viernes, 24 de noviembre de 2017
Àudio visuals i divulgatius
Possible origen de la crisi independentista que estem patint
Etiquetas: lemprejordpujol
# entrada de Redaccio : 7:45
miércoles, 8 de noviembre de 2017
Àudio visuals i divulgatius
El robo
más grande de la historia de Cataluña
Este
es el vídeo sobre corrupción en la Sanidad de Cataluña, editado por la revista Caféambllet
en 2013.
Etiquetas: robmgranhiscat
# entrada de Redaccio : 8:33
sábado, 4 de noviembre de 2017
Des de la meva finestra
De com
la realitat va arrasar la ficció
Si existeix
una unanimitat entre els partits polítics actuals, és la de que Tarradellas va
estar un bon president de la Generalitat, segurament el millor que hem tingut.
Però Tarradellas que temia al nacionalisme radical i solia qualificar-lo com “una collonada”, era persona amb molta
experiència que solia comentar “en el
camp de la política es pot fer de tot, menys el ridícul”. I aquí és on estem ara mateix a Catalunya
institucionalment parlant, en el ridícul més espantós.
Tota aquesta comèdia insensata i boja,
protagonitzada per un grup de polítics, que probablement no passin de ser uns
mediocres xarlatans de fira, han format el Govern de la Generalitat. I tots
aquells que de bona o mala fe els han anat seguint, han estat els actors d’una
situació molt poc habitual en la historia, que no es lliura de quedar com una
obra de teatre còmica, bufa, anti històrica, desbaratada, grollera i que s’ha
anat representant amb uns episodis cada cop més sorprenents i barroers.
Tot plegat, crec que fora molt difícil fins i
tot, per un bon escriptor, d’imaginar un guió més desbaratat i al·lucinant.
La trista realitat és, que als seus seguidors
els han imbuït en una ficció amb aparença de versemblança, de la qual els hi
costarà sortir, en ele ben entès de que no podran sortir-se’n sense sentir-se enganyats,
però compte: qui realment els ha enganyat, no ha estat altre que el moviment
independentista. Doncs la independència per si sola, no rebaixa les carregues
fiscals, ni augmenta molt els sous, ni atrau a una allau d’empreses que
s’havien de barallar per a instal·lar-se aquí. Ni porta adjunt el reconeixement
com a país per part dels altres estats europeus. Ni ens posaria directament
dintre de la Unió Europea. Ni acaba amb la corrupció i més quan tenim aquí a
autèntics mestres, que podrien escriure’n extensos tractats.
Ni es podia governar així per les bones els
aeroports, ni els ports, ni es podien controlar les fronteres al no tenir
exercit. Ni ens podíem independitzar dels subministradors d’energia ja sigui
fòssil o elèctrica. Ni es podrien pagar les pensions o altres prestacions, ja
que els fons econòmics de la Generalitat es redueixen a 80.000 milions d’euros en
deutes.
El Govern de la nació al estar en minoria,
s’ha vist pressionat pels seus socis
“constitucionalistes”, en gran manera pel PSOE, que va exigir eleccions
autonòmiques immediates, quan el més prudent hagués estat deixar passar un any
amb el Govern autonòmic intervingut en la seva totalitat. Curiosament, el
mateix PSOE va exigir també, no intervenir TV-3 i per a que poguessin continuar
amb les seves emissions tendencioses. Ara el PSOE es mostra un partit
constitucional, malgrat que no fa tant de temps, insistia en la “plurinacionalitat d’Espanya”.
Davant de tot, cap preguntar-se a que es deu
aquest afany, en posar entrebancs a l’acció contundent que tenia planejada el
Govern.
Hem pregunto, si no serà que tenen por a que
s’aixequin les catifes de la generalitat, doncs el PSC també la va governar?
El Govern va convocar eleccions autonòmiques
pel 21 de desembre, no sabem ben bé que és el que pot passar, però el cert és
que el sector independentista, està (encara que li costi assumir-ho) molt més
debilitat que fa uns mesos.
La destralada que li van assestar al moviment
independentista, el rebuig total dels països europeus a reconèixer la república
independent, va venir acompanyada d’un munt d’empreses fugint de Catalunya.
Ja només va faltar per certificar la manca de
serietat i la picaresca on estan instal·lats, que el president i quatre
consellers fugissin a Bèlgica, per tal de eludir l’acció de la justícia espanyola.
Tot plegat no va fer més que dinamitar els
fonaments del somni independentista. També ho podríem dir en altres paraules:
la realitat va arrasar la ficció.
Els independentistes continuen donant senyals
de que insisteixen en les seves reivindicacions, realment desprès de molts anys
de persistir en la seva dèria, ara resulta difícil desistir d’aquesta actitud
d’un dia per l’altre.
Diuen ara algunes enquestes, que el grup
independentista podria tornar a tenir majoria en el Parlament. Tot pot ser,
però hem de tenir en compte algunes coses importants:
Primer: Una setmana desprès de començar-se a
aplicar el 155, Catalunya segueix funcionant normalment.
Segon: Ara ja sabem com s’aplica el 155, la
qual cosa ho faria tot més fàcil en cas de tenir-lo de posar en marxa un altre
cop.
Tercer: No sabem si aquestes enquestes han
tingut en compte el comentari de Tarradellas: En política es pot fer de tot menys el ridícul. Per tant, no sabem
si els votants de l’independentisme estèril, ara que saben com va aquest negoci
que apunta pèrdues, es sentiran còmodes votant un altre cop la ridiculesa.
Etiquetas: dcorealarrasficc
# entrada de Redaccio : 9:38
viernes, 3 de noviembre de 2017
Àudio visuals i divulgatius
Carles
Alsina en Onda Cero explica (31 de oct) las bufonadas de Puigdemont
Etiquetas: lopicarlalsina
# entrada de Redaccio : 10:45
miércoles, 1 de noviembre de 2017
Diario de a bordo
Tocata y fuga de los payasos
indepas
Por lo que sé, la prensa europea asiste atónita y divertida al
desenlace del “pruses”. En general, el relato que hacía el 1 de octubre, había
asumido el lamento independentista “no
nos dejan votar y para ello nos envían a los geos que reparten brutalmente
porrazos”. Ahora sin embargo el
concepto ha cambiado, la prensa europea lo que recoge es la charlotada de los llamados
Seis de Bruselas. Desde la minoría
social que quedó plasmada, incluso en los resultados oficiales del 1 de
octubre, se proclama una república de la señorita Pepis, desoyendo la ley del
Estado, e incluso, los informes contrarios de sus propios letrados en el
Parlament.
Después de lo cual, Puigdemont -o Puchi como ahora le llaman-, huye con cinco
consejeros a Bruselas para desde allí, continuar el desafío al Estado Español.
Para colmo de males, ayer se publicó el Auto de la Juez Lamela que,
desde la Audiencia Nacional, les requiere para comparecer ante ese juzgado el
próximo jueves, es decir, mañana. Al parecer algunos de los Seis han vuelto a
Barcelona, pero Puchi se niega a volver. Dice su abogado belga -auxilio de
etarras-, que no comparecerá el jueves porque no tiene garantías, e incluso dice
que ignora el auto, al no tenerlo por recibido. Oiga, que el auto existe; lo
tengo hasta yo, que soy el último mono en todo este sainete.
Me pregunto: ¿Qué debería apreciar yo, si fuera un indepa defensor
de la puigdemonía? Que quizás me han
estado engañando con un falso relato, cuando me decían que la independencia de
Cataluña era perfectamente posible. Que con la república los impuestos -e
incluso los precios de mercado- bajarían
mucho, mientras que los sueldos y las pensiones subirían una barbaridad. Que el
Estado recularía espantado, aceptando las reivindicaciones del pueblo catalán
echado a las calles.
Y en última instancia, ¿qué pensaría al ver como los máximos dirigentes
de toda esta zarzuela bufa, al día siguiente se fugan a Bélgica? Otro sin sentido, porque mientras abominan de
la monarquía española, intentan refugiarse en un país, donde también existe el
mismo sistema de gobierno, una monarquía parlamentaria.
Seguramente al constatar todo esto, empezaría a darme cuenta de
las interminables mentiras que me he tragado en todo este largo “pruses”.
Pero esto sería mirar todo este quilombo con un cristal
transparente, cosa muy distinta es, cuando el abducido sólo admite ver las
cosas a través del cristal gris oscuro del fanatismo.
La gran labor del Estado, está ahora en limpiar el gris fanático,
del cristal con el que miran la vida los abducidos. Si no tiene lugar esa
limpieza, corremos el serio riesgo de volver a vernos en el mismo vodevil en un
tiempo no muy lejano. Alguien dijo que normalmente, no hay dos sin tres. Y este
es el temor que tienen las 1.800 empresas que han huido de Cataluña, dado que
no tienen ninguna garantía de que se procederá a esta limpieza de cristal.
En resumen, una zarzuela bufa protagonizada por unos trileros
obstinados en creer sus propias mentiras, a quienes han creído una gran
cantidad de ciudadanos oveja; y aquí la TV catalana y la radio, ídem, tienen
mucho que ver con ello.
Partiendo de la base según la cual, la contraposición de ideas
queda entre abducidos y no abducidos, no será nada fácil para el Estado,
limpiar el cristal gris fanático, mucho más cuando alguno de los grandes
partidos se muestra extrañamente equidistante.
De momento lo único que parece diáfano, es que los trileros deben
sentarse en el banquillo. A lo que parece, podríamos titular el acto final del vodevil
tal y como tituló el maestro Berlanga una de sus películas: “Todos a la cárcel”. Lo que me genera
una duda preocupante, es cómo gestionará el Estado su relato para limpiar el
fanatismo reinante.
Mijail
Etiquetas: tocatfugpayaindep
# entrada de Redaccio : 11:23
Suscribirse a Entradas [Atom]