los exámenes porque, claro, el primer examen es un 15% de la nota, el segundo un 20%, el tercer examen puntúa un 10%...

El más divertido de todos los porcentajes es ese 5% que algunos profesores valoran como "varios" ¿Qué puntuarán? ¿Las visitas al despacho? ¿Si le hago el examen en bolígrafo negro o en azul?

Gracias también por hacer que tenga unos profesores tan competentes que llegan siempre puntuales a las clases, nunca a y diez o a y cuarto. Profesores que nos hacen comprar sus libros editados por ellos mismos, porque seguro que son los mejores y porque seguro que no les dan derechos de autor, porque lo hacen para que aprendamos más y mejor. Unos profesores que se preparan tan bien las clases que nunca se les pega el culo al asiento desde que llegan hasta que se van y nunca, nunca nos dictan fragmentos de un libro del temario que han visto en la biblioteca. Me hace tan feliz volver a sentirme como en el colegio. ..

Gracias por no ponerme ningún problema a la hora de convalidar mi asignatura de prácticas con mi puesto de trabajo que está íntegramente relacionado con mis estudios. Gracias por entender que no era posible trabajar ocho horas como recepcionista en un hotel, hacer cuatro horas de prácticas como recepcionista en otro hotel, cinco horas de clases en la universidad y dos horas de trayecto en tren entre mi casa y la universidad.

Mil gracias, querido plan Bolonia, porque ahora sí estoy segura de que ya estamos equiparados al sistema universitario de Europa. Si puedes, habla con mi profesor de estadística, porque a veces se pone un poquito nervioso cuando se da cuenta de que algunos que venimos de la ESO no tenemos muy claro cómo hacer una raíz cuadrada. Es que yo estudié siempre en la escuela pública…

Etiquetas:


sábado, 27 de diciembre de 2008

A día de hoy

"Todos a tirar del carro"

En el discurso del Rey el día 24, apareció hasta cinco veces la palabra crisis; un vocablo que tenían prohibido hace tan sólo dos meses, todos los miembros del gobierno. El discurso versó sobre la difícil situación económica que atraviesa España.

Llama especialmente la atención una frase: “Desplegaremos con tesón nuestra bien probada capacidad de superación, tirando del carro en la misma dirección, aportando cada uno su grano de arena”.

Se trata pues, de un discurso donde el eje central es la crisis profunda que estamos viviendo, en el cual se nos dice por tres veces, que entre todos debemos tirar del carro.

Y a lo que parece, en la última semana de noviembre, Administración de Patrimonio Nacional, organismo dependiente del Ministerio de Presidencia, cuya titular es Maria Teresa Fernández de la Vega, pagó nada menos que 2,88 millones de euros (479 millones de pesetas) por el cuadro de Dalí titulado “El atleta cósmico”, una obra de la desde hace muchos años está colgada en el despacho del rey, simplemente porque él está encaprichado de este cuadro.
Los herederos de la propiedad del cuadro, hacía años que reclamaban la devolución de la obra.

Por otra parte, los 8,9 millones de euros (1.480 millones de pesetas) consignados en los Presupuestos Generales del Estado para 2009, destinados a la Casa Real, no atisban demasiada austeridad.
Por tanto, desde el reconocimiento de que estamos en época de crisis, cuando un Jefe de Estado propone que “todos tiremos del carro en la misma dirección”, significa acaso, que todos debemos cobrar lo mismo que él y comprar cuadros de parecido importe?

Si se trataba de hacer una propuesta de austeridad, sólo puede hacerla predicando con el ejemplo; rebajando el presupuesto de la Casa Real y evitando además todas las inversiones suntuarias como el cuadro pagado en noviembre, dos partidas con cargo a fondos públicos que pagamos entre todos.

No sé si se habrá enterado, pero a día de hoy y en el carro del que estamos tirando, no lleva ni sueldos tan altos como el suyo, ni cuadros de lujo, sino austeridad. ¿Es ése el carro, o es que hay dos carros distintos? ¿Qué se nos está diciendo?


Discurso “A tirar del carro”

Etiquetas:


miércoles, 24 de diciembre de 2008

La Tira

L’Ajuntament no deixa “participar” als Veïns, en el projecte de la Plaça Blas Infante








Ahir l’Ajuntament de Lleida, es va reunir amb els Veïns de Cappont per presentar el nou projecte de la plaça Blas Infante, on van ser informats de que el projecte contempla 7.800 metres quadrats de superfície, amb uns parterres de gespa, uns bancs, uns joc infantils, una pèrgola i unes faroles de tres potes cadascuna, amb una altura de entre 16 i 20 metres. El projecte estarà construït en un any i està pressupostat amb 2.544.000 euros (423 milions de pessetes).

Posats en contacte amb l’Associació de Veïns ens comenten que, en principi el projecte sembla millor que el presentat fa dos anys, en el que estaven incloses set barres metàl·liques de 30 metres d’altura, es a dir com una casa de onze pisos. Diuen que a primers del més vinent, es reuniran per valorar el projecte, ja que els Veïns dels voltants ja van rebutjar els elements amb gran altura. També fan constar de que sembla un pressupost molt elevat per l’obra que es vol fer.

Un altra qüestió, és la queixa sobre que l’Alcalde no va assistir a la reunió, quan va ser ell mateix qui la va convocar.
Diuen a més, que la regidora de barri, Dolors Arderiu, va començar dient que “ahir mateix pel mati, la Junta de Govern Local, havia aprovat el projecte i per tant ja estava aprovat”.
Al·leguen els Veïns de Cappont, “que l’actual equip de govern, s’omple la boca parlant de Participació Ciutadana i llavors, quan arriba el moment en que els ciutadans poden participar en un projecte, no se’ls té en compte per a res i fins i tot, se’ls hi nega la seva legitimitat com a Veïns del barri. El projecte s’ha fet sense contar per a res amb la opinió dels Veïns del barri, simplement s’ha presentat, com en altres ocasions als fets consumats”.
Es pregunten en definitiva:
¿Com és que l’Alcalde convoca una reunió a la que no hi assisteix?
¿Com és que no se’ls hi va preguntar la seva opinió sobre el projecte abans d’aprovar-lo? ¿És que s’està actuant amb actituds autoritàries?

Etiquetas:


El Confidente

Las colas en el INEM no son para recoger el aguinaldo

Es cierto que estamos en vísperas de las Navidades, pero también sigue siendo cierto, que los datos socio laborales dicen que quizás no estemos para celebrar nada. Estamos a medio minuto de los tres millones de parados y seguimos arrastrando el triste récord, de ser el segundo país de la Unión Europea empezando por la cola, donde más empleo se destruye. España queda por detrás de Lituania, donde más cayó el empleo en el tercer trimestre, según datos de diciembre que acaban de ser difundidos por Eurostat.

Es ahora, cuando estamos en cabeza del pelotón de los torpes, cuando la oposición al Gobierno ha agitado una frase del presidente Zapatero: “El peor dato de paro del Gobierno del PSOE, siempre será mejor, que el mejor dato del Gobierno del PP”. Seguramente su autor se está ahora arrepintiendo de haberla pronunciado, pensado además, que mejor hubiera estado callado.

En estas fiestas navideñas, indefectiblemente el tema conversacional va a ser en clave económica, porque la crisis afecta directamente al consumo, el gran motor del nuestro sistema productivo. Si no hay consumo se resienten tanto la producción de bienes como los servicios y si se consume menos, se despide más, en una espiral que parece retroalimentarse. Los que hemos vivido ya otras crisis económicas, sabemos lo que cuesta después salir del bache. Hace poco un afamado economista recordaba que tardamos cinco años en superar la crisis de 1993 y proseguía diciendo que la crisis actual tiene unas magnitudes muy superiores. Que no nos pase nada.

La oposición le estampa en la cara al Gobierno que: “Las cifras del desempleo son una enmienda a la totalidad para el Gobierno”. Esto a quien pierde el empleo en nada le remedia. Las tasas elevadas de paro son pésimas para todos y el mal de muchos no debería ser nunca consuelo de nadie, ni tan siquiera del adversario político.

Las colas del INEM hablan en silencio de una realidad, pero nada dicen sobre la realidad personal y familiar de quienes pierden su puesto de trabajo. Las dificultades personales que no contabiliza el INEM, van desde la autoestima, el sentido de utilidad familiar y el sentimiento de sentirse socialmente discriminado. Aquí entran tanto la familia, como sus amistades; tanto sus sueños como el deseo de sentirse útil.
El síntoma a este drama del desempleo tiene que ver con la educación consumista que hemos recibido; un psicólogo lo ha llamado, el síntoma de la inhabilitación para el consumo: si no consumo, no existo.

A lo que parece, las grandes frases grandilocuentes o incluso hirientes políticamente hablando, no resuelven el acuciante problema del desempleo. Quienes desde altos cargos públicos y cobrando grandes sueldos, tienen la responsabilidad de ofrecer soluciones, deben hacerlo, ya!

Etiquetas:


martes, 23 de diciembre de 2008

La Tira

La màgia del Palau de la Paeria
     


El dimarts passat, el diari Bon Dia publicà el desgavell sobre els sous dels Regidors de l’Ajuntament de Lleida, que pretenia aprovar el grup socialista.
Es veu que en la copia dels Pressupostos de l’Ajuntament que se’ls hi havia lliurat als grups de la oposició “hi constaven errades en el sous de gairebé tots els regidors”.
El que sembla estrany, es que baixessin els sous de la oposició i pugessin els
del grup de govern; el més significatiu era el sou de l’Alcalde, Àngel Ros, que tenia un increment anual de 20.000 euros anuals (3.327.000 pessetes) i que hagués pogut quedar aprovat si CiU no hagués protestat.

En protestar la oposició a la Comissió d’Economia, l’enrenou va arribar a la premsa. Davant de la descoberta, Ros afirmà que tot havia estat un error; escolti, un error no, en tot cas bastants errors? A que juga la Regidora d’Economia, Montse Mínguez, o és que potser està fent el Master que paguem en part, entre tots i no li queda temps per dedicar-se als pressupostos de l’Ajuntament?

Tampoc té massa sentit, que el propi Alcalde, s’excusi per la radio, la tarda del divendres, tot i dient que només els hi havia donat un esborrany del document i que per tant “només era un borrador i un borrador, té el valor que té”; escolti Alcalde, no és pas un esborrany dels Pressupostos, el que vostè té de donar als grups de la oposició, sinó els Pressupostos definitius, clars i complerts, per alguna cosa són la oposició. Perquè suposem que a vostè, la oposició li mereix un respecte, no?

La oposició, diu que en la Comissió d’Economia, van preguntar el perquè a la regidora Rivadulla se li apuja el sou en 8.000e; una pregunta a la que no va haver resposta i a la qual es va aplicar el silenci administratiu, en no contestar ni piu. A què es deguda aquesta pujada Sr. Alcalde, ens ho pot explicar, o quedarà com un misteri més de la Paeria?

Explica el diari que la regidora d’Economia, Montse Mínguez, va declarar dos dies abans, que s’havia aprovat una moció de congelació salarial i que per tant el sou de l’Alcalde no canviava gens. Desprès ella mateixa dona els Pressupostos, havent-li augmentat 20.000 euros anuals? No s’entén.

Les veus de passadís, parlen de la màgia del Palau de la Paeria, que de vegades juga males passades. Perquè escolti Alcalde, els sous que han estat publicats, coincideixen amb el que realment ingressen els regidors, o pel contrari ingressen a més, altres imports per altres conceptes?
Carai, aquesta màgia del Palau de la Paeria ho trastoca tot i enterboleix la transparència; qui ho pot entendre?


¡Caram Sr. Ros! No vam quedar en que amb vostè com Alcalde, hi hauria una total transparència?

Etiquetas:


lunes, 22 de diciembre de 2008

Felicitació de Nadal


Noticies de Lleida
us desitja que tingueu sort
en la Rifa de Nadal d’avui.

Si ens falla la Rifa, salut que tinguem.

I si algú no té la sort merescuda,
almenys que no li falli la feina.


Salut a tots
BONES FESTES
i que tinguem un bon any 2009,
si és possible, amb menys crisi.


Lleida a 22 de desembre de 2008


domingo, 21 de diciembre de 2008

A día de hoy

Los sueldos de los Diputados

El presidente del Congreso, José Bono, a primeros de septiembre, propuso con gran alharaca, congelar el sueldo de los Diputados, diciéndose partidario de la “máxima austeridad”, como queriendo dar ejemplo y para que parezca que están acordes con los actuales tiempos de crisis económica.

Lo que no ha explicado Bono, es cual es su concepto de “congelación”, ni mucho menos el de su “máxima austeridad”. Tampoco explicó de que nivel salarial parte para congelar, porque no todos los niveles son iguales.

A día de hoy lo que tengo claro, es que estoy seguro de que el sueldo de Bono no se parece demasiado al mío. Y si los cálculos no me fallan, su sueldo mensual es algo así: sueldo de Diputado: 3.126 e + 10.730 de Complementos (Mesa:3.605, Representación: 3.915, Libre disposición: 3.210) + 1.823 de Indemnización + 250 de taxi. Todo ello, creo que suma un total de 15.679 e al mes, es decir, 188.148 e anuales (31.305.193 ptas. anuales).
Si el sueldo del presidente del Congreso es de 188.148 e anuales, podemos concluir, que Bono es un mileurista cada dos días.

No sé de que congelación habla Bono y cada cual puede sacar sus propias conclusiones. Pero ¿es cierto que todos los Diputados (menos 4 que han renunciado) cobran el sueldo base (3.126), más la indemnización, más taxi, más uno o varios complementos?

Por ultimo, no tengo más que preguntarle al presidente del Congreso, Sr. Bono:
¿Cuando se igualará mi sueldo con el que Ud. cobra, para que así también me lo pueda Ud. congelar en su mismo congelador?
¿Nos va a servir para este cometido igualador el Ministerio de Igualdad?

============>>>>>>>>>>>================
09/05/2008
RÉGIMEN ECONÓMICO Y AYUDAS DE LOS SEÑORES DIPUTADOS

I. Régimen jurídico aplicable a las asignaciones económicas y otras ayudas Art. 71.4 Constitución Española:“Los Diputados y Senadores percibirán una asignación que será fijada por las respectivas Cámaras”
Arts. 8.1 y 2 Reglamento del Congreso de los Diputados (RCD):“
1. Los Diputados percibirán una asignación económica que les permita cumplir eficaz y dignamente su función.
2. Tendrán igualmente derecho a las ayudas, franquicias e indemnizaciones porgastos que sean indispensables para el cumplimiento de su función.”

II. Retribuciones
1. Todas las percepciones incluidas en este apartado están sometidas al régimen general de retención y tributación fiscales
2. Asignación constitucional idéntica para todos los Diputados: 3.126,52 € mes.
3. Complementos mensuales por razón del cargo:

a) Presidente.- Complemento miembro de Mesa: 3.605,38 €- Gastos de representación: 3.915,16 €- Gastos libre disposición: 3.210,08 €
b) Vicepresidentes.- Complemento miembro de Mesa: 1.374,53 €- Gastos de representación:1.148,68 €- Gastos libre disposición: 803,52 €
c) Secretarios.- Complemento miembro de Mesa: 1073,28 €- Gastos de representación: 930,07 €- Gastos libre disposición: 769,72 €
d) Portavoces.- Gastos de representación: 1.978,62 €- Gastos libre disposición: 1.052,63 €
e) Portavoces adjuntos.- Gastos de representación: 1.582,91 €- Gastos libre disposición: 736,05 €
f) Presidentes de Comisión.- Gastos de representación: 1.590,34 €
g) Vicepresidentes de Comisión.- Gastos de representación:1.162,75 €
h) Secretario de Comisión.- Gastos de representación: 775,17 €
i) Portavoz de Comisión.- Gastos de representación: 1.162,75 €
j) Portavoz adjunto de Comisión.- Gastos de representación: 775,17 €

III. Indemnizaciones y ayudas
A) Indemnización
Con este concepto, que tiene una cuantía mensual de 1.823,86 € para los Diputados de circunscripciones distintas a Madrid y de 870,56 € para los electos por Madrid, los parlamentarios deben de afrontar los gastos de alojamiento y manutención en la capital que origine la actividad de la Cámara.
Es una cantidad dedicada, pues, a cubrir gastos y por ello exenta de tributación de acuerdo con lo previsto en el art. 16.2 b) de la Ley 40/1998 de 9 de diciembre.

B) Transporte1.
El Congreso de los Diputados cubre los gastos de transporte en medio público (avión, tren, automóvil o barco) de los Diputados. Se trata de un reembolso de gasto, es decir, no se facilita una cantidad al parlamentario, sino que se le abona directamente el billete a la empresa transportista. Excepción hecha, claro está, del uso del propio automóvil, en cuyo caso y previa justificación, se abona 0,25 € por kilómetro.

2. A partir del mes de mayo de 2006 la Cámara facilita a cada Diputado que no dispone de vehículo oficial una tarjeta personalizada que permite abonar el servicio de taxi en la ciudad de Madrid. La disponibilidad de dicha tarjeta tiene un límite mensual de 250 €.

C) Dietas
A partir del 1 de enero de 2006, la cuantía de las dietas devengadas por los desplazamientos que los Diputados realizan en misión oficial se cifran en 150 € por día en el supuesto de desplazamientos al extranjero, y 120 € diarios en el de viajes dentro del territorio nacional .

Etiquetas:


sábado, 20 de diciembre de 2008

Des de la meva finestra

¿De què li deuen servir els assessors al Sr. Alcalde?

Des de fa anys, existeix una controvèrsia entre les Diòcesis de Lleida i Barbastro, per la propietat de 113 peces d’art sacre que a hores d’ara, estan dipositades en el Museu de Lleida.

En recórrer al contenciós per la via eclesiàstica, la Signatura Apostòlica va emetre sentencia a l’abril del 2007, instant a la Diòcesis de Lleida, a tornar els bens històrics-artístics a la Diòcesis de Barbastro.
Ara el Tribunal de la Rota atorga plena legitimitat a aquesta sentencia. Des de la Diòcesis de Barbastro, es diu que aquesta decisió reforça la seva tesi sobre la reclamació de la propietat, en el sentit de que es té de dilucidar per la via de la justícia civil. Una qüestió aquesta, la de la propietat, que ningú sap com acabarà.

No s’acaba d’entendre, que des de l’Ajuntament, se’ns assegures als Veïns de Lleida que la propietat de les obres en litigi, era nostra.
El cert és que tot està sortint al inrevés de com el Sr. Alcalde ens ho va vendre abans de les eleccions.

¿Com s’entén que se’ns digues tal cosa, sense tenir en compte les possibilitats jurídiques reals del assumpte, segons estem veien?

¿De què li serveixen al nostre Paer en Cap, els assessors que té i que li paguem entre tots; els té per un correcte assessorament legal, o és que només estan per cobrar un bon sou?

Si ara tenim de tornar les 113 peces d’art, que hi posaran en el seu lloc al Museu de Lleida? Un museu que es va fer a corre-cuita i en gran manera per aquestes peces. Un museu pressupostat amb 13,5 milions d’euros (2.249 milions de pessetes), dels quals 8,11 milions d’euros van estar posats per la Generalitat i la resta entre Ajuntament i Diputació.
En tot cas, 13,5 milions d’euros, són molts diners, però no hagués estat més sensat, fer un museu més auster, no gastant tant i destinar la diferencia a ajudar gent desemparada?

Etiquetas:


viernes, 19 de diciembre de 2008

A día de hoy

¿Cuándo trabajan "sus señorías"?


Todos hemos podido ver imágenes de las bancadas del Congreso de Diputados, donde aparecen más asientos vacíos que ocupados; más bien parecen las gradas de la Unió Sportiva Lleida, que las gradas de la primera Cámara legislativa del país.
Casi no haría falta escribir, que en cualquier empleo, el absentismo constituye una causa de despido procedente. En cambio, este mismo supuesto de despido que legisló, para todos los asalariados del país el mismo Congreso de Diputados en su día, a “sus señorías” no les afecta.

Poco a poco, estamos llegando a la conclusión de que la “clase social de los diputados” tiene unos privilegios para sí, que niegan al resto de los ciudadanos, por tanto nada tiene de particular que al no asistir a su puesto de trabajo, sean vistos como unos gandules privilegiados, fieles defensores de sus prebendas.
Es sabido además, que hay diputados que se pasan los cuatro años bostezando y sólo sirven para votar.

Por otra parte, con su sueldo privilegiado quedan en una situación en la que no parece fácil que pueda afectarles la crisis económica, en cambio a los demás sí es probable que nos afecte en una u otra forma.
Otra característica es que, si “sus señorías” pueden permanecer en la Cámara por dos legislaturas ya tienen asegurada la pensión máxima, cuyo importe se parece poco a las que perciben nuestros mayores, muchos de los cuales debido a las bajas pensiones, están pasando verdaderos apuros para subsistir, debido al encarecimiento de los alimentos y demás gastos domésticos.

La ausencia de “sus señorías” en las sesiones, es un problema antiguo, que aunque consentido por los ciudadanos, se ha incrementado al imponer el presidente de la Cámara, adelantar las sesiones a las nueve de la mañana. Parece que a esa hora “sus señorías”, están en lo mejor de sus ensoñaciones.

A día de hoy, ellos no tienen ningún reparo en molestarse cuando reciben críticas por parte de ciudadanos que sufren la estrechez a causa de los bajos sueldos, pensiones o del paro.

En teoría el Congreso de Diputados debe funcionar con todos sus diputados sentados en las bancadas (salvo en caso de baja por enfermedad) y debe tener la misión de legislar para solucionar problemas generales de los ciudadanos... para solucionar?
También parece que, una “clase dirigente” incapaz de cumplir con su obligación laboral, de presentarse en su puesto de trabajo con puntualidad, no puede pedir máxima productividad laboral, ni máxima dedicación profesional a los demás ciudadanos, que somos quienes nos hacemos cargo de su abultada factura mes a mes.

Etiquetas:


jueves, 18 de diciembre de 2008

Des de la meva finestra

Temor a l’Eixample de Barcelona

L’arribada de l’AVE a Barcelona travessant el centre de la ciutat, semblava una cosa que no havia de tenir problemes, però la veritat és que en té. El Patronat de la Sagrada Família, una Plataforma Veïnal i la Plataforma AVE pel Litoral s’oposen al traçat, al entendre que en passar el tren, ja sigui pel davall del temple de la Sagrada Família, o pel davall dels edificis es poden perjudicar les construccions. Concretament, el Patronat de la Sagrada Família al·legà, plànols en ma, que el segon túnel (en aquesta zona ni van dos) passa tan sols a 75 centímetres dels fonaments de la tercera façana del temple.

Dels tres traçats que es van contemplar, en havia un que desviava el tren pel litoral, en el qual el traçat soterrat era poc. En un segon traçat corria per la Barcelona nord i també el soterrament era mínim. I en el tercer traçat que és el que s’està construint, és el de túnel més llarg.

Els enginyers parlen de que avui dia hi ha un mètode, consistent en un potent làser connectat a un programa informàtic, que permet visualitzar una imatge tridimensional de les grans roques que van trobant, per tal d’avaluar per on es tenen de “tunelar” amb el menys rics possible. El cert és que no sabem a hores d’ara, si en el túnel que s’està fent, estan emprant aquesta tècnica.

La oposició de les tres entitats referides a l’actual traçat, no és una simple postura contestatària, sinó que és basà una certificació que fa un grup d’arquitectes, dient que els terrenys que hi ha en la zona “són poc consistents”, a més de la gran quantitat d’aigües subterrànies que hi corrent per la zona.
De fet van portar el contenciós a la UNESCO, qui contestà en carta al Govern, aconsellant fermament de no fer passar el túnel per la zona, degut al perill que pot suposar tant pel temple com per les cases, en “ser el terreny inconsistent”.

Certament, té de ser molt car construir tants quilometres de túnel i l’opinió publica, no entén el perquè s’ha optat per aquesta solució que sembla la més cara, però també la que entranya més riscos. De moment han anunciat que la velocitat de l’AVE en passar pel túnel serà la mateixa del Metro.

La ultima enquesta encarregada pel Periódico, diu que el 53% dels ciutadans de Barcelona (que no de la zona), no estan d’acord amb aquest traçat perquè el consideren perillós. Segurament els barcelonins tenen ben fresca i viva, la imatge dels esfondraments de cases al Carmel, a conseqüència del túnel que per la línia 5 del Metro es feia al 2005.
La oposició ciutadana al projecte del 53%, diu ben a les clares, que el projecte s’ha tirat endavant sense cap mena de Participació Ciutadana, competència del Conseller Saura (Direcció General de Participació Ciutadana) i per tant, s’està fent des de la Imposició i la Prepotència.

Certament ens podem fer algunes preguntes que donen molt que pensar:

¿A que es deu l’entossudiment en fer tants quilometres de túnel, quan ens podria costar a tots, molts menys diners l’obra?

¿En virtut de què, es condemnà a tots aquests Veïns de la zona, a viure amb una angoixa innecessària, davant d’un risc a l’esfondrament de la casa on viuen?

Si més de la meitat dels Veïns de Barcelona, segons la enquesta, estan en contra d’aquest projecte, com s’entén que en les passades eleccions no ho van tenir en compte, quan ja sabien el traçat que farien? ¿És que tal vegada no van votar en consciència?

¿I quina situació es podria donar, si tinguéssim la desgracia de patir l’esfondrament d’alguna casa, o de part del temple?

Etiquetas:


miércoles, 17 de diciembre de 2008

La Tira

¿Quina utilitat ciutadana tenen, tants càrrecs municipals ben pagats, potser molt ben pagats, segurament massa ben pagats?



A veure si ho hem entès bé, resulta que estem en plena crisi, en època de vaques primes, quan el sentit comú recomana austeritat i resulta que l’Ajuntament de Lleida, fa una convocatòria per “Cap d’Unitat Tècnica de Participació Ciutadana” ? Però com es possible? Que no hi ha un Regidor de Participació Ciutadana, que no hi ha un “Cap de Secció” de Participació Ciutadana? I perquè cal ara, un “Cap d’Unitat Tècnica” de Participació Ciutadana ?

I que és un Cap d’Unitat? Ho pregunto perquè un nom rimbombant per sí mateix, no pot justificar de cap manera, un càrrec amb un sou de 39.200 euros anuals.
En la meva pregunta no hi ha cap intenció malèvola ni ofensiva, és que acabo de recordar un cas real: en una targeta de visita que dona un senyor que és pastor d’ovelles, desprès del nom hi posa: “Ingeniero Técnico de Rumiantes Cavicornios”, vull dir que no costa gaire d’inventar un nom rimbombant, per la qual cosa em pregunto:
¿Quina utilitat ciutadana tenen, tants càrrecs municipals ben pagats, potser molt ben pagats, segurament massa ben pagats?

Quina utilitat poden tenir tants càrrecs a Participació Ciutadana, quan no fomenten la Participació Ciutadana? I quin sentit té, mantenir un Departament municipal amb tants càrrecs?
Hem de tenir molt clar, que tants caps, tants barrets, per tant, tants càrrecs, tants sous d’impressió ...i a pagar el poble.

Però ho podem veure en un exemple, publicat al 25/11/2008:
“La nova junta de l’Associació de Veïns de l’Avinguda del Segre, legalment constituïda i registrada des del mes de maig de 2008, són un grup de socis i veïns, inquiets i preocupats pel barri, que van decidir un dia reactivar l’Associació y reanimar el moviment veïnal a través d’aquesta. Des de llavors, tot han estat amenaces, obstacles i impediments amb l’objectiu d’aturar aquesta iniciativa. Aquest compromís no és un altre que l’Associació de Veïns de l’Avinguda del Segre funcioni com a tal, i recolzi les aspiracions i els drets dels veïns d’aquest barri davant les Institucions”.
“Ens consta que en 3 anys no s’ha convocat cap Assemblea, això vol dir també, que no s’han justificat els diners que l’Ajuntament, a través de subvencions, destina a l’Associació”.
“¿Participació Ciutadana, fa referència a que s’ha de treballar perquè els ciutadans participin, o anem errats?”

Desprès d’aquesta publicació, cap del càrrecs implicats en l’assumpte, ni el Regidor de Participació Sr. Gómez, ni el President de la FAV, Quimet Mateo, ni el propi Alcade, Sr. Ros, s’han dignat en contestar a aquestes preguntes tant senzilles, per tant, silenci administratiu a tope.
Que potser tenen algun inconvenient en contestar-les?

Senyor Regidor de Participació i senyor Alcalde (no us feu el suec, que ho sabeu tot), que passa amb les subvencions que van anar a parar a una entitat, si és que no va justificar pagaments durant anys? I perquè ara, en haver-se descobert vostès callen?
I si des de Participació Ciutadana no són bons, ni per resoldre el problema de donar l’ús del local tancat als actuals socis de Av. Segre, ni per esbrinar on han anat a parar els diners de les subvencions sense justificar, de que ens serveixen tants càrrecs molt ben pagats als Veïns de Lleida?
És que potser ara fan una convocatòria laboral, perquè tenen algun compromís i han de col·locar a algú més?
No serà que aquest Departament, serveix en gran manera per fabricar col·locacions molt ben pagades i que paguem entre tots?

Etiquetas:


martes, 16 de diciembre de 2008

El Confidente

Nuevas aventuras de Maleni

Dicen las lenguas afiladas, que cuando llegó Magdalena Álvarez a Madrid como ministra, hubo una celebración entre las altas esferas de la Junta de Andalucía. Este cotorrillo que en principio parecía no tener pies ni cabeza, ha acabado tomando cuerpo y ahora se entiende perfectamente, la alegría que dicen demostró el barón Manuel Chaves cuando consiguió deshacerse de forma silenciosa, de Maleni como Consejera de Economía; dicen que brindaron con champán.

Maleni en cuanto que ministra de Fomento, ha estado en el punto de mira de muchos ciudadanos. La tontería de aparecer en las fotos de la revista Vogue con el dibujo del conejito blanco en el jersey, fue una menudencia si lo comparamos con la huelga de trabajadores del aeropuerto de el Prat y el caos en las infraestructuras catalanas del 2006. Ya sólo le faltó que le tocara también a ella, lidiar con el desgraciado accidente del avión estrellado de Spanair, con una comparecencia y unas explicaciones patéticas.

El pasado martes se le hundió un tramo de túnel, entre Aranjuez y Ontígola. Por este trazado pasa el AVE que va a Valencia, pero Fomento no lo ha difundido por tratarse de “un incidente de obra de carácter menor”.
El desplome que afectó a 60 metros próximos a la entrada, no produjo desgracias personales al haber sido desalojados precipitadamente los 30 trabajadores, pero quedaron sepultados un camión, una hormigonera, una excavadora y una maquina de sellar hormigón.

A pesar de todo Maleni no se amedrenta, ella está curtida en mil batallas, es una mujer dura y feroz con los diputados de la oposición, pero también es temida por sus subordinados. Dice que en tres años ha tenido cuatro jefes de prensa y tres responsables de gabinete; total que no le duran nada. Incluso hay funcionarios del Ministerio que hace tiempo la comparan en carácter a Isabel Tocino (PP) cuando estaba en el Ministerio de Medio Ambiente, a quien los cargos de confianza le duraban también tres suspiros.

Ella solita, puede presumir de tener un triste récord, el de haber conseguido unir a toda la oposición pidiendo su dimisión en dos ocasiones: tras la huelga de trabajadores de el Prat y tras el caos de las infraestructuras catalanas.
A pesar de todo, Maleni no reconoce nunca sus errores y por lo visto, cuando se enteró del derrumbe del túnel sentenció: “Van a rodar cabezas y no precisamente la mía”. Seguramente, a estas horas estará buscando un culpable que perderá su cargo, tal y cómo ha sucedido ya anteriormente.

En definitiva; genio y figura, hasta la sepultura, como dicen en su pueblo, San Fernando. Ya lo dijo en campaña electoral: “Antes partía que doblá”, pues eso.

Etiquetas:


lunes, 15 de diciembre de 2008

La Tira

Anem a la Fira...o a la Desfilada de la Marató

Fira de Lleida és avui una fundació privada que s’inicià en 1946. Va començar amb la Fira de Sant Miquel i ara es realitzen unes 14 fires anuals. Disposa d’una superfície coberta de 12.000 m2 en l’entorn dels Camps Elisis de Lleida, restant espai a un parc que sempre s’ha dit que “és el parc més emblemàtic de Lleida”.

L’esperit de Fira de Lleida, diu que no és altre que “col·laborar en accions de promoció econòmica”. El que costa d’entendre, es que en una fundació privada, el seu consell d’Administració tindria de ser també privat i en aquest cas no es així, sinó que esta format per càrrecs públics, per exemple; el Patronat de la Fundació La Fira de Lleida, té com a President a l’Alcalde de Lleida, Àngel Ros, el vicepresident, Joan Simó i entre els vocals quasi tots són d’extracció política: Montse Mínguez, Dolors Arderiu, Josep Presseguer, Miquel Pueyo, Vidal Vidal, Gerard Guiu, Tomàs Pujol, per tant, el terme de “fundació privada” deu de ser un eufemisme per evitar de que la seva comptabilitat, pugui ser fiscalitzada públicament, es a dir per la oposició de l’Ajuntament.

El control esta clar i queda totalment en mans de l’Alcalde, qui va substituir a l’anterior director de Fira de Lleida per l’actual, a jutjar pel comentari molest que va fer sobre ell en una ocasió; sembla que l’anterior director era massa independent i no era precisament aquest el perfil que volia l’Alcalde.

Fa pocs dies, la entitat va aprovar els comptes del any 2007 (quasi un any desprès) amb un dèficit de 182.000 euros. Un dèficit que no té pas massa explicació, si tenim en compte que tots els expositors paguen per participar en les fires i tenim entès de que la norma es la de pagar per avançat?

D’un altra banda, veiem qui hi ha algunes fires que poden interessar als veïns de Lleida, com són Fira Natura, Lleida Ocasió, Sant Miquel i Cucalòcum, les demés son fires són només per a professionals que venen d’arreu l’Estat.

És a dir, que és una entitat privada, que ocupa una cessió municipal de terrenys públics, que arriba als 12.000 m2 de sostre, amb previsió de cedir més espai en terrenys adjacents per a construir sis pavellons firals més.
Queda ben clar que el que està fent l’Ajuntament de Lleida es privatitzar terrenys públics a canvi de res, però és que a més, podria ser que el dèficit el tinguéssim de pagar entre tots. ¿No serà que ho paguem a traves dels dos respectius Patronats de Promoció Econòmica, un de l’Ajuntament i un altre de la Diputació?

En tot cas, el dèficit és un resultat negatiu per part del president de la entitat, encara que ell, està acostumat al dèficit o al voluminós deute de l’Ajuntament.

Ens preguntem quin benefici ciutadà hi ha, en cedir gratuïtament tant patrimoni públic a una entitat privada, on el consell d’administració, està format per càrrecs polítics del mon institucional. Ens preguntem també si l’Alcalde, Sr. Ros, rep un sou per ser President del Patronat de la Fira de Lleida?
¿És podria donar el cas, de que s’estigues cedint patrimoni públic, a una entitat privada, on el President cobra un bon sou del Patronat?

Ahir, en la Desfilada de la Marató al Pavelló Onze de Setembre, va sortit el Sr. Alcalde tot i demanant la solidaritat econòmica de tots per tal de fer un donatiu; em pregunto si no hagués quedat millor, donant ell, el seu sou d’un mes del Patronat de Fira de Lleida?

Cadascun li pot posar a la Fira el qualificatiu que més li agradi; anem a la Fira de...¿potser dels Disbarats?

Etiquetas:


sábado, 13 de diciembre de 2008

A día de hoy

¡Vamos cuesta abajo y sin frenos!
La crisis ha venido y según nos quieren hacer creer, nadie sabe cómo ha sido. Este podría ser un pequeño y modesto resumen de nuestra realidad económica. Un modelo de “economía de mercado” basado en el consumo, que se colapsa en cuanto decrece el mismo.

En este momento ya nadie puede negar, que la inestabilidad económica campa a sus anchas en un panorama donde se amontonan las pérdidas que devienen en situaciones de bancarrota y cierre de empresas, lo cual repercute en una gran cantidad de trabajadores que quedan en paro, atrapados en una crisis que directa o indirectamente, acabará afectando a todos.

La recesión se ha llevado por delante el superávit presupuestario (la diferencia entre lo que entra y sale de las cuentas públicas); en sólo 12 meses, se ha pasado de tener un superávit del +2,64% del PIB, a un déficit de –0,78%.

Los últimos datos indican, que la deuda del Estado se ha incrementado en 18.000 millones de euros, en el período que va desde enero a octubre.
Pero esto es sólo el incremento en diez meses, porque esta cifra sumada a los 308.000 millones contabilizados en deuda a principio de 2008, menos las amortizaciones de ejercicio, dan un total publicado de 298.049 millones de euros (49 billones de pesetas) que si se divide por los 47 millones de habitantes, nos sale una deuda de 6.000 euros por habitante.
Aquí no se han tenido en cuenta los intereses a reintegrar anualmente, al 4,47%, 4,48% ó 4,53%, según emisión.

Todo ello amenaza con dejar una herencia deudora y lastrante a las futuras generaciones.

A día de hoy, la pregunta fácil es: ¿Cómo se paga todo esto?
Claro, que yendo un poco más allá, nos podríamos preguntar: cómo se podrá dedicar presupuesto suficiente a sanidad, educación, políticas sociales o a obras públicas, si lo más acuciante va a ser pagar la deuda a sus vencimientos o endeudarse tal vez más?

Quizás ante esta situación, lo más sensato sería abandonar el modelo de lujo y despilfarro en el que estamos inmersos desde hace años, y quizás sería el momento de cambiarlo por el modelo de AUSTERIDAD que impera en la sociedad alemana, por ejemplo, claro que en Alemania, tocada también por la crisis, la tasa de paro está exactamente en la mitad que la nuestra.
El presidente Zapatero declaraba hoy solemnemente que: “Puedo asegurar a los ciudadanos, que el Gobierno sabe lo que hace”; pues no lo parece. De momento la impresión general (y para darse cuenta de ello no hace falta ser economista) es de que vamos cuesta abajo y sin frenos.

Etiquetas:


Cartes al Director

Si piensan así, dimitan

Parece mentira que un partido coherente democrático y hasta ahora representativo de los intereses de la democracia; que tiene el deber de representar a todos los ciudadanos por igual -sean cuales sean sus pensamientos o ideología política-, realice manifestaciones como las que realizó el Sr. Tardà.

Por esta razón, no se concibe que tenga en sus filas a señores con cargos que se supone que representan o deben representar a todos los catalanes y a la democracia por la cual murieron dando su vida por defenderla muchos ciudadanos. Cargos públicos que pagamos todos, como el Sr. Tardà.

Distinguidos dirigentes de ERC, si ustedes respetan la democracia, la igualdad, la pluralidad de pensamientos, ideas y culturas, a mi humilde forma de ver, no deberían permitir militar en sus filas y mucho menos dejar que nos representen personas que tienen estos ideales y estas maneras de pensar. Personas que con sus manifiestos públicos pueden influir a los ciudadanos y crear enfrentamientos innecesarios, que más bien son maneras y formas de pensar y de manifestarse dignas de otras épocas. Además, actúan y se manifiestan con premisas que pueden llevar a la sociedad a batallas y guerras no deseadas. Por esta razón, si ustedes creen en la democracia, en la convivencia y en el respeto a los diferentes pensamientos y libertades, deberían pensar en dimitir o abandonar el gobierno de nuestra democracia.

Pedro Sánchez

-------------------------------------------------------------------------------------
Nota de la Redacció: Les Cartes al Director aniran degudament identificades i no podran contenir ni insults, ni ser ofensives, en tot cas, no seran la nostra opinió sinó la del signant . En cap cas es mantindrà correspondència amb els autors. Les Cartes al Director es poden enviar a la nostra adreça:ilergeta386@gmail.com

Etiquetas:


viernes, 12 de diciembre de 2008

La Tira

De polítiques de família, sí que en tenen

Una de les coses que no s’entenen gaire bé per part de l’electorat, és per exemple, que un partit polític critiqui comportaments de nepotisme quan està a la oposició, i que desprès, ell repeteixi el mateix comportament quan està al govern.

Posem per cas: la premsa de desembre del 2007 va portar que la Diputació de Lleida, havia contractat a l’esposa de Txema Alonso, tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Lleida pel PSC, la filla de Jordi Carbonell ex governador de Lleida pel PSC, tres Alcaldes del PSC, un de ERC i l’esposa de Xavier Sáez director general de la Generalitat per ERC.

Era al juny del 2008 quan ens assabentàvem de que la filla de l’alcalde de
Lleida, Àngel Ros del PSC i dos fills del subdelegat del govern, José Àngel Flores (PSC), havien estat contractats per l’Ajuntament.

Ara diu que dos alts càrrecs anomenats pel PSC, han estat forçats a dimitir per afavorir la contractació de dues senyores, que han resultat ser familiars seves.
El més curiós, es que aquestes dues senyores tenien les millors puntuacions en les proves d’un concurs oposició? Cal dir que, els noms no han estat publicats fins al final del concurs, de moment només eren un número de registre, però algú coneixia la connexió entre nom i el número de registre; una responsabilitat que té Josep Presseguer, tinent d’alcalde de l’Ajuntament pel PSC.
L’equip de govern va valorar en mig de la noticia, la possibilitat d’anular el concurs laboral, cosa que de moment no s’ha fet i fins i tot, es diu que el passat dia 4, una de les dues senyores es va presentar tranquil·lament a l’última prova prevista del concurs oposició. És cert això?

Es vol dir per tant, que el responsable del departament, Josep Presseguer, no s’assabenta de res?

I voleu dir que no queden coses i casos, per investigar sobre contractacions, per exemple, tant a la Diputació com a l’Ajuntament de Lleida?

Per fi els grups de l’oposició han reaccionat tímidament, tot s’ha de dir. I si afirmen que “hi ha més casos” com els ara coneguts, doncs miri, tregui’ls ja, perquè dona la impressió de que, o no hi ha grups a la oposició en ambdós organismes... o potser és que estan fent la migdiada continuada i ben pagada.
Potser el millor seria, que hi hagués una total transparència, a fi i efecte de que els veïns de Lleida no acabin pensant, que ambdós institucions són com una mena d’agència de col·locació.

En tot cas, sembla d’un cinisme proverbial i una estafa electoral majúscula, el fet de que quan CiU estava en el govern de la Diputació de Lleida, era criticada perquè se li atribuïa nepotisme i ara, els que tant els criticaven, estan sent enxampats en el mateix comportament. Què potser anaven disfressats?
Déu ni do, o com diu aquell: “manda huevos”.

Ara ja no em puc creure allò que algú em deia, de que el PSC i ERC no tenien polítiques de família; no es veritat, sí que en tenen.

Etiquetas:


Cartes al Director

Contestant al article "Cal mantenir la paraula donada" escrit per la senyora Antonieta

Sóc l’Elia Jodar, Presidenta del Gremi Provincial Artesà de Perruqueries i Bellesa de Lleida i Secretaria de l’Associació de Comerciants de barri de Cappont, us sorprendrà que hagi tardat tan en respondre als comentaris que versa vostè sobre la meva persona en la seva carta, la raó és que no em connecto habitualment en aquest blog.
Ahir pel matí un bon amic em va comentar les critiques que reveia en la seva carta. Gracies company, sense tu avui no podria contestar amb aquesta senyora.


La veritat Antonieta, és que si no haguéssiu fet referència al Gremi al que presideixo, no m’hagués molestat a contestar-li.
En referència al programa de televisió en el qual vaig participar i em vaig emocionar i riure molt, si es veritat vaig fer-ho, tenia els meus motius ja que es tot un orgull celebrar 50 anys de treball avalats per tantes persones que han passat pel gremi que presideixo i que tots junts hem fet possible que aquesta entitat hagi pogut arribar a ser reconeguda i respectada per totes les institucions i gremis de Catalunya. Veure als meus companys treballa sempre ha sigut, és i serà motiu d’orgull i emoció.

Tornant a la seva carta, i fen referència a les seves paraules exactes “Doncs bé , pel que tinc entès, aquesta senyora presidenta del gremi, tenia de participar en una desfilada de perruqueria que s’havia organitzat al barri de Cappont en la que es va comprometre a col·laborar,... , pocs dies abans, va deixar penjats als organitzadors...” . Sí, es veritat no vaig participar i si les circumstancies tornessin a ser les mateixes ho tornaria a fer.
No m’agrada que em venguin motos que des del primer moment vaig dir que no volia comprar, no vull que m’utilitzin per aconseguir fites amb les quals no estic d’acord i tampoc m’agrada col·laborar amb persones que no tenen respecte envers les altes ja que em considero una persona íntegra, de paraula i respectuosa. Per això no vaig participar i sobretot vull que li quedi molt clar que en aquells moments vaig exercir un dret que avui en dia tots gaudim, que és llibertat de decisió.
No em molesten les crítiques sempre que siguin constructives i amb respecte, per això en referència a la seva magnífica frase “... en realitat a molta gent del barri els fa pena” vull contestar-li que per si no ho sap tinc la sort de viure al barri de Cappont des de fa més de 40 anys, amb un negoci que en té 25, degut això sóc una persona molt coneguda i sincerament em sento mol estimada.

Antonieta, la convido que la pròxima vegada que vulgui fer una crítica sobre la meva persona, s’identifiqués amb el seu cognom o amb el seu veritable nom i cognom, més que res per saber a qui em dirigeixo. Personalment crec, que ja és una mica gran per amagar-se darrera d’un nom, un consell sigueu valenta!
Aprofito aquesta carta per desitjar un bon Nadal a tots els veïns i comerciants de Cappont i a vostè també Antonieta.

Elia Jodar


--------------------------------------------------------------------------
Nota de la Redacció: Les Cartes al Director aniran degudament identificades i no podran contenir ni insults, ni ser ofensives, en tot cas, no seran la nostra opinió sinó la del signant . En cap cas es mantindrà correspondència amb els autors. Les Cartes al Director es poden enviar a la nostra adreça:ilergeta386@gmail.com

Etiquetas:


jueves, 11 de diciembre de 2008

Opinió

CGT Ensenyament, dóna suport als i les estudiants tancats a la UdL

CGT contra la LEC i Bolonya
Recolzem les tancades de la Universitat de Lleida


La universitat avença els plans de privatització que després s'apliquen -amb variants- a tot el sistema educatiu, començant habitualment pels sectors no obligatoris i acabant pel nucli dur del sistema: el període obligatori o general de 3 a 16. De manera que l'equivalent que avui viu l'educació universitària amb la LEC va ser la LOU: potenciació de les universitats privades.

Una universitat que ha de renunciar a obtenir un finançament públic suficient i que ha de cercar fonts d'autofinançament: amb una pujada d'ingressos directes dels alumnes, no només per tasses sinó també amb la creació de "productes" com ara màsters i postgraus a preu d'or.

Una Universitat que obre les portes a les empreses per a posar-se al servei a canvi de diners (espònsors, investigacions, ...). Una Universitat que entra a competir amb les altres universitats públiques i que rep finançament públic segons demanda i resultats, deixant en la més absoluta precarietat les Universitats petites i les carreres que no tenen un interès empresarial més directe (història, filosofia,...).

Una Universitat en la que proliferen tota mena de precarització laboral pel nou professorat. Una Universitat verticalitzada, amb una gestió empresarial professionalitzada, amb més poder als organismes centrals de gestió i una pèrdua de control democràtic de la universitat pels sectors implicats (estudiants, professorat i PAS) que deixen el claustre reduït amb presència i amb caràcter merament consultiu, mentre els nous poders empresarials prenen posicions directes pel Consell Social o directament a través de les Juntes de Govern.
En essència, més privatització, més selectiva segons possibilitats dels i les estudiants, jerarquització, menys transparència i menys diàleg entre els sector que hi participen.

Òbviament aquestes claus que van ser, primer l'informe Bricall i més tard la LOU ara arriben amb la LEC a la resta del sistema educatiu. Les mateixes claus, el mateix futur per discriminar l'alumnat i reproduir amb més eficàcia les classes socials d'origen.

La universitat avença un pas més en el camí de la privatització i desregulació/elitització amb el pla de Bolonya: ara vé un procés selectiu que colpeja els sectors més populars: d'una banda amb un nou sistema de crèdits que impossibilita la comptabilització de l'estudi amb el treball, de l'altre una devaluació de les titulacions generals, com ara les antigues llicenciatures per obligar a completar els estudis universitaris amb els màsters i post-graus a preus exorbitants i que dictaminen no qui està més ben preparat pel futur sinó qui disposa de diners suficients per pagar-se'ls. Aquesta devaluació general de les titulacions serà el proper pas que viurem a l'ensenyament obligatori.. quan el procés de maquillatge actual (pagament segons resultats) hagi donat per conseqüència una desvirtuació general de les titulacions, aleshores aquestes titulacions valdran no elles de per sí, si no pel centre el que has cursat els estudis.

La lluita contra la LEC i contra Bolonya és la mateixa lluita en defensa de l'ensenyament públic. Som-hi totes i tots.

Tot el suport a la lluita de l'estudiantat. Tot el suport als i les estudiants tancades a la UdL.

Etiquetas:


miércoles, 10 de diciembre de 2008

Des de la meva finestra

Un tripartit una mica dividit, quasi esquerdat



El Govern de la Generalitat, està funcionant baix la formula d’un acord o pacte entre tres formacions polítiques, que es presenten a les eleccions amb programes de govern diferents. Prometen tres models distints, però a l’hora de governar es posen d’acord en fer un simulacre de pacte, un acord o programa que no pot acontentar als votants de almenys, dues formacions (o potser a cap de les tres).

La realitat diu, que en sumar el poder absolut entre les tres formacions ho poden fer quasi tot. Algú va dir generalitzant, que el poder absolut només entronitza l’absolutisme. Desgraciadament el pensament tenia raó, encara que en un primer moment semblava una rucada.
El cert és, que alguns hem vist tal quantitat d’abús de poder, de sectarisme interessat, de no respectar la llei, de menyspreu als ciutadans, de prepotència i en general d’absolutisme, que la profecia que vam sentir ha quedat escrita en lletres inesborrables en el nostre subconscient.

Ara resulta que està començant a esquerdar-se el pacte del tripartit; un pacte que algú amb gran sentit de futur va qualificar com el pacte del recapte. Ara en escassejar el recapte, s’està dividint el pacte.

La tensió dintre del Govern ha pujat al mateix pas que a anat augmentant la crisi econòmica, la prova més evident és que avui, cada grup va contra els altres dos, és la guerra de tots contra tots. D’una banda, ERC i ICV han votat avui al Senat, vetant els Pressupostos Generals de l’Estat, escenificant d’alguna manera la realitat.

El fet de que ICV votés al Govern, en favor de la Llei d’Educació de Catalunya i ara presideix al carrer manifestacions en contra de la mateixa llei, diu molt poc en favor de la seva credibilitat política.

D’un altra banda, el PSC va aprovar juntament amb els altres dos grups, que aconseguiria de Zapatero un millor finançament (i el finançament és per tot); recordem la escena d’en Montilla a finals del mes d’agost en el sopar de militància amb Zapatero: “José Luis te queremos mucho, pero queremos más a Catalunya”. Una velada amenaça que ha quedat en un no res; deixem-ho en un “Jose Luis te queremos mucho” i prou. Tot era comèdia.

En les tres situacions comentades, és el govern fent a la vegada d’oposició.

Ara els tres grups es llencen acusacions (a veure qui la diu més grossa) en un intent de fer electoralisme. El que no diuen, ni diran, és que el que ara tant reclamen tots i cadascun, és precisament el que durant tots aquests anys no han fet. I en quant previsiblement, minven els vots i minven els diners a repartir o no són el previstos, el pacte s’esquerda.

Per quan les eleccions anticipades?

Etiquetas:


lunes, 8 de diciembre de 2008

A día de hoy

José Blanco: "Los españoles viven mejor que nunca"



El vicesecretario general del PSOE, José Blanco, afirmó hace unos días que los españoles "viven mejor que nunca, aunque alguno tiene algún problema", y añadió que España está "en las mejores condiciones para vencer a la crisis".

El pasado domingo, Pepe Blanco, vicesecretario general del PSOE, Pepiño, como le gusta que le llamen, dijo que la culpa de la crisis económica es de los americanos al noventa por ciento y que el PP quiere que se derrumbe el edificio de la economía española para quedarse con el solar.

Lo reconozco, no es la mayor de las tonterías que ha dicho este señor, pero para mí es la última. No está el horno para bollos.

Pepe Blanco sólo es la oposición a la oposición. No es nadie, en realidad. Sólo es un parapeto, un entretenimiento, un echador de carnaza.
A los que hablamos más o menos de actualidad, Pepiño nos lo pone demasiado fácil. Además, no están los tiempos para decir estupideces, ni para trivializar con la realidad de crisis y parados.

El caso es, que a día de hoy, nos acaba de llegar una Denuncia contra Pepiño, porque por lo visto, una plataforma de vecinos gallega, cuestiona que él, Don Pepiño, pueda hacerse una vivienda donde dicen lo impide la Ley de Costas. Da la impresión de que cuando Pepiño ve a esa gente se descontrola. Puede que no admita más verdades que la suya propia?
Reproducimos la denuncia a la que tuvo acceso Periodista Digital:

-----------------------------------------------------------
AL JUZGADO DE GUARDIA DE VIGO
C// Lalín s/nVIGO
N/ref: 301-dj- JPG-bc
Fecha: 30-10-2008
Asunto: Denuncia por Maltrato , Injurias, insultos, y amenazas proferidas por un cargo público ante un numeroso grupo de personas.
Don. RAIMUNDO PIÑEIRO GONZALEZ, mayor de edad, y con DNI 36.044.849-P con domicilio en calle Iglesia nº 17 de Bayona ( Pontevedra ), ante este Organismo comparecen y como mejor procede en Derecho, DICE:

HECHOS:
1. Que el día 29 de octubre de 2008 el denunciante asistió a una conferencia que tuvo lugar en el centro cultural Caixanova en Vigo.

2. Que el acto comenzó a las 20:00 horas y se dio por finalizado a las 22:00 horas.

3. Que cuando salía en compañía de diversas personas el denunciado y conferenciante el Sr. Don José Blanco López, el denunciante se dirigió con mucha educación al Sr. Blanco, en los siguientes términos,” Perdone Don José Blanco López (en presencia de numerosas personas) soy Raimundo Piñeiro González vicepresidente de CAFINES y debido a la problemática que existe quisiera .... y sin dejara terminar la frase y en tono alterado y amenazador le dijo: “Son ustedes unos extorsionadores, no tienen vergüenza y conmigo no se juega. Se van a enterar ustedes de quien soy yo”.

4. Estos hechos son constitutivos de diversos delitos cometidos ante infinidad de personas que vamos a citar como testigos y además son cometidos por una persona que representa a todos los españoles(cargo público), que cobra de todos los españoles y que además es el dos 02 del PSOE

5. Las amenazas proferidas al venir de una persona que detenta poder han originado graves preocupaciones en el suscribiente, que además va a instar las acciones oportunas de los médicos competentes para ponerse en tratamiento debido a que tiene miedo de que le pueda suceder algo grave debido a las amenazas proferidas y causando un miedo grave e irreversible que le mina la salud. Con domicilio a efectos de notificaciones el Congreso de los Diputados.
Por lo expuesto,

SOLICITO AL JUZGADO, que tenga por presentado y admitido este escrito y documentos acompañados y por formulada denuncia contra D. JOSE BLANCO LOPEZ, por posibles delitos cometidos contra el denunciante.

OTROSI DIGO 1: Que interesa a esta parte se practiquen para la comprobación de los hechos objetos de la denuncia, las siguientes diligencias::
- Declaración del denunciado.- Que, con carácter previo se remita al Congreso de los Diputados copia de la denuncia para que el presidente del Congreso tome las medidas disciplinarias pertinentes y garantice que las amenazas vertidas por parte del señor diputado sean retiradas y sea advertido para que no utilice su cargo para ir en contra de un ciudadano y evite el que se materialicen.- Declaración testifical de la persona o personas que se indican: Abel Caballero Alcalde de Vigo, Los escoltas del Sr. José Blanco, Dña María José Caride, Don Manuel Ameijeiras, Dña.Carmen Silva todos por estar presentes.

OTRO SI DIGO 2: Se adjunta copias Faro de Vigo por si se cree oportuno instar a otra persona pues han escuchado las amenazas muchos asistentes.

OTRO SI DIGO 3: Se requiere a Caixanova que nos prevea de vídeos o fotos del recinto si pueden ser sonoras mucho mejor para poder acreditar los hechos que denunciamos.

SOLICITO AL JUZGADO, así lo acuerde. Igual lugar y fecha.

Etiquetas:


domingo, 7 de diciembre de 2008

La Tira

S’anuncien mobilitzacions a Cappont, per exigir millores al barri
La Associació de Veïns de Cappont amb la Plataforma Blas Infante, anuncien mobilitzacions per exigir a la Paeria millores al barri, entre elles la urbanització de la Plaça Blas Infante. Els Veïns de Cappont, en favor d’aquest espai públic, lamenten que l’Alcalde de Lleida, Àngel Ros, menystingui a aquest barri incomplint la major part dels seus compromisos electorals un any i mig desprès de guanyar les eleccions municipals.

Els Veïns de Cappont, creuen que la Paeria no està complint amb el barri i denuncien l’estat d’algunes infrastructures, com la inexistent plaça Blas Infante, on hi ha un pàrking acabat des de fa tres anys i que qualifiquen com “un autèntic nyap per part de l’administració municipal”.

Fan constar que en tot cas, la plaça Blas Infante és un paradigma d’espai públic qualificat com a “zona verda” i que ara està construït.

Els Veïns posen èmfasi també, en altres projectes reivindicats des de fa molts anys, con un nou Institut de Ensenyança Secundaria (IES) darrera del CEIP Frederic Godàs, una Residència al barri per gent gran a preus públics, millores en la via pública (esfondraments en les voreres; Riu Ebre i Jaume II i altres), la remodelació de la Piscina Coberta dels Camps Elisis, la recuperació del Pavelló de l’Antorxa, l’aclariment de la parcel·la requalificada al pati de la UDL, l’arranjament de la tercera part dels Camps Elisis...

Davant d’aquesta manca de resposta per part de l’Alcalde i el seu equip, els Veïns de Cappont han decidit emprendre mobilitzacions de tot caire, per tal de pressionar a l’Ajuntament.

Denuncien també, que l’Alcalde, Àngel Ros, no vol mantenir el diàleg amb els Veïns de Cappont, ja que li han estat sol·licitades i per escrit, reunions amb ell des de fa mes d’un any i mig, i encara no hi hagut cap resposta.
¿No mereixen cap resposta del seu Alcalde, els Veïns de Cappont que així ho demanen i paguen els seus elevats impostos municipals?
La Associació de Veïns juntament amb la Plataforma de Blas Infante, lamenten el poc compromís de la Paeria amb el barri de Cappont i creuen que l’Alcalde s’equivoca culpant a la Generalitat, de no poder fer la plaça Blas Infante: “Aquest espai públic el va presentar el mateix alcalde als Veïns fa tres anys en el marc de la festivitat de la Casa de Andalucía. Llavors ja hi havia un croquis, que no un plànol, però a dia d’avui, no en sabem res, per la qual cosa no entenem que hi pinta aquí la Generalitat,” assenyalen.

Afegeixen, que tant la desídia com la bona o mala administració dels diners públics, és cosa de cada Administració, en aquest cas, fora de l’Ajuntament de Lleida.

Etiquetas:


sábado, 6 de diciembre de 2008

Opinió
















Menos BOOM mediático, por favor

Un año más, se ha celebrado el día en contra de la violencia de género, pero cada día surgen casos nuevos y lo que es peor, siguen habiendo errores en el sistema; ¿Por qué?

Es mucha la indignación que sentimos, pero además creemos que se deben de poner medios más efectivos, tanto por parte de la Justicia como por parte del Gobierno; para ser más exactos; faltan medios más efectivos y sobra propaganda mediática.

Todos los actos que se celebran, lo son en apoyo a la mujer maltratada y nos cuestan dinero a todos, pero parecen estar de más, por qué luego y a la hora de la verdad aparecen fallos irreparables. Este dinero se puede invertir en dotar de mayor efectividad a los medios y en actuar.

Pienso que se debería prohibir a las cadenas de televisión, emitir programas sobre el tema, en los que algunas mujeres haciendo un lamentable show que nada aporta a la solución del problema, sólo van a cobrar un suculento contrato con la cadena de televisión. Creo que con estos programas sólo se está perjudicando aún más a esas mujeres, que de verdad sufren los malos tratos y humillaciones. Esto es indignante e intolerable; seamos serios y actuemos con mayor eficacia, por favor!


Mari Carmen Guerrero
Organització de Veïns Independents

Etiquetas:


viernes, 5 de diciembre de 2008

Mon veïnal

Cinquena edició, Classe Magistral de Pastisseria, a la Associació de Veïns de la Bordeta

S’acaba de celebrar en el si de la cinquena edició del Curs de Cuina de Portes Obertes, la tradicional Classe Magistral de Pastisseria.

Com cada any, el mestre pastisser, Manel Torres, ens ha delectat amb uns pastissos elaborats artesanalment davant nostre i de fàcil elaboració pels assistents i assistentes al curs.

En aquesta edició, hi vam veure des de tres pastissos grans, fins quantitat de pastissets variats i exquisits; els i les assistentes que en acabar la classe els van degustar, així ho van certificar. En acabar, l’opinió generalitzada era l’haver passat una estona dolça, instructiva, entranyable i en bona companyia.

Des d’aquí li volem donar les gràcies públicament, per la seva apreciable col·laboració, al nostre amic i mestre pastisser, que cada any té a bé donar-nos la classe desinteressadament.
Dir-li també, que la figura del gall que porta a la ma i que li vam lliurar com un petit reconeixement, en nom de tots i totes les assistentes al curs té un petit significat; ja sabem que el gall canta pel mati i ens invita a llevar-nos del llit. Nosaltres li fem al Manel una invitació avançada pel proper any, per tal de que col·labori una vegada més en aquesta exquisida classe Magistral de Pastisseria.

Patrocina: Associació de Veïns de la Bordeta
Dirigeix: Mª Carmen Guerrero
Mestre Pastisser: Manel Torres


Associació de Veïns de la Bordeta
Av. Pla d’Urgell, s/n
Lleida


Etiquetas:


jueves, 4 de diciembre de 2008

Des de la meva finestra

La Generalitat va pagar 4,6 milions sense cap justificant?

Es ben sabut que des de l’Administració se’ns demana quantitat de comprovants i justificants; fa poc una persona que va sol·licitar l’ajut per la Llei de Dependència, ens explicà la gran quantitat de justificants que va tenir de lliurar i els controls que va tenir de passar.

Està bé que es facin totes aquestes comprovacions. En tot cas, comprovació ve de comprovant i el que no pot ser de cap de les maneres, es que hi hagin dues vares de mesurar; una pels ciutadans i un altra per l’Administració; es a dir, que l’Administració a uns ens demani tots els comprovants i en canvi ella mateixa pagui una gran quantitat de diners de tots, sense comprovants.

A estat publicat, que la Sindicatura de Comptes ha detectat en un informe de Fiscalització del any 2006, relatiu al Programa 221 de Seguretat Ciutadana (departament en aquell moment baix control de la consellera Montserrat Tura), unes despeses de 4,6 milions d’euros sense justificants (765 milions de pessetes). Es veu que eren despeses de final d’obra en comissaries. Però, les despeses de final d’obra estan exemptes de generar factura?

L’informe de la Sindicatura, diu que aquestes despeses “no s’ajusten a la llei. El pagament d’aquests imports, sense cap document o certificació d’obra que ho justifiqui o li doni suport, podria incórrer en alguna causa de nul·litat”.

En data posterior un portaveu de Interior, diu que han aportat una factura i el contracte de modificació i que per tant s’ha complert amb la legalitat. Una modificació de contracte que puja 4,6 milions? I la Sindicatura no diu que ja està tot correcte?

En el nostre país i posem per cas, la policia de trànsit, ens pot demanar en un control de carretera, tota la documentació personal i del cotxe, fer un control de alcoholèmia, de consum de drogues, etcètera, però si no aportem la documentació requerida o ens neguem als controls, serem sancionats durament, per una Administració, que paga 4,6 milions d’euros sense comprovants i aquí no passa res? Ho explicarà el president Montilla balbucejant? Dimitirà algú, senyora consellera Tura?

Voleu dir, que realment estem en un país avançat de la Unió Europea?



So compareixença balbucejant de en Montilla ministre, cliqueu a: http://www.youtube.com/watch?v=YErMtoxLZKY

Per veure Montilla contestant cop si cop sa, als treballadors de Braun,
cliqueu a:
http://www.youtube.com/watch?v=YeGNIK2jlOM&NR=1

Etiquetas:


miércoles, 3 de diciembre de 2008

A día de hoy










Zapatero pudo prometer y prometió, dos millones de puestos de trabajo: "Estamos en la Champions League de la Economía Mundial". Hoy estamos en los 2.989.269 parados y subiendo sin parar.

Efectivamente, el 15 de diciembre de 2007, Zapatero prometió lo dicho; dos millones de puestos de trabajo en cuatro años. Si echo cuentas, me salen a 500.000 por año, es decir a día de hoy, deberíamos tener medio millar menos de parados que hace un año.

Acaba de publicarse hoy, que ya estamos en los 2.989.269 parados y subiendo.


Complementó el anuncio, diciendo que la tasa de desempleo la pondrían en el 8%, aunque tratarían de bajar al 7%, porque “hay que ser ambiciosos”.
Sólo ha pasado un año y lamentablemente tenemos 895.000 parados más y por si fuera poco, la tasa de paro está ya en el 12,8%. Todo ello se ve “adornado” con la sensación ciudadana, de estar en una nave sin timón en medio de una tormenta y es en definitiva, como si nadie supiera si arribaremos a puerto o si en cualquier momento, nos iremos al fondo.

Era en la misma comparecencia, donde señaló que España está en “buena posición” para afrontar las incertidumbres económicas que se presenten”, destacando la solidez del sistema bancario y empresarial español.
Se mostró también “optimista por la evolución de la economía española”, remachando que: “sólo cabe ser catastrofistas desde la ignorancia”.

Bueno, pues vean ustedes como está el patio y juzguen por si mismos.

El entonces ministro de Trabajo, Jesús Caldera, habló a continuación del programa electoral de PSOE para las elecciones de marzo (las de la Catalunya Optimista), diciendo que: “se trata de un programa de ilusión, riguroso y creíble”. Se le tiene que reconocer sagacidad a Caldera por el término ilusión, porque lo cierto es que a día de hoy, se han publicado las cifras de paro en la UE y España se mantiene a la cabeza, con la tasa de paro más alta de la Unión Europea, con un 12,8% mientras que la media de la UE está en el 7,1%.

A lo que parece, estas cifras poco tienen que ver con lo que Zapatero nos anunció en el debate sobre el estado de la Nación, en septiembre de 2007, anunciando que para la próxima legislatura “se alcanzará el pleno empleo de forma definitiva”.También recuerdo sus previsiones del 10 de septiembre de 2007, cuando anunció que “la economía española ha entrado en esta legislatura en la Champions League de la Economía Mundial, mal que les pese a algunos. No estamos en una crisis económica” .

¿Qué hago...me lo creo?


(Podeu teclejar u ombrejar, copiar  i enganxar al buscador del YouTube:)

Zapatero dice que estamos en la Champions League de la Economía Mundial
Mentiras zETA:"Estamos en la Champions League de la economía mundial, no estamos en crisis y tenemos la tasa de paro más baja de la historia" 

Zapatero dice:  “No son parados, son personas que se han apuntado al paro, que es distinto”
Zapatero. Clase magistral sobre el paro. 

A por el Pleno Empleo
Promesa 2008 de ZP sobre pleno empleo era falsa como lo fue la de 2004:una España mejor 

Etiquetas:


This page is powered by Blogger. Isn't yours?

Suscribirse a Entradas [Atom]