sábado, 31 de diciembre de 2016
Redacció
NOTICIES
DE LLEIDA
i els seus col·laboradors, us desitgen, que tingueu un
BON
ANY
2017
Etiquetas: bonany2017
viernes, 30 de diciembre de 2016
Des de la meva finestra
El mon ens mira...
Això és el que van semblar donar a entendre, els portant
veus de l’independentisme català, quan van fer publicar en els mitjans de
comunicació subvencionats, com 15
diputats del Parlament britànic a Westminster, van recolzar a la Presidenta del Parlament català, perquè
està segons ells, sotmesa a una persecució per part del pervers Estat
espanyol.
Davant d’aquest gran recolzament a Forcadell, només cal
apuntar dues coses: els 15 diputats que van donar suport a la Presidenta
imputada, són de partits separatistes britànics, però és que a més, el nombre
total de diputats a Westminster és de 650. Miri com es miri, no és un gran
recolzament, sinó un suport més aviat testimonial. Aquesta també podria haver
estat la noticia a la premsa, però es clar, “poderoso caballero es don dinero”
i en aquest cas, on manen els interessos econòmics de les subvencions i els
anuncis oficials, el que es va fer, és destacar la solidaritat teòrica d’una
minoria, per sobre del desinterès de una majoria, quan aquesta va estar la pura
realitat.
Caldria veure que haguessin publicat tots aquests mitjans
de comunicació ”amics”, si no tinguessin l’aixeta oberta de diners, que ragen
del “procés”.
En aquest punt del guió ens podem preguntar, I tot això
perquè? Doncs segurament, per intentar
dissimular una evidencia, la de que el procés s’està anant en orris, encara que
sigui d’una forma lenta. Per tant, entre
les ocurrències que van muntant i les informacions interessades, procuren
mantenir viva la flama del procés. Un procés que comença a ser ja una mica
pesat, tant pels qui no són independentistes, com pels que si van manifestar
ser-ho en el seu moment.
Un altre fet incontestable, és que el procés separatista
està sent frenat per un procés judicial. Perquè, què passarà si Kiko Homs, Mas
o la mateixa Forcadell són condemnats i inhabilitats, poso per cas?
Aquest és el motiu pel que Puigdemont torna a la vella
revindicació del referèndum pactat, un escenari del que no vol sentir a parlar
la CUP, que mira com una ERC que fa el ronsa, que no s’acaba de definir, mentre un Junqueras
somrient es limita a fer ganyotes.
El mateix motiu pel que Raúl Romeva, l’ex eurodiputat qui
tenia tanta fama de somiatruites entre els seus companys de ICV, ens vingui
dient que hi haurà referèndum vinculant. El que no ha explicat, ni ho farà, és explicar
com pensa fer-ho, sense ris de ser cridat a declarar per l’Audiència Nacional?
Si són tant pinxos, perquè no proclamen ja directament la
DIU (declaració unilateral de independència)? Doncs perquè tenen la certesa de que farien
cap a la garxola i això no els hi fa cap gracia. En definitiva, són uns falsos
herois bocamolls, que tenen por a la garxola.
Només començar tot
aquest teatre representat en un escenari real, Mas ja ens va dir que farien un
viatge cap a Itaca, es a dir en lloc. El gran assoliment d’aquest
independentisme lligat al “prusés” (en
barceloní), és un deute institucional de 74 mil milions d’euros que no sap ningú
com es podrà tornar.
Si tots els que ara i de moment (i poden ser més en poc
temps) han estat imputats, acaben sent condemnats, quedaran automàticament
apartats i fora del circuit polític de poder, hauran arribat en lloc.
En aquest cas, caldria veure que dirien sobre els
condemnats, els 635 diputats del Parlament britànic (si és que tinguessin a bé,
dir alguna cosa), però es podria donar el cas, al igual que acaba de passar fa poc,
que no ho volen ni comentar. I aquest és
el gran recolzament internacional a la independència de Catalunya, quan sabem que a Mas, no
el va voler ni tan sols rebre’l el president del Parlament Europeu ?
Ja ni ha prou de pallassades. Millor seria que us dediqueu-se
a solucionar els problemes dels catalans.
Etiquetas: elmonensmira
jueves, 29 de diciembre de 2016
Àudio visuals i divulgatius
Los aterrizajes más extremos de aviones de pasajeros 2016
Aterrizajes extremos
Etiquetas: aterrizajextrems
miércoles, 28 de diciembre de 2016
El Confidente
Labor
de prevención; una asignatura pendiente para la policía alemana
A diez días
del desgraciado atentado en Berlín, donde un camión arrolló a un grupo de
personas que estaban presentes en un mercadillo navideño, con un saldo de 12
muertos y 50 heridos. Teniendo prácticamente la certeza sobre la autoría, persisten
aún una serie de sombras en el esclarecimiento de los hechos.
Desde un
primer momento, la hipótesis sobre la que se movía la policía alemana, es que podía
tratarse de un ataque terrorista. Según testigos presenciales, habiendo
arrollado a los presentes en un mercadillo con un camión, en un recorrido en zigzag,
el conductor saltó de la cabina del camión y huyó echando a correr. Dentro de
la cabina apareció al que luego se confirmaría como el auténtico conductor del
camión, que habría sido asesinado según la autopsia, unas horas antes con un
disparo en la cabeza.
Dentro de la
cabina del camión, la policía encontró un documento a nombre de un ciudadano
tunecino, Anis Amri, de 24 años; era un certificado alemán por el que se
toleraba la permanencia de un extranjero en el país, pese a habérsele denegado
la obtención de asilo como refugiado.
Pocos días después,
la policía italiana de Milán intentó identificarle en un control, a lo cual
Amri contestó disparándoles, hasta que la policía consiguió abatirle.
Los
servicios de seguridad alemanes, tenían identificado al tunecino y calificado
como elemento peligroso, al saber que estaba en contacto con redes islamistas.
También sabían que el tunecino había sido condenado en Túnez a una pena de
cinco años de cárcel por robo con violencia.
Sabían que
había sido detenido en agosto cerca de la frontera con Italia portando documentación
falsa, si bien un juez ordenó su puesta en libertad, cuando pesaba sobre él una
orden de deportación desde el mes de junio.
La BBC
citando fuentes judiciales, informó de que Amri habría estado en vigilancia
policial entre marzo y septiembre, al tener indicios la policía, de que estaría
planeando un robo, con el fruto del cual pretendía comprar armas automáticas.
Por todos
sus antecedentes, Alemania negó la solicitud de asilo de Anis Amri, dictando
una orden de deportación del mismo, con efecto desde el mes de junio. A pesar
de todo y por lo que se ve, el tunecino se pudo mover por Alemania libremente.
No cabe
ninguna duda, sobre la contundencia de la policía alemana cuando actúa; cosa
distinta es su labor de prevención que en esta ocasión al menos, ha quedado
bastante menoscabada.
Es cierto también,
que parte de la responsabilidad cae en la coordinación que debería existir entre
la Agencia Antiterrorista alemana, la policía y el estamento judicial.
En todo
caso, es un incidente que puede menoscabar mucho, la popularidad que había
vuelto a recuperar, la canciller Merkel, de cara a las elecciones del próximo año.
Etiquetas: labprevpolalemasigpe
martes, 27 de diciembre de 2016
La Tira
Una altra vegada estem davant una situació del mon a l’inrevés
A Lleida ens trobem entre altres bretolades, amb algunes situacions que
semblen d’allò que es diu, el mon a l’inrevés. Una d’elles és la qüestió de les
ocupacions il·legals de pisos. Els qui ocupen pisos per la força que no són
seus, es valen de la permissivitat de les autoritats, quan davant la reclamació
de la part propietària de l’immoble, li diuen que no poden fer res, que si ho
hagués denunciat el mateix dia que van ocupar la finca, aleshores potser sí.
Però és que ara ja fa dies i es clar, ells no poden fer res.
Parlant en plata, el propietari en la seva reclamació per recuperar urgentment
el seu pis, queda com un babau, en canvi no es fa res contra els qui ocupen els
pisos il·legalment. Sembla que d’alguna manera s’estigui recolzant a la
delinqüència, perquè ocupar il·legalment, sense el consentiment de la propietat,
és un delicte que ve reflectit en tres articles del Codi Penal. Aquí però, es
poden fer algunes lectures diferents: que aquí la policia ignori que aquests
articles existeixen, o tal vegada sigui que no se’ls ha llegit, o potser que a
Lleida no s’hagi de complir la llei?
Potser les autoritats tampoc s’han llegit, la sentencia de 5/11/2015, de la
Audiencia Provincial de Madrid (Secció 1ª), on es condemna a una ocupa, en base
a que “...s’ha de donar protecció penal a
la possessió del propietari...ja que fa més de tres anys que la acusada ocupa
el pis...”.
Al 11 de novembre la Policia Nacional, va desallotjar el “Patio
Maravillas”, situat al cèntric carrer San Mateo de Madrid, identificant als
presents i advertint-los de la existència de la esmentada legislació mitjançant
la qual poden ser si mes no, fortament sancionats.
Amb motiu de tot aquest enrenou, la Delegació del Govern a Madrid, va
emetre un comunicat, on manifestaven estar molt satisfets per la forma de procedir
i la resposta, a la ultima usurpació per part d’alguns ocupes, de l’immoble
conegut com “Patio Maravillas”. La Delegació del Govern va descartar de totes,
totes, que el desallotjament fos irregular tal i com deien els ocupants, ja que
aquest tipus d’operacions no tenen per que basar-se en una ordre judicial.
En aquest cas, va haver suficient amb la denuncia d’un representant de l’edifici
a la Comissaria de Chamberí, la qual cosa va posar en marxa immediatament el
dispositiu policial. Un desallotjament que la Delegació del Govern va
qualificar com a “desallotjament in
fraganti”, que no requereix d’intervenció de cap orgue jurisdiccional.
Haurem d’acabar per pensar, que alguna cosa no quadra en tot això. Tal
vegada sigui, que la policia de la Generalitat, que cobra de l’Estat espanyol com
la de Madrid, no sap o no vol interpretar el que diu el Codi Penal, cosa que si
fa la Policia Nacional de Madrid, o tal vegada sigui, que estan el Codi Penal
traduït al català no ha quedat prou clar. Sigui com sigui, el cas és que aquí a
Lleida, semblen tenir més drets els ocupes delinqüents (segons el CP) que els
propietaris dels pisos ocupats.
Un situació ben singular i que reflecteix de nou, allò del mon a l’inrevés.
==============================
Código
Penal (Actualizado 3 de noviembre de 2016)
Capítulo
II
Del
allanamiento de morada, domicilio de personas jurídicas y establecimientos
abiertos al público
Artículo
202.
1. El
particular que, sin habitar en ella, entrare en morada ajena o se mantuviere en
la misma contra la voluntad de su morador, será castigado con la pena de
prisión de seis meses a dos años.
2. Si
el hecho se ejecutare con violencia o intimidación la pena será de prisión de
uno a cuatro años y multa de seis a doce meses.
Artículo
203.
1.
Será castigado con las penas de prisión de seis meses a un año y multa de seis
a diez meses el que entrare contra la voluntad de su titular en el domicilio de
una persona jurídica, pública o privada, despacho profesional u oficina, o en
establecimiento mercantil o local abierto al público.
2.
Será castigado con la pena de multa de uno a tres meses el que se mantuviere
contra la voluntad de su titular, fuera de las horas de apertura, en el
domicilio de una persona jurídica pública o privada, despacho profesional u
oficina, o en establecimiento mercantil o local abierto al público.
3.
Será castigado con la pena de prisión de seis meses a tres años, el que con
violencia o intimidación entrare o se mantuviere contra la voluntad de su
titular en el domicilio de una persona jurídica pública o privada, despacho
profesional u oficina, o en el establecimiento mercantil o local abierto al
público.
Delitos contra el patrimonio y el orden socioeconómico
Capítulo
V
De
la usurpación
Artículo 245
1. Al que con
violencia o intimidación en las personas ocupare una cosa inmueble o usurpare
un derecho real inmobiliario de pertenencia ajena, se le impondrá, además de
las penas en que incurriere por las violencias ejercidas, la pena de prisión de uno a dos años, que se fijará
teniendo en cuenta la utilidad obtenida y el daño causado.
2. El que ocupare,
sin autorización debida, un inmueble, vivienda o edificio ajenos que no
constituyan morada, o se mantuviere en ellos contra la voluntad de su titular,
será castigado con la pena de multa de
tres a seis meses.
Etiquetas: imalvsitdmoninrrev
domingo, 25 de diciembre de 2016
Redacció
El llapis impertinent
sábado, 24 de diciembre de 2016
Redacció
La Redacció i els col·laboradors de
Noticies de Lleida,
us desitja a tots, que tingueu Salut i unes
BONES FESTES
BONES FESTES
Etiquetas: bonesfestes16
viernes, 23 de diciembre de 2016
Àudio visuals i divulgatius
Masajear
el Tai Chong
Beneficios
de masajear en el punto Tai Chong (medicina tradicional
china).
Etiquetas: masajetaichong
miércoles, 21 de diciembre de 2016
La Tira
Okupes al barri de La Bordeta
Amb motiu del problemes sorgits per motius de la ocupació
il·legal de pisos al barri lleidatà de La Bordeta, entrevistem a la Presidenta
de la Associació de Veïns, Mª Carmen
Guerrero:
-Sra. Presidenta, quant de temps fa que tenen ocupes al barri?
-Ara fa 4 anys que van arribar al barri 2 famílies, va
ser quan vam començar a veure el seu mal comportament: van desvalisar els pisos
ocupats, van treure teules, portes,
finestres, cuina i tots els estris de les famílies propietàries.
Es van denunciar els fets i l’Ajuntament, qui els va fer
sortir de l’immoble, perquè van dir que l’edifici amenaçava ruïna. Desprès
l’immoble es va enderrocar.
Aquestes mateixes famílies, van ocupar seguidament 4
pisos d’un mateix edifici al carrer Hostal. Un altre cop, van arrancar les
portes, finestres, radiadors, la cuina. Sabem que anaven venent tot el que
havia als pisos.
-Però vostès van posar tot això en coneixement de l’Ajuntament?
-Sí, desprès vam tenir una reunió per buscar una solució
al problema. Una reunió a la que van assistir els Mossos d’Esquadra, la Guardia
Urbana, els Serveis Socials i el regidor de l’Ajuntament, Sr. Rodamilans.
-I es va posar alguna solució?
-No, els ocupes roben la llum a la Comunitat de
Propietaris punxant dos cables en una caixa de l’escala, i per a tenir aigua
manipulen els dipòsits d’aigua. Els veïns eren ben conscients de que corrien un
risc d’incendi per curtcircuit elèctric, o per contaminació en l’aigua potable.
L’Ajuntament no va posar cap solució. Els ocupes van
marxar dels pisos, en el moment en que manipulant els tubs de l’aigua potable
els van malmetre, aleshores es va inundar la part alta de l’edifici i l’aigua
queia cap al carrer com una cascada. Tot això va comportar, que la Comunitat de
Propietaris, es va tenir de fer càrrec dels desperfectes: reparar la
instal·lació d’aigua potable i la elèctrica de l’escala, motiu pel qual van
tenir de demanar un crèdit bancari.
-I aquestes famílies són les mateixes que van arribar fa 4 anys?
-Sí, són els mateixos i els coneixem.
-Però actualment, continuen al barri?
-Sí, continuen fent el mateix. I a més, com que aquesta
impunitat que he explicat genera un efecte de crida, han arribat al barri 3 famílies
més de ocupes, amb la mateixa manera de comportar-se.
-Quina és la posició de la Associació de Veïns davant de aquest problema?
-La AAVV Bordeta va dipositar una denuncia al Jutjat de
Guardia explicant els fets i fent constar que tant Mossos d’Esquadra, Guardia
Urbana i Serveis Socials de l’Ajuntament tenen tota la documentació, si cal ser
aportada.
Vam convocar una concentració de Veïns del barri i
després una manifestació, demanant que els ocupes, a qui coneixem sobradament,
siguin desterrats del barri, doncs han provocat problemes psicològics i
econòmics a moltes famílies del barri i propietaris que s’han tingut de
malvendre els seus pisos.
-I ara com pensen encarar aquest problema?
-Degut a que ni la Guardia Urbana de l’Ajuntament, ni la
policia dels Mossos de la Generalitat no hi posen solució, ens hem tingut
d’organitzar els veïns del barri com millor hem sabut i pogut. De moment, degut
a la conscienciació veïnal estem fent tasques de vigilància per part dels
propis veïns. De moment hem avortat noves ocupacions d’aquestes famílies.
Malgrat que paguem impostos i les autoritats no ens
resolent el problema com és la seva obligació, vam decidir posar altre cop en
funcionament les Patrulles Urbanes que tant bon resultat van donar fa uns anys.
-Què són concretament les Patrulles Urbanes?
-Doncs miri, són veïns del barri que voluntàriament, es
dediquen a observar discretament, el que passa al seu entorn i si veuen alguna
cosa sospitosa, ho informen telefònicament a la Presidenta de la AAVV, per tal de
poder frenar una nova ocupació. I jo ho posaré en coneixement de l’Ajuntament,
Mossos y Guardia Urbana. La nostra eina és un telèfon mòbil.
-Hem sentit a dir fins i tot, que el que vostès han muntat és un Sometén?
-Nosaltres
no hem muntat cap Sometén. Això ho fa córrer algú, que deu tenir molts
interessos en manipular la situació. Nosaltres només som unes Patrulles Urbanes
de vigilància, perquè ho entenem com una manera de solucionar un problema, quan
les autoritats no fan res per a solucionar-lo. Per tant que ningú distorsioni
intencionadament les coses. Nosaltres tenim un problema de barri i quan ens
adonem de que ni l’Ajuntament ni la Generalitat hi posen solució, l’única manera
que veiem, es intentar solucionar-ho nosaltres mateixos, malgrat que, repeteixo,
estem pagant els nostres impostos.
Etiquetas: okupbarrbordeta
martes, 20 de diciembre de 2016
El Confidente
Ciudadanos
europeos frente a la inmigración
Nada
nuevo aportamos, si decimos que desde hace unos años, existe en Europa un alto
grado de hostilidad hacia los inmigrantes que nos llegan desde otros países, en
su mayor parte africanos, o procedentes de oriente medio.
Una
encuesta publicada por Financial Times refleja un gran aumento de hostilidad
hacia estos migrantes por parte de los europeos.
El
sondeo refleja que cerca de un 50% de la población, de algunos de los mayores
estados miembros de la Unión Europea, piensan que los inmigrantes están
perjudicando su calidad de vida.
El
sondeo destaca a Reino Unido, España y Alemania, como los países donde mayor
rechazo genera la presencia de migrantes.
Entrando
en detalle, dice el sondeo que el 64% de los británicos, creen que el actual
nivel de inmigración está convirtiendo su país en “un peor lugar para vivir”.
Este porcentaje es superior al detectado en otros países como España, Alemania,
Francia e Italia.
Otro
dato indica que un 63% de los encuestados consideraba que el alto nivel de
inmigración empeora su Sistema Nacional de Salud, mientras que otro 66%
consideraba que también se ve perjudicado su Sistema Educativo Estatal.
El
dato explica a grandes rasgos, el por qué los británicos apoyaron mayormente la
salida de su país de la UE (el llamado “brexit”), cuando abandonar su condición
de socios de la unión les liberaba de la obligación de admitir más migrantes;
de hecho el “brexit” prometía reducir su número.
En
cuanto a los españoles, señala que somos el segundo país donde más rechazo genera
la inmigración. El dato que más resalta es que el 67% considera que la
inmigración dificulta aún más, la difícil labor de encontrar trabajo.
En
una comunidad donde tenemos una tasa media de paro del 19%, un 32% de los
encuestados piensa que se le ha reducido el salario, como consecuencia del alto
número de migrantes que entran en el mercado laboral.
Pero
la preocupación por la incidencia migratoria en el mercado laboral es común en
todos los países; los que más destacan en hostilidad a los migrantes aparte de
Reino Unido son, España, Alemania y Francia.
La
encuesta revela como en Francia un 46% de los encuestados, cree que la
inmigración tiene consecuencias negativas para su economía. No parece por tanto
ninguna casualidad, que el partido anti emigración de Marine Le Pen esté en
alza.
En
Alemania un 44% de los encuestados afirma que la inmigración está convirtiendo
al país en un peor lugar para vivir, aún cuando la inmigración desde Turquía ha
caído desde el año 2000. A ello se
añade, que un 56% cree que las consecuencias de la inmigración en el sistema
educativo son negativas. En este estado
de opinión ha estallado la polémica en torno a un miembro del Bundesbank, Thilo
Sarrazin, quien ha publicado un controvertido libro criticando los flujos de
inmigración hacia su país.
En
resumen, gran número de ciudadanos de la UE no logran entender ya sea
acertadamente o no, que si se rechaza mayoritariamente
y socialmente, la entrada de tantos migrantes en sus países, los gobernantes se
empeñen en dejar entrar aún más.
La
prueba de que la encuesta publicada se ajusta a la realidad, la podemos ver en
lo ocurrido en Reino Unido por tal causa, con el referéndum del “brexit”, o con
el alza del partido de Le Pen en Francia. Pero véase como ahora la canciller
alemana Merkel, se está rectificando a si misma a marchas forzadas, anunciando
que tiene que haber una reducción y un mayor control sobre la inmigración.
En
toda esta polémica resalta el alto grado de cinismo que demuestran los
gobernantes europeos, cuando ven las intenciones de voto que se publican. Es
decir, cuando los ciudadanos sintiéndose en muchos casos traicionados por
ellos, deciden votar a partidos “populistas” que no sabemos a dónde nos
conducirán, pero que de momento se muestran como una herramienta útil, para
echar del poder a los que nos han llevado hasta aquí, ya sea por causa de una
crisis que no supieron prever y por tanto no evitada, por causa de una política
exterior equivocada, o por causa de una inmigración excesiva permitida.
Etiquetas: ciudeuropfemigr
lunes, 19 de diciembre de 2016
Des de la meva finestra
Forcadell, cada cop més a prop de que li estirin les
orelles
Era a finals d’octubre, quan es va saber que el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya, havia admès a tràmit una querella de
Fiscalia, pels presumptes delictes de “desobediència i prevaricació” contra la
presidenta del Parlament, Carme Forcadell.
Així doncs, Forcadell es sumava al grup de imputats
sobiranistes per causa del procés independentista: Artur Mas, Joana Ortega,
Irene Rigau i Francesc Homs, en relació a la consulta del 9-N. Un grup que
aviat es pot veure augmentat amb quatre noms més.
Per a la Fiscalia, Forcadell va actuar “amb total menyspreu a la Constitució de
1978... Va tractar de dinamitar el model territorial de l’Estat... i va
manifestar una voluntat inequívoca i irreversible, de portar a terme el seu
projecte polític, per la via dels fets consumats...”.
En opinió de la Fiscalia, al permetre Forcadell la
votació del passat mes de juliol, estava donant impuls al procés constituent,
inclòs en la declaració de independència de 9 de novembre de 2015, la qual va estar
anul·lada pel Tribunal Constitucional. Per tant Forcadell, hauria desobeït al
Tribunal de Garanties de l’Estat.
Era previsible que els partits sobiranistes es
manifestessin (com ho van fer) en contra de la imputació. Poc desprès de fer-se
pública la imputació, el PP i Ciutadans van demanar la dimissió de la
presidenta, però curiosament, ni el PSC
ni Catalunya Si que es Pot (Podemos),
que demanen dimissions contínuament, van demanar-la en aquest cas? Són potser
sobiranistes disfressats?
El passat divendres, Forcadell va tenir d’anar a declarar
al TSJC en qualitat d’imputada, però no hi va anar sola, la van acompanyar 400
alcaldes amb la “vara de mando” a la mà, els diputats sobiranistes i alguns
més. En total i segons testimonis presencials, eren unes dues mil persones, una
marxa a la que alguns han qualificat com de “romeria”.
Aquí caldria esbrinar dues qüestions: el primer, que
significa que els alcaldes aixequessin les “vares” davant el TSJC? Volen dir potser, que pretenien coaccionar al
Tribunal, per així eludir el compliment de la Llei?
I el segon: Forcadell va agrair sentir-se molt
acompanyada. Però escolti senyora, que dels 7.500.000 habitants de Catalunya,
només la van acompanyar 2.000, la qual cosa representa un 0,027% dels
ciutadans catalans?
Un èxit mol petit, fins i tot minso si jutgem per les
xifres (quan vostès sempre s’emparen en la col·lectivitat), com per a fer
declaracions posteriors que son veritables fanfarronades. Vostè amb el seu
fanatisme per la independència i amb la seva “xuleria”, ha comprat molts
números en aquesta loteria del TSJC, tants que li pot tocar ser condemnada (al
igual que als seus companys imputats). I aleshores perdrà el protagonisme i el
molt bon sou que ara té, com a presidenta del Parlament.
Us en recordeu quan li vareu cridar a Mas: “President, posi les urnes”?
A veure si ara teniu vos la valentia de posar-les?
Continuo pensant, que algú els hi hauria de dir a aquest
grup de sobiranistes, que la política teòrica té certs avantatges, com a que
desitjos en mà, permet somniar. El que passa és que els somnis moltes vegades
no s’acompleixen. En el fons, tot és qüestió de relat i gust personal. Es clar
que desprès la realitat, ve a ser una cosa molt diferent. I en aquest punt els
hi agradi o no, es troben Forcadell i els seus.
Etiquetas: forcaaprestorell
sábado, 17 de diciembre de 2016
Opinió
viernes, 16 de diciembre de 2016
Àudio visuals i divulgatius
jueves, 15 de diciembre de 2016
El llapis impertinent
El control per la despesa en les CCAA, treu un altre
cop a debat, el pagament del PER andalús
Etiquetas: llap 0284
miércoles, 14 de diciembre de 2016
Diario de a bordo
Un pedrista que se
despedriza. O no. Ya veremos.
Desde que a Susana Díaz se le
llenaron los bolsillos –por no decir otra cosa- con las iluminadas gestas Pedristas
y decidió echar a Sánchez del cargo, todo en el PSOE ha sido un desastre
morrocotudo.
Desde
que Sánchez –El Pedro- fue apartado de su cargo, manu militari, gritos y
amenazas incluidos en el “Cómete
Federal”, al partido las cosas no han dejado de irle de mal en peor. Incluso
tengo entendido que aún ha perdido más militantes.
Hace
unos días una prensa “cercana”, publicaba con grandes alharacas, que doña
Susana había conseguido un hito casi histórico: Mientras ella conseguía que su
partido se abstuviera en la investidura de Rajoy, es decir apoyaba a Rajoy, se
había reunido con Miquel Iceta. Este chico, es aquel secretario del PSC en
Cataluña que va perdiendo montones de votos, elección tras elección. Es aquel
que gritaba como un poseso hace poco aquello de: “Por favor Pedro, líbranos de Rajoy y del PP”. Pues bien, resulta
que el gran logro de la doña, ha sido reunirse con el comediante Iceta, del
cual ha conseguido, ¡Ho grandeza!, un compromiso por el que, el PSC se declare
“neutral” en las primarias del PSOE.
Iceta
declaró al finalizar la reunión que: “El
PSC como partido y como colectividad va a ser neutral siempre”. ¡Vaya! O
sea que primero sostiene el “No es no”
frente al Comité Federal y en la votación del Congreso, arropado con el grito
del “Pedro líbranos de Rajoy…” y
ahora sentencia que “el PSC va a ser
neutral siempre”?
Creo
que va a ser más fácil que me toque la lotería el próximo día 22, a que consiga
entender esta situación.
Hasta aquí todo parece muy bonito, pero yo de doña Susana, no me fiaría demasiado del secretario bailarín; igual no le votan en contra a la doña los de la Ejecutiva del PSC, pero pueden hacerlo todos sus demás militantes. Pues de todos es sabido, que la grandeza del sentido de lealtad, no cabe en la pequeñez de una barretina.
Mijail
Etiquetas: upedristqsdespedriz
martes, 13 de diciembre de 2016
El Confidente
El ejemplo de los escándalos de corrupción en Brasil
En el mes de agosto, la
presidenta de Brasil, Dilma Rousseff, fue suspendida en su cargo debido a
acusaciones de haber manipulado el presupuesto federal, con la finalidad de
esconder problemas económicos, pudo parecer a ojos de países que no seguimos de
cerca la marcha de Brasil, que traslucía un problema político puntual, cuando
en realidad, la lucha encarnizada entre el partido del Gobierno y la oposición,
llevaba en el país más de un año de recorrido público.
La corrupción (parece que
generalizada) entre la clase política que accede al poder, es el arma
arrojadiza que usan unos contra otros; es el arma política preferida, o que usa
por costumbre la oposición para atacar al poder.
Una situación que conocemos
sobradamente en España, donde desde hace más de treinta años soportamos una
corrupción ventajista hasta hace poco “permitida”.
El primer intento de ataque que
hubo sobre Rousseff siendo presidenta, fue relacionarla con corrupciones
afectas a la empresa paraestatal petrolera, Petrobras. Cuando este intento
fracasó por falta de pruebas (quizás todo era una fabulación), se inició otra
vía contra ella: manipular el presupuesto federal. Seguramente aquí, lo
verdaderamente importante de la maniobra no era la manipulación presupuestaria
(si es que la hubo) sino que el Congreso Nacional de Brasil, situado en
Brasilia y órgano encargado de ejercer el poder legislativo a nivel federal,
reuniera los votos necesarios para suspender a la presidenta de su cargo.
Michel Temer, quien encabezó la
destitución de su predecesora, fue elegido seguidamente presidente de Brasil,
pero ahora es la oposición quien lanza contra él sospechas de corrupción,
relacionadas algunas con Petrobras. El último asunto lo ha aventado un miembro
de su propio gabinete; grabó una conversación donde por lo visto, Temer le
presiona para ayudar a un aliado en un negocio inmobiliario.
El partido de Rousseff asegura
ahora, que sus rivales políticos la destituyeron con un solo objetivo:
boicotear la investigación sobre corrupción a gran escala en la empresa
Petrobras. Exhiben unas grabaciones de ministros que están en el actual
Gobierno de Temer, donde llegan a la conclusión, de que expulsar a la
presidenta de su cargo, obstaculizaría en gran manera la investigación de
los fiscales; es más, aseveran que esta es la única razón de peso para
destituir a Rousseff.
Pero este cálculo parece haber
fallado, puesto que la presidenta ya no está en su cargo, pero la investigación
inesperadamente sigue avanzando. Esto no era lo esperado.
Ahora la clase política
brasileña está preocupada porque la fiscalía ha llamado a declarar a un
constructor relacionado con Petrobas, que actualmente está cumpliendo condena
de 19 años en prisión; parece ser que el constructor “sabe demasiado” y podría
revelar un entramado de sobornos que involucra a cantidad de legisladores
federales, además de otros dirigentes políticos.
El nerviosismo que aflora en el
Congreso de Brasilia, deriva de la investigación judicial sobre la corrupción
que está llevando a cabo el estamento judicial del país.
La semana pasada, los
legisladores del Congreso iniciaron una sesión hasta las cuatro de la
madrugada, con un único punto en el orden del día: intentar derogar la
autoridad que tienen fiscales y jueces para poder investigar a políticos
involucrados en casos de corrupción.
El actual presidente Temer
podría verse ahora, envuelto en un proceso de destitución como el que inició él
contra Rousseff.
No hace tantos años, Brasil
estaba entre los pocos países que tenían una economía boyante y a los que se
llamaba países de “economía emergente”. Ahora Brasil se enfrenta a su peor
crisis económica y política durante décadas. La semana pasada, los datos oficiales
decían que la economía se había contraído un 2,9 por ciento en el tercer
trimestre, comparado con el mismo período del año anterior.
La inestabilidad de todo tipo
que destila la corrupción política, puede acabar amplificando una cierta crisis
económica. Parece que la única salida viable para Brasil como país, esté en
mantener activo un sistema judicial que siga investigando y persiguiendo la
corrupción.
Etiquetas: ejemescancoruubras
lunes, 12 de diciembre de 2016
La Tira
Ros, un alcalde controlat per Ciutadans
Fa poc que l’alcalde de
Lleida, Àngel Ros, va defensar que es fes un judici a l’exconseller de la
Generalitat, Francesc Homs per la consulta del 9-N.
Davant d’aquesta postura podem pensar allò de: Carai, com canvien les coses!
Primer varem veure a Ros defensant la consulta per sobre de tot i fins i tot, l’independentisme,
encara que ho fes d’una forma encoberta.
Tots recordem, com l’alcalde va potenciar la consulta, oferint fins i tot,
locals municipals per a posar les urnes de cartró. Es clar que en aquest
sentit, l’afany sobiranista de Ros s’ha vist frenat per la vigilància que
exerceix sobre ell el grup municipal de Ciutadans, totalment contraris a les dèries
sobiranistes. Si no fos per això, l’alcalde ens hagués posat l’Ajuntament en la Associació de Municipis per la Independència, que Ros sí va començar a tramitar, fins arribar els resultats de les
eleccions municipals, davant els quals el grup de Ciutadans va impedir l’entrada
formal en aquesta Associació.
Ros diu ara que ell, efectivament va anar a
votar a les urnes de cartró del 9-N, perquè no ho pot amagar. Però s’excusa tot
i dient que ell “va votar en blanc”. Es pot creure que ell, que tant i tant va
defensar el separatisme, finalment anés a “votar en blanc”?
Quan les persones entren en contradicció i se’ls hi retreu, només queden
dues solucions: o demostren ser capaces d’explicar convincentment la seva
contradicció, es a dir els seus fets, o simplement per esbrinar la realitat,
hem de considerar la seva posició primera.
Una vegada més, expressem que no ens creiem el que ens diu l’alcalde Ros: es
rectifica a si mateix defensant el judici a Homs, igualment ho fa, dient que “va
votar en blanc”.
El que passa, és que Ros està fortament controlat pel grup municipal de
Ciutadans.
Etiquetas: rosalcalcontrpciut
viernes, 9 de diciembre de 2016
Col•laboradors
Unes reflexions vitalistes
La vida no és justa, malgrat tot es bonic viure-la.
La vida és massa curta per perdre el temps lamentant-se. Dedica’t
a viure i als teus projectes. Lamentar-se és viure en negatiu.
No qüestionis la vida, el més pràctic és viure-la i
aprofitar-la al màxim avui.
El teu treball no et cuidarà quan estiguis malalt. Els
teus amics i la família, sí. No trenquis el contacte amb ells.
Quant et veus en una discussió, pensa en tot moment, que no
tens de guanyar cada discussió. Pots estar d’acord, en no estar d’acord.
Quan et toqui, plora amb algú. Alleuja més que plorar
sol.
Fes les paus amb el teu passat per a que no malmeti el
teu present.
No passis el temps comparant la teva vida amb la dels altres. No tens ni idea
de com és la seva travessia.
Si ajuntéssim els nostres problemes i els poguéssim
comparar amb els dels demés, ens quedaríem amb els nostres.
Per més que et sembli al contrari, no t’incumbeix el que
altres persones pensen de tu. Ni et preocupis de tal cosa.
Encara que pugui semblar una altra cosa, l’enveja és una
pèrdua de temps. Si ho mires amb atenció, tu ja tens tot el que necessites.
Elimina de la teva vida, tot el que no sigui útil, bonic
o alegre.
La vida ofereix quantitat de camins senzills, que ens poden
generar una petita il·lusió. Tenir il·lusió és, no ho oblidis, un motor de
vida. Cuidar les teves il·lusions és essencial per a ser feliç.
No guardis la teva millor roba per un dia especial. Avui
i tots els dies, són aquest dia especial.
Ensuma la vida tots els dies. Les sorpreses agradables i
els petits miracles estan esperant a tot arreu.
No emmagatzemis els teus projectes. Si no els comences
avui, quedaran sepultats per sempre en el temps.
No et prenguis les coses tan seriosament. El temps ho
cura quasi tot.
Pensa que per més bona o dolenta que sigui una situació
que t’afecta, algun dia canviarà.
A la fi, tot el que verdaderament importa, és que hagis
estimat.
Malgrat tot, la vida no se’ns dona embolicada en un bonic
llaç, però amb tot i això, continua sent un regal.
Confia en tu mateix i segueix endavant.
Etiquetas: unsreflxvitals
miércoles, 7 de diciembre de 2016
Des de la meva finestra
Regidors independentistes de 300 Ajuntaments
catalans, van anar ahir, dia de la Constitució, als seus Ajuntaments. Diuen que
van anar “a treballar”, una explicació que dona a entendre si més no una
falta d’honestedat, quan sabem que els altres dies festius de l’any no hi van
“a treballar”. Podien dir la veritat, dient que feien una “performance” de les seves i segurament haguessin quedat millor.
El moll de l’os està, en que els sobiranistes reclamen
que Catalunya sigui independent d’Espanya, però la cosa no és tan fàcil.
Aleshores, ells per ser visualitzats com a
“diferents o diferencials” davant els seus electors, reclamen aquesta
independència al Govern d’Espanya, quan en realitat, el major problema no estaria
en el Govern espanyol, sinó en els passos a seguir a nivell internacional.
Suposem per un moment, que Espanya proposa canviar
la Constitució, suposem que partits polítics i els electors de tot el país,
sancionen unànimement una nova Constitució on es diu que Catalunya és
independent.
Si tal cosa s’aconseguís, s’hauria de demanar a la
ONU el reconeixement de Catalunya com a
nació. Un tràmit que sol durar de entre 10 a 15 anys. Desprès de passats
aquests anys i quant la qüestió es poses a votació a l’Assemblea, ens podríem trobar amb el veto de Xina i
Rússia, que tenen territoris amb demandes d’independència similars.
Suposant que desprès de tot l’anterior, Catalunya
arribés a ser un país europeu independent, no seria soci de la UE, doncs el fet
de estar geogràficament a Europa, no implica que automàticament es sigui soci de la UE.
Aleshores hauria de demanar l’entrada a la UE, trobant-se que pel davant hi té
un nombre de països, com per exemple Turquia, amb molt més interès econòmic que
Catalunya, doncs amb 75 milions d’habitants, cada any importen pagant aranzels,
sobre 166 mil milions d’euros. Quant podria comprar Turquia a la UE si no
tingués de pagar aranzels?
En un moment que la UE s’està plantejant
seriosament que hi ha massa països socis, sembla que comercialment parlant, a
la UE li pot interessar més Turquia com a nou soci que Catalunya.
Suposant que tot aquest procés arribés a bon fi,
ens podrien haver passat ben bé 20 anys. En aquest termini de temps, Catalunya
hauria estat fora de tot acord de comerç amb la UE. Hauria d’haver estat amb la
seva pròpia moneda, de possiblement molt poc valor, al tenir la nació de
Catalunya un gran deute que malgrat tot i tenint la independència, continuaria
tenint l’obligació de retornar, perquè si deixes de fer-ho no li fiaria cap
inversor.
Desprès de tot, potser cal fer-se la reflexió de si
en algun moment, aquests independentistes que ahir van anar “a treballar”,
perquè diu que “no tenen res a celebrar”,
ens han explicat als catalans tot el que ens podria venir a sobre?
A la vegada haurien
d’explicar, com és que sent tant independentistes i rebutjant la Constitució,
accepten cada mes el sou al que els hi dona dret, aquesta Constitució que no
admeten?
Etiquetas: diuequvaatreball
martes, 6 de diciembre de 2016
Àudio visuals i divulgatius
lunes, 5 de diciembre de 2016
Diario de a bordo
Colau, una alcaldesa comandanta, discutida y discutible
Estábamos traspuestos con tanta crisis económica y
anonadados con tan poca entente política, que impotentes ante la situación,
decidimos tomárnoslo todo a chunga y pitorreo. Estábamos de cachondeo y
guaracha sandunguera, cuando llegó la alcaldesa y mando a parar.
Bastón de mando en mano decretó: Lo primero, en Barcelona lo
que sobran son turistas; van con la boca abierta mirando para arriba y te los
tropiezas por doquier. ¡Pesados son estos guiris!
Bueno, tampoco es que tenga nada contra ellos -ha puntualizado
la comandanta-, pero que vengan uno a uno y ordenadamente. ¡Ah y de cruceros
nada! Que abren la puerta y de turistas salen una montonada. Y no sería de
extrañar que en cualquier esquina, alguno nos pegara la tosferina.
Lo que ocurre querida comandanta, es que si hacemos esto, el
sector turístico se cabrea y resiente. Sólo le diré, que el operador portuario
está en conversatorios con el puerto de Valencia. Y si esto fragua y se
traslada, que haremos? ¿Trasladaremos
todo el sector turístico a la tierra del “caloret
valenciá”?
Otra cosa digo: que ningún okupa se desokupe –ha mandatado la
comandanta-, que la okupación es un bien social. Que un piso deshabitado, se ve
muy desangelado. Pero alcaldesa y los
derechos del propietario? ¡Ése, que pase el rosario! Debe ser un puto
capitalista al que hay que meter en la lista. En la lista digo, de ricos
expropiables; hay que exprimirles hasta que cante la gallina. Ya lo dijo
Pablito, el conductor de pueblos en una arenga peronista argentina: todo para
el pueblo, pero sin el pueblo. Y decía verdad en su moralina; no hay más que
ver, cuánto cobra él y cuánto cobra el populacho que recibe su verbal azotina.
Dice ahora la comandanta, que el euro a ella se le queda
corto para la economía barcelonesa. Ahora pone sobre la mesa, la necesidad de usar
otra moneda. La Podemos llamar “el
colauet de la mestresa”.
El “colauet” sería una moneda de esas que llaman
“derretibles”, cual helado veraniego en mano de niño embobado.
La idea no es lela, cuando se conoce la razón de una moneda
paralela. Si el Ayuntamiento paga con moneda “derretible” y por tanto sin
respaldo legal, se puede endeudar sin límites y tal y tal. Después la duda
existencial, la plantea la cuestión cambial.
Según dicen le han preguntado: Señora alcaldesa, entiende
pues su conocimiento, que podremos pagar con “colauets” el IBI al Ayuntamiento?
De eso nada –ha contestado tajante la comandanta-, el Ayuntamiento sólo cobra
en euros; otra cosa es, que intentemos pagar con “colauets” la empandada.
A ver Evaristo, que te han visto; así que no me pagues con
este duro sevillano, que tienes en la mano.
La guinda la ha puesto hace un par de días, cuando poniendo
cara de albóndiga científica, ha decretado que los coches diesel no podrán
circular por la ciudad porque contaminan. Dice que sólo podremos conducir autos
de gasolina. Añádole en la receta de semejante medicina, que resulta curioso
que nada haya dicho, sobre la contaminación que producen los autos de gasolina,
que eso también es cosa fina. ¿No será el querer echar este candado, una forma
de cambiar de una tacada, la mitad del parque rodado? En este caso Colau, la anticapitalista
comandanta, estaría al lado del capital toda eleganta, arropándole el negocio
con su manta.
Ahora ya sé que significa aquello tan cacareado de “la nueva política”: significa circo
mediático, gran mentira envuelta en bonito lazo rojo, cabrear al ciudadano y
sobre todo, sobre todo, inutilidad supina.
Cuánta razón tenía, aquél barcelonés que antes de las
elecciones me decía: “Esta chica como
alcaldesa, promete”. Claro que en ningún momento supo decirme, que era lo
que prometía.
Lo dicho aquí y en la Conchinchina, marchando una de
inutilidad supina.
Mijail
Etiquetas: lcolaaldiscydiscut
Suscribirse a Entradas [Atom]