lunes, 29 de febrero de 2016
La Bona Cuina
La Bona Cuina
La Bona Cuina, es un
espai de receptes gastronòmiques, que amablement ens cedeix l’Associació de
Veïns de la Bordeta.
Es tracta de receptes de cuina que han estat
experimentades en un Curs de Cuina, que ve organitzant des de fa quinze anys
l’AVV Bordeta i que imparteix sense afany de lucre, la Presidenta de l’entitat,
Mª Carmen Guerrero.
Conejo con caracoles del Molí
Ingredientes:
1 Conejo
300 Grs. de
caracoles
1 Cebolla
3 Tomates pelados naturales
50 Grs. de avellanas tostadas
4 Dientes de ajo
Harina, pimienta negra y sal
Romero, orégano y tomillo
1 Copa de coñac
El caldo de hervir los caracoles
1 Vaso de vino blanco
Preparación:
Marinar el
día antes el conejo troceado con las hierbas picadas.
Una vez bien
lavados los caracoles. Se ponen a hervir en agua fría a fuego mínimo, para que
salgan del caparazón. Para que no se salgan de la cazuela, se puede poner sal
humedecida en el borde la misma.
Darles un
hervor. Seguidamente cambiarles el agua, por limpia. Los coceremos junto a una
rama de tomillo, sal y un vaso de vino blanco, durante un cuarto de hora, luego
reservaremos todo, caracoles y caldo.
En una
cazuela pondremos el aceite, enharinamos el conejo y lo doramos. Apartaremos el
conejo.
En el mismo
aceite doramos la cebolla y añadimos el tomate. Cuando esté hecho añadimos el
conejo y la copa de coñac.
Dejaremos
reducir y añadiremos los caracoles junto con el agua de su cocción.
Haremos la
picada con los ajos el perejil y las avellanas y lo añadiremos a la cazuela,
salpimentándolo y dejaremos hacer al fuego lento hasta que el conejo este
tierno.
Etiquetas: boncuin 13
# entrada de Redaccio : 1:28
sábado, 27 de febrero de 2016
El llapis impertinent
Marta Camps porta les seves denuncies contra Ros a
l’Audiència Nacional
Etiquetas: llap 0267
# entrada de Redaccio : 11:11
viernes, 26 de febrero de 2016
Col•laboradors
jueves, 25 de febrero de 2016
Diario de a bordo
“Habrá pacto”
PSOE y C’s llevaban dos días
enzarzados para llegar a un pacto de legislatura o de investidura –yo, es que
ya me pierdo con tanto vaivén-. Dicen que han llegado a varios acuerdos:
suprimir las Diputaciones, suprimir los aforamientos, contener el déficit,
unificar en tres los tipos de contrato laboral, subir el impuesto de
sociedades, un nuevo Estatuto de los trabajadores. Bueno, hasta aquí se podría
asumir. Lo que me parece más dudoso, es que propongan una renta garantizada, cuando
no dicen de donde saldrá el dinero para pagarla –que es lo principal-, o un
Estado Federal, que podría ser interesante si se igualaran las competencias para
todas la CCAA. Lo que ocurre es que cualquier reforma constitucional, requiere
un número mínimo de votos en la Cámara, una cantidad que no tienen ni por
asomo. Además, la mayoría del PP en el Senado, les impediría cualquiera de
estas reformas.
Mirando la posible utilidad
al país – que es lo único que debería contar-, parece que lo más acertado
sería, leer objetivamente los resultados electorales y adecuarse a ellos: el
recuento electoral del 20D dice fragmentación, por tanto deberían ponerse de
acuerdo para gobernar, entre tantos grupos como sea posible.
A mi parecer, los votantes
han decidido –cada cual por su cuenta y hartos de estar hartos- castigar a los
partidos políticos dejándolos a todos en minoría, luego el trasfondo electoral debe
ser, la consecución de un acuerdo de gobierno lo más amplio posible. Añado que,
ahorrándonos los 160 millones que nos pueden costar otras elecciones, que no son
moco de pavo.
A los firmantes del acuerdo,
les haría falta ampliar el pacto al PP para tener mayoría parlamentaria; lo que
ocurre es que a nivel personal, Rajoy y Sánchez no se tragan. En todo caso, un
acuerdo entre Ciudadanos y PSOE sólo suma 130 escaños, una cifra exigua que no
sirve ni para echar a andar la investidura. A pesar de todo, Pedro Sánchez
salió muy ufano a decirnos “Habrá pacto”,
y yo me pregunto, para qué?
¿Cuál será la utilidad del
pacto para los españoles? ¿No será, que toda esta escenificación pactista, de
la que ya estamos poco menos que empachados, tiene únicamente una mera utilidad
partidista? Es decir, me pregunto si todo este sarao pactista, no formará parte
de una campaña electoral, que se divisa en un horizonte no muy lejano?
Quizás haya pensado Pedro
Sánchez, que con esta campaña electoral, conseguirá mejores resultados en unos
próximos comicios, pues me temo que de no ser así, le van a echar con cajas
destempladas de la Secretaria General del partido y es que a algunos, ganas no
les faltan.
Veremos qué ocurre si se
convocan nuevas elecciones para junio. Veremos si esa convocatoria se cobra
alguna víctima más, léase, como Duran Lleida, que ahora va diciendo que ya estaba
cansado de la política. De eso nada; llevaba toda su vida viviendo del sueldo
político –y otros muchos cargos- lo que ocurre es que los resultados
electorales le han echado y punto.
Porque ¿alguien se ha parado
a pensar, que puede ocurrir si los resultados de unas nuevas elecciones son
similares a los actuales y forzosamente se tiene que formar un Gobierno de
PP-PSOE-C’S? ¿Cómo harán para aceptarse Rajoy
y Sánchez? Uno de los dos tendría que
abandonar su cargo, no? ¿Quién será?
Mijail
Etiquetas: habrpacto
# entrada de Redaccio : 8:01
miércoles, 24 de febrero de 2016
Des de la meva finestra
Puigdemont al país de les quimeres
En els últims anys hem tingut de suportar les balandronades d’un Artur Mas,
creient-se un reiet en recerca de tron, soltant tantes fanfarroneries com li ha
semblat. A la fi, desprès d’uns resultats electorals cada cop més adversos i l’empenta
que li van donar des de la CUP, va tenir de tocar el dos.
El seu successor, Carles Puigdemont, de qui van dir en un primer moment,
era persona sensata, ens està resultant tant busca raons com en Mas. Es veu que
quan els hi donen el nomenament de president sobiranista, automàticament,
queden abduïts pel teòric país de les quimeres i es converteixen en cercadors
de tro.
Tot i sense oblidar, que el President de la Generalitat, és el representant
del Govern a Catalunya i té la obligació de fer complir la llei, no de
saltar-se-la.
Avui Puigdemont, acaba de adreçar-se a la “Comissió Jurídica Assessora”,
per demanar-los que “Siguin fidels al
poble de Catalunya”. Es a dir, els hi demana als juristes, que siguin
fidels a una ambigüitat quimèrica, en comptes de que siguin fidels a la llei o fidels
en fer complir la llei. Aquesta barbaritat no és més que una continuació de les
de en Mas.
No tinc cap dubte, de que els assessors que tenen per a pensar, a veure
quina de nova la poden muntar, poden estar molt ben pagats, però deuen estar
molt estressats amb tant de esprémer la imaginació.
Pel que sabem, Puigdemont i els seus consellers, admeten entre ells, que la
independència no és possible, que és “una
quimera” i per alguns motius:
Perquè el Govern en funcions de Rajoy no té marge pel compromís. Perquè son
conscients, de que la Unió Europea no permetrà mai, el precedent de la
destrucció d’un dels seus estats membres, i la seguretat de que la creació d’un
nou Estat europeu, amb la no acceptació per part del entorn internacional i
fora de l’euro, seria ben aviat un Estat que faria fallida.
Però Puigdemont al igual que feia Mas, de portes enfora reparteixen tota
classe de baladronades i amenaces de franc a la llei i al Govern de Madrid.
Continuem doncs, com quan hi havia com a President en Mas, es a dir, l’atur
molt elevat, les vergonyoses llistes d’espera sanitàries són igual de llargues,
l’educació està igual de malament, les empreses continuen marxant cap altres
indrets fora del principat, el deute és el més elevat de la historia.
I el més greu de tot, no s’espera de moment que vingui algú per tal de
solucionar tots aquests greus problemes reals, no els imaginaris d’un país de
quimera.
Resumint, continuem igual de malament que els últims anys i de moment, no
té cap pinta de millorar.
Etiquetas: ppuigdelpsdequimer
# entrada de Redaccio : 8:02
martes, 23 de febrero de 2016
Diario de a bordo
“Huelga, sí. Desproporcionada, no”
Esta es la frase
que resume el pensamiento de la alcaldesa lideresa; Ada Colau, que sigue con
sus colauadas, erre que erre.
Cuando Colau era
una activista callejera de la Plataforma Antidesahucios (PAH), simplemente veía
las cosas de otra manera. Entonces veía bien defender a los trabajadores y con
más ahínco si cabe, a los que hacían huelga. Decía ella, “son de los nuestros”.
Pero, qué ha
cambiado? Pues que ahora ella es alcaldesa de Barcelona y desde allí, sentada
en el sillón de la Alcaldía, bien parece que desde ése asiento, se ven las
cosas de otra manera, o por lo menos se le da un enfoque totalmente distinto.
Resulta que la
plantilla del Metro anda enfrascada en la negociación de un nuevo Convenio
Colectivo y el Comité de empresa exige un aumento salarial y una conversión de
trabajo temporal en fijo para 600 trabajadores. Como es habitual, la empresa se
niega de momento a aceptar estas reivindicaciones, alegando que ello “comprometería económicamente a la empresa”.
Pero esta negociación laboral ha llegado con el Mobile World Congress y el
Comité de empresa ha convocado huelga para este lunes y el miércoles, lo cual
supone hacerle un feo a la acción de gobierno de la alcaldesa.
Colau que es muy
lanzada –no en vano frenaba los lanzamientos de desahuciados-, decidió implicarse el viernes en la
negociación del Convenio. Total, un fracaso como alcaldesa, puesto que en la
madrugada del domingo, el Comité de empresa se levanto de la mesa y sentenció
la huelga. Ante esto, la alcaldesa pasó directamente a criticar a los
trabajadores del Metro –es decir a los
suyos-, alegando “la desproporción de
los paros”; dos días de huelga le parecen a Colau desproporcionados.
Me pregunto qué
podrían decir sobre la proporcionalidad de sus actuaciones, los propietarios de
viviendas que por impago, tenían sentencia de desahucio y ella lo impidió?
Lo que ocurre es
que desde la calle, ella tenía una visión de las cosas y ahora, desde su
responsabilidad de alcaldesa, la visión es distinta, ya que esta huelga pone de
relieve su fracaso como alcaldesa, a lo cual hay que sumar sus ya famosas
colauadas.
Ante su fracaso probado para solucionar los problemas de
movilidad en la ciudad, Colau ha procedido a publicar los suelos de los
trabajadores del Metro; dice que tienen salarios mínimos de 29.000 € y salarios
medios de 33.000 €. Pero Colau ha omitido publicar acto seguido su propio sueldo,
100.000 €. Luego no parece que esté en condiciones de criticar el salario de
los trabajadores del Metro. Y menos puede hablar de ética, quien como la
alcaldesa ha enchufado a su marido desde su cargo.
Pero vayamos un
momento a la hemeroteca: el 12 de diciembre, la ya alcaldesa, repetía por
segunda vez en el transcurso de un mitin podemita, que PP y PSOE son unos “criminales”, a lo que añadió:
"El 20 de diciembre, (Podemos)
pacíficamente y con una enorme sonrisa, les vamos a desahuciar del Congreso”.
Yo le diría a la Sra. Colau, que de momento Podemos no ha desahuciado al
PP y PSOE del Congreso, aunque este parece ser el único punto cierto de su
programa político: apartar a PP y PSOE del gobierno. Aunque ahora da toda la
impresión de que Podemos esté suplicando al PSOE un pacto de legislatura.
Lo cierto y verdad, es que Podemos irrumpió en la escena política con la
bandera de Ética Pura, pero sus hechos demuestran que siguen con la picaresca
de la política de siempre.
Veremos, si Podemos finalmente acaba triunfando o fracasando. Veremos.
De momento le guste o no a Colau, está fracasando como alcaldesa.
Pero vamos a ver señora alcaldesa, ¿Qué es esto de que no se puede firmar
el Convenio con los trabajadores del Metro? ¡No nos decepcione Ud.! Vamos,
vamos… repita y grite conmigo, el Convenio Colectivo que plantean los
trabajadores del Metro “SÍ SE PUEDE, SÍ
SE PUEDE, SÍ SE PUEDE…”
Mijail
Etiquetas: huelgsdespron
# entrada de Redaccio : 9:13
lunes, 22 de febrero de 2016
La Bona Cuina
La Bona Cuina
La Bona Cuina, es un
espai de receptes gastronòmiques, que amablement ens cedeix l’Associació de
Veïns de la Bordeta.
Es tracta de receptes de cuina que han estat
experimentades en un Curs de Cuina, que ve organitzant des de fa quinze anys
l’AVV Bordeta i que imparteix sense afany de lucre, la Presidenta de l’entitat,
Mª Carmen Guerrero.
Ingredientes:
200 grs. de
arroz
1 vaso de salsa de tomate
200 grs. de
mejillones
200 grs. de
almejas o chirlas
2 ajos
1 vasito de vino blanco
2 cucharadas de aceite
1 ramita de perejil picado
12 hebras de azafrán (o 1 cucharadita de
colorante alimentario)
1 cucharadita de pimentón
Sal
Preparación:
Pon el aceite
en un recipiente, fríe los ajos y añade la salsa de tomate.
Agrega el
vino blanco y deja cocer a fuego lento hasta que el líquido se reduzca a la
mitad.
Echa el
pimentón, remueve unos segundos y vierte 2 vasos de agua (el doble en volumen
que de arroz).
Añade el
azafrán o colorante, lleva a ebullición, y sala al gusto.
Incorpora los
mejillones y las chirlas. Acto seguido echa
el arroz en forma de lluvia.
Deja cocer 15
minutos, retira del fuego y deja reposar 5 minutos.
Al servir,
espolvorea con perejil. Etiquetas: boncuin 12
# entrada de Redaccio : 0:34
sábado, 20 de febrero de 2016
El llapis impertinent
La CUP no vol recolzar uns pressupostos de la Generalitat
i per tant no es sap quina deu de ser la feina del conseller d’Economía, Oriol
Junqueras
Etiquetas: llap 0266
# entrada de Redaccio : 10:43
viernes, 19 de febrero de 2016
Des de la meva finestra
Coalicions fracassades
Ja vam publicar
fa uns dies, sobre el desencontre que hi ha entre el Govern de la Generalitat i
els grups que li fan costat. Aquí hi ha de tot menys sintonia.
I ara ja no és,
que l’equip de Govern vegi allò que tant van dir, de que s’havia de buscar un
encaix de Catalunya dintre España, ara el que ja passa, és que els grups de les
dues coalicions que recolzen al Govern, no encaixen entre ells mateixos.
Tot va començar
amb les negociacions per investir un president de la Generalitat de Junts Pel Sí. Allí es va posar ja en
evidencia la tremenda fragmentació de la CUP
com a soci de Govern. Mentre Mas va ser el candidat, van mostrar rotundament la
seva negativa: Corrent Roig, En Lluita,
Arran, Lluita Internacionalista, Endavant-OSAN, Sindicat d’Estudiants dels
Països Catalans, Coordinadora Obrera Sindical y Estau-Estado Aragonés. En
aquest moment, eren més favorables a l’acord amb Junts Pel Sí: Poble Lliure,
Constituens per la Ruptura, Capgirem Vic, Col·lectiu Drassanes.
Tant era així,
que el 3 de gener hi ha una reunió del Consell Polític de la CUP: van haver 36 vots en contra d’investir
a Mas, 30 a favor y una abstenció.
Al 9 de gener i
prop de finalitzar el termini, va haver un acord casi d’emergència per a
investir a Carles Puigdemont. Al dia següent va haver una altra reunió del
Consell Polític per ratificar l’acord, on Corrent
Roig i En Lluita van expressar el
seu desacord, mentre Endavant es va
abstenir.
A dia d’avui, Corrent Roig ha abandonat la coalició, al considerar que s’ha recolzat a un Govern que
serà “una trava en el camí de la ruptura”.
Mentre Endavant, considerada com la
facció més radical de la coalició, amenaça al Govern amb deixar-lo caure.
Mentrestant la desconnexió no arranca i la CUP
diu, no sentir-se obligada a recolzar l’aprovació d’uns pressupostos. Endavant no està conforme amb les
negociacions i els efectes de l’acord d’investidura, perquè pensen que la CUP ha rebaixat les seves exigències,
com a conseqüència creuen, s’ha afavorit el “domini
que la dreta catalana continua mantenint sobre bona part de la anomenada
societat civil catalana”.
Tot plegat s’escenifica un profund desacord
entre les faccions que composen la CUP,
que demostra com estaven units des de la diferencia i no pas des del acord. Per
cert, el mateix desacord que hi ha entre CDC
i ERC al unir-se per formar Junts Pel Sí, en les següents eleccions
generals ja no van repetir coalició.
Si part de la CUP decideix finalment rebentar l’acord d’investidura (que ho poden
fer) estarem un altre cop com estaven al dia 3 de gener, estarem en definitiva,
davant una altra situació institucional de inestabilitat i qui sap sinó abocats
a unes noves eleccions, en les que partirem i que quedi ben clar, de que el triomfalisme
exhibit per Junts Pel Sí quan van
aconseguir investir president a Puigdemont, era tot una enganyifa i la coalició
Junts Pel Sí, un fracàs.
Etiquetas: coalicionfracassad
# entrada de Redaccio : 9:57
jueves, 18 de febrero de 2016
Col•laboradors
És important per la nostra salut, tenir un cos alcalí
Segons ens diuen
alguns metges, és molt important per mantenir una bona salut, que tinguem un
cos “alcalí”.
Què significa
alcalí? Un dels paràmetres que tenen totes les substancies orgàniques, és que
poden ser àcides, neutres o alcalines. La acidesa o alcalinitat es mesura per
la quantitat de ions d’Hidrogen (H) que hi ha en una substancia. Quan la
quantitat de ions de H és petita, químicament parlant, es considera que és
alcalina, en canvi quan la quantitat de ions de H es alta, la condició de la
substancia es àcida.
Aquesta qualitat
es coneix per pH, o potencial de Hidrogen ions. Es mesura en 14 graus, de 0,0
fins a 7,0 el pH és àcid. Quan és 7,0 el
pH és neutre. Des de 7,0 fins a 14,0 el pH és alcalí.
En aquest
context, una substancia àcida es neutralitza amb una altra alcalina. Si
barregem per exemple, 1 litre de líquid amb un pH de 0,0, amb 1 litre de un
altre líquid de pH 14,0, obtindrem 2 litres de líquid amb pH 7,0. El pH de
l’aigua pura és 7,0, és per tant, un pH neutre.
En el nostre cos,
com en totes les substancies de la natura, hi ha un balanç àcid-alcalí que es
considerat com que té molta incidència en la bona salut de la persona.
La explicació que
es dona, és que el nostre cos, està constantment generant deixalles àcides
fruit del metabolisme, que han de ser excretats o metabolitzats d’alguna
manera, per a que la vida sigui possible. Per tant els humans necessitem un
constant consum de aliments alcalins, o que generen alcalinitat, per tal de
neutralitzar la acidesa.
El pH normal de
tots el teixits i fluïts del nostre cos és alcalí, excepte el de l’estómac que
és àcid.
Les secrecions
digestives del fetge estan entre 7,1 i 8,5 de pH. La vesícula genera unes
secrecions que estan entre un pH de 5,0
i 7,0.
La sang però, ha
de mantenir el seu pH entre 7,35 i 7,45 de pH. I tots els teixits, òrgans i
fluïts del cos, fan tots els possibles per a mantenir el pH previst de la sang.
Si la sang requereix molta ajuda per alcalinitzar-se degudament, els teixits i
fluïts es van acidificant, la qual cosa comporta molts problemes de salut.
Per ajudar a
escollir quins aliments hauríem de consumir ens deixen un petit llistat dels
més corrents:
Aliments àcids
Café, alcohol,
begudes gasificades, fregits, sucre refinat, farina blanca, suc de fruites
envasat, xocolata, mermelada, llet, arròs, carn vermella.
Aliments alcalins
Patata, enciam, verdures,
cogombre, cols, espinacs, llimona, algues, baies de Goji, te verd, ametlles
crues.
Ens diuen
que tenir un cos alcalí, és sinònim de tenir un cos sa. La clau està en
consumir aliments alcalinizants i no abusar mai dels que acidifiquen
l’organisme.
Etiquetas: eimporcosalcali
# entrada de Redaccio : 8:54
martes, 16 de febrero de 2016
Diario de a bordo
Los viajes de sus “Señorías”
Son demasiados los miembros del Congreso de Diputados, a los
que se les llena la boca hablando de transparencia, cuando en el mismo Congreso
no se la ve demasiado. ¿No lo creen así, sus Señorías?
El apartado de viajes de los diputados –igual ocurre con los
senadores- viene a ser bastante ejemplificativo de cuanto digo, y es que a
partir de darse la polémica de los desplazamientos del ex presidente de
Extremadura, José A. Monago a Canarias, donde creo que le esperaba una novia
lejana, el Congreso empezó a publicar el importe anual gastado por este
concepto. Pero esto fue a finales de 2014, antes nunca se habían publicado.
Y ahora se publica el importe anual total, pero sigue
manteniéndose en secreto quien realiza el viaje y el gasto, es decir no se
publica ni quien es el diputado que genera el gasto, ni la justificación de
cada desplazamiento pagado con dinero público.
En 2015, el Congreso de los Diputados asumió y pagó en
concepto de viajes “dentro de España”, facturas por un total de 3,5 millones €
con el siguiente desglose: por “actividad
Parlamentaria”, 3.154.004 €, por “actividades
Políticas”, 420.968 €, por “viajes
oficiales”, 4.268 €. En total el año pasado pagamos por viajes de los
diputados 3.579.241 €. Y cuidado, aquí falta sumar la cifra anual de viajes que
presentan los senadores!
De entre estos viajes, aparecen los que en principio
realizan los diputados “dentro de España, en el ejercicio de sus funciones como
tales”, a sus respectivas circunscripciones de origen. Es decir, para que tener
una idea realista; no recuerdo haber visto a diputados reuniéndose con sus
electores en su circunscripción de origen, con objeto de llevar los problemas
ciudadanos a la tribuna del Congreso, por tanto me malicio, que estos viajes a
su circunscripción de origen, no son nada más que los viajes que realizan cada
semana a sus respectivos domicilios.
Lo que más me llama la atención, es que ni diputados ni
senadores, hayan de justificar sus viajes en ningún caso.
Los viajes que empiezan a estar algo cuestionados, son los
denominados viajes por “actividades políticas”. Es decir, viajes que no se
realizan a su circunscripción de origen, sino a otros lares; para entendernos
pronto y claro, son viajes o desplazamientos a actos de su partido.
Es verdad que en 2012 el grupo del PSOE en el Congreso,
proponía explicar el
objeto del viaje y la composición de cada delegación, pero
tampoco buscaba detallar el coste concreto de cada desplazamiento. Los
socialistas justificaban esta iniciativa, en la necesidad de imprimir
transparencia a la conocida como “diplomacia parlamentaria” y de dar a conocer
a los ciudadanos esta otra vertiente del trabajo parlamentario. Esto era lo que
decían, pero lo cierto y verdad, es que han tenido la presidencia del Gobierno
de la Nación durante 21 años y nunca lo han implementado, sólo lo piden cuando
están en la oposición ¡Caramba!
Lo más sorprendente para mí, es que tanto diputados como
senadores, tengan barra libre en vuelos de Iberia dentro del territorio
español, aunque sea en clase “business”, o con billete de clase turista. Pueden
viajar tantas veces como quieran a cargo del erario público –según fuentes del
Senado-.
Pueden viajar en avión, pero también pueden hacerlo en tren,
barco, taxis o en automóvil particular. Aquí todo vale: los diputados y
senadores, a viajar. Y los contribuyentes, a pagar. ¡Y sin obligación de
justificar nada!
¿Esta Ud. de acuerdo con esto?
Miajil
Etiquetas: lsviajdsuseño
# entrada de Redaccio : 9:54
lunes, 15 de febrero de 2016
La Tira
Arxivada la querella de la Diputació contra
l’ex interventor
A primers d’octubre de 2013, una de les noticies que més destacaven els
diaris lleidatans, era que el dia 1, el President de la Diputació de Lleida,
havia cessat al seu interventor, qui portava en el càrrec 13 anys, degut a una “pèrdua de confiança”. Poc desprès, la
Diputació, es a dir el President Joan Reñe, va instar una querella contra l’ex
interventor, Josep Mateu acusant-lo de “revelació de secrets”. Una acusació que
si més no, crida l’atenció, doncs es dona el cas, de que una institució no
transparent, acusa a algú precisament de transparentar alguna cosa que s’amaga.
Al juny següent, quatre veïns de Lleida van comparèixer davant el nou
interventor de la Diputació, en temps i forma, demanant veure els comptes de
l’any anterior i els comprovants a l’empara de la llei. El resultat va estar
que els llistats dels comptes els van poder veure, però no els hi van voler
ensenyar els comprovants, quan per llei és obligatori ensenyar-los a tothom que
ho demani, en temps i forma.
Malgrat tot, la noticia del cessament de Mateu, va aparèixer a la premsa
local amb grans titulars i ocupant pràcticament tota la pagina, no sabem si
degut a la rellevància de l’assumpte, o si va estar degut a que es volia
criminalitzar a l’ex interventor.
El passat dia 10, informava el digital “Nació
Digital”, que “El titular del jutjat d'instrucció 2 de Lleida ha
arxivat la querella que la Diputació va interposar contra l'exinterventor de
l'ens, Josep Jaume Mateu per un delicte d'alteració documental fraudulenta i
d'infidelitat en la custòdia de documents per haver presumptament filtrat
informació a la premsa”.
“L'advocat de Mateu, Pau Simarro, tal com ja va fer durant la fase d'instrucció, insisteix que la Diputació de Lleida va cessar Mateu per no aprovar despeses de presidència injustificades com ara un sopar de 1.050 euros en un restaurant de Barcelona o 4.000 dòlars d'un viatge a Califòrnia”.
“L'advocat de Mateu, Pau Simarro, tal com ja va fer durant la fase d'instrucció, insisteix que la Diputació de Lleida va cessar Mateu per no aprovar despeses de presidència injustificades com ara un sopar de 1.050 euros en un restaurant de Barcelona o 4.000 dòlars d'un viatge a Califòrnia”.
Es a dir, el Jutjat obre un procés judicial contra
Mateu, que acaba arxivant perquè a la fi
considera “que les proves i declaracions
practicades durant la instrucció no demostren que Josep Mateu sigui l'autor
dels fets”, i mentrestant no investiga en un altre expedient judicial
paral·lel, les presumptes despeses de presidència injustificades, o l’mport
d’un pagament per viatge, que denuncia en seu judicial l’ex interventor?
Realment, vistes així les coses, ens costa una mica
de creure, que en aquest país la Justícia faci realment seva, la vocació de ser
JUSTA. Una vocació molt necessària per a eradicar d’aquest país la corrupció.
Sobre l’arxivament de la querella contra l’ex
interventor, la premsa lleidatana només ha publicat una petita ressenya sobre
el tema, en qualsevol cas, no li va donar la mateixa importància informativa
(ni l’espai) que quan es va produir el cessament de l’ex interventor.
Ja que les institucions han de ser transparents,
fins i tot ja ho és la Casa Real, doncs voldríem saber, quin pressupost dedica
cada any la Diputació de Lleida, a anuncis institucionals en la premsa local.
Potser estigui aquí la clau d’aquesta injusta desigualtat informativa.
Etiquetas: arxvquerelldipu
# entrada de Redaccio : 11:08
domingo, 14 de febrero de 2016
La Bona Cuina
La Bona Cuina
La Bona Cuina, es un
espai de receptes gastronòmiques, que amablement ens cedeix l’Associació de
Veïns de la Bordeta.
Es tracta de receptes de cuina que han estat
experimentades en un Curs de Cuina, que ve organitzant des de fa quinze anys
l’AVV Bordeta i que imparteix sense afany de lucre, la Presidenta de l’entitat,
Mª Carmen Guerrero.
Arroz con gambas y piñones
Ingredientes:
350 grs. de
arroz
16 gambas
1 cebolla
2 dientes de ajo
200 grs. de
tomate fresco picado
1 pimiento rojo
50 grs. de piñones
1 hoja de laurel
1 ramita de perejil
1 vasito de vino blanco
Aceite y sal
Preparación:
Poner aceite
en la paellera y pasar las gambas ligeramente y reservarlas aparte.
Pela y pica
finamente la cebolla y el tomate, corta el pimiento y machaca en un mortero el
ajo y el perejil.
En la
paellera con el aceite, se sofríe la cebolla 5 minutos. Luego se incorpora el tomate, el pimiento, los
piñones y el laurel. Se rehoga a fuego lento unos 10 minutos.
Añadir el
arroz, rehogar 2 minutos.
Se añade el
agua, el vino y la sal.
Cocer 12
minutos, incorporar las gambas y continuar la cocción durante 5 minutos más.
Etiquetas: boncuin 11
# entrada de Redaccio : 9:30
sábado, 13 de febrero de 2016
El llapis impertinent
La Guardia Civil registra el despatx del ex
gerent del PP a Madrid
Etiquetas: llap 0265
# entrada de Redaccio : 11:30
viernes, 12 de febrero de 2016
Àudio visuals i divulgatius
Ni Lampedusa, ni Bruselas. Ser Europeo!
Etiquetas: nilampdnbruselseurop
# entrada de Redaccio : 0:57
jueves, 11 de febrero de 2016
Des de la meva finestra
Una trobada que posa de manifest la discrepància
Ahir va tenir
lloc un trobada institucional entre el president Puigdemont, en representació
de CDC-ERC i els seus socis d’investidura de la CUP. Al sortir de la reunió, la
formació cupera la va qualificar com una
trobada “cordial” on es van
repassar temes com el pagament del
deute, el BCN World, la gestió de les aigües del Ter Llobregat (ATLL) i la
possibilitat d’aprovar uns pressupostos.
Per part del
Govern, la consellera Munté va coincidir en la “cordialitat” de la trobada però va acabar admeten algunes
“discrepàncies de fons”, va explicar que respecte al deute, la formació cupera
va insistir en el impagament, ja que el consideren “injust” i contret d'una manera “il·legítima”. Va
dir que el president va prendre el compromís de posar-se en contacte amb les
entitats financeres creditores, per aconseguir una “renegociació” del deute i també dels interessos.
Munté
va afegir que Catalunya es “un país
seriós i ha de complir amb el deute”. Doncs miri consellera, de que s’ha de
complir amb el deute no en tinc cap dubte, ara bé, de que Catalunya sigui un
país en tinc molts dubtes.
En
quan a l’aprovació dels pressupostos va explicar la CUP, que manté la seva
revindicació: “han de
respondre a l'emergència social”. En aquest tema la discrepància deu de ser insalvable, ja que Junqueras va
manifestar fa uns dies, que si es prorroguen els pressupostos, tampoc passa
res.
En
quan al BCN World, van manifestar que el projecte és contrari a les politiques
territorials i de sostenibilitat de la seva formació, ja que estan en contra de
la venda de territori si només beneficien a determinades empreses.
Sobre la ATLL, la CUP li va manifestar al president, que el seu model està
basat en que l’aigua és un bé comú i per tant s’ha de gestionar des d’una
entitat pública i no pas privada, com està intentant fer la Generalitat.
Ens poden
qualificar la trobada de “cordial”,
però el que no poden amagar si es llegeix una mica “entre línies”, és que va
estar una reunió presidida per la discrepància, en absolutament tots els temes
plantejats. I perquè no en portaven més. Per tant, la conclusió que se’n pot
extreure és de total desencontre entre CDC-ERC i el seus socis de la CUP. Era
una situació anunciada des del primer dia, ja que resulta d’una dificultat
considerable, el que es puguin posar d’acord un grup dretà amb un grup de
extrema esquerra.
Ja veurem quan de
temps durarà aquest Govern de la Generalitat.
Una situació
similar, és la que es pot acabar donant també a nivell del Govern de l’Estat, si
es consuma la investidura de Sánchez amb els vots de Podemos i els grups independentistes.
Etiquetas: trobpsmanifdiscrep
# entrada de Redaccio : 8:11
miércoles, 10 de febrero de 2016
Col•laboradors
Cuidado con las carnes
procesadas
Hace unos meses, apareció la noticia de que consumir carne
procesada puede ser un agente cancerígeno.
La Agencia Internacional para la Investigación del Cáncer
(IARC) se creó en 1965 en Francia, teniendo su sede en Lyon y estando integrada
en la actualidad por 21 países. Esta organización se dedica a investigar los
riesgos de contraer cáncer que preocupan a la Organización Mundial de la Salud
(OMS). El estudio de la carne procesada, se ha estado llevando a cabo en varios
países durante los últimos 20 años.
IARC ha clasificado la carne roja como un probable cancerígeno y como un cancerígeno la carne procesada; en este
apartado incluyen, salchichas, beicon, embutidos y hamburguesas.
La Agencia clasifica como carne roja, la ternera, el
cordero, el cerdo y el caballo, fundamentalmente, aunque en este grupo se
incluyen sustancias tóxicas presentes en los herbicidas.
Considera que puede ser “cancerígeno para los humanos”, todo
lo que son salchichas, beicon, embutidos. Toda la carne sometida a un proceso
industrial, conlleva un riesgo de contraer cáncer de colon, aunque también
parece tener algo que ver con el de páncreas y próstata.
Esta carne procesada la incluye la IARC en el grupo 1, donde
también están otras sustancias nocivas para la salud humana como son, el
tabaco, el amianto o las partículas altamente contaminantes del diesel.
La conclusión de la Agencia, es que el consumo puntual de carne
procesada, no es un tóxico, sino que el riesgo aumenta con la cantidad de carne
procesada consumida. Lógicamente, tendremos más riesgo si consumimos carne
procesada a diario que si no lo hacemos.
Etiquetas: cuidcarnprocesa
# entrada de Redaccio : 0:31
martes, 9 de febrero de 2016
La Tira
Divagacions municipals
Acabem de tenir
coneixement, de que el regidor de l’Ajuntament de Lleida, Joan Gómez, va
convocar a les Associacions de Veïns per a explicar-los quines són algunes de
les seves obligacions fiscals. Aquesta era la convocatòria, però el que va
passar, és a que a meitat de explicacions, el president de la FAV sortint-se
del guió, proposa que com sigui que les entitats veïnals tenen monitors per a
fer les seves activitats i segons ell, “de
vegades hi ha coses”, per la qual cosa ell proposa que sigui l’Ajuntament
qui contracti i pagui directament als monitors, que necessiten les entitats
veïnals.
Proposta a la que
immediatament es va afegir el regidor Gómez amb tal entusiasme, que va donar
tota la sensació, de que havia set ell, qui li havia fet treure la proposta al
seu company de partit, el president de la FAV.
Gómez va
explicar, que havien tingut queixes de que aquestes activitats fan una
“competència deslleial” a altres negocis similars que hi ha a la ciutat.
Comencem per les
“queixes”: l’Ajuntament ha tingut multitud de queixes, per exemple, al canviar
les línies d’autobús antigues per les actuals, i l’Ajuntament no ha fet ni cas de les queixes. Perquè vol ver cas d'unes queixes, sí, i de altres, no? Per interessos, potser...?
Una altra cosa:
si posar monitors les entitats veïnals, suposa una “competència deslleial” pels
altres negocis, com s’entén que si els posa l’Ajuntament, no suposin la mateixa
competència deslleial? Quina manipulació és aquesta?
Al respecte s’ha
de dir, que els socis de les entitats que participen en les activitats, paguen
normalment una petita quota mensual, en algunes es cobra una mica més per la
entitat i fins i tot en alguna, es parla que la entitat cobra un 3%. Es deuen
voler semblar a certa família o a cert partit?
Caram, com està de
arrelat aquest percentatge!
Un altre tema que
va treure Gómez, és que tal i com s’estan posant les coses, s’haurà de passar a
exigir a tots els membres de Junta de cada entitat, una certificació de
transparència i una declaració de bens. Algú li hauria de dir a Gómez, que el
campió de la manca de transparència a Lleida és l’Ajuntament. I algú li hauria
de recordar, que la llei de l’any 1.985 obliga als regidors a fer una declaració
de bens a cada inici de legislatura i si no anem errats, fins fa poc no
l’havien fet mai. Per tant, menys voler veure palles al ull aliè, mentre no es
vol veure la biga en el propi.
L’ultima ocurrència
(no sabem si com totes les anteriors, són de l’alcalde o de Gómez), ha estat
que volen muntar a la FAV una empresa de treball temporal, per a contractar
tots els monitors que orienten als socis de les entitats veïnals en les seves
activitats. De veritat podem creure, que un Ajuntament ha de muntar una ETT,
per a contractar monitors per les entitats veïnals? No té res més important en
què pensar l’alcalde Ros?
Hem de tenir en
compte que els actuals monitors estan cobrant uns preus baixos i segurament els
que podria contractar l’Ajuntament, percebrien unes quotes molt més altes. Per
tant, tot aquest invent que cal estudiar si fora o no legal, quant ens costaria
als contribuents?
No sabem què hi
ha, darrera de totes aquestes ocurrències i divagacions del regidor Gómez. Potser
més li valdria a ell i a l’Alcalde, interioritzar que el seu partit només té
vuit regidors, d'un total de vint-i-set.
Etiquetas: divagacmunicip
# entrada de Redaccio : 8:58
lunes, 8 de febrero de 2016
La Bona Cuina
La Bona Cuina
La Bona Cuina, es un
espai de receptes gastronòmiques, que amablement ens cedeix l’Associació de
Veïns de la Bordeta.
Es tracta de receptes de cuina que han estat
experimentades en un Curs de Cuina, que ve organitzant des de fa quinze anys l’AVV
Bordeta i que imparteix sense afany de lucre, la Presidenta de l’entitat, Mª
Carmen Guerrero.
Calamares al Jerez
Ingredientes:
1
Kg.de anillas de calamar
1
vaso de jerez seco
1
cebolla
3
dientes de ajo
Perejil
Unas
hebras de azafrán
1
cucharada de pimentón rojo
Aceite
Sal
Leche
Preparación:
En
primer lugar hay que decir, que los calamares serán más tiernos si la noche
anterior los ponemos a macerar con leche.
Se
corta la cebolla en finas anillas y en una cazuela se pone aceite. Se pone a
fuego lento.
Se
fríe la cebolla, luego añadir el ajo y el perejil con cuidado que no se queme.
Agregar:
el pimentón, el jerez y el azafrán, juntamente con los calamares.
Rectificaremos
de sal si fuera conveniente.
Dejaremos
en fuego lento hasta que los calamares estén tiernos.
Etiquetas: boncuin 10
# entrada de Redaccio : 0:41
domingo, 7 de febrero de 2016
El llapis impertinent
Pedro Sánchez diu que parlarà amb “dretes” i
“esquerres” per tal d’aconseguir la seva investidura
Etiquetas: llap 0264
# entrada de Redaccio : 21:38
viernes, 5 de febrero de 2016
El Confidente
Una Ley de Montes manifiestamente mejorable
El pasado 20 de julio se aprobó en el Congreso de los
Diputados, la ley 21/2015, sustituyendo a la 43/2003, conocidas ambas como Ley
de Montes.
Entendiendo que todas las leyes pueden ser mejorables, pero
también pueden ser empeorables, vemos
como sin ir más lejos, esta ley 21/2015 desde su aprobación en el Congreso ha
empeorado su eficacia, en cuanto a protección de zonas forestales se refiere.
Esta ley permite construir en terreno quemado por la vía de
permitir a las Comunidades Autónomas, la recalificación del suelo afectado por
incendios forestales “si hay motivos de interés público”, sin que tengan que
pasar los 30 años que estaban marcados como plazo en la ley anterior.
¿Cómo podría funcionar un posible negocio en base a esta ley?
Pues muy fácil de entender: alguien compra suelo forestal barato, este suelo o
monte se incendia y queda calcinado, se pide a la CCAA su recalificación en
virtud de la Ley 21/2015, es aprobada la recalificación y ese terreno puede ser
vendido ya, como suelo urbanizable; esto es algo que puede fomentar los
incendios intencionados, con la intencionalidad de una posterior especulación
inmobiliaria.
Durante el pasado año, de los 30 millones de hectáreas
forestales que hay en la actualidad en España, 65.000 se han calcinado.
Entendiendo que ya tenemos que sufrir a demasiados
desaprensivos, parece lógico pedir al Congreso de los Diputados, que se
modifique la Ley de Montes, en el sentido de retomar el plazo de los 30 años,
con objeto de que en este plazo no se pueda construir en la zona quemada. O lo
que es lo mismo, modificar la Ley de Montes con una salvaguarda, que ponga más
difíciles los negocios especulativos derivados de la quema intencionada de
bosques.
Etiquetas: leymontmanisfmejor
# entrada de Redaccio : 8:07
miércoles, 3 de febrero de 2016
Des de la meva finestra
Estem en temps de circ
Últimament en el
nostre país, la possible conformació o no, de govern, acapara pràcticament tota
l’atenció informativa. Les especulacions creuades sobre qui ocuparà la cadira
presidencial, acaparen casi tots els informatius, des de que obren a primera hora
del mati, fins que tanquen a altes hores de la nit. I tot i que és important,
saber qui serà el futur inquilí de la Moncloa, és molt més important saber, si
sigui qui sigui, sabrà solucionar problemes ciutadans, o si pel contrari,
encara ens en repartirà més.
Avui Rajoy ha
tornat a expressar al Cap de l’Estat, que ell no compta amb els vots necessaris
per a poder presentar-se a una investidura. Poc desprès, sembla ser que el Rei
li ha dit a Pedro Sánchez que es presenti a la investidura. Aquest últim en
roda de premsa i un cop llençades les seves fanfarronades del dia, ha declarat
que necessita un mes per a “intentar formar govern”. Es a dir, fa un mes que
Sánchez s’està comunicant amb els altres partits amb qui podria pactar, i ara diu
que necessita un altre mes per a intentar recollir els recolzaments necessaris?
Això només pot
tenir una lectura: ell sap que en aquest moment no té els recolzaments
necessaris, per més que dies endarrere hagi donat a entendre implícitament al
contrari. Un termini d’un mes, només significa que reconeix l’extrema
dificultat que tindrà per a obtenir uns recolzaments totalment necessaris.
Els números són
els números i per tant, l’impossibilitat numèrica sembla ser vista per alguns
com una aliada i en canvi per altres com una enemiga. Fins i tot en el bàndol
anti PP denota una ansietat malaltissa per tancar pactes amb tots els altres
partits per deixar al marge al PP. Arribats a aquest punt es poden explicar
moltes teories, però segurament la realitat diu: els votants del 20D, que van
votar en un 73%, ho van fer perquè hi hagués un govern. I si van votar
representació fragmentada, ho devien fer per a que entre ells hi hagués una
entesa de govern i sembla que l’entesa hauria partir des de l’entesa o l’acord,
dels dos o tres partits més votats, entesa a la que es podrien afegir els
altres si així ho desitgen.
Les sumes aritmètiques
són tossudes, però Pedro Sánchez rebutja atendre el sentit dels resultats
electorals, quan vol fer una entesa amb partits minoritaris, només per
sectarisme. I més quan ara el tercer partit segons resultats electorals
(Podemos), ja comença a dir que no entén la maniobra de fer una entesa “a
dretes i esquerres”.
L’entesa que
pretén Sánchez sembla impossible, i sent tot el legal que es vulgui, el que no
serà, és respectuosa amb la voluntat dels electors quan vol deixar al partit
més votat al marge, i a més sense cap argumentació de pes, que no sigui
assenyalar com a equivocats als 7,5 milions de votants del PP.
Cada cop sembla
més versemblant, la teoria de que Sánchez està fent únicament campanya
electoral permanent i que per tant, deu intuir que properament hi hauran unes
noves eleccions, per la qual cosa no estaria fent res més que teatre per a
salvar la seva persona. Es a dir si en les properes noves eleccions treu
millors resultats podrà continuar com a Secretari General del partit. És clar
que aquí entra en joc l’altre PSOE, la facció del partit que no està d’acord
amb les intencions de Pedro Sánchez, qui per altra banda té tot el dret a
fracassar una segona vegada.
En resum, aquella
frase de Mas quan deia que els resultats electorals, els van tenir d’arreglar
als despatxos, sembla que tornar a estar d’actualitat.
Ara, tota la
responsabilitat de govern o no govern, recau a sobre de Pedro Sánchez, qui
sembla ser presoner tant de l’herència del seu partit, que voluntàriament va volgué
acceptar, de les seves ambicions, però també de les seves fanfarronades.
L’únic previsible,
és que Pedro Sánchez està ara en el paper del Mas madrileny, que hi hauran unes
noves eleccions a curt termini i en qualsevol cas, si pot arribar a una entesa
amb partits minoritaris, tot anuncia que al dia desprès de l’entesa tot seran
desencontres, tot serà soroll i circ, però res de solucionar els problemes dels
espanyols.
Etiquetas: estmtempdcirc
# entrada de Redaccio : 9:12
martes, 2 de febrero de 2016
Àudio visuals i divulgatius
Conferencia de Pablo Iglesias en Segovia, muy ilustrativa
“…es un Parlamento burgués de mierda, que representa los
intereses de clase… y yo voy a ir allí a montar el pollo”
“…no se puede pactar para gobernar”
“…yo sé que la mayoría vivís de alquiler o pagáis una hipoteca,
compañeros, hay que ocupar”
“…supongo que sabréis fabricar cócteles molotov, de los que se
incendian y explotan, y levantar barricadas”
Etiquetas: confdpiglesensegov
# entrada de Redaccio : 0:31
Suscribirse a Entradas [Atom]