domingo, 31 de enero de 2010

La Bona Cuina



La Bona Cuina es un espai de receptes de cuina, provades i experimentades, que us oferim per gentilesa de l’AVV Bordeta.



Espinacs a la catalana

Ingredients:
1 Kg d’espinacs
2 grans d’all
100 gr de panses
50 gr de pinyons
150 gr de mongetes blanques seques cuites
sal
pa fregit
oli d’oliva

Preparació:
Els espinacs es renten 3 o 4 vegades per treure’ls la terra que porten. Posarem una olla al foc amb aigua i quan comenci a bullir hi posarem els espinacs, deixant que bullin uns 10 minuts.


A continuació els passarem per aigua freda. Els escorrerem perquè no desprenguin aigua quan els fregim.

A part, ficarem una paella al foc amb oli i quan estigui calent, posarem els alls picats; quan estiguin daurats afegirem els espinacs, deixant que es fregeixin bé i amb la sal necessària.

Passats uns 3 minuts afegirem les mongetes, perquè es fregeixi tot junt. Uns minuts abans de servir-ho a la taula, hi col·locarem les panses i els pinyons.

Ho presentarem en una safata, tot molt calent, i al seu voltant col·locarem triangles de pa fregit.

Etiquetas:


Redacció

Benvinguts a la pagina de la


Organització de Veïns Independents (OVI)

El Blog Noticies de Lleida en funcionament des de juliol del 2008, recull noticies que poden afectar als Veïns de Lleida i que no solen sortir senceres en altres mitjans d’informació subvencionats per l’Administració.

L’esperit de la nostra publicació, es estar al servei dels Veïns de Lleida i no pas, al servei dels interessos del poder. Temin com a principis, el respecte al ciutadà, la transparència de la Administració i estem en contra del govern del poble però sense el poble.

S’admeten col·laboracions i "cartes al director" (degudament identificades) dels lectors, que podeu enviar a la nostra adreça: ilergeta386@gmail.com

Podeu consultar els mesos anteriors en el menú de la dreta i moure-us per dintre de cada mes movent el “cursor”. Normalment les imatges es poden ampliar clicant a sobre.

Gràcies per la vostra visita.

Etiquetas:


sábado, 30 de enero de 2010

El llapis impertinent

A Lleida hi ha uns 10.800 “sense papers” empadronats

Etiquetas:


viernes, 29 de enero de 2010

Col·laboradors

PLAYA PROGRESO



¿Eres menor de edad y vas a tener relaciones sexuales?
El Gobierno te facilita los preservativos.

¿Ya las tuviste?
El Gobierno te ofrece la píldora del día después.

¿Te has quedado embarazada?. ..
El Gobierno te garantiza el aborto.

¿Tuviste el niño?
El Gobierno te regala el cheque bebé.

¿Quieres cambiar de sexo?
El Gobierno te paga la operación

¿Eres inmigrante ilegal y no trabajas?
No importa, el Gobierno te da todas las prestaciones sanitarias y vivienda. En Cataluña está mejorado; si vas a clases de catalán recibes mensualmente la subvención del PIRMI.

¿Eres militante socialista y tienes un hijo inútil?
Tranquilo, el partido le puede conseguir un puesto de trabajo como interino en la Administración, funcionario, concejal, cargo de confianza o diputado.

¿Eres andaluz y no tienes trabajo?
No importa, la Junta de Andalucía te dará cada mes la subvención del PER.

¿Eres gitano y no trabajas?
El Ayuntamiento te cede una vivienda rehabilitada.

¿Eres vago y no te gusta trabajar?
El Gobierno te concede el salario mínimo de subsistencia.

PRUEBA A ESTUDIAR, TRABAJAR y PRODUCIR ...
¿QUÉ OCURRE?
¡¡¡ EL GOBIERNO TE SUBE LOS IMPUESTOS PARA PAGAR TODO LO ANTERIOR !!!

¡¡¡ ESTO NO PUEDE CONTINUAR ASÍ !!!
EL GOBIERNO TIENE QUE HABILITAR ZONAS DE PLAYA DE PRIMERA (PUEDEN LLAMARLAS PLAYAS PROGRESO), DONDE PUEDAN ACUDIR EXCLUSIVAMENTE TODA ESTA GENTE BIEN PAGÁ, POR SUPUESTO, CON LAS BEBIDAS Y LAS HAMACAS PAGADAS.
ESTO SÍ QUE ES PROGRESO.....PARA ELLOS, CLARO.

Etiquetas:


jueves, 28 de enero de 2010

Des de la meva finestra

Un cementiri que no sap on caure mort



Trobar un emplaçament per instal·lar el futur Cementiri Nuclear és una tasca feixuga. Ni ha que el volen al seu municipi per a rebre les elevades ajudes econòmiques que comporten, però ni ha que pressionen als que ho volen, perquè “no ho vulguin”.
Aquí s’enfronten dos postures, la ecologista o prevencionista, que senyala com un cementiri nuclear no és un jardí i pot arribar a ser un perill greu per la comarca, i la postura economicista, que exposa com el nostre país està pagant 60.000 euros diaris, per dipositar els seus residus radioactius en dipòsits de França.

Zapatero diu que és necessari instal·lar el cementiri nuclear al territori espanyol i tots els partits van votar al Parlament dels Diputats, instal·lar un nou cementiri a Espanya, i no van pensar que en algun lloc tindria d’anar?
El President Montilla va proposar posar-lo a Ascó quan era Ministre d’Indústria. Ara diu que enviarà una carta al Govern Central, exposant que el Parlament ha aprovat una moció rebutjant la instal·lació a Catalunya.
L’Alcalde de Yebra, diu que allí també el volent. Tot sembla una maniobra per confondre una mica al personal. Més encara, quan l’Alcalde del PP es veu amenaçat per la Secretaria del partit que el vol expedientar, sent el PP per programa, favorable a la energia nuclear.
Ara acaba de sortir un altre candidat; el municipi de Villar de Cañas; un altre expedient que tindrà de fer la Secretaria.
Hem vist com l’Alcalde d’Ascó ha fet aprovar tal qüestió, en contra de la decisió del seu propi partit (CiU), que amenaça també amb expedientar-lo. Per cert que encara no hem sentit que des del PSC amenacin amb expedientar als seus regidors de Ascó.

Tot plegat esdevé com un ball de la confusió, on uns fan un pas endavant i els altres endarrera; però desprès ambdós grups es van intercanviant els passos. Tal cosa passa, perquè en aquest país encara no es castiga electoralment parlant la incoherència. En altres països europeus avançats, els ciutadans ja han après, que qui és incoherent amb una cosa, ho pot ser amb cent.

Segurament Zapatero ja té decidit des de fa anys, que el Cementiri Nuclear es faci a Ascó, tenint molt en compte de que l’Ajuntament del poble el vol i per això parla de consens, el que no diu, és qui entra en aquest consens.
Segurament també, que la pressió electoral tant pel que fa a aquest any, com al que ve, ha fet que partits inicialment d’acord amb el tema nuclear, ara fan veure que en són totalment contraris. També pot ser que Montilla sigui presoner dels seus dos socis de Govern.

La pregunta més senzilla i clau de tot aquest enrenou és: si el cementiri nuclear es tant segur i reporta tants beneficis al municipi que l’acabi acollint, com és que de moment, dels 1.123 Ajuntaments, només l’han demanat tres?
Per cert, es recorda Zapatero que ja tenim un cementiri nuclear a El Cabril?

Etiquetas:


miércoles, 27 de enero de 2010

Col·laboradors

¿COMO SOBREVIVIR A UN ATAQUE AL CORAZON CUANDO TE ENCUENTRAS SOLO?


Digamos que son las 6:15 pm y estás

yendo a casa (sólo por supuesto) después de un inusual día difícil
en el trabajo. Estás realmente cansado y frustrado……

ESTAS BASTANTE ESTRESADO Y MOLESTO ….

Repentinamente experimentas un fuerte dolor en tu pecho y se difunde hacia tu brazo y hacia arriba en tu mandíbula.
Estás sólo a 4 km del hospital más cercano a tu casa.
Desafortunadamente no sabes si lograrás llegar a esa distancia.

¿QUE DEBES HACER?
¿COMO SOBREVIVIR A UN ATAQUE AL CORAZON CUANDO UNO SE ENCUENTRAS SOLO?

MUCHA GENTE SE ENCUENTRA SOLA CUANDO SUFRE UN ATAQUE AL CORAZON, SIN AYUDA, LA PERSONA QUE NOTA COMO SU CORAZON LATE INCORRECTAMENTE Y QUE COMIENZA A SENTIR DESMAYO, TIENE SOLO 10 SEGUNDOS ANTES DE PERDER LA CONCIENCIA

¿QUE HACER ?

RESPUESTA:
PROCURE NO ENTRAR EN ESTADO DE PÁNICO, COMIENCE A TOSER REPETIDA Y VIGOROSAMENTE.

SE DEBE HACER UN RESPIRO PROFUNDO ANTES DE CADA TOSIDA, EL TOSER DEBE SER PROFUNDO Y PROLONGADO, COMO CUANDO SE PRODUCE FLEMA DESDE MUY PROFUNDO EN EL PECHO.

UN RESPIRO Y UN TOSIDO, DEBE SER REPETIDO ALREDEDOR DE CADA DOS SEGUNDOS SIN PARAR HASTA QUE SE CONSIGA AYUDA, O HASTA QUE EL CORAZON ESTÉ LATIENDO NORMAL NUEVAMENTE.

LAS RESPIRACIONES PROFUNDAS LLEVAN OXIGENO A LOS PULMONES Y LOS MOVIMIENTOS AL TOSER COMPRIMEN EL CORAZON Y MANTIENEN LA SANGRE CIRCULANDO. LA PRESION SOBRE EL CORAZON TAMBIEN LO AYUDA A RECUPERAR SU RITMO NORMAL. DE ESTA MANERA, LAS VICTIMAS DE UN ATAQUE AL CORAZON PUEDEN LLEGAR AL HOSPITAL



ARTICLE PUBLISHED ON N.º 240,
JOURNAL OF GENERAL HOSPITAL ROCHESTER

Etiquetas:


martes, 26 de enero de 2010

Col·laboradors



Carta a una pacifista canadiense

Una canadiense pacifista escribió a las autoridades de su país, concretamente al Ministerio de Defensa, quejándose del trato que se da a los "insurgentes presos"

(terroristas) detenidos en Afganistán.
Le contesta el ministro de Defensa en los siguientes términos:


Estimada ciudadana comprometida: Gracias por su carta en la que expresa su preocupación por el trato que damos a los terroristas talibánes y de Al Qaeda en manos de las Fuerzas Armadas Canadienses. Se los transferimos al Gobierno de Afganistán que los mantiene presos en su sistema carcelario. Pero, en atención a las quejas que recibimos de ciudadanos comprometidos como usted, hemos creado un nuevo programa LARK (iniciales en inglés para Responsabilidad Aceptada de los Liberales para con los Asesinos).

De acuerdo con ese programa, hemos decidido seleccionar un terrorista y colocarlo bajo la dependencia de la familia de usted. El próximo lunes tendrá usted en su casa a Alí Mohamed Amé (puede llamarlo simplemente Amé). Espero que puedan tratarlo amablemente, tal como exigía usted en su carta de protesta. Lo más probable es que necesite usted contratar a algunos ayudantes para esa misión.

Cada semana nuestro departamento le va a hacer una visita de inspección para comprobar que se tienen en cuenta los principios de buen trato que exigía usted en su carta. Debo advertirle que Amé es un psicópata extremadamente violento, pero confiamos en que, con la sensibilidad que usted manifestaba en su carta, logrará superar ese inconveniente.


Seguramente tiene usted razón al describir esos problemas como meras diferencias culturales. Pero insistimos en que su huésped resulta extremadamente eficiente en el combate cuerpo a cuerpo y que puede matar con un lápiz o un cortaúñas. Le rogamos que no le pidan a Amé que demuestre esas habilidades en el grupo de yoga al que usted asiste.
Además, Amé es un experto en fabricar artefactos explosivos con productos caseros; así que tenga bien guardados esos productos a menos que en su opinión esa decisión pueda ofender a Amé.

El terrorista no querrá relacionarse con usted o con sus hijas (excepto sexualmente) puesto que él considera a las mujeres como meros objetos. Ese es un aspecto muy sensible, puesto que se le han observado tendencias violentas respecto a las mujeres que no cumplen con el atuendo prescrito en las costumbres islámicas. Así pues, confío en que a usted no le moleste llevar el burka; de ese modo contribuirá a respetar la cultura y las creencias de este “insurgente preso” que manifestaba en su carta.

Gracias otra vez por su preocupación. Estamos muy reconocidos a las personas como usted e informaremos a nuestros conciudadanos de su cooperación. Buena suerte y que Dios le bendiga.

Atentamente,
Gordon O’Connor
Ministro de Defensa

Etiquetas:


lunes, 25 de enero de 2010

la Tira

Ai Pané, quina comèdia fa vostè



El diputat Pané, veien que s’atansen les eleccions al Parlament, ara es mostra intranquil i atent als problemes dels ciutadans. Ara es preocupa, veu problemàtiques per tot arreu...però ara, mentrestant porta tres anys al Parlament, en un partit que és Govern de la Generalitat i fins ara no s’espavila...

Ara reclama al Govern del que formen part, allunyar una línia de Alta Tensió d’una escola i institut de Pont de Suert, una reivindicació del poble des de fa molts anys (els Veïns diuen que és històrica).
Es veu que la línia passa prop del camp escolar i Pané demana al Govern que trobi una solució per que la línia elèctrica sigui allunyada.
El diputat de ICV, admet que hi ha un informe oficial, que avala la innocuïtat de la línia de alta tensió, però diu que “cal observar la prevenció i l’estalvi de riscos”.

Tot això sembla sonar a electoralisme hipòcrita i barat, perquè quan ell era regidor i Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Lleida, a la vegada que la seva esposa, Rivadulla, era regidora de Medi Ambient, els Veïns d’alguns barris, com són El Secà, La Bordeta, Universitat, Cappont i també Ipcena, li van demanar en diverses ocasions resoldre la problemàtica ocasionada per les antenes de mòbils a la ciutat.
Ell els va convocar a diverses reunions que no van portar a res, ni res van solucionar, només van estar un passatemps com tot el que ell munta. Aquest assumpte fora fins i tot graciós, en veure la candidesa dels representants veïnals, si no fos perquè ens els edificis dels voltants d’aquestes antenes, també hi viu gent i per tant, nens. I resulta que hi ha serioses sospites, de que les radiacions emeses per antenes de mòbils perjudiquen la salut, però a més a més, als voltants de les antenes més antigues hi ha uns greus problemes de salut, que ja se’ls hi van explicar a ell i a l’Alcalde, que també estava present en la primera reunió.
Aleshores se’ls hi va demanar una solució, perquè els problemes de salut veïnal eren greus, mentre que les operadores no havien presentat cap informe oficial de innocuïtat i se’ls hi demanava allunyar les antenes de les persones atenent al principi de precaució, que era fonament de sentencies judicials favorables a la retirada d’antenes.
El ara diputat Pané i l’equip de govern municipal del moment, els hi van dir que “no estava comprovat que les radiacions perjudiquessin la salut de les persones”, ara però, sembla que deu d’estar comprovat, que les radiacions de la alta tensió, sí que la perjudiquen, a jutjar per la seva postura actual, quan ara té un informe de innocuïtat. A més, ara es recorda del principi de precaució (o prevenció, con ell diu), que no va voler considerar en l’assumpte de les antenes.

El diputat Pané sembla ser un especialista en dir avui, tot al contrari del que va fer ahir, tot i cobrant un gran sou públic. ¡Quina farsa més ben pagada!

Etiquetas:


domingo, 24 de enero de 2010

El llapis impertinent

L'Alcalde de Lleida inaugura la LLotja amb una opera. Entrades a preus populars; la classe política GRATIS TOTAL, els Veïns de Lleida, a 90 euros.

Etiquetas:


La Bona Cuina



La Bona Cuina es un espai de receptes de cuina, provades i experimentades, que us oferim per gentilesa de l’AVV Bordeta.

Carxofes amb bolets


Ingredients:6 carxofes
½ kg de bolets
50 gr. de xoriço
100 gr. de pernil salat
1 ceba
½ vas de vi blanc
2 dents d’all
½ litre de brou
4 cullerades de oli d’oliva
sal i pebre
pebre vermell dolç
julivert

Preparació:Rentar les carxofes amb aigua i llimona, perquè no es posin negres.
Courem amb aigua i una mica de sal les carxofes senceres, desprès les escorrem i reservem. En una cassola ficarem l’oli i la ceba, quan estigui mig feta afegirem el pernil i el xoriço, deixarem coure una mica i afegirem els bolets. Salpebrem. Quan estiguin fets afegim el vi blanc, deixarem reduir i incorporarem una tasseta de brou, el pebre vermell, una picada d’alls i julivert.
Deixarem que es vagin estofant i finalment afegim les carxofes (només la part tendra). Deixarem al foc cinc minuts més i servir.

Etiquetas:


sábado, 23 de enero de 2010

Opinió


CGT- Catalunya

Al senyor, Rafael Vidal Ibars,

Alcalde d’Ascó i President de la Asociación de Municipios Afectados por Centrales Nucleares (AMAC).

El Parlament de Catalunya, igual que 61 ajuntaments i 7 consells comarcals del nostre territori (Terres de l’Ebre i Camp de Tarragona) estant clarament en contra de que el cementiri nuclear s’instal·li ni a la Ribera d’Ebre, ni a les Terres de l’Ebre ni al Camp de Tarragona, i per extensió enlloc del territori de Catalunya.

Us volem recordar per tant, que fent compliment al mandat del Parlament, el Conseller d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, va fer
arribar una carta al Ministeri d’Indústria demanant que el cementiri nuclear no s’instal·li enlloc de Catalunya.

A més, com els efectes i les repercussions del cementiri nuclear no són només locals (d’aquí que feu el repartiment de diners públics als ajuntaments del voltant), us demanem que no prengueu la decisió equivocada, i no acolliu el cementiri nuclear, respectant la voluntat de la majoria de la població, expressada pels seus representants polítics que van aprovar les mocions al Parlament, als ajuntaments i als consells comarcals.

L'Ajuntament d'Ascó, tot sol, no pot prendre una decisió d'aquest abast i hipotecar així el futur de les nostres comarques i de les nostres generacions futures. Sigueu conscients, que aquesta decisió que voleu prendre pot provocar una fractura social de greus conseqüències a la Ribera d'Ebre i al nostre territori.

No volem el cementiri nuclear a Ascó, ni a Catalunya!!!

Etiquetas:


viernes, 22 de enero de 2010

Queixes veïnals

Qui pagarà els vidres trencats?



Els Veïns de Lleida ja estem prou ofegats per la crisi, com perquè a més, algun brètol descontrolat faci de les seves, trencant-nos els cotxes durant la nit.
Els Veïns de la zona Avinguda Alacant, últimament s’estan trobant pel mati, cotxes amb els vidres trencats. Avui ha esta l’últim en pocs dies. Òbviament els propietaris dels vehicles sinistrats no queden massa contents amb la sorpresa i s’estranyen d’aquesta onada de vandalisme que amenaça als seus vehicles que estan al carrer correctament aparcats.

Tampoc tenen indicis de qui pot ser el brètol o brètols, que es dediquen a fer aquestes bromes tant pesades i és que les nostres butxaques ja no estan per despeses innecessàries.

Aquests Veïns diuen que per la nit no veuen passar el cotxe patrulla de la Guardia Urbana per la zona i pensen, que si la patrulla passes per allí a hores diferents, els inicivics s’ho pensarien abans de trencar un vidre, doncs corren el risc de ser enxampats.

Els Veïns de la zona Avinguda Alacant, no culpen a ningú, però si que denuncien que manca de vigilància per part de la Guardia Urbana a la zona.
Es pregunten si deu ser veritat, que les patrulles de la Guardia Urbana, solen estar concentrades a altes hores de la nit, en un bar de l’antiga carretera de Barcelona. I és que Lleida és així, carrinclona, Però qui pagarà els vidres trencats?

Etiquetas:


jueves, 21 de enero de 2010

Des de la meva finestra

La decisió municipal de Vic aixeca un fort debat



Vic era un model d’integració segons la Generalitat, fent constar l’alt grau d’immigració que hi tenien sense haver-hi problemes. Ara s’ha vist que tot aquest discurs de la integració modèlica, administrativament parlant, potser era conjuntural, fins i tot ens podríem trobar, que tingues data de caducitat.

Ara el Govern Municipal de Vic, format per CIU, PSC i ERC, han decidit demanar la tarja de residència i treball expedida per l’Estat. Tal requisit serà obligatori per poder-se empadronar a l’Ajuntament de Vic. En cas de no tenir aquesta documentació, tindran tres mesos per poder regularitzar la seva situació legal, si no ho fan, poden ser denunciats pel propi Ajuntament a la Policia Nacional.

Ara, un informe jurídic de en Miquel Roca, avala la decisió dels regidors del Consistori viguetà, que diuen estar complint la Llei.

Aquesta decisió ha aixecat un gran debat a escala nacional, on està intervenint fins i tot el Govern Central per intentar resoldre el problema (un més, afegit a tots els que ja tenia), que pot arribar a convertir-se en un conflicte social i polític gruixut, si no és tractat amb molta delicadesa. En el si dels partits que tenen representació a l’equip de Govern, l’assumpte també ha aixecat un fort debat.

La Llei de Bases de Regim Local, 7/1985, en l’article 15, diu que la inscripció dels ciutadans que viuen en una població al padró municipal, és obligatòria. L’article 16/2, exigeix entre d’altres requisits per inscriure’s al padró, el passaport en vigor. Però és de lògica, que per poder fer tal cosa, primer l’immigrant ha de poder viure a la ciutat legalment.
En la Llei Orgànica 4/2000 i en el seu article 25/2, es diu que com a requisit per a entrar un immigrant al territori espanyol, ha de presentar un visat. Aquest és el plantejament de l’Ajuntament. Ahir La Abogacía del Estado, va emetre un informe al respecte on es diu que “la inscripción de los extranjeros en el padrón municipal, procede, con independencia de que éstos se encuentren en situación legal o ilegal en el país”. Es a dir, una llei elàstica com una goma.

Que els immigrants arriben al nostre país, impulsats per la precarietat, és una condició de la que ningú en dubte. Que al nostre país, també s’hi troben veïns que estan immersos en greus problemes de pobresa i precarietat, també és una altra realitat.

En tot cas, sembla que es tindria de defensar el compliment de la legalitat. Sembla, i així ho diu la Constitució, que la Llei ha de ser igual per tots, és a dir, que no pot ser elàstica com una goma, a conveniència del poder governant.

El problema plantejat a Vic estava larvat, però quan la crisi va actuar com un catalitzador, tot ha esclatat. Evidentment, que els problemes de Vic, tenen a veure amb el 22% de població immigrada que té al padró i la demostració documental està en les actes de les passades eleccions municipals. Uns problemes que ara creixen en atansar-se les properes eleccions.


(Podeu teclejar u ombrejar, copiar  i enganxar al buscador del YouTube:) 

Què ha passat a Vic? (primera part)

 Què ha passat a Vic? (segona part

Etiquetas:


miércoles, 20 de enero de 2010

la Tira

Lleida, ciutat de "subidons"



¡ Alcalde, ja som internacionals ! Tenim les Fires internacionals de Vanitats que vos munteu, la Llotja internacional que ens costa molta pastarrufi, l’Aeroport internacional d’Alguaire que no té viatgers i ara el salts internacionals del Hunter. ¡Per fi som internacionals Alcalde! Per fi ens hem situat en l'ona de moda. Ara aquí també hi ha esdeveniments com a les capitals mes guays del mon.

A França tenen l’Spiderman francès que escala edificis com una aranya, aquí tenim al Hunter lleidatà que salta a les rotondes en un tres i no res.
Al passat 29 d’octubre prop de mitja nit, el Hunter va saltar amb parapente des del edifici més alt de la plaça Europa i va aterrar a sobre la gespa de la rotonda, tot esquivant el monument al water.

A la vista de les imatges, queda ben clar que aquest salt es va fer amb gran profusió de mitjans, filmació amb varies cameres, espectadors esperant-lo a la plaça, furgoneta de retirada ben aparcada etc etc, i la Guardia Urbana ni se’n va assabentar?

Sembla que no està permès fer aquestes coses perquè poden resultar perilloses, però el nostre Il·lustríssim Alcalde, Cap de la Guardia Urbana, tan enredat com està muntant les seves Fires, les Llotjes, l’Aeroport d’Alguaire, no es va assabentar de res fins que ara ha sortit a la premsa? Cap on mira aquest Alcalde?
Ell tant obsessionat com està, en pujar-nos als lleidatans d’una forma estratosfèrica tots els impostos, com l’impost de Circulació, les Escombraries, la Contribució, l’Aigua, els Guals, etc etc, encara no ha entès que la gent de Lleida no necessita dels seus “subidons” estratosfèrics d’impostos que ens deixen les butxaques escurades, és més, els Veïns de Lleida els odien. El que necessitem aquí a Lleida son “subidons” d’un altre tipus.

Mentrestant el salt lleidatà del Hunter s’està fent famós. ¡Qué subidón tio. Qué subidón!

¡Alcalde, els lleidatans preferim aquests subidons, als vostres subidons d’impostos!





(Podeu teclejar u ombrejar, copiar  i enganxar al buscador del YouTube:)
BASE Jump Edificio Lleida 

Etiquetas:


martes, 19 de enero de 2010

Opinió

Si un cec guia a un altre cec...

(Apunts sobre la presidència espanyola de la UE)

"Si un cec guia un altre cec, ambdós cauran en el mateix clot." (cita bíblica)






A inici de 2010, les principals dades socials en l'estat espanyol són realment aclaparadores: més de quatre milions de persones aturades (20% de la població activa) i en augment, duplicant la taxa de la UE; precarietat generalitzada, amb més d'un terç dels ocupats amb contractes temporals, i una protecció social que no deixa de disminuir, 21,1% del PIB (23,4% en 1993), que retrotreu la diferència amb l’eurozona (de mitjana, un 27% del PIB comunitari) als temps del final de la dictadura franquista. I tot això a pesar dels estímuls com l'aplicació de la Llei de Dependència o les importants partides addicionals, destinades al subsidi d'atur, davant l'espectacular increment del nombre de desocupats. Mentrestant, i a pesar de la muntanya de diners posada a la seva disposició, els bancs mantenen el crèdit congelat, destruint el teixit productiu i generant atur, i continuant amb l'obtenció de grans beneficis especulatius, en línia amb altres grans empreses del país, sense que cap govern hagi gosat posar-los la més mínima trava.

Aquesta és la factura de la crisi, a càrrec dels treballadors i treballadores de l'estat espanyol, i també és la credencial amb la qual accedeix el govern de Zapatero a la presidència semestral de la Unió Europea. Si algú albergués la més mínima esperança que aquesta presidència de torn, governant un partit que es diu socialista i obrer, aportés un punt d'inflexió en benefici dels treballadors, la pot anar rebutjant. La construcció europea sempre l'hem pagat els de baix, i en el cas espanyol amb especial rigor: en els anys 80 i amb el govern de González, l'entrada en la UE va suposar la desertització industrial, i Espanya es va convertir en un país de serveis, el cambrer d'Europa, aturat o temporal. En els noranta es va fer un volt de rosca més, i el compliment amb Maastricht va anar a càrrec de més atur, més contractes precaris, greus retallades de la despesa social i privatització massiva de serveis públics. Finalment, la introducció de la moneda única, a part d'un sever encariment de la vida per a la població, es va saldar amb pèrdua de més drets, especialment per mig de retallades de la despesa pública. Els governs, tant del PSOE com del PP, han obeït sempre als mateixos dictats, i l'actual presidència espanyola de la UE no serà una excepció: el programa ha estat consensuat entre aquests dos partits, als quals se'ls han afegit la dreta nacionalista de CiU i PNB.

La recent entrada en vigor del Tractat de Lisboa, imposat sense consulta als ciutadans, amb l'excepció de ”l’error corregit” irlandès, situa al govern de Rodríguez Zapatero davant la seva principal “tasca” presidencial: consolidar un entramat dirigent, mancat de legitimitat democràtica. La Comissió Europea, presidida per Durao Barroso (el mateix que en el seu moment va exercir d'amfitrió en la “cimera de les Açores”, de Bush, Blair i Aznar, per a la invasió de l'Iraq), i amb greus sospites de corrupció sobre diversos dels seus membres, tria a Joaquín Almunia com a “home fort” (vice-president i comissari de la competència), un buròcrata col·locat a Europa després que, encapçalant les llistes del PSOE en 2000, fes possible la majoria absoluta d'Aznar. El recent nomenament de la presidència permanent, encapçalada per Van Rompuy (qui, com i per a què han triat a aquest?), és l'última peça del muntatge institucional de la UE, cada vegada més allunyat de la ciutadania. Mentrestant, organismes com el Banc Central Europeu, fora del més mínim control democràtic, seguiran dictant la política monetària al gust de les grans fortunes, i injectant diners públics per a salvar banquers i grans empreses.

Aquesta és la fórmula per a sortir de la crisi compartida per Zapatero, i aquest és el projecte d'Europa que defensa. Un projecte que va derivant perillosament cap a un esguerro antisocial. És en aquest espai europeu on circulen lliurement les transaccions especulatives del capital, però on s'impedeix el dret humà a la lliure circulació de les persones. Les mesures racistes, com la “directiva de la vergonya”, i els governs que les apliquen, provoquen milers de morts en les pasteres i en les fronteres, i greus agressions als drets humans en conflictes prenyats de xenofòbia. És en aquesta Europa del capital on les conquestes laborals són sacrificades, mitjançant l'augment de la productivitat i la destrucció d'ocupació, en l'altar de la “flexiseguretat”, i des d'on es governen les nostres vides mitjançant altres directives (Bolkestein, 65 hores, Bolonya, etc.), orientades exclusivament a l'obtenció del benefici, a la privatització de serveis, a la mercantilització de l’ensenyament, a la retallada dels drets dels treballadors i dels pobles d'Europa, i a la destrucció del medi ambient.
L'estructura de la Unió Europea ha estat dissenyada com un instrument per a enfortir les regles de joc del gran capital, sense descartar la seva faceta més agressiva, la del domini militar. Va caient progressivament la careta d'un suposat “pacifisme”, alternatiu al model nord-americà. De fet, l'ampliació de la UE als 27 ha suposat, per a molts dels països de l'est europeu, transitar per l'antesala de l'ingrés previ en l'OTAN. Els projectes de la indústria armamentística (gairebé tots, per cert, amb participació espanyola) cada vegada tenen més espai en l'agenda europea: “Eurofighter”, “Airbus A-400”, “Tifón”, etc., i les intervencions d'agressió neocolonial als països del sud, sota eufemismes com ”accés als recursos energètics globals” (Somàlia, Afganistan?), jalonen els discursos agressius de dirigents com Àngela Merkel. Mentrestant, cada vegada és més evident la incondicional submissió europea als dictats del Pentàgon, a l'agressió sionista sobre el poble palestí o a l'ocupació marroquina del Sàhara Occidental.

No sembla, per tant, que els treballadors i els ciutadans, tant europeus com de la resta del món, puguem esperar res positiu de la presidència espanyola, ni tampoc de la pròpia Unió Europea. Les organitzacions socials que s'han vingut mostrant més actives contra aquesta Europa del capital i la guerra, ja han començat a obrar en conseqüència, i s'estan coordinant esforços per a oposar, a aquest model d'Europa que ens imposen, “la solidaritat entre els pobles, entre les diferents lluites i entre les persones”, amb un ampli calendari de mobilitzacions a favor dels drets socials, al llarg del semestre. El nombre d'entitats convocants no para de créixer, així com les accions a desenvolupar. De fet, si algun avantatge té la presidència espanyola de la UE, és l'oportunitat de posar en escena tot un calendari de “cimeres alternatives” oposades a les convocades “oficialment”, en l'Estat Espanyol, al llarg d'aquests sis mesos: energia i medi ambient (Sevilla); treball (Barcelona); defensa (Palma); Amèrica Llatina i Carib, Afganistan, etc., en el cim UE-EEUU (Madrid); agricultura (Mérida), etc., són només una part de les cites previstes. De la força social que siguem capaços de generar en elles depèn, en gran mesura, el futur de tots i totes.

Pep Juárez

Etiquetas:


lunes, 18 de enero de 2010

"Lleida, ciutat formatge de gruyère"






¡Un altre cop el mateix ensurt! El nostre Alcalde sempre ens diu que tot ho fa molt bé i que tot ho té controlat, però vet aquí, que de tant en tant hi ha esfondraments sobtats en els carrers de la ciutat. I quan un tros de carrer desapareix literalment parlant i en el seu lloc queda un buit, com xuclat pels entremaliats mags de l’avern... això significa que les obres públiques a Lleida es fan molt bé ....significa que tot està baix control...o què significa?

El passat dimarts, en el carrer Anastasi Pinós de Pardinyes es va enfonsar un bon tros de calçada, en el que es va encastar la roda davantera d’un cotxe que circulava per allí. La fotografia de la premsa amb el cotxe encastat en el gran forat és espectacular; de pel·lícula de Woody Allen o dels seus admirats Germans Marx. Si Woody Allen visités Lleida, veient els forats que tenim en voreres i calçades, i a més a la vista de la foto del cotxe encastat, qui sap si no faria a corre-cuita una nova pel·lícula, “Lleida, ciutat formatge de gruyère”.

La regidora d’Urbanisme, Camps, va explicar que desconeixia les causes de l’esfondrament a la calçada, però que podia ser degut a l’assentament del terreny o alguna fuita d’aigua. Per donar aquesta explicació no feia falta pensar massa. Va donar a entendre, que li cal un temps per esbrinar quines han estat les causes. Bé, doncs con sigui que ja que ha passat un temps, ara podria explicar les causes dels dos esfondraments que van tenir lloc, a Baró de Maials al 2004 i 2005, en la zona central que separa els dos carrils d’anada i els de tornada. Van ser uns esfondraments espectaculars; el segon va ser un forat d’un metre d’ample, per set metres de llarg i metre i mig de fondària, la vorera central i els arbres van ser xuclats cap baix al subsòl.
Del gran esfondrament del col·lector de Ronda, al carrer Cots y Gayan, tot just acabar-lo d’inaugurar, un gran forat que va engolir el formigó de vuit camions-cuba.
Del que hi havia a la vorera del carrer Beata Jornet, quan es va obrir al 2009 per un problema de clavegueram i es va trobar que davall les rajoles tot estava buit?
Resulta un misteri, constatar que tret del esfondrament del dimarts passat, tots els altres no han sortit a la premsa local.

Tal vegada si el nostre Alcalde, en comptes de estar per obres faraòniques, estigués més per la feina de carrer, per les coses que afecten de veritat als Veïns de Lleida, les obres publiques i les connexions dels tubs d’aigua, es farien amb més seguretat, potser així no tindríem aquests ensurts propis d’una pel·lícula de Mister Bean.

Etiquetas:


Col·laboradors

El pánico se apodera de Cádiz tras las últimas lluvias

Etiquetas:


domingo, 17 de enero de 2010

Raco d'art

La Luci estudia Belles Arts i publica alguns del seus dibuixos







Etiquetas:


sábado, 16 de enero de 2010

Col·laboradors




Estimado Sr. Zapatero:

Estoy trabajando desde que tenía 20 años (cuando terminé el servicio militar). Ahora tengo 45 años y mi esposa igualmente empezó a trabajar a los 22 años, en la actualidad tiene 43.

Desde esta fecha no hemos dejado de pagar en ningún momento, nuestros Impuestos sobre la Renta, Seguridad Social, desempleo, contribuciones, impuestos de vehículos, IVA, las tasas municipales, etc etc.

Como consecuencia de ello, me encuentro con que mi hija es penalizada a la hora de elegir colegio, porque sus padres trabajan (pagando impuestos).

Yo trabajo en una entidad financiera, en un barrio “pobre” de Córdoba en el que los subsidios del Gobierno, de la Junta de Andalucía, del Ayuntamiento de Córdoba, son totalmente habituales y concedidos a discreción, pero me sorprende que en muchas de las cuentas a las que llegan estas ayudas de emergencia social o solidarias, se permitan pagar recibos de Canal Plus por importes superiores a los 100 euros mensuales (yo personalmente me conformo con la TDT y eso que me gusta el fútbol un montón), se suelen pagar recibos de telefonía móvil por importes superiores a los 200 euros mensuales en muchos casos (yo en mi casa cuando entre los dos teléfonos pagamos más de 50 euros pillo un rebote de impresión) y otras perlas por el estilo.

Estoy hasta las narices de que aparezcan por mi oficina, gente que viene a cobrar el desempleo cada día 10, a las 08:30 horas de la mañana, con toda la prisa del mundo “porque se tienen que ir a trabajar”, a un trabajo por el que no pagan impuestos y por el que no contribuyen a la Seguridad social, a esa misma Seguridad Social a la que si tienes la mala suerte de tener que ir te citan a seis meses vista, o que cierran plantas enteras de los hospitales en épocas vacacionales para ahorrar (tenemos una amiga que trabaja allí).

Por todo ello, Sr. Presidente, le ruego que deje la desgravación de vivienda como está y que el ordenador portátil que dice le va dar a mi hija y la bombilla, se los meta donde le quepan, que ya me encargo yo de comprarlos. Y que en vez de asesores contrate a más inspectores de trabajo, que controlen a los parados que no lo están.
Y que las Administraciones antes de dar ayudas con el dinero de los demás, comprueben que NO sean para ver el Madrid Barça o para llamar a la línea del Tarot de Lola Montero.

Sin otro particular, reciba un saludo de un currante que esperaba de Ud. una labor de gobierno justa, pero no la está viendo por ningún lado.

Etiquetas:


viernes, 15 de enero de 2010

El Confidente

El debate sucesorio



Dice que preguntaron a Zapatero, si repetiría como candidato a las próximas elecciones generales de 2.012 y no contestó. Un silencio que ha levantado sospechas entre la comunidad de comentaristas políticos.
Hemos oído de todo: que si se vuelve a presentar será la mejor noticia para el PP, o que tiene que presentarse obligatoriamente, dado que nadie en la cúpula del partido, está dispuesto a lidiar el toro del hundimiento económico.

Últimamente aparece el nombre de José Blanco como candidato; puede ser, pero Blanco, superviviente de la corriente socialista Nueva Vía, ahora es ministro por qué Zapatero lo repescó. Sin la repesca del número uno, Blanco seguiría siendo un militante de base como otros muchos. Así que, Pepiño le debe cargo y lealtad al uno, por tanto no lo desafiará en combate sucesorio.

Hemos de remontarnos en la historia; González era en su día el uno y tenía cogido por cierta parte a su número dos; Guerra. Cuando este último le lanzó un desafío, González tiró de una cuerda y apareció un cartel donde ponía “Juan Guerra, hermanísimo de Alfonso, tiene un despacho oficial en Sevilla”. Con este escándalo Guerra quedó descartado del pedestal presidencial y hubo de refugiarse en su escaño de diputado.
Y cuando Zapatero decidió fichar al gallego Pepiño como dos, sacándole del anonimato, seguramente lo hizo impulsado por dos razones: por qué sabía que no tenía buena relación con el sector entonces en el poder, con lo cual ejercería de leal escudero en todo momento y por qué Pepiño puede que tenga algún agarradero por donde mantenerle siempre asido.

Otro nombre que acaba de aparecer en las quinielas, es el de Carmen Chacón, que tenía muchos puntos a su favor mientras era ministra de Vivienda, pero ahora como ministra de Defensa, ha perdido muchos enteros con la repentina salida militar de Kosovo y con su dudosa gestión en el secuestro del Alakrana; una persona de Ferraz comenta que “lo pasó fatal”.

José Bono es otro nombre que suena y que ha sonado históricamente, pero tuvo algunos encontronazos con la cúpula del PSOE, siendo Presidente de Castilla la Mancha: siendo ministro de Defensa, Narcis Serra (ahora Presidente de Caixa Catalunya), este pretendía convertir una finca denominada Cabañeros en un campo de tiro militar; Bono se opuso y logró convertirla en “parque natural”. Después José Borell, por aquél entonces ministro de Obras Públicas, pretendía hacer discurrir una carretera por encima de las Hoces del Cabriel; un río pintoresco que Bono defendió proclamando: “Antes pasará un camello por el ojo de una aguja, que la carretera por las Hoces del Cabriel”.
Bono, gran amigo de Zaplana, apoyó a Almunia para auparlo a la Secretaría General de PSOE; el motivo estaba claro, ir contra Borrell que era otro candidato. Bono puede tener su credibilidad algo mermada, pues en dos ocasiones anunció que dejaba la política y se ha reenganchado.

En cuanto a Rubalcaba no merece ni comentario, puesto que en el partido se le da por jubilado.

Pero no es el bagaje de nombres lo que preocupa en Ferraz, sino saber de donde ha salido, o mejor dicho, de qué sectores del partido ha salido, la idea de lanzarle el debate sucesorio a Zapatero, a dos años vista de unas elecciones generales; esto si se agota la legislatura, cosa que está por ver.

Etiquetas:


jueves, 14 de enero de 2010

Queixes veïnals

Perquè la Guardia Urbana no vigila al carrer Cappont?



Els Veïns de la zona del carrer Cappont (1ª travessera de l’Avinguda València), diuen estar farts de queixar-se a l’Ajuntament i de telefonar a la Guardia Urbana, perquè en aquest carrer estret i sense sortida, sovint els resulta molt difícil treure el cotxe del pàrking o caminar per la seva estreta vorera.

A pesar de que hi ha una senyal de prohibició d’aparcament en el costat dret del carrer, diàriament hi ha cotxes aparcats que els impedeixen poder sortir del pàrking sense haver de fer unes quantes maniobres tot i pagant, la elevada taxa anual del gual.

D’un altra banda, com sigui que el carrer sense sortida es molt estret, els vehicles que il·legalment aparquen a la banda dreta, ho fan pujant a la vorera, amb la qual cosa, aquesta vorera queda inutilitzada pels vianants, però això comporta, que en haver cotxes mal aparcats en la banda dreta, alguns dels que aparquen en la banda esquerra, ho facin pujant-se també a la vorera pel temor a trobar-se el cotxe rallat, veient la poca amplada que queda per circular.

Diuen que han telefonat en diverses ocasions per denunciar els fets, però que la Guardia Urbana no ve a posar ordre.

Ara un dels Veïns ha trobat que en l’Acta del Ple de l’Ajuntament de 30/04/2004, es diu que s’aprova, que un funcionari de l’Ajuntament de Lleida, pugui treballar com a segon lloc de treball, en una empresa se seguretat, que sembla ser la que hi ha instal·lada al començament del carrer.
Han vist cotxes d’aquesta empresa, amb el seu anagrama publicitari, mal aparcats en la banda dreta del carrer, o simplement deixats a sobre del pas de vianants, on curiosament no són sancionats.

És pregunten, si han de pensar que aquesta empresa pot tenir algun tracte de favor, per part de la Guardia Urbana, de la que l’Alcalde en resulta ser el Cap?

Etiquetas:


miércoles, 13 de enero de 2010

Des de la meva finestra

President Montilla: Què farem amb el deute català?



L’agencia de qualificació del risc financer Moody’s, situa a Catalunya com la Comunitat amb el pitjor rating de deute de Espanya, pel seu ràpid deteriorament fiscal. Moody’s ha rebaixat la qualificació a llarg termini, des de Aa3 a A1, advertint a més, que pot rebaixar un altra vegada aquesta qualificació.
Publiquen que estem només a sis graus per sobre del “bono basura” anomenat (Ba1). Lluny queda, per exemple, la triple A del país Basc o de Navarra.

Aquesta nova qualificació financera per Catalunya en els mercats, es la pitjor de tot el nostre sistema autonòmic, per sota de Madrid i València.
Segons fonts del Banc d’Espanya, el deute públic acumulat per les Comunitats Autònomes, sobrepassa lleugerament els 76.000 milions d’euros (12’64 bilions de pessetes), dels quals 15.200 milions d’euros (2’5 bilions de pessetes) corresponen a Catalunya, sent la Comunitat Autònoma més endeutada.

Per Moody’s, les dades del ratio/deute a Catalunya, s’han desviat significativament des de les seves xifres inicialment pressupostades pel 2009.
Aquesta rebaixa de la agencia en la etiqueta de qualificació, ja és la segona per la Generalitat, l’anterior va estar al juliol del 2009. Aquesta agencia preveu que els indicadors d’endeutament de la Generalitat, es podran deteriorar encara més ràpidament en aquest any.
La agencia Fitch es va afegir també a reduir la qualificació del risc financer, que pronostica una perspectiva negativa pel deute català.

El President Montilla, que tant diu preocupar-se per Catalunya, tindria d’explicar-nos, com pensa fer, per tal de que el deute català aconsegueixi la qualificació de triple A. Però...a que es dedica el President Montilla? Doncs a defensar l’Estatut, tot i dient que: “Els polítics catalans no estan en la estratosfera, fan el que es va votar”. Bé, doncs aquesta apreciació es com tot, segons el color del cristall amb el que es mira. I ja que ell sembla apel·lar sempre al sentiment abans que a la llei, també podrirem considerar de la mateixa forma, altres aspectes. Per exemple, en la votació del referèndum de l’Estatut, on hi havia un cens de 5.199.430 votants, varen votar 2.569.268 (49’41%), dels quals només van votar SÍ, 1.881.765 (36%), es a dir que va haver un 63% de votants que no van votar en favor de l’Estatut, per tant el President en la seva defensa de l’Estatut, moralment o emocionalment parlant, només deu de representar al 36% dels catalans.

Em pregunto que passaria, si el deute financer de la Generalitat, acabes sent considerat per les agencies de qualificació com “bono basura”; ha pensat en aquesta possibilitat el Molt Honorable President Montilla?

Etiquetas:


martes, 12 de enero de 2010

Col·laboradors

Combatiendo el SPAM telefónico

Riiinnngggg......Riiinnnngggg....Riinngggg...

Voy corriendo desde la cocina donde estaba picando cebolla para la sopa, porque si no llego pronto “salta el contestador”... Cojo el teléfono:

- Digaméééé?
- Buenos días, ¿podría hablar con el titular del teléfono?
- Al aparato; soy yo mismo.
- ¿Me puede decir su nombre por favor?
- ¿Mi nombre? ¿Pero oiga, desde donde llama usted?
- Le llamo desde Telefónica.
- Bueno, pues si llama desde Telefónica y yo soy el titular de la línea, debería saber mi nombre, no?
- Bueno, sí, verá, pero es que se trata de un protocolo de entrevista y....
- ¿Protocolo? Oiga señorita, que no está usted hablando con la casa real...
- Bueno, señor, quiero decir que yo lo tengo que preguntar porque me lo han puesto en el cuestionario...
- Muy bien señorita. Y que es lo que nos estamos cuestionando?
- No nada, simplemente se supone que yo debo preguntarle su nombre de pila y usted me lo tiene que decir para comenzar la entrevista...
- ¿Entrevista; es que voy a salir en el Interviú?
- No, no, quiero decir que intentamos hacer entrevistas comerciales....
- Ah bien, pues entrevistémonos.
- Eso.... En primer lugar, ¿Me puede decir su nombre por favor?
- ¿Otra vez con mi nombre? Bueno, pues mire para no alargarme con disquisiciones esotéricas, digamos que me llamo Antonio; Simplemente Antonio.
- Bien, pues señor Antonio...
- Perdón, Simplemente, Antonio.
- Bien, pero usted me acaba de decir que se llama Antonio y ....?
- Perdone que me repita, he dicho: digamos que me llamo Simplemente Antonio.
- Bien, no acabo de cogerlo, señor Simplemente Antonio, pero le llamo desde Telefónica para ofrecerle una línea ADSL de 3 megas estupenda, súper rápida, que tenemos en estos momentos en promoción, con la cual podrá conectarse usted a Internet y ....
- Perdone, perdone....disculpe la interrupción necesaria, pero quién es usted?
- Yo... pues yo soy una empleada de Telefónica que hago entrevistas comerciales...
- Bueno, pues mire, yo soy un entrevistado sólo en potencia, porque si no sé el nombre de la entrevistadora que antes ha preguntado el mío, pues sencillamente, como que no me entrevista.
- Bueno, vale.....pues yo soy Micaela Canales de Telefónica y le estamos llamando...
- Perdone, perdone Micaela, disculpe de nuevo la interrupción, pero para nuestra seguridad en la comunicación, debo comprobar algunos datos antes de proseguir nuestra conversación; ¿no le importa verdad?
- Mire Micaela, en la pantallita de mi telefonillo, dice “número privado”. Oiga, yo no puedo mantener una comunicación con una interlocutora desconocida por estrictas razones de seguridad intrínsecas, aconsejadas a los consumidores por el Secretario de Estado de Comercio y Consumo? ¿Desde donde llama usted?
- Bueno, pues mire, yo le llamo desde el 1004 de Telefónica.
- Bien, origen de llamada identificado, pero, ¿para qué Departamento trabaja usted exactamente?
- Buuufffff (resoplido resignado); Para la Unidad de Negocio a Particulares. Bien ahora ya podemos seguir con la conversación.....
- Un momento señorita Micaela, ¿puede darme su número de matricula en Telefónica?
- ¿Cómo? (tono de voz alterado)..Señor discúlpeme, pero creo que esa información no es necesaria....
- Ah, sí. Sí que lo es. Ustedes tienen mi DNI registrado y yo debo saber al menos el número de matricula de mi entrevistadora, para poder continuar la conversación dentro de unos parámetros de seguridad recomendados y aceptables.
- Señor Antonio, disculpe pero le repito que esa información es irrelevante...
- Ah, pues mire, si no tengo seguridad en la comunicación tendré que colgar el teléfono; hoy en día uno no sabe con quien puede estar hablando...entiende?
- Bueno, señor Antonio, le garantizo que soy empleada de Telefónica.
- Simplemente, Simplemente Antonio. Pero le diré una cosa, yo estoy obligado a dar todos mis datos a empleados de Telefónica cuando solicito un trámite que a mi me interesa. Me entiende?
- Está bien señor....Buuuffff (resoplido resignado)..... mi número de matricula es el TC3598214-S.
- Un momento señorita mientras hago las comprobaciones pertinentes en mi base de datos....

(Dos minutos después)

- Señor Antonio, está usted ahí?
- Sí, disculpe, pero creo que mis sistemas hoy van un poco lentos, sabe? Creo que es cosa del antivirus que hace un escaneo largo en el arranque, pero ya está despertando. Mire aquí lo tengo: aquí dice el número TC3598214-S, Micaela Canales, está adscrita al Departamento de Limpieza de Oficinas y Locales, por tanto no entiendo como siendo usted empleada de limpieza, me está haciendo una entrevista comercial? ¿Me lo puede explicar?
- Oiga señor (con tono indignado), yo no soy empleada de limpieza. Sólo le llamo para ofrecerle un línea ADSL de 3 megas, súper rápida, súper satisfactoria y quiero saber, si le interesa o no. No puedo perder más tiempo con usted...
- Ya entiendo. Perdone, pero ya está enterado el Presidente de Telefónica, de que usted, Micaela Canales, ha sido reasignada de limpiadora a agente comercial, sin haber autorizado él la reclasificación laboral....?
Mire, voy a abrir un parte de incidencias y se lo envío al Presidente para que resuelva. Señorita Micaela, puede anotar el número de parte de incidencias; mire es el IN.369.869.969.469... Oiga, Y PORQUE NO TE CALLAS?

¡¡¡ Dop !!! tut...tut...tut....tut....tut....

Vaya , la señorita Micaela se ha cansado. Yo también estoy cansado de que me toquen cada día las pelotas por teléfono, con tanta oferta engañosa y tantas leches en vinagre...

Etiquetas:


lunes, 11 de enero de 2010

la Tira

Els perillosos sots de vorera, a la Lleida del PCiTAL, de la Llotja, del Pla de l’Estació i del Pont de Príncep de Viana

S’atansen “els barbuts” i el fred apreta a les terres de Lleida. El glaç es present no pocs matins, en els tolls de les zones no urbanitzades, però també en unes quantes voreres de la ciutat.
Resulta que mentre en les ciutats avançades d’Europa, les voreres es fan sense sots perquè no s’hi pugui entollar l’aigua de la pluja, aquí en moltes voreres hi ha sots o esfondraments.
Mentre en les ciutats avançades d’Europa, les voreres tenen una petita pendent cap la calçada perquè l’aigua marxi cap els desguassos, aquí les voreres són planes.
Sembla que aquí aquest Ajuntament encara no s’hagi adonat d’aquests petits detalls; i els petits detalls també són importants.
Són unes qüestions que no es poden menysprear, perquè aleshores pot haver una desgracia i queda malament l’Ajuntament, incloent-hi al nostre Alcalde, en quedar palès el poc interès que té per fer les coses ben fetes, però a la vegada algú es pot fer molt mal. Sense anar més lluny, el divendres va morir una persona a Guipúscoa per una caiguda, en relliscar al gel del carrer.

Ve al cas, que el divendres va ploure i l’aigua va quedar entollada en els sots de vorera. Desprès amb la gelada del dissabte per la nit, l’aigua es va convertir en glaç, fent d’aquestes zones un pas perillós.
No han estat poques les persones que en els últims anys, han caigut al terra per patinar a sobre del glaç dels sots de vorera.

Senyoria Ros, quant arreglareu les voreres de Lleida, arribarà algun dia això?
No en podíeu haver arreglat una cada setmana?
Són sostenibles a la Lleida del 2.010 els perillosos sots de vorera?
Ho arreglarà vostè, o bé és que ho deixa perquè ho arregli “el maestro armero”, tal i com va fer el seu antecessor en el càrrec?

Etiquetas:


domingo, 10 de enero de 2010

Raco d'art

La Luci estudia Belles Arts i publica alguns dibuixos seus








Etiquetas:


sábado, 9 de enero de 2010

La Bona Cuina



La Bona Cuina es un espai de receptes de cuina, provades i experimentades, que us oferim per gentilesa de l’AVV Bordeta.


Arròs a la marinera


Ingredients:200 gr. d’arròs
1 got de salsa de tomàquet
200 gr. de musclos
2 alls
200 gr. de cloïsses
1 vas petit de vi blanc
2 cullerades d’oli
1 branca de julivert picada
12 fils de safrà (o colorant alimentari)
1 cullerada de pebre vermell dolç
sal

Preparació:Fica l’oli en un recipient, fregeix els alls i afegeix la salsa de tomàquet. Afegeix el vi blanc i deixa coure a foc lent fins que el líquid es redueix a la meitat. Fica el pebre roig dolç, remena uns segons i aboca 2 gots d’aigua (el doble en volum que d’arròs). Afegeix el safrà o colorant, porta a ebullició i posa sal al gust. Incorpora els musclos i les cloïsses i immediatament, l’arròs en forma de pluja. Deixa coure 15 minuts, treu del foc i deixa reposar 5 minuts. Abans de servir, empolsar-ho amb julivert.

Etiquetas:


viernes, 8 de enero de 2010

Des de la meva finestra

Mister Zapatero o Mister Bean?



En el mon de la informàtica hi ha un petit sector de usuaris que es denominen Hackers. Són gent que presenta un gran contrast entre la seva edat i els seus elevats coneixements tècnics informàtics per entrar sense permís en els ordinadors aliens. Per tant, tots els usuaris d’equips informàtics estem exposats a patir els atacs d’aquests hackers.

Semblava però, que per escapar a aquestes intromissions no permeses en el nostres equips informàtics, tingues bastant a veure, la quantitat de recursos econòmics que s’hi poden dedicar. I dic semblava, perquè amb l’assumpte de la suplantació de imatge del president Zapatero, per la de Mister Bean (Mister Mongeta), en la pagina de la UE de la Moncloa, la teoria de a més recursos econòmics invertits, més seguretat, ha quedat rebentada.

Algun hacker va poder entrar (malgrat totes les mesures de seguretat oficials en les que diuen s’havien invertit 12 milions d’euros), i va canviar la imatge de Zapatero per la del còmic angles; per cert, un còmic molt graciós que destaca pels seus gags en vers la poca traça del personatge que representa. La substitució va partir segurament, de la semblança entre les dues cares, amb les celles fortament arquejades amb angle, per acabar d’arrodonir la gràcia. També hi ha que dir, que des de fa anys circula per internet un vídeo curt, on la cara d’en Zapatero es transforma sense grans canvis, en la cara de Mr. Bean.

La premsa estrangera s’està rifant d’en Zapatero; han retret la quantitat de vegades que l’ha pifiat, tot acompanyant-ho, per la seva negativa a reconèixer que hi havia crisi, quan l’estem patint. Dient que nosaltres estàvem en una de les economies més potents del mon i que en aquesta legislatura arribaríem “al pleno empleo”, quan tenim un record d’atur. Predicant el seu “talante” quan desprès es incapaç d’entendres amb els sindicats i amb els partits de la oposició. Dient que el sistema financer espanyol era el més sòlid del mon i ara està contínuament immers en fusions per problemes de liquiditat. Dient que França i Itàlia ens tenien enveja. I assenyalant en definitiva, que el President és propens a cometre errors amb fets i paraules, que res tenen a veure amb la realitat: Si fa o no fa, resulta ser la mateixa base humorística dels gags de Mr. Bean.

Com a broma pot semblar una mica forta, però mentre no ens demostri al contrari, el cert és que en Zapatero pot aportar molt poc a la recuperació econòmica europea, quan a Espanya la taxa d’atur està en el 20% i resulta ser el doble de la mitjana en la Unió Europea. Ell tot decidit, va anunciar que volia solucionar els problemes en la economia de la UE. En fi, consells us dono, que per mi no en tinc.

Les alarmes han saltat a Moncloa, doncs l’incident que té la seva vessant còmica, ha fet diana, aconseguint col·locar un reduccionisme molt conegut i fàcil de recordar en tota Europa, que identifica Zapatero com Mr. Bean i tal cosa, agradi o no, desprestigia a un President de la UE, posant-li un segell de pallasso tonto, amb tot el que això por comportar de desprestigi internacional pel nostre país, una mica com passa amb la Itàlia de Berlusconi.

Etiquetas:


jueves, 7 de enero de 2010

Opinió

Una oposición sesteando plácidamente a la sombra de sus escaños


No votes a Hernández, ¡Mancha! ¿Se acuerdan del chiste? ¿Se acuerdan del candidato? Sinceramente yo no muy bien, paso sin pena ni gloria fue el primer cadáver político de Alianza Popular. Por lo visto Rajoy quiere ser el primer cadáver político del PP y lo está haciendo mejor que bien. Digo esto por que en mi opinión, jamás en la historia de España ha existido un Gobierno tan inoperante como el de nuestro Gran Timonel. Con una ideología totalmente falseada, una carencia total de ideas o proyectos y sin ganas de trabajar en resolver los problemas de los ciudadanos, ha acabado hundiendo a España en una de las peores crisis imaginables.

Un Gobierno a las órdenes de un presidente tan sectario que se dirige a sus ciudadanos como si fuéramos niños de 5 años, ya no consigue ilusionar siquiera al más acérrimo de sus votantes. Hacen el ridículo más espantoso siempre que salen fuera de España, allá donde vayan, tienen problemas de corrupción tan grandes como los tenía Felipe González. No hay -en mi opinión- ni un sólo ministro que se gane su sueldo. Ya sólo les faltaba el asunto de la pagina web UE donde aparecía Mr. Bean en lugar de Zapatero, que ha sido el pitorreo y el hazmerreír de la prensa internacional, insinuando una similitud entre ambos. ¡Lo malo del caso es que no les faltan motivos para esta maledicencia; ahí está el detalle!

Pero hay una cosa que si saben hacer: Oposición a la oposición. Como no encuentran el modo de debatir, explicar o defender su gestión, se dedican ha hacer oposición de la gestión del gobierno anterior, es decir, hacen de oposición de la oposición. Siendo como son los reyes de los medios de comunicación y grandes maestros de la propaganda.

Resulta que el Gran Timonel, o sea, ZetaBean y sus marineros disparan contra el PP, todos los días, apuntando a su línea de flotación. ¿Y que hace Don Mariano? Pues parece que ayudarles todo lo que puede, ejerciendo de Don Tancredo... Acabo de oír por la radio decir que el PP va ha retirar las preguntas a la ministra de defensa sobre el tema del Alakrana. ¡Me he quedado a cuadros!
¿No es el trabajo de Rajoy ejercer el papel de líder de la oposición? ¿O es que le han dicho que debe ser moderado? Pues nada, que sigan Rajoy y sus muchachos, sesteando en la placidez de sus escaños y ayudando al Gran Timonel, ZetaBean. Será que hemos de conseguir ser un país de zapateros, pero cuidado; donde hay un zapatero con mucho poder y con un sueldo privilegiado, frente a cuatro millones de zapateros en paro, que no pueden nada?
¡Hala, vámonos a las rebajas¡

Rodri

Etiquetas:


martes, 5 de enero de 2010

Carta als Reis Mags

Carta d'un Emperador de Paeria, a SSMM els Reis Mags d'Orient



Benvolguts Reis Mags: il·lusionat us escric aquesta carta que us faig arribar a traves del Gran Camarlenc, per expressar-vos la meva consideració més distingida i per sol·licitar-vos algunes cosetes que millorarien la gestió dels meus afers municipals.
Si no fos massa demanar, voldria sol·licitar també, alguna petita correcció per alguna o algun dels meus companys paers; ja se sap que polir la fusta evita punxar-se desprès.

Primer que res, us voldria demanar que amb els vostres poders, em porteu la flauta màgica del flautista d’Hamelin, perquè en arribar la campanya electoral, jo pugui fer sonar la melodia encisadora, que aconseguirà dirigir la intenció de vot cap la meva urna. Interessa que jo pugui ser Emperador quatre i fins i tot, dotze anys més, ja que en aquesta ciutat hi ha tanta feina per fer, que no me l’acabo. És més, crec que al meu predecessor en el càrrec, només l’interessaven els tiberis abundosos i continuats; tant és així, que penso ha de tenir alguns problemes per trobar la seva talla de pantalons.

Una altra cosa que us tinc que demanar, és que amb la vostra màgia em faciliteu un anestèsic prou potent i durador, perquè jo pugui polvoritzar als lleidatans des d’un avió i en quedar-se endormiscats no s’adonin de que cada any els hi apujo un 10 per cent, l’impost de Contribució. A més l’any passat els hi vaig pujar un 38 per cent el preu del rebut de l’aigua. També els hi podré pujar el rebut de les escombraries. Mentre estiguin endormiscats, jo, puja que puja.

Em convindria molt, que tots els avions que s'enlairen i aterren al aeroport de Barcelona, quedin desviats per la vostra màgia i facin cap a l’aeroport de Lleida, o Lleida-Alguaire. És a dir, que l’aeroport de Barcelona quedi com una cosa testimonial.

Sol·licito humilment de la vostra màgia, que doni enteniment als meus subordinats. Mireu Majestats, jo crec que els meus subordinats pensen que soc una mica “ogre ferotge”, perquè quan em poso mans a la feina pot semblar que els escridasso, quan no es tal cosa; simplement és la meva gran eufòria per fer feina per Lleida, perquè.... “Perquè m’agrada Lleida”.

També em fa falta una grua, que pugui portar de cinc en cinc, els cotxes que sancionen els agents de la Guardia Urbana. Ja sabeu que amb la grua que arrossegà un sol cotxe estem fent un negoci molt gran, que no s’hauria imaginat mai ni el mateix Al Capone, però ara amb la crisi, necessitem poder multar i retirar els cotxes de cinc en cinc, per recaptar més i més calés. ¡ Majestats, necessitem molta pastarrufi; hem col·locat molt enchufadillo i els hi tenim de pagar el sou !


Em convindria molt, que la vostra màgia m’atorgues el poder de la congelació, perquè d’aquesta manera podria congelar la llengua a uns quants poca-soltes que no fan més que criticar-me. Ara mateix n’hi ha uns que em critiquen pel disseny de la plaça de Blas Infante. Què deuen criticar si no n’entenen?
¡¡ Escolteu Majestats, és que fins i tot, troben malament que fet i fet, acabi cobrant un souás al cap de l’any? ¡¡És que tot ho troben malament !!
Que no saben que la missió del ciutadà modern, es treballar, pagar, acatar, callar i no dir res? ¡ En aquest país fa falta cultura política d’acatament ! Què no saben que aquí mano jo ?
Fer-los-hi entendre aquesta qüestió, potser també es feina vostra i de la vostra màgia.... perquè jo no me en surto.

Us prego que amb la vostra màgia desestimeu les maledicències. Hi ha poca-soltes que hem tenen mania i que no fan més que dir, que jo no escolto als veïns de Lleida, quan em fan mal les orelles de tan escoltar-los? ¡Que no els faci ni cas, això és un altra cosa !

No feu cas a alguns que diuen que han interposat una demanda judicial pel meu mal comportament. Això no té cap importància i només són xafarderies, a més, abans de que es celebrés el judici, ja sé que no em passaria res. Això només són males llengües, que en aquesta ciutat son viperines.

Us demano també, que la vostra màgia homogeneïtzi als meus companys Paers del meu equip de Govern: no pot ser, que jo sigui persona de missa diària, mentre tinc la impressió, de que el meu regidor Gómez no pensa en res més que en cremar esglésies. Tinc entès, que va assistir a una missa on el mossèn (que ja el coneix) en el seu sermó li va recomanar, que “no feia falta que anés a missa, si només ho feia per sortir a la foto”.

No queda massa bé, que la meva regidora Camps sigui tant esvalotada. A veure; que ella està fent d’alcaldessa i jo només poso la cara, és una cosa que no es té de demostrar en públic; el populatxo no en té de fer res d’això, perquè quan em clava una bronca davant els ciutadans, jo quedo com bastant malament i em deprimeixo.

És indignant, que el regidor Txema es presenti a actes institucionals, vestit amb texans i samarreta; de moment no he gosat a dir-li res, no sigui que al proper cop vingui vestit de futbolista.

No es de rebut, que la meva regidora Mínguez, presenti els comptes tot i fent teatre; té de canviar de tàctica: els altres regidors ja s’han adonat, de que quan fa això, significa que sobreactuant vol cridar l’atenció sobre sí mateixa i evitar d’aquesta manera, que algun apartat dels comptes sigui revisat.
Ignoro si aquestes tàctiques les va aprendre en aquell master que va fer i que vam pagar entre tots, però té d’aprendre altres tècniques per dissimular. Tampoc és un gran model de dissimulació que diguem, el que es faci netejar el pati municipal que queda davant de casa seva, precisament quan ella ha de tenir un fill i la família, ha d’anar a casa seva per conèixer-lo.

Que podem dir de la regidora Parra, tan pagada de sí mateixa, que quan assisteix a actes públics pels barris i agafa el micròfon, el primer que diu és que es felicita a ella mateixa? ¡Home, això no! ¡La auto-felicitació es veu massa!

No sé com explicar-vos el que em passa amb la regidora Arderiu però confio amb la vostra màgia per corregir-ho; crec que aquesta dona està mancada d’idees i allí on va, posa la pota, muntant-me uns embolics considerables.
Com sigui que aquesta regidora la vaig treure d’un partit de l’oposició, potser el primer que es té de fer, es demanar a aquests partits que facin cursos de formació a la seva militància; com poden tenir aquest tipus de militància?

Majestats, no voldria de cap de les maneres, allargar-me més en la meva carta i per tal cosa només us he demanat unes menuderies amb humilitat i il·lusió, que crec tinc ben merescudes, doncs aquest any m’he portat molt bé, també he cobrat molt bé; cada any ho cobro amb més ganes, perquè..... Perquè m’agrada Lleida. Tot per Lleida. Amb Lleida al cor. Lleida, ciutat de futur. Lleida, ciutat de progrés. Lleida, realitat sostenible. Treballant per Lleida. La internacional, Lleida. Cuidem Lleida. Dulcifiquem Lleida. Al servei de Lleida. Estimant Lleida. Visquem per Lleida. Engrandint Lleida... i en fi.......Lleida, París, Londres.

Atentament, Sa Senyoria,
un Emperador de Paeria

Etiquetas:


Celebracions Veïnals

Visita del Gran Camarlenc de Lleida, a la Associació de Veïns de Cappont




El Gran Camarlenc de Lleida, va visitar el passat diumenge als nens i nenes que l’estaven esperant en el Casal de Cappont, per lliurar-li les seves cartes adreçades a Ses Majestats els Reis d’Orient.

Els nens i nenes assistents, van participar en un taller de dibuix i desprès en una cantada de cançons infantils, on fins i tot alguns dels acompanyants s’hi van afegir.

El Gran Camarlenc quan va arribar, va exposar com eren de grans alguns problemes que tenien en aquest moment SSMM, ja que alguns camells havien agafat la grip A. Desprès de les seves explicacions, els nens i nenes presents a la sala, van pujar ordenadament al escenari per lliurar les seves cartes al Gran Camarlenc, qui els va obsequiar amb caramels.

Desprès es va procedir a sortejar entre els nens i nenes assistents, uns regals obsequi del Camarlenc i del Patge del Barri de Cappont.

Degut a que va estar una acte molt bonic i amb gran èxit de participació, els organitzadors, l’Associació de Veïns de Cappont, ja van anunciar que repetirien l’esdeveniment l’any proper.


(Us deixem un enllaç per si voleu veure l’esdeveniment amb detall)Visita del Camarlenc a AVV- Cappont

Etiquetas:


lunes, 4 de enero de 2010

la Tira

A que no teniu pebrots de
fer-ho?



Vam llegir sobtats la carta defensiva i enrabiada (tal i com és el seu tarannà, quan li fan alguna observació o critica) de l’Alcalde de Lleida en la premsa local, on diu: “La meva obligació com a Alcalde, es donar resposta a tots els ciutadans i ciutadanes que formulen preguntes o critiques adreçades personalment a mi”.

A veure Alcalde, fins aquí anem bé. Vos teniu efectivament, l’obligació legal de contestar totes les preguntes que us formulin per escrit (està clar) els Veïns de Lleida. El que passa és que hi ha un petit però....que vos rebeu molts escrits amb preguntes i propostes que mai contesteu. Perquè...quants centenars en teniu, d’escrits arraconats sense contestar, quan no “arxivats a la paperera”?

Senyor Alcalde, quan algú diu blanc i fa negre....com es diu això? Voleu dir que aquesta manera de fer, és d’esquerres, progressista, democràtica, cohesionadora, sostenible y solidaria?

Entre moltes altres coses, quan contestareu per exemple, les preguntes que se us van adreçar sobre la Llotja, sobre el solar del Camp d’Esports, sobre els Camps Elisis, sobre el Pla de l’Estació, sobre el solar de Balafia (ciutat esportiva), sobre la plaça Blas Infante, sobre les dues parcel·les requalificades de la UDL, sobre si vostè fa o no, la obligada per llei, declaració de bens municipal i sobre moltíssimes coses mes...quant? Si ja porteu anys sense contestar, és que potser ara, imbuït per l’esperit nadalenc us veureu impulsat a contestar-les totes? A que no teniu pebrots de fer-ho?

Us voldríem fer una mica de memòria; a l’any 2005 anàveu dient, que només serieu Alcalde durant vuit anys, ja que segons dèieu: “va ser una cosa molt encertada que va fer bé l’Aznar, estar en el càrrec només vuit anys”. En canvi ara dieu que hi voleu estar dotze anys?

Per cert, ens han dit que vos sou persona de missa i confessionari diari? És cert això? El comentari que ens han fet, dona que pensar i diu: “Sembla, que només algú que comet molts pecats, té la necessitat de confessar-se cada dia".

Que tenim de pensar. Se us pot creure a vós?

Etiquetas:


This page is powered by Blogger. Isn't yours?

Suscribirse a Entradas [Atom]