miércoles, 31 de octubre de 2012

El Confidente



















Un cierto malestar empresarial en Cataluña

Alguien dijo que el mundo da muchas vueltas y en alguna de estas puede ser que alguien acabe sacando ventaja sobre alguna persona non grata y le pueda reclamar alguna factura pendiente. Esto algunas veces se cumple, aunque el azar siempre juegue su papel. Y no sé si será este el caso, pero creo intuir que estas circunstancias se podrían dar entre dos personajes muy conocidos

En su momento, Rajoy apartó (junto con todos quienes le habían apoyado) de toda responsabilidad en el partido, al ex ministro Josep Piqué, un ex militante del PSUC, reconvertido a ministro del PP en las dos legislaturas de Aznar, que finalmente acabó recalando en la aerolínea Vueling, como presidente de la misma.
Pero ahora también es presidente del Cercle d’Economia, un selecto club donde recalan las mayores empresas establecidas en Cataluña y aquí aparecen Allianz, Henkel, Volskwagen, Basf, Planeta, etc. Es por tanto, la representación empresarial con mayor peso en Cataluña, tanto es así, que estas empresas representan el 10% del PIB catalán, pero el 50% de su PIB industrial.  De hecho, la empresa Coca-Cola acaba de anunciar que traslada su central desde Cataluña a Madrid, eso sí, con la justificación de “unificar departamentos”.

Ignoro si el ex ministro Piqué intenta ayudar al Gobierno de Rajoy, pero se dice, que se está reuniendo con grandes grupos empresariales catalanes, a fin de consensuar y elaborar, un informe empresarial en contra del soberanismo y totalmente negativo para las pretensiones de Mas, un informe al que temen desde el Gobierno de la Generalitat, a quien de seguro no gustará, si es que se acaba publicando.

Por lo que se comenta, la mayoría de dichas empresas apoyan el informe, pero casi ninguna osa poner su firma, una actitud que podría denotar, tanto un cierto miedo hacia  el actual Gobierno de la Generalitat, como un descontento profundo hacia el Gobierno Central, por no adoptar firmes decisiones conducentes a un drástico recorte del déficit público, con el objeto de recuperar inversión y empleo, lo cual pondría en funcionamiento la economía.

Esta representación empresarial, insinúa ver en Piqué a un potencial Mario Monti español, que sin complejos y si ejerciera como Presidente del Gobierno español, pondría en marcha tales recortes sin ningún tipo de cortapisa partidista. Veremos, si finalmente Piqué hace público un informe que perjudicaría electoralmente el proyecto soberanista de Mas. 

Etiquetas:


martes, 30 de octubre de 2012

Opinió


Todos contra los funcionarios

A los funcionarios y trabajadores públicos que son víctimas, pero presentadas como culpables ante la atención pública por todos los gobiernos, mientras los auténticos culpables se valen de su poder para desviar la atención de sus responsabilidades y negligencias en su gestión política.

Aquí, lo grave es que los que despilfarraron el dinero son los gestores de los bancos puestos a dedo del político de turno.

Y resulta que a los trabajadores de la banca no les congelan los sueldos, no les bajan el sueldo, no se les despide. A sus directivos no les bajan sus sueldazos y les mantienen sus astronómicas indemnizaciones y pensiones.

Pero resulta que a los trabajadores públicos ajenos a esto, se les baja el sueldo un 5 por ciento en 2010. Se les congela el sueldo en 2011 y se les baja el sueldo un 10 por ciento en 2012.

No conformes con la doble bajada salarial, ahora les hacen trabajar 112 horas más al año, y el pueblo ignorante aplaude de manera inmisericorde, con la satisfecha sonrisa de gobernantes, que ven apoyada su decisión por un pueblo cómplice que apoya a la banca, cuando ataca a funcionarios que no les han robado ni un céntimo.

Los gobernantes han aumentado los gastos cada vez más con los denominados cargos “de confianza”; cargos que se pagan con un sueldo triple al de un funcionario, para que lo entiendan. En la Administración hay funcionarios que pueden ocupar esos puestos con el sueldo de funcionario pero los políticos de turno se inventan estas plazas “de confianza”, pagando encima hasta el triple del sueldo.

Esto lo hacen gobernantes de todos los colores políticos y luego, cuando se destapa el despilfarro, arremeten contra la tropa funcionarial, sea personal sanitario, docente, de la administración de justicia o puramente administrativo.

Si la crisis es general, lo que no es comprensible que se rebaje el sueldo sólo a funcionarios ¿qué pasa con lo trabajadores de la banca, los gobernantes y los cargos de confianza de estos, siendo todos ellos los responsables directos del déficit?

A los funcionarios quieren quitarles los 6 ó 7 días libres que tienen al año, sin explicarle antes a los ciudadanos que esos días de asuntos propios, denominados "moscosos", se dieron ante la imposibilidad de igualar sus sueldos con la empresa privada, ni incluso en épocas de bonanza y por muchísimos años con los sueldos congelados, o bien creciendo cuando lo hacía, menos de la mitad del IPC, se decidió tener y darles un pequeño detalle compensatorio. Además sus ausencias esos días no crean gasto, pues nunca son sustituidos.

Mencionar esos días, es pura demagogia para tenernos divididos y enfrentados, así incluso han atacado las pensiones de nuestros abuelos y tampoco hemos hecho nada.

En contraste, los políticos en el poder no renuncian a sus asesores ni a ninguno de sus generosos y múltiples emolumentos y prebendas: se les paga el taxi, el desayuno, el almuerzo, la cena, Internet en sus casas.
No se engañen, la crisis no ha corregido los malos hábitos, sólo la usan para despistar, atacando a los funcionarios y ellos siguen llenándose el bolsillo.

F.  Bastida.
Catedrático D. Constitucional.
Universidad de Oviedo.

Etiquetas:


lunes, 29 de octubre de 2012

Àudio visuals i divulgatius


“Este es un país de Chorizos, lo digo con todo el respeto”

Reciente conferencia en la Asociación Profesional de Asesores Fiscales.
Conferencia de José Maria Gay de Liébana (Economista, Profesor Titular en Universidad Barcelona, Doctor en Economía Financiera, Doctor en  Contabilidad y Administración de Empresas y Doctor en Derecho).


Etiquetas:


domingo, 28 de octubre de 2012

La Bona Cuina









La Bona Cuina

La Bona Cuina, és un espai de receptes que us oferim per gentilesa de l’AVV Cappont, provades i experimentades en el seu Curs de Cuina, impartit per la mestra cuinera, Magda García.

SALMÓ AMB SALSA DE RAÏM


















Ingredients: (Per 4 persones)
4 talls de salmó fresc
50 gr. de mantega
150 gr. de raïm blanc
1 bric de nata per cuinar (200 ml.)
Sal i pebre negre
Julivert picat
Unes patates bullides amb un mica de sal

Preparació:
Posem la mantega en una paella, quan estigui fosa, li posarem ells talls de salmó i deixarem que s’enrosseixin.

Els traurem i deixarem reservats. Una vegada pelats els grans de raïm, els passarem també per la paella, donarem unes voltes i afegirem la nata, salpebrarem. Quan estigui feta la salsa, la reservarem.

Presentarem, posant a cada plat, un tall de salmó i pel damunt una mica de la salsa amb alguns grans de raïm.  Posarem una mica de julivert per sobre.  Ho servirem acompanyat de les patates bullides.

Que aprofiti. 

Etiquetas:


sábado, 27 de octubre de 2012

El llapis impertinent


Mas es fixa amb una certa enveja, en l’acord del govern britànic per a fer un referèndum a Escòcia








Etiquetas:


viernes, 26 de octubre de 2012

Col·laboradors















Intento de fraude usurpando la identidad de Correos.

Puede ser que os llegue un correo con la imagen de la foto, invitando a abrir un falso telegrama con un “click”, lo cual genera un programa espía que se instala automáticamente en vuestro ordenador sin que nosotros lo veamos.

Se trata de un virus troyano  que entre otras cosas, tiene la capacidad para copiar los datos secretos de los internautas infectados, enviándolos sigilosamente al autor del virus. 

Uno de los datos que más les interesan son las claves bancarias empleadas para entrar en nuestras cuentas bancarias, a las que accedemos mediante un programa de banca electrónica.  Nuestra claves y aunque no aparezcan en pantalla, siempre quedan almacenadas en cierto rincón del ordenador. Si consiguen dichas claves, su intención (lo dice la estadística) es robarnos el saldo de nuestra cuenta. Es una estafa conocida por phising.

El consejo que nos dan: Si os llega el correo, ELIMINAR SIN PINCHAR. 

Etiquetas:


jueves, 25 de octubre de 2012

Col·laboradors


El Museo Guggenheim Bilbao

Es un museo de arte contemporáneo construido en Bilbao y diseñado por el arquitecto Frank O. Gehry. Fue inaugurado en octubre de 1997, cumple por tanto 15 años.

El arquitecto diseñó el edificio, con formas curvilíneas recubiertas de piedra caliza, cristal y planchas de titanio, imitando a un barco anclado en la ría.

El Guggenheim recibe una media, de algo más de un millón de visitantes al año.


Etiquetas:


martes, 23 de octubre de 2012

Des de la meva finestra





















El futur no sembla ser altre que, dependència, sí o sí

Els desafiaments vetllats, o potser no tan vetllats, per part del Govern de la nació cap les intencions secessionistes de Mas i les d’aquest contra el Govern central, no fan més que tibar les relacions entre ambdues institucions.
Insinuar que es pot enviar la Guardia Civil per defensar la Constitució, és contestat des de l’altra banda amb intencions de plantar cara amb els Mossos d’Esquadra, incloent-hi que aquests contesten al Govern de Mas, dient que ells només estan per acomplir la llei. Tot és senzillament l’escenificació d’un enfrontament purament electoral.

Les teories de Mas, diguem-ho clar, no són més que campanya electoral amb la clara intenció d’obtenir uns bons resultats electorals que li garanteixi poder mantenir-se en el poder de la Generalitat, ja que ni tenint majoria absoluta en el Govern de Madrid, es pot incidir en les polítiques que ens venen imposades des de la UE

Diguin el que diguin els dirigents de CiU, tot sembla ser una fugida endavant, per tal de que parlant del sentiment de “poble oprimit”, no es parli dels veritables problemes reals i quotidians dels catalans. Sembla que el govern de Mas no ha estat a l’altura de les circumstancies: no ha rebaixat el deute, sinó que l’ha augmentat, però tampoc ha rebaixat la taxa d’atur, ni ha eliminat les retallades a ciutadans, per tant, només desplega electoralment la bandera, per tal d’amagar el fracàs del seu govern.

Ara Mas acaba de declarar, que si Catalunya acaba sent independent, hi hauria “millors pensions i un sistema sanitari sense més retallades”. Sembla increïble que digui això, precisament qui ha fet les retallades més grans de tot l’Estat.
En tot cas, el que no explica, es el que entén ell per Independència, quan ja fa dos anys que estem a les ordres dels alemanys, qui ara proposen crear el nou càrrec de Supercomisari Europeu de Pressupostos, és a dir un controlador de pressupostos, quan el pressupost és la base de la política. Som per tant, clarament dependents.

Tampoc explica Mas, com ho farà per desempallegar-se de la part proporcional del rescat que ens tocarà pagar als catalans i que segons diuen, ben aviat rebrà Espanya, es clar que aquest argument perjudica i molt, la qüestió independentista de Mas, qui segueix mantenint que farà referèndum, sí o sí, malgrat que estar el país immers en un rescat econòmic, no signifiqui altra cosa que, dependència sí o sí. 

Pot passar que en les eleccions de novembre, Mas tregui majoria absoluta, aleshores haurà de dur a terme la utopia que ha anunciat, perquè sinó ho fa, els que ara el segueixen enfervorits es giraran contra ell.
Una altra possibilitat a considerar, podria ser molt al contrari del que ell diu, que es sentis en una posició més còmoda, no treien majoria absoluta, aleshores haurà de pactar amb un altre grup, la qual cosa els hi permetria poder acabar simulant al cap d’un temps una manca d’enteniment. Seria en definitiva, una situació ideal per a continuar fent-se la víctima, com sempre.

Etiquetas:


lunes, 22 de octubre de 2012

La Tira















Centre Cívic de Cappont, un Casal on no hi ha sortida d’emergència

L’enfrontament entre l’Associació de Veïns de Cappont i l’Ajuntament de Lleida continua creixent. Diuen que l’Ajuntament els hi fa la guitza tant com pot, fins i tot, creuen que l’Ajuntament no empra mètodes legals, sinó de “política bruta”.

Diu que des de fa set anys, l’entitat veïnal té denunciat per escrit davant l’Ajuntament, que tots els serveis de l’edifici, fan una forta olor a clavegueram. Una circumstancia totalment oposada, a l’obligació que té l’Ajuntament, de vigilar el manteniment de la salubritat pública, i que posa en dubte tot el discurs de “fer les coses correctament”, que sempre esgrimeix el nostre alcalde, Àngel Ros.
Han passat set anys i les circumstancies d’insalubritat continuen igual que el primer dia. És més, a la planta baixa el servei de senyores i el de minusvàlids, des de fa un any van haver de ser tancats per l’Ajuntament, per la seva insalubritat.

Però no es aquesta l’única deficiència del edifici on està el Casal de Cappont, resulta que es tracta d’un edifici de concurrència pública, on no hi ha la obligada, segona porta o  “sortida d’emergència”, que la normativa de exigeix als locals públics. De fet, tot contravé la normativa legal en matèria de Prevenció de Riscos i la Directiva de la Comunitat Europea en aquest sentit.
Com és que l’Ajuntament ens obliga a complir la llei als ciutadans (a pagar tots els impostos que ens posa, a pagar les sancions per automòbils mal aparcats, etc), quan ell no la compleix?

Creiem que tot denota una gran incoherència per part de l’alcalde, que hauria d’haver fet aquestes reparacions, exigides per la legalitat vigent i no entenem, perquè s’oposa a reparar aquestes deficiències antigues.

Que passaria si hi hagués un incendi al costat de l’única porta que hi ha al l’edifici, i la gent atrapada dintre no pogués escapar-se per una sortida d’emergència?

L’alcalde s’ha despreocupat totalment del tema i no s’entén, en tractar-se d’un edifici municipal. Es a dir, l’Ajuntament fa inspeccions en restaurants, botigues etc. que acaben en sancions, si no es solucionen problemes de seguretat i insalubritat, mentre en un local municipal es permeten aquestes mateixes anomalies. ¡Quina desigualtat i quin abús!

És possible que en els últims vuit anys, l’alcalde no hagi pogut dedicar una sola hora del seu temps, a resoldre aquests problemes, quan dedica una hora cada dia, als seus assumptes religiosos personals?

Quina classe d’alcalde tenim a Lleida? 

Etiquetas:


domingo, 21 de octubre de 2012

La Bona Cuina









La Bona Cuina

La Bona Cuina, és un espai de receptes que us oferim per gentilesa de l’AVV Cappont, provades i experimentades en el seu Curs de Cuina, impartit per la mestra cuinera, Magda García.

TORRETES DE VERDURES



Ingredients per a 4 persones:

2 albergínies (a rodanxes)
2 carbassons (a rodanxes)
2 patates grans (a rodanxes)
½ carbassa (o un moniato fet a tires)
Formatge mozzarella en llesques
Tonyina amb oli, 400 gr.
1 porro
oli d’oliva
sal

Preparació:
Es posarem a la safata del forn amb paper sulforitzat , li posarem les llesques de verdures que anirem tallant. Els hi posarem una mica de sal i un rajolí d’oli. Ho deixarem al forn juntament amb el porro sencer uns 20 minuts que es cogui tot per igual.

Agafarem el moniato pelat, el farem a tires i el fregirem en oli abundant. (O agafarem la carbassa, la pelarem, li treure’m les llavors i la farem a trossets, la posarem en una olla amb una mica d’aigua i quan comenci a bullir li posarem la sal, quan estigui cuita la retirarem del foc, farem un puré més aviat espès i el reservarem).

Amb les verdures del forn cuites, agafarem el porro i el farem a tires, farem una creu amb dues tires i al damunt anirem muntant les torretes, albergínia, carbassó, tonyina, patata, formatge. Repetirem el muntatge dues vegades més. Amb molta cura agafarem les tires del porro i lligarem tota la torreta amb una llaçada.

Posarem les torretes en una safata al forn per gratinar uns minuts fins que ens quedin ben torrades.

Ho podem presentar a taula, posant a cada plat dues torretes, acompanyant-ho amb tires de moniato fregides (o puré de carbassa pel voltant, tot i fent un dibuix). 

Que aprofiti.

Etiquetas:


sábado, 20 de octubre de 2012

El llapis impertinent


L’Ajuntament de Lleida, puja el preu de les escoles Bressol a 500 euros per nen i any


Etiquetas:


viernes, 19 de octubre de 2012

Col·laboradors























Posibilidad de alegar ante una multa de tráfico

No es que estemos alentando a que nadie pague las multas de tráfico, simplemente ocurre que nuestra legislación está repleta de formalidades y plazos, si estamos atentos a que la propia Administración no se afana demasiado en cumplir con dichas formalidades y plazos, pues simplemente podremos ahorrarnos alguna multa, digamos que por falta de seriedad administrativa.

En principio todas las notificaciones de infracciones de tráfico establecen la posibilidad de presentar un “pliego o escrito de descargos” en plazo de 15 días hábiles (no cuentan los domingos y festivos pero sí los sábados), es decir, la Administración no puede sancionar sin dar la posibilidad al particular de defenderse y para ello está este trámite. Si no lo presentamos facilitaremos mucho las cosas a la Administración y dictará la resolución de sanción definitiva teniendo en cuenta sus propios datos exclusivamente.

Cuando nos imponen una multa de tráfico, deben notificarnos de forma fehaciente la infracción en el plazo de dos meses.
Cuando nos paren nos ofrecerán firmar la sanción, no debemos firmar nunca porque con ello queda notificada la sanción y entra en período ejecutivo de cobro. Es importante recordar la fecha en que han ocurrido los presuntos hechos.
La Administración nos la deberá comunicar mediante el correo certificado con acuse de recibo o el documento de sanción con nuestra firma de recibí en el pie. En caso de que la notificación se haya efectuado de cualquier otra forma distinta a las mencionadas, nos encontramos con una notificación defectuosa.

Otra cosa muy importante es la fecha, hay que fijarse que no hayan pasado más de dos meses desde la fecha de la infracción hasta la fecha de recepción de la notificación. La Ley de Circulación da un plazo de dos meses, pero permite a la Administración que haga que el plazo vuelva a comenzar cada vez que el infractor conozca algo del asunto, siempre de forma fehaciente, o cuando la Administración lleva a cabo actuaciones dirigidas a averiguar el nombre y domicilio de quien conducía el vehículo, único infractor de verdad.

Si la presunta infracción de tráfico es notificada de forma fehaciente, hay que fijarse especialmente en la descripción de la falta. Asimismo, hay que fijarse en el pie de la notificación, de tal forma que cualquier resolución administrativa que se comunique a un particular debe llevar en el pie, de forma clara, qué recursos se pueden interponer y en qué plazo.

Igualmente, debemos dejar constancia en lenguaje claro y de forma escueta, de aquellos defectos en la descripción de la sanción o de la notificación en si.

Por otro lado, tanto la sanción económica como el período de retirada del permiso de conducir y perdida de puntos, se graduará atendiendo a la gravedad y trascendencia del hecho, a los antecedentes del infractor y al peligro potencial creado. En atención a estos criterios podemos conseguir que la sanción económica, retirada del permiso de conducir y perdida de puntos sea la menor posible.

Una vez presentadas el pliego de descargo o escrito de alegaciones, si transcurren más de seis meses y treinta días desde la fecha del escrito en el que se notifica la denuncia, no la fecha de notificación, y no sabemos más del asunto, ya podemos olvidarnos del tema. En este plazo deben contarse de fecha a fecha los seis meses y además sumarle 30 días hábiles, es decir, treinta días excluyendo los domingos y festivos (incluidos los de la Comunidad Autónoma que corresponda y las fiestas locales) pero incluyendo los sábados.

Etiquetas:


jueves, 18 de octubre de 2012

Col·laboradors

Tardor

Quan s’escurcen els dies i es refreden les nits, els paisatges van perdent verdor per a pintar-se de grogor, és senyal inequívoca de que s’acosta la tristor hivernal.


Etiquetas:


martes, 16 de octubre de 2012

Diario de a bordo




















      

Otoño, tiempo de levantadores de murallas

Comienza el otoño, la vendimia con la temporada de setas y la de moda. Nos venden que empieza el curso escolar (con menos profesores) y el curso político, con unos profesionales de la política, que reaparecen, al verse sacudidos de los sofocos estivales, por unas convocatorias electorales adelantadas que alguien dice, son impertinentes. En Galicia, País Vasco y Cataluña se preparan para cosechar votos; algunos dicen estar pensando en apilarlos hasta construir una muralla. No faltan aquellos que intentan hacernos creer, que el otoño lo inicia todo desde cero, desde un hipotético reset, cuando ello no es así. No existe tal reinicio, simplemente hacen un intento, con la esperanza de que un falso lapsus, provocado por los sofocantes calores estivales, sirva para borrar parte de un pasado que les delata. Con esta esperanza, algunos personajillos permanecían agazapados, esperando que cayeran los primeros días de otoño para levantar la voz; la mayoría de ellos no tienen nada importante que decir, simplemente escenifican algo tan sencillo como decir: aquí estoy yo.
Rubalcaba se sumó al coro, saliendo en tromba para avisar: “Levantaremos una muralla frente a los recortes. Que pague más quien más gana, quien más tiene y quien más hereda”.
¡Vaya! Esta proclama es como el mundo al revés, porque que sepamos, fue a Zapatero con su gobierno del PSOE, a quien en mayo de 2010, presionaron tanto desde la UE como desde EEUU, para que vista la descomunal deuda pública que tenía el país, se hicieran los primeros recortes. Y si no recuerdo mal, en todos los gobiernos de ZP estuvo Rubalcaba, quien ahora pide “Que pague más quien más gana, quien más tiene y quien más hereda”. Y por qué esto no se hizo cuando él estaba en el gobierno?  Puedo llegar a creer, que alguien en sus circunstancias, debe tener una cara muy endurecida para expresarse en estos términos.
Junto a él ha saltado a los medios un contrincante de su partido; Tomás Gómez, propone que se decida autorizar los recortes a través de referéndum. A mí los referéndums siempre me parecen bien. Lo que ocurre es que primero, Gómez, ex alcalde parlanchín de Parla, nos tendría que explicar porque gastó 84 millones de € en un tranvía que no funciona por falta de presupuesto. No entiendo porque Gómez, tan partidario de los referéndums, no lo hizo cuando decidió instalar el tranvía en Parla?
Ni me gustan los recortes, ni me gustan los políticos de cara endurecida, que simulando el borrado de su pasado incómodo, demuestran lo asumida que tienen su prepotencia, al tomarnos a los ciudadanos de a pie por un tanto desinformados. Ya sé que muy largos no somos; no hay más que ver que elegimos por dos veces como presidente a un inútil llamado Zapatero. Cosa muy distinta, es que algunos de estos personajillos privilegiados muy bien pagados por todos nosotros, nos digan a la cara que nos tienen por unos imbéciles. Por favor, guarden las formas.
Mijail

Etiquetas:


lunes, 15 de octubre de 2012

La Tira
























Un “jo no soc dels vostres”, per justificar una desigualtat

Últimament estan sortint a la premsa cartes de veïns/es de Cappont, que en el fons denoten sentir-se maltractats per l’Ajuntament, criticant el tracte de favor que es dona a una altra entitat que té seu en el Centre Cívic del barri, en detriment dels drets de l’Associació de Veïns.
Pel que sabem, aquesta situació no és gens nova, sinó que fa anys que es ve donant: sembla que hi hagi molt “bona sintonia” entre l’actual alcalde i la presidenta de l’Àrea de la Dona, es clar que aquesta situació es donava també amb l’anterior alcalde, per tant la cosa ve de lluny.

Al passat mes de març va canviar la Junta de l’Associació de Veïns, però tot i seguint amb la tradició del nostre Ajuntament, tot continua igual: l’Ajuntament enfrontat amb l’Associació de Veïns. De fet, tot es pot resumir amb la frase que els va dir a la Junta de la AVV la regidora de Participació, en la reunió que van tenir per intentar resoldre els problemes: “Potser el que passa, és que jo no soc dels vostres”. Una mostra clara de sectarisme, oblidant que quan s’està en un càrrec públic, s’ha de donar a tots el mateix tracte, encara que no siguin dels seus. S’ha d’intentar ser just i que tothom acompleixi la mateixa normativa i no una altra. En poques paraules, ha d’haver un tracte d’igualtat.
Diu que en el decurs de la reunió i quan li cantaven les veritats, la regidora de Participació deia sentir-se “insultada”. A més, una cosa que li van recordar a la regidora, és que ella no paga el sou dels socis/es de l’Associació de Veïns, però ells si paguen el de la regidora.

En tot cas, només donarem una dada significativa: durant vint-i-cinc anys hi ha hagut en l’Associació de Veïns de Cappont, un total de vuit Presidents i tots han acabat enfrontats amb l’Ajuntament. La clau de la situació, pot estar en la clarificadora frase de la regidora de Participació: “Potser el que passa, és que jo no soc dels vostres”. D’igual manera pot ser significatiu, que en vint anys, la presidència de l’Àrea de la Dona no hagi canviat mai.

Una altra cosa a tenir en compte, és que l’Associació de Veïns signa cada any un Conveni “de col·laboració” amb l’Alcalde, on hi surt el reconeixement escrit, de que per l’Ajuntament, “l’AVV serà l’interlocutor vàlid per tractar els assumptes del barri”, però ara i sempre, en comptes de fer-los costat, els discrimina en favor d’una altra entitat i quan no és una, és una altra, potser amb la finalitat de que s’enfrontin entre elles, deu de ser allò del “divideix i venceràs”.
Sense anar més lluny, diuen que al passat dilluns quan l’Associació de Veïns començà un nou curs de cuina va estar boicotejat: es van trobar que tres quarts d’hora abans de l’horari d’acabament assignat, l’ordenança del Centre només feia que entrar a la sala a interrompre l’acte, dient que tenien d’acabar, en clar favoritisme cap l’altra entitat, es a dir, uns tenen d’acabar abans d’hora perquè altres puguin començar a l’hora en punt. Aquí cal afegir, que la regidora de Participació acaba d’assignar, casualment o potser no tant casualment, una sala gran que sempre havia estat “polivalent”, en us exclusiu a l’Àrea de la Dona, la qual podien haver utilitzat en comptes de buscar l’enfrontament veïnal. 

I quina solució hi dona a tot això l’Alcalde de Lleida que sempre parla de cohesió? Doncs no cap. En la practica aquesta es la seva manera d’entendre la cohesió. Com en altres ocasions, no demostra amb els fets, practicar la cohesió que diu, sinó tot al contrari. Ell està en altres assumptes, que no són resoldre els problemes de ciutat, sinó en resoldre els seus problemes polítics personals, però ell és qui cobra per a fer d’Alcalde, i no poc. Però realment és ell, qui fa d’Alcalde, o hi ha algú altre que dirigeix els assumptes i ell només és un manat? Ens temem que lamentablement la realitat sigui aquest últim supòsit.

Mentrestant continuï el favoritisme de la regidora de Participació i l’Alcalde estigui en altres assumptes, el malestar entre els socis/es de l’Associació de Veïns en vers l’Ajuntament de Lleida està assegurat.

Etiquetas:


viernes, 12 de octubre de 2012

El llapis impertinent

La possibilitat de poder fer un referèndum sobre la independència, reobre el debat sobre la llibertat d’expressió















Etiquetas:


jueves, 11 de octubre de 2012

Cartes al Director


Carta oberta al Sr. alcalde de Lleida


Il·lustríssim Senyor,

Sóc una veïna del barri i sòcia de l’Associació de Veïns de Cappont i demano, per favor, que la mencionada entitat pugui disposar d’un espai al Local Social de l’Associació per poder desenvolupar les seves activitats.

M’he vist obligada a adreçar-me a vós a través de  la premsa mitjançant aquesta carta, tot i que el meu plaer hagués estat poder dirigir-me de manera personal. El motiu pel qual us escric és per comunicar-vos que l’AV de Cappont està discriminada respecte a les altres entitats del nostre barri i us he de dir, que a l’actual Junta Directiva hi ha persones de molta vàlua, molt honrades i amb moltes ganes de treballar, sempre i quan els deixen.
Dic si els deixen perquè el  passat dilluns dia 8 d’octubre, l’Associació de Veïns va iniciar el 1er Taller de Cuina i se’ls va atorgar la Sala d’Actes del Local Social per desenvolupar la mencionada activitat, quan al Local Social hi ha una sala polivalent, que no estava ocupada, amb piques i aigua corrent que hauria estat perfecta per fer l’activitat, però està reservada exclusivament per a l’Àrea de la Dona.

Un cop acabada l’elaboració dels plats, els/les asistents/tes els  havíem de degustar, també es va fer un petit refrigeri i, tot i ser dins de l’horari que teníem assignat, es va presentar la presidenta de l’Area de la Dona dient-nos que havíem de marxar ja que aquesta entitat havia de fer una activitat de Country, repeteixo que encara estàvem dins l’horari establert per l’ajuntament. Creieu-me que això que va passar. Per a mi és molt vergonyós, com a veïna i sòcia que sóc de totes les entitats del barri.

El motiu vergonyós a que faig referència, és que la presidenta de l’Àrea de la Dona, és creu que certes persones li han atorgat tot el poder i que és la propietària de tot el Local Social de l’AV de Cappont. Si la mencionada senyora tenia tanta pressa per a fer l’activitat de Country, podria haver-la fet a la sala polivalent que té reservada en exclusiva, recollint les taules i les cadires i posant-les a una vora, o bé el més assenyat hagués estat que cedís la sala polivalent per fer l’activitat de cuina, que era el més lògic, i podia haver disposat de la Sala d’Actes per a la seva activitat, però és veu que vol disposar de tot.

Sr. alcalde us demano que m’expliqueu, perquè l’Associació de Veïns no té les mateixes prerrogatives que disfruten altres entitats de barri com són el Col·lectiu Cultural, la Casa d’Andalusia de Lleida, la Llar de Jubilats  de Sta. Cecília que ocupen locals socials al nostre barri, que paguem entre tots, sense tenir-los que compartir amb ningú.

Aprofito per dir que a  les persones que vam assistir al taller ens van agradar molt els plats que van confeccionar ja que per a nosaltres els plats eren nous. Felicito a la professora i a l’organització.

Rebeu una cordial salutació

Ramona, Veïna de Cappont

 ----------------------------------------------------------------
Nota de la Redacció: Les Cartes al Director aniran degudament identificades i no podran contenir insults, ni ser ofensives, en tot cas, no seran la nostra opinió sinó la del signant. En cap cas es mantindrà correspondència amb els autors. Les Cartes al Director es poden enviar a la nostra adreça: ilergeta386@gmail.com

Etiquetas:


miércoles, 10 de octubre de 2012

Col·laboradors


Proyectos de rodaje


Hace tiempo que vienen diciendo que el cine español esta en las últimas, no lo sé, pero me acaban de llegar unos proyectos cinematográficos que bien tratados podrían dar mucho de sí, para divertimento del personal, que buena falta le hace.
A ver si Santiago Segura asume el reto y se pone manos a la obra; estos temas tratados y dirigidos por él, seguramente serían divertidísimos.


Etiquetas:


martes, 9 de octubre de 2012

Cartes al Director


Menys paraules i més fets

El dia 26/03/2012 es va constituir la nova Junta de l’AVV de Cappont, un grup de 14 persones amb molta il·lusió començaven una nova etapa. Durant tot aquest temps de manera altruista hem treballat pel barri, amb bona voluntat, ens estimen el nostre barri aquell que a molts ens ha vist néixer i ja forma part de la nostra vida.

Amb tota aquesta il·lusió dipositada comencem a treballar dur per tal de poder oferir a tots els nostres veïns diferents activitats de tot tipus i per a totes les edats, perquè tothom del barri hi pugui participar i ningú es senti exclòs, per fomentar la convivència i fer caliu a un dels millors barris de Lleida, ja ens perdonareu però ens estimen el barri i volem que ell creixi amb nosaltres.

Desprès d’haver programat les diferents activitats per aquest curs i estar acceptades pel nostre Ajuntament, el qual en un principi no ens comunica cap impediment per poder realitzar-les, a una setmana de començar les diferents activitats programades, la nostra il·lusió i projecte ha sofert  un ensurt, no podem disposar de la sala polivalent per fer les activitats, nosaltres que som gent pacífica i conciliadora acceptem canviar els dies i horaris de les activitats, doncs amb la modificació no coincidim dos associacions del barri fent una activitat, tornem a respirar tranquils!
Problema solucionat i ha tirar endavant, això era el que nosaltres ens pensàvem, quan rebem la noticia que és impossible realitzar-la en la Sala Polivalent que demanàvem, que està en aquestes hores i dia lliure, eh? Que esta passant ens preguntem? I amb caràcter conciliador demanen parlar amb la nostra regidora de barri. Ens rep el dilluns 2 d’octubre i per sorpresa i indignació de tots nosaltres, ens diu que la Sala Polivalent està adjudicada amb exclusivitat a una altra entitat del barri... Què? Al mateix temps ens parla de retallades i que s’haurà de compartir espais i en canvi nosaltres, no podem utilitzar un espai que no està ocupat? Que ens està dient, que potser no som tots iguals? Privilegis, potser? Ens parla de compartir, però nosaltres no podem? Ens proposa que podem fer el taller de cuina a la biblioteca, si, si, heu llegit bé, a la biblioteca. Es quedem glaçats. No ens podem creure el que ens està dient, com pot dir que hem de cuinar entre llibres? Un respecte senyora regidora i menys privilegis, que igual els que fan ús de la Sala Polivalent, com els veïns que participem en els nostres tallers tenen el mateix dret, o no és veritat que tots paguem els nostres impostos?

Desprès de més d’una hora de reunió i sense cap solució, ni voluntat de solucionar el problema de l’espai, quant aquest repetim existeix, prefereixen tenir una sala tancada que no deixar que la utilitzin els veïns del barri, és clar, alguns, perquè d’altres en poden fer ús en règim d’exclusivitat!!!!!

Amb aquest escrit volem que els veïns del nostre barri sàpiguen de la forma en la que treballa el nostre Ajuntament, aquell que ens ven,, que hem de col·laborar entre tots, per fer créixer el barri, l’hem de fer participatiu, obert, col·laborar entre les diferents Associacions, i al mateix moment ens exclou i ens limita l’espai segons a qui. Per tot això les nostres activitats tindran que començar més tard i algunes potser no es podran realitzar, perquè el taller de cuina, senyora regidora, no el farem a la biblioteca, quan hi ha una Sala lliure i amb piques d’aigua corrent i lloc per dipositar els estris de cuina. Però nosaltres seguirem treballant per tots i cadascú dels nostres veïns i esperem que vostè reflexioni.

Gràcies per totes aquestes paraules buides de contingut i cap fet!

Junta Associació de Veïns de Cappont













--------------------------------------------------
Nota de la Redacció: Les Cartes al Director aniran degudament identificades i no podran contenir insults, ni ser ofensives, en tot cas, no seran la nostra opinió sinó la del signant. En cap cas es mantindrà correspondència amb els autors. Les Cartes al Director es poden enviar a la nostra adreça: ilergeta386@gmail.com

Etiquetas:


lunes, 8 de octubre de 2012

La Tira


Dret a decidir
  
Mentre l’Ajuntament de Lleida, queda com l’única capital catalana que ha votat per majoria, a favor del “dret a decidir”, Ernest Maragall va decidir donar la nota. Si es cert el que ens van explicar al seu dia, l’Ernest ha estat sempre el poder, dintre la cúpula del PSC, fins i tot es deia, que quan el seu germà Pasqual, era alcalde de Barcelona, ell era qui portava el timó de la política a l’Ajuntament de Barcelona. Un timó que no va deixar anar fins no fa massa temps. Es deia també, que l’Ernest va estar qui va proposar ser alcalde de Lleida, a l’Àngel Ros per canviar a Siurana. La família Maragall a tingut en les seves mans, el poder dintre l’apèndix del PSOE que en diem PSC.

Hi ha militants que asseguren que Maragall fa mesos que volta per Catalunya visitant les agrupacions del partit, on organitza reunions amb militants per tal de atraure’ls cap les seves tesis. Alguns d’aquests veuen a l’Ernest plantejant postures molt properes a CiU i que fins i tot, sembla predicar la “sociovergència”, es a dir, el pacte de govern entre PSC i CiU. D’altres militants contactats per l’Ernest, diuen haver-lo esbroncat, tot i fent-li el retret de que les essències socialistes són la justícia i la igualtat socials, mentre que la postura de CiU no passa per aquest camí i per tant ve a ser dretana, ja que només l’interessen els temes identitaris.  Els detractors de l’Ernest, li retreuen que ell només està per abraçar les tesis de CiU.

Amb tot, els que pensen com Maragall i que van estar substituïts de la executiva del partit per Navarro, ens tindrien d’explicar amb una concreció que poguéssim entendre tots, que és el que “hem de decidir”, perquè podria ser, que molts ciutadans desesperats pels problemes, estiguem molt capficats en decidir, si, però en decidir quan i com solucionem els problemes que ara tenim.

Maragall, en comptes de muntar reunions de militants a Barcelona, anat ell mateix a comprar el sopar a una casa de menjars preparats de la Via Augusta, podria fer una crida a tots els militants del partit, explicant amb claredat, quina és la seva manera de solucionar els problemes dels catalans, tant li fa si hem de ser independents o no, el que més ens importa en aquests moments durs, és com solucionar amb garanties suficients els problemes de la gent, tot el demés son contes de la vora del foc.

Tant Ros com Maragall, polítics professionals, tenen ara una ocasió d’or per a explicar-nos quina és la seva sortida amb garanties, per tal de poder pagar els impressionants deutes públics que tenen les nostres institucions, per reduir a la meitat la taxa d’atur i per eliminar les nombroses retallades. I no sembla que els clams sobiranistes per si mateixos, siguin capaços d’aconseguir aquestes fites.

Potser si, que tots estem interessats en el “dret a decidir”, però en poder decidir si volem polítics que ens donin solucions als nostres problemes ciutadans, o si el que volem són polítics problemàtics.

Etiquetas:


jueves, 4 de octubre de 2012

El llapis impertinent

Continua l’enrenou en el PSC, entre militants que es diuen catalanistes i altres...

Etiquetas:


Des de la meva finestra


El somaten denota el campi qui pugui

Pagesos del pobles de la província, en vista dels molts robatoris soferts en les seves pertinences, van decidir muntar unes patrulles ciutadanes de vigilància. Ara els en diuen somatens, ja que aquest era el nom que antigament rebien unes patrulles ciutadanes assimilades a cos policial.

No em puc creure, que els pagesos s’organitzen en patrulles ciutadanes, només per “molestar al poder”  com algú va insinuar, doncs des de fa uns anys, és de domini públic que molts pagesos de les nostres contrades, estan sofrint regularment robatoris en les seves instal·lacions agràries, fins al punt, que han estat obligats a marcar la seva maquinaria agrícola amb una numeració invisible a simple vista perquè esta recoberta per una pintura especial.  Maquinaria, tubs de coure, ferro, aspersors, bestiar, fruita, gas-oil pels tractors, fins i tot, tota la collita de pebrots que hi havia en una finca. Tot sembla ser objecte de cobdícia.  El problema està en que les víctimes dels robatoris denuncien els fets a la policia,  però a pesar dels temps transcorregut, no veuen cap solució.

Reunits els pagesos, van decidir demanar més vigilància, com que això se’ls hi nega i com ultima instància, van començar a formar patrulles ciutadanes per tal de vigilar per les nits el seu territori. Com si no tinguéssim policia. 

Mentre el Govern de la Generalitat, al·legava  que no podia posar una patrulla de Mossos en cada finca, alguns dels reunits es sentien molestats i feien comentaris, tot i preguntant-se sobre si amb la Guardia Civil passaria el mateix, d’altres demanaven més duresa amb els lladres, etc.

Desprès de funcionar sense problemes les patrulles ciutadanes nocturnes durant mesos, els pagesos van sol·licitar al Conseller d’Agricultura, que tota agressió que els somatens puguin sofrir per part dels lladres, sigui penalitzada com un atemptat a l’autoritat. Petició a la que va respondre el delegat del Govern a Lleida, dient que “Només els policies tenen autoritat policial”. Tampoc va acceptar donar dades de possibles lladres als somatens, fiant la solució del problema a una “futura” Llei de policia que haurà d’aprovar un nou Govern. En qualsevol cas, aquí hi veig una cosa, les lleis no solen solucionar problemes de vigilància policial.

Reunit amb els Alcaldes del Segrià, el delegat del Govern, va reconèixer que des de que hi ha somatens a Alcarràs, els robatoris a la zona han baixat un 30%. ¡Aleshores han funcionat!
Els pagesos, que sempre han dit que ells també paguen impostos per tal de que la policia defensi les seves propietats i en canvi no es senten defensats, afegeixen ara, que les dades reconegudes pel delegat del Govern, justifiquen plenament les seves actuacions i denuncies, però a més, són un reconeixement clamorós del fracàs policial, en l’àmbit rural de les terres de Lleida. I no obliden, que la responsabilitat del cos policial és sempre del Govern de la Generalitat. Oi que si, President Mas?

Etiquetas:


miércoles, 3 de octubre de 2012

El Confidente



















Un buen ejemplo a seguir

Con la caída del telón de acero en 1989, una de las repúblicas soviéticas, Checoslovaquia, quedó dividida en dos; una de ellas Eslovaquia, con poco más de cinco millones de habitantes, acaba de dar al resto de socios de la Unión Europea, un ejemplo que la prensa en general ha comentado muy poco; la mayoría ni siquiera lo ha mencionado.

La Constitución eslovaca aprobada en 1992, establece, seguramente al igual que todas las demás del arco europeo, que un parlamentario no puede ser demandado en juicio, ni encarcelado, sin previa autorización del Parlamento. Es lo que se conoce como inmunidad parlamentaria.

Sin embargo en el mes de julio, el Parlamento eslovaco aprobó una resolución según la cual, queda abolida esta inmunidad; es lo que han venido a denominar “inmunidad punible”, para ello la práctica unanimidad del Parlamento, votó a favor del cambio en este sentido, tanto en la Constitución como del Código Penal.
En el pasado mes de septiembre entró en vigor el nuevo cambio. Ahora cualquier diputado del Parlamento, puede ser demandado o encarcelado, si comete algún delito; sólo gozarán de inmunidad, las opiniones y votaciones manifestadas en sede parlamentaria, sólo para este caso, se sigue requiriendo la autorización del Parlamento.

En febrero de este mismo año, el Parlamento ya abolió lo que ellos llaman “inmunidad infractiva”, entendiendo por ello, faltas simples como puede ser conducir con exceso de velocidad, con cierto grado de alcoholemia o simplemente, aparcar en zonas prohibidas. En ambas ocasiones, voto a favor de tales reformas hasta el propio Presidente, Iván Gasparovich. 

El partido mayoritario de izquierdas en el Parlamento, SMER, ya ha anticipado también que está estudiando hacer extensiva la abolición de la inmunidad punible incluso a los jueces. 

En todo caso, no estaría de más, que la Unión Europea, tan preocupada por el tema de las deudas y los déficits, tomara la misma iniciativa que el Parlamento eslovaco, más que nada, para que los parlamentarios, puedan predicar la igualdad desde la igualdad, y con objeto de dejar de ser vistos por los ciudadanos como unos privilegiados, toda vez que se disuadiría a algunos, que amparados detrás del escudo de la inmunidad parlamentaria, sienten tentaciones para ejercer a modo de piratas con patente de corso.

Etiquetas:


martes, 2 de octubre de 2012

Col·laboradors


Vuelo sobre Estados Unidos  

Un vuelo virtual sobre algunos lugares emblemáticos de Estados Unidos. Muy conseguido, pues en algunos momentos parece una filmación real.

Más información »

Etiquetas:


lunes, 1 de octubre de 2012

La Tira


Privatitza que fa fort

Va començar molt aviat, de seguida que va ser Alcalde, l’Àngel Ros, va començar amb afany la seva labor privatitzadora.  Primer va ser privatitzada la zona de la Ciutat Esportiva de Balafia, uns terrenys expropiats per equipaments públics, que ara han passat a mans privades.

Desprès va privatitzar el Camp d’Esports. Altre cop, un espai públic de tota la vida (recordeu la piscina del Camp d’Esports), va passar a ser un espai privatiu d’una empresa de gimnasos. I estan contentissims, es clar que poden estar-hi, amb uns regals com aquests, qualsevol hi estaria...i agraïts. Però sembla que hi ha lleidatans que no estan gens d’agraïts a l’Alcalde per la seva labor privatitzadora.  

Ros va retallar també els Camps Elisis en una tercera part. Era una zona verda, un espai públic i ara la zona retallada, és de la Fira de Lleida. Ja ho va dir l’Alcalde: “Aquesta zona és per la Fira”.  Si, però ell és el President del Patronat de la Fundació La Fira de Lleida i sembla que una cosa com aquesta no queda massa bé, oi que no?


Desprès va privatitzar la plaça Blas Infante (Blai Infant, que diuen alguns integristes), on l’Ajuntament amb Siurana com Alcalde, va cedir el subsòl per construir un pàrquing i en canvi, es va fer a sobre de terra. Diu que enfonsar una planta més cap baix, els hi hagués costat més calerons.

El nostre Alcalde també va contribuir en gran manera a privatitzar el pàrquing de l’Arnau de Vilanova. Una altra empresa concessionària del pàrquing que com tots aquests afavorits estan molt contens.


Ara porta al cap, privatitzar Les Basses d’Alpicat, un parc molt estimat pels lleidatans d’una certa edat, que es va deixar morir, possiblement, amb tota la intenció, fent piscines pels barris que no es poden ni comparar amb el que eren les Basses. Des de fa temps, volen cedir espais de Les Basses a empreses. Fora una altra privatització.

En qualsevol cas, tots aquests projectes i molts altres que s’han fet últimament a la ciutat, van estar dissenyats i iniciats ja per l’Alcalde Siurana, Ros només ha estat per finalitzar la tasca començada. 

Serà una casualitat, que tot això succeeix havent la mateixa Regidora d’Urbanisme amb els dos Alcaldes, o és que estem veient un miratge? Serà que aquesta Regidora és el nexe d’unió entre els dos Alcaldes, o és que anem errats?

Etiquetas:


This page is powered by Blogger. Isn't yours?

Suscribirse a Entradas [Atom]