sábado, 28 de febrero de 2009
La Tira
La Paeria, una Administració mal administrada
La oposició de l’Ajuntament de Lleida, ha denunciat que la Paeria deu una gran quantitat de factures als seus proveïdors que en total pugen 5,67 milions d’euros (943 milions de pessetes). Per posar un exemple, diu que la Paeria deu més de 230.000 euros de les Festes de Maig i que el departament de Cultura deu 730 factures, 477 de les quals es deuen des de fa més de sis mesos, però és que les de les Festes de Maig ja porten nou mesos en el calaix del Paer en Cap, Sr. Àngel Ros.
La tardança en pagar o la morositat de la Paeria queda provada, però ja posats en matèria, podríem parlar de l’igualat: es a dir, si a qualsevol Veí de Lleida que ha de pagar l’IBI, ho té de fer en un termini d’un mes, si en aquest termini no es paga, aquesta tardança comporta, que l’Ajuntament ens posa una sanció consistent en un recàrrec del 20%, en canvi l’Ajuntament es pot permetre estar tranquil·lament nou mesos en pagar factures als seus proveïdors. ¿On està aquí la igualtat davant la llei?
Certament no és la primera vegada que en el ple de l’Ajuntament, l’Alcalde agraeix públicament la seva dedicació a la regidora de Economia; des de aquí li volem dir, que no fa falta tants agraïments propagandístics, doncs si la regidora no cobres un sou més alt que un ministre, no es dedicaria a la seva tasca. Per tant, potser l’agraïment el tindria que demostrar ella cap als Veïns de Lleida, que per altra part, no esperem que tingui tal delicadesa, que no la tindrà, però el que si esperem els Veïns de Lleida, és que l’Ajuntament estigui ben administrat i el fet de deure amb antiguitat, 943 milions de pessetes, demostra molt mala administració.
La confirmació a que estem vivint en un país de pandereta, la va a posar la regidora d’Economia, Sra. Mínguez, al dir que tenir factures sense pagar: “És una practica habitual en aquesta i en totes les administracions”. Es a dir, que l’Administració té com a privilegi el poder ser morosa sense que ningú li pugui obligar a fer al contrari, en canvi els Veïns no podem ser morosos perquè sinó la mateixa Administració ens sanciona i embarga els comptes bancaris.
Sembla ser aquest un bon exemple del esperit de nostre equip de govern en l’Ajuntament, que ve a dir que “Tots els Veïns tenen de ser puntuals en els seus pagaments però jo, pago quan em dona la gana”.
En tot cas, que quedi clar, que el responsable màxim de tot Ajuntament és, segons la llei, l’Alcalde, per tant aquest desgavell és la seva responsabilitat.
Per cert, senyor Alcalde, ens ha arribat un rumor que diu que hi han proveïdors de l’Ajuntament que multipliquen per dos, l’import de les seves factures o pressupostos, ja que tarden un any en cobrar i ells no volen pagar les despeses de finançament?
¿Es cert aquest rumor, senyor Alcalde?
¿Serà possible que a traves de l’Ajuntament estiguem pagant el doble o el triple en factures, simplement perquè vostès porten una mala administració i no paguen en 30 dies?
Etiquetas: lapauadmmalad
# entrada de Redaccio : 10:03
viernes, 27 de febrero de 2009
Des de la meva finestra
Convocatòria de la CONFAVC
La Confederació d’Associacions de Veïns de Catalunya, va convocar assemblea pel passat 18 de febrer, a les Cotxeres de Sants (Barcelona).
Hi estaven convocades totes les AV de Catalunya, però la FAV de Lleida no hi va assistir i sembla que va ser l’única FAV que va faltar a l’assemblea.
Diu que perquè el president estava al Senegal.
¿Que hi feia allí? No sabem si és que estava donant conferencies sobre el poc que la FAV representa als Veïns de Lleida, o si és que va anar per aprendre com funciona la FAV a Senegal; sospiten que funciona millor que aquí.
En tot cas, la CONFAVC va tenir el detall de fer-nos arribar la convocatòria per l’assemblea, que reproduïm per públic coneixement:
============================
L'alça dels preus dels serveis básics ofega la gent dels nostres barris !
Aquest passat 18 de febrer, totes les AV de Catalunya estaven convocades per decidir com hem d’actuar davant l’alça generalitzada dels preus dels serveis bàsics, per sobre de l’increment de la inflació del 1,4%. També per denunciar els desmesurats increments dels impostos, taxes i tarifes que s’han aprovat en els darrers pressupostos de la majoria dels ajuntaments i entitats públiques de Catalunya. Uns augments superiors al 4,5 de mitjana.
Durant aquesta assemblea, les persones del moviment veïnal direm la nostra i decidirem col·lectivament com actuar davant d’aquests impopulars increments generalitzats. Alces com de:
-L’electricitat: s’ha apujat un 3,4%, desprès de desmesurats augments anteriors.
- L’aigua: s’ha incrementat més d’un 8% a l’àrea metropolitana.
- La brossa: un 7%, a l’àrea metropolitana.
- Els transports públics: els bitllets de Rodalies i mitja distancia, un 6 i 5 %.
- Els peatges: un 4,6%, els de la Generalitat i un 4,4% els estatals(AP-7,AP-2).
Aquests augments dels preus de serveis bàsics estan molt per sobre de les alces salarials que s’han negociat en els convenis d’aquest anys, i representen una fiscalitat que colpeja la qualitat de vida dels Veïns i Veïnes dels nostres barris, i sobre tot, de les persones amb més risc d’exclusió social.
Veí i Veïna, vine i decideix !
CONFAVC
Dr. Aiguader, 18 – BarcelonaTf 932 688 980 - veins@confavc.org · www.confavc.org
La Confederació d’Associacions de Veïns de Catalunya, va convocar assemblea pel passat 18 de febrer, a les Cotxeres de Sants (Barcelona).
Hi estaven convocades totes les AV de Catalunya, però la FAV de Lleida no hi va assistir i sembla que va ser l’única FAV que va faltar a l’assemblea.
Diu que perquè el president estava al Senegal.
¿Que hi feia allí? No sabem si és que estava donant conferencies sobre el poc que la FAV representa als Veïns de Lleida, o si és que va anar per aprendre com funciona la FAV a Senegal; sospiten que funciona millor que aquí.
En tot cas, la CONFAVC va tenir el detall de fer-nos arribar la convocatòria per l’assemblea, que reproduïm per públic coneixement:
============================
L'alça dels preus dels serveis básics ofega la gent dels nostres barris !
Aquest passat 18 de febrer, totes les AV de Catalunya estaven convocades per decidir com hem d’actuar davant l’alça generalitzada dels preus dels serveis bàsics, per sobre de l’increment de la inflació del 1,4%. També per denunciar els desmesurats increments dels impostos, taxes i tarifes que s’han aprovat en els darrers pressupostos de la majoria dels ajuntaments i entitats públiques de Catalunya. Uns augments superiors al 4,5 de mitjana.
Durant aquesta assemblea, les persones del moviment veïnal direm la nostra i decidirem col·lectivament com actuar davant d’aquests impopulars increments generalitzats. Alces com de:
-L’electricitat: s’ha apujat un 3,4%, desprès de desmesurats augments anteriors.
- L’aigua: s’ha incrementat més d’un 8% a l’àrea metropolitana.
- La brossa: un 7%, a l’àrea metropolitana.
- Els transports públics: els bitllets de Rodalies i mitja distancia, un 6 i 5 %.
- Els peatges: un 4,6%, els de la Generalitat i un 4,4% els estatals(AP-7,AP-2).
Aquests augments dels preus de serveis bàsics estan molt per sobre de les alces salarials que s’han negociat en els convenis d’aquest anys, i representen una fiscalitat que colpeja la qualitat de vida dels Veïns i Veïnes dels nostres barris, i sobre tot, de les persones amb més risc d’exclusió social.
Veí i Veïna, vine i decideix !
CONFAVC
Dr. Aiguader, 18 – BarcelonaTf 932 688 980 - veins@confavc.org · www.confavc.org
Etiquetas: confavc
# entrada de Redaccio : 0:50
jueves, 26 de febrero de 2009
A día de hoy
No pagar hipotecas imposibles
Es un lema no demasiado original sino de sentido común; cuando una hipoteca no se puede pagar, pues sencillamente el banco pide del juzgado la ejecución del crédito hipotecario y la vivienda cambia de titular registral.
Durante años de boom inmobiliario, se vieron entidades que concedían no ya el 75% del valor de mercado de la vivienda (que ha sido siempre lo aconsejable o lo más ortodoxo), sino que se les concedía hasta el 125%, pero no del valor real de mercado, sino de un valor inflado para poder prestar más capital.
Los bajos tipos de interés que conlleva el obtener muchos menos beneficios bancarios, unido a la permisividad del Banco de España, lograron inflar una burbuja inmobiliaria hasta que reventó.
La crisis de muchos que acaba siéndolo para todos, está ahogando a muchas familias que se ven impotentes al haber perdido su trabajo, para poder seguir pagando el recibo de su hipoteca. Muchas familias han perdido ya su vivienda y otras muchas están viendo cerca el mismo final.
No son pocos los hipotecados que se entretienen en calcular cual es realmente su valor hipotecado; algunos se han dado cuenta ya, de que están pagando un precio irreal, es decir, que su vivienda valorada e hipotecada actualmente vale mucho menos. Desde un punto de vista realista, seguir pagando esta hipoteca resulta una pérdida cierta, al menos a valor de hoy.
Ante tal situación, ha aparecido una plataforma que propugna no pagar hipotecas imposibles. Entre las medidas que proponen está la de conseguir que los bancos renuncien a parte de la hipoteca que tienen concedida, para poder poner la vivienda en un valor real y asequible. Sin embargo no es esta la costumbre bancaria.
La plataforma insta a los propietarios a no pagar la hipoteca de forma masiva durante un mes con objeto de presionar a los bancos. Otra reivindicación de la plataforma, es conseguir que el Gobierno que realmente realice su labor de vigilancia y regule las prácticas abusivas de los bancos; esto es precisamente lo que el Gobierno no ha hecho; si no que hizo dejación de su labor de vigilancia financiera; una situación que ahora acabamos pagando entre todos.
Es un lema no demasiado original sino de sentido común; cuando una hipoteca no se puede pagar, pues sencillamente el banco pide del juzgado la ejecución del crédito hipotecario y la vivienda cambia de titular registral.
Durante años de boom inmobiliario, se vieron entidades que concedían no ya el 75% del valor de mercado de la vivienda (que ha sido siempre lo aconsejable o lo más ortodoxo), sino que se les concedía hasta el 125%, pero no del valor real de mercado, sino de un valor inflado para poder prestar más capital.
Los bajos tipos de interés que conlleva el obtener muchos menos beneficios bancarios, unido a la permisividad del Banco de España, lograron inflar una burbuja inmobiliaria hasta que reventó.
La crisis de muchos que acaba siéndolo para todos, está ahogando a muchas familias que se ven impotentes al haber perdido su trabajo, para poder seguir pagando el recibo de su hipoteca. Muchas familias han perdido ya su vivienda y otras muchas están viendo cerca el mismo final.
No son pocos los hipotecados que se entretienen en calcular cual es realmente su valor hipotecado; algunos se han dado cuenta ya, de que están pagando un precio irreal, es decir, que su vivienda valorada e hipotecada actualmente vale mucho menos. Desde un punto de vista realista, seguir pagando esta hipoteca resulta una pérdida cierta, al menos a valor de hoy.
Ante tal situación, ha aparecido una plataforma que propugna no pagar hipotecas imposibles. Entre las medidas que proponen está la de conseguir que los bancos renuncien a parte de la hipoteca que tienen concedida, para poder poner la vivienda en un valor real y asequible. Sin embargo no es esta la costumbre bancaria.
La plataforma insta a los propietarios a no pagar la hipoteca de forma masiva durante un mes con objeto de presionar a los bancos. Otra reivindicación de la plataforma, es conseguir que el Gobierno que realmente realice su labor de vigilancia y regule las prácticas abusivas de los bancos; esto es precisamente lo que el Gobierno no ha hecho; si no que hizo dejación de su labor de vigilancia financiera; una situación que ahora acabamos pagando entre todos.
Etiquetas: nopaghipoimpo
# entrada de Redaccio : 0:49
miércoles, 25 de febrero de 2009
La Tira
El menyspreï de l’Alcalde a Cappont
De vegades el temps transparenta una veritat que desplaça una mentida. Tal cosa és la que sembla haver passat amb un anunci que va fer l’Alcalde de Lleida en referència a la nova piscina coberta que vol fer a Pardinyes, amb un cost de 8,2 milions d’euros (1.364 milions de pessetes).
Al barri de Cappont tenien una piscina coberta municipal que va servir per aprendre a nedar a molts infants i gent gran del barri, també els hi servia a les persones que amb problemes de salut, per complir les recomanacions mediques de nedar uns quants dies a la setmana.
Al març del 2007, tenim entès que la Paeria va tancar la piscina per “problemes tècnics”; el que passa és que mai s’havia fet el manteniment i la adequació de les instal·lacions: si les mares endollaven assecadors de cabells solien “saltar els ploms”, mancava accessibilitat, quan plovia hi havien goteres del sostre, etc etc. Ara els nens tenen d’anar amb el cotxe dels seus pares a altres piscines de la ciutat augmentant el tràfic, doncs son petis per anar sols a l’autobús. També les persones que necessiten nedar tenen d’anar a altres piscines, però això sí, amb un cost molt superior al que pagaven a la piscina dels Camps Elisis. Deu de ser una manera de ajudar a les piscines privades del Camp Esports, construïdes en un espai públic.
La gran idea del nostre Alcalde no va ser altra que abandonar la piscina coberta del barri de Cappont i fer-ne un altra de nova a Pardinyes. Tenim entès que en una reunió de l’Ajuntament va exposar que la nova piscina seria la piscina coberta de “Pardinyes-Cappont”.
Fa pocs dies però, la premsa publica un article parlant del “complex esportiu de Pardinyes” i per tant dient la veritat.
En aquell moment molts no vam creure la dualitat de les instal·lacions, però és que en l’article es diu que amb el complex esportiu a Pardinyes es posarà fi a una reclamació del barri. Aquesta sí que és bona; es a dir, que l’Alcalde fa cas dels de Pardinyes però no en fa dels de Cappont que també estan reclamant remodelar la piscina que continua tancada.
Doncs en quan arribin les eleccions ja saben el que poden fer els veïns de Cappont, votar a un altre alcalde que no els menyspreï, que a l’Alcalde Ros ja el votaran a Pardinyes.
Etiquetas: elmenysdlalpardy
# entrada de Redaccio : 1:10
martes, 24 de febrero de 2009
El Confidente
“Villa PSOE” a debate ciudadano
Un portavoz de Pepiño Blanco informó a la prensa, de que el edificio construido en la isla de Arosa a escasos 20 metros del mar, es “un inmueble totalmente legal”. Esta aclaración tiene su fundamento en que la Confederación de Afectados por Estafas Inmobiliarias (CAFINES), está denunciando desde 2007, que varios altos dirigentes del PSOE, incluido el señor Don Pepiño, tienen comprada una vivienda en dicho edificio, al que denominan “Villa PSOE”.
El origen de problema radica en que la Ley de Costas de 1988 fija en 100 metros con el mar, como la distancia mínima que debe haber para construir.
También en la Ley Gallega del Litoral se fija la misma distancia. Además, CAFINES afirma que los terrenos donde está construido el bloque de alto copete, no estaban calificados como zona urbana en 1988, como tampoco lo eran en 2002, cuando se aprobó el Plan General de la isla de Arosa.
Lo que más resalta en este caso, es que hay vecinos que viven en casas muy antiguas pegadas a la costa que están afectadas por la Ley de Costas y ahora curiosamente, esta Ley parece no pasar por casa de Don Pepiño ni la de sus futuros vecinos/compañeros.
El pasado sábado 500 personas se manifestaban delante del edificio, pero el alcalde de Arosa, del (Partido Socialista de Galicia) parece tener otras preocupaciones, puesto que ha permitido la edificación y ahora amenaza con demandar a CAFINES por “un delito contra el honor”, pero no aclara, el por qué permitió la construcción si incumplía dos leyes.
La dimisión del Ministro de Justicia, Mariano Fernández Bermejo, hasta puede hacer un poco de justicia a la Justicia, valga la redundancia, porque lo que no puede suceder lisa y llanamente, es que la Justicia emplee dos varas de medir; una para los ciudadanos de a pie y otra muy distinta, para “personas importantes”.
Porque... permitiría el Ayuntamiento de Arosa, que un vecino del municipio, construyera una casa a 20 metros del mar?.
Un portavoz de Pepiño Blanco informó a la prensa, de que el edificio construido en la isla de Arosa a escasos 20 metros del mar, es “un inmueble totalmente legal”. Esta aclaración tiene su fundamento en que la Confederación de Afectados por Estafas Inmobiliarias (CAFINES), está denunciando desde 2007, que varios altos dirigentes del PSOE, incluido el señor Don Pepiño, tienen comprada una vivienda en dicho edificio, al que denominan “Villa PSOE”.
El origen de problema radica en que la Ley de Costas de 1988 fija en 100 metros con el mar, como la distancia mínima que debe haber para construir.
También en la Ley Gallega del Litoral se fija la misma distancia. Además, CAFINES afirma que los terrenos donde está construido el bloque de alto copete, no estaban calificados como zona urbana en 1988, como tampoco lo eran en 2002, cuando se aprobó el Plan General de la isla de Arosa.
Lo que más resalta en este caso, es que hay vecinos que viven en casas muy antiguas pegadas a la costa que están afectadas por la Ley de Costas y ahora curiosamente, esta Ley parece no pasar por casa de Don Pepiño ni la de sus futuros vecinos/compañeros.
El pasado sábado 500 personas se manifestaban delante del edificio, pero el alcalde de Arosa, del (Partido Socialista de Galicia) parece tener otras preocupaciones, puesto que ha permitido la edificación y ahora amenaza con demandar a CAFINES por “un delito contra el honor”, pero no aclara, el por qué permitió la construcción si incumplía dos leyes.
La dimisión del Ministro de Justicia, Mariano Fernández Bermejo, hasta puede hacer un poco de justicia a la Justicia, valga la redundancia, porque lo que no puede suceder lisa y llanamente, es que la Justicia emplee dos varas de medir; una para los ciudadanos de a pie y otra muy distinta, para “personas importantes”.
Porque... permitiría el Ayuntamiento de Arosa, que un vecino del municipio, construyera una casa a 20 metros del mar?.
Etiquetas: villpsoadebciu
# entrada de Redaccio : 1:08
lunes, 23 de febrero de 2009
Des de la meva finestra
Tots ens podem trobar com Eluana
Hi han persones que arriben a la fi de la seva vida sobtadament, d’altres en canvi hi arriben desprès d’una perllongada i dolorosa agonia que en alguns casos pot durar anys. És el cas de la italiana Eluana, que va morir fa pocs dies i que portava 17 anys en coma, n’és un paradigma. Durant tots aquests anys, els seus pares han tingut que suportar la tortura moral de veure a la seva filla com un vegetal, sense cap possibilitat ni una de retornar a la vida i el que és més dolorós, sense cap més sortida que demanar a un jutjat una sentencia que els hi permeti deixar de donar-li de menjar a traves d’una sonda perquè pugui morir la seva filla.
Arribar a poder prendre aquesta decisió no té de ser pas un plat de gust, però quan la duresa de la realitat s’imposa, les persones podem arribar prendre decisions que no havíem mai ni pensat.
Per descomptat, que la imatge de la Eluana que ens ensenyen els mitjans de comunicació en una fotografia de la jove quan estava bé de salut, no era, segons han comptat periodistes, la seva imatge actual, que estava molt deteriorada a causa de la seva malaltia.
Una vegada més, en el nostre país s’ha obert el debat sempre aplaçat de la eutanàsia. No hem d’oblidar que Zapatero va prometre legislar sobre el particular amb tot el consens possible, però no ho ha fet.
És cert, que hi ha un col·lectiu que en base a creences religioses, es manifesta en contra de la eutanàsia, com també es de pensar, que hi ha un altre col·lectiu que demana el dret a morir dignament. Són dos idees que semblen oposades, però que potser no ho són tant. El que no es pot legislar, es la obligació d’usar la eutanàsia, però el que sí es té de legislar és la llibertat de poder-la utilitzar en casos greus com aquest.
I no cal fer un cant a la hipocresia, quan hem sentit a dir des de fa anys, que la eutanàsia s’està utilitzant de manera encoberta en ocasions, amb la petició del malalt i el consentiment dels familiars.
Molta gent pensa, que de la mateixa manera que no es tindria que legislar sobre la imposició de la eutanàsia, tampoc tindria de estar prohibida, quan es donen una sèrie de requisits i garanties, que es clar, tenen d’estar legislats.
Hi han persones que arriben a la fi de la seva vida sobtadament, d’altres en canvi hi arriben desprès d’una perllongada i dolorosa agonia que en alguns casos pot durar anys. És el cas de la italiana Eluana, que va morir fa pocs dies i que portava 17 anys en coma, n’és un paradigma. Durant tots aquests anys, els seus pares han tingut que suportar la tortura moral de veure a la seva filla com un vegetal, sense cap possibilitat ni una de retornar a la vida i el que és més dolorós, sense cap més sortida que demanar a un jutjat una sentencia que els hi permeti deixar de donar-li de menjar a traves d’una sonda perquè pugui morir la seva filla.
Arribar a poder prendre aquesta decisió no té de ser pas un plat de gust, però quan la duresa de la realitat s’imposa, les persones podem arribar prendre decisions que no havíem mai ni pensat.
Per descomptat, que la imatge de la Eluana que ens ensenyen els mitjans de comunicació en una fotografia de la jove quan estava bé de salut, no era, segons han comptat periodistes, la seva imatge actual, que estava molt deteriorada a causa de la seva malaltia.
Una vegada més, en el nostre país s’ha obert el debat sempre aplaçat de la eutanàsia. No hem d’oblidar que Zapatero va prometre legislar sobre el particular amb tot el consens possible, però no ho ha fet.
És cert, que hi ha un col·lectiu que en base a creences religioses, es manifesta en contra de la eutanàsia, com també es de pensar, que hi ha un altre col·lectiu que demana el dret a morir dignament. Són dos idees que semblen oposades, però que potser no ho són tant. El que no es pot legislar, es la obligació d’usar la eutanàsia, però el que sí es té de legislar és la llibertat de poder-la utilitzar en casos greus com aquest.
I no cal fer un cant a la hipocresia, quan hem sentit a dir des de fa anys, que la eutanàsia s’està utilitzant de manera encoberta en ocasions, amb la petició del malalt i el consentiment dels familiars.
Molta gent pensa, que de la mateixa manera que no es tindria que legislar sobre la imposició de la eutanàsia, tampoc tindria de estar prohibida, quan es donen una sèrie de requisits i garanties, que es clar, tenen d’estar legislats.
Etiquetas: totenpotroelu
# entrada de Redaccio : 7:36
domingo, 22 de febrero de 2009
El llapis impertinent
El President de la FAV-LLEIDA, no assisteix a la reunió de la CONFAV, on es va tractar sobre l’abús en el rebut de la llum, perquè està al Senegal organitzant associacions de veïns.
Etiquetas: llap07
# entrada de Redaccio : 9:17
sábado, 21 de febrero de 2009
A día de hoy
El Ministro Bermejo o el cazador cazado
La licencia de caza es un requisito imprescindible que se exige en cada Comunidad Autónoma para poder cazar, pero ahora se acaba de descubrir que la Ley no se aplica todos por un igual; puesto que si quien ejerce de cazador sin licencia o furtivo, es el propio Ministro de Justicia y Notario Mayor del Reino, no pasa nada.
El jueves en una cadena de televisión, el ministro Bermejo admitió que había estado cazando en Andalucía cuando no tiene licencia para ello: “Es verdad. Se me ha pasado. No caí en que estaba en otra Comunidad Autónoma”.Esto sucede cuando se ha publicado que el nombre del ministro no aparece en el listado de cazadores autorizados por la Junta de Andalucía.
También se dice que por dos veces ha estado cazando en Andalucía sin licencia. Para entendernos llanamente; el cazador ha resultado cazado.
Así que la enseñanza parece estar clara: si a un Ministro de Justicia y Notario Mayor del Reino, se le pasa la ley, también se nos puede pasar a cualquiera, es decir si alguien no hace la declaración de la Renta, pues nada: “se me ha pasado”, si a alguien lo denuncia la policía de tráfico por conducir sin carné, “se me ha pasado sacarme el carné”, misma receta cuando uno circula en coche sin seguro, si alguien es denunciado porque conduciendo se pasa un semáforo en rojo, pues nada, “se me ha pasado”, etc etc.
A día de hoy y en este sentido, el Ministro Bermejo está dando un pésimo ejemplo o si se quiere, el peor de los ejemplos institucionales:
No puede ser que quien tiene la más alta misión institucional del país, para velar por que la ley se aplique a todos por un igual como dice el principio constitucional, se olvide del mismo.
No puede ser, que quien debe ser garante del cumplimiento legal, sea precisamente quien admita públicamente que en cierta y reciente ocasión comprobada, no ha cumplido la ley, porque sencillamente “se le ha pasado”.
Con semejante Ministro, no resulta extraño que el colectivo de jueces se declarara en huelga el pasado miércoles. Ahora, conocida esta información, esto dará mucho pié a los jueces, para conseguir que la próxima huelga anunciada para el mes de junio sea masiva, cuando no, unánime.
La licencia de caza es un requisito imprescindible que se exige en cada Comunidad Autónoma para poder cazar, pero ahora se acaba de descubrir que la Ley no se aplica todos por un igual; puesto que si quien ejerce de cazador sin licencia o furtivo, es el propio Ministro de Justicia y Notario Mayor del Reino, no pasa nada.
El jueves en una cadena de televisión, el ministro Bermejo admitió que había estado cazando en Andalucía cuando no tiene licencia para ello: “Es verdad. Se me ha pasado. No caí en que estaba en otra Comunidad Autónoma”.Esto sucede cuando se ha publicado que el nombre del ministro no aparece en el listado de cazadores autorizados por la Junta de Andalucía.
También se dice que por dos veces ha estado cazando en Andalucía sin licencia. Para entendernos llanamente; el cazador ha resultado cazado.
Así que la enseñanza parece estar clara: si a un Ministro de Justicia y Notario Mayor del Reino, se le pasa la ley, también se nos puede pasar a cualquiera, es decir si alguien no hace la declaración de la Renta, pues nada: “se me ha pasado”, si a alguien lo denuncia la policía de tráfico por conducir sin carné, “se me ha pasado sacarme el carné”, misma receta cuando uno circula en coche sin seguro, si alguien es denunciado porque conduciendo se pasa un semáforo en rojo, pues nada, “se me ha pasado”, etc etc.
A día de hoy y en este sentido, el Ministro Bermejo está dando un pésimo ejemplo o si se quiere, el peor de los ejemplos institucionales:
No puede ser que quien tiene la más alta misión institucional del país, para velar por que la ley se aplique a todos por un igual como dice el principio constitucional, se olvide del mismo.
No puede ser, que quien debe ser garante del cumplimiento legal, sea precisamente quien admita públicamente que en cierta y reciente ocasión comprobada, no ha cumplido la ley, porque sencillamente “se le ha pasado”.
Con semejante Ministro, no resulta extraño que el colectivo de jueces se declarara en huelga el pasado miércoles. Ahora, conocida esta información, esto dará mucho pié a los jueces, para conseguir que la próxima huelga anunciada para el mes de junio sea masiva, cuando no, unánime.
Etiquetas: elminibermej
# entrada de Redaccio : 0:28
viernes, 20 de febrero de 2009
La Tira
Gran Inauguració, amb “autobombo” i “autofelicitació”
El dimecres es va inaugurar l’Arxiu Arqueològic de Lleida, emplaçat al soterrani de l’Escola Bressol d’Aubarés (Bordeta) amb l’assistència dels regidors de la Paeria i l’Associació de Veïns del barri.
Van fer constar, que tenen allí emmagatzemades 3.200 caixes “amb elements patrimonials de Lleida” i 500 restes de pedra que es podrien exhibir en un museu. Això està bé, doncs si tenim de tornar el centenar de peces que hi ha en el Museu de Lleida, ja tenim lloc per posar les restes de pedra i esperem que aquestes no les reclami ningú.
De tota manera, la pomposa inauguració del dimecres per part de l’equip de Govern de la Paeria va tenir un petit ai; Ai, Montse Parra, regidora de Cultura que es va passar set pobles, en dir al seu parlament i per dues vegades: “Em felicito a mi mateixa...”. Les cares dels presents amb els ulls molt oberts, no deixaven lloc al dubte; varen quedar sorpresos amb l’augment de la autofelicitació i el autobombo, de que fa gala l’equip de Govern Municipal.
Més valdria que es dediquessin a solucionar els problemes ciutadans que hi tenim a la ciutat, que són molts i vells, reiterats i quasi endèmics, en comptes de dedicar-se a la propaganda que suposen, les inauguracions teatrals i chauvinistes.
Senyor Alcalde que estàveu present a la inauguració, tingueu en compte, que els Veïns de Lleida paguem uns impostos que déu n’hi do, perquè vostè pugui cobrar un sou de Ministre, per tant us volem deixar un missatge de part dels Veïns de Lleida:
Propaganda i autobombo elevat al quadrat per tal de mantenir-vos a les poltrones, NO.
Solucionar els problemes de la ciutat per millorar la qualitat de vida als Veïns de Lleida, SI.
Etiquetas: grainaautoiauto
# entrada de Redaccio : 0:22
jueves, 19 de febrero de 2009
Des de la meva finestra
Manifestació de la “Plataforma de las Clases Medias”
El passat dissabte, es van concentrar unes 8.000 persones a la Plaza de Colón, a Madrid; eren la gent de la “Plataforma de las Clases Medias”.
La Plataforma és una associació critica amb l’estat de coses que tenim avui dia. En el seu discurs, el president de la Plataforma, Enrique de Diego, va repartir critiques per a tots: va carregar contra la classe política, tot i dient que són una “casta parasitària” i alertant de que “con la mentira se nos expolia y se nos depreda”.
“La última campaña electoral fue una sarta de mentiras. El programa del PSOE era el de la mentira, una completa colección de mentiras, que se habría diciendo: Hacia el pleno empleo. Zapatero y el PSOE han traído el hambre a España”.
“La verdad es que el PP forma parte consustancial del problema, forman parte de esta casta parasitaria que se alimenta de nuestros impuestos”.
Va tenir paraules dures per tota la resta de forces polítiques a les que la Plataforma considera part del problema i responsables de la expoliació als ciutadans a traves de subvencions i impostos.
En acabar els discursos i de forma espontània, cents de ciutadans van acompanyar a Enrique Diego en una marxa a peu de tres quilometres cap el Palacio de la Moncloa, on pretenien lliurar una carta amb un missatge, exigint la dimissió de Zapatero. En arribar al barri de Moncloa, la Policia els va aturar. Enrique de Diego es va adreçar als seus acompanyants dient que s’havia compromès amb la Policia a aturar-se allí, però que allò era només un primer pas.
Va estar en definitiva, una manifestació de 8.000 persones que no va tenir ressò en els mitjans d’informació, quan en altres ocasions, la televisió per posar un exemple, recull manifestacions amb moltíssims menys participants.
Aquí podem veure la poca objectivitat d’uns mitjans d’informació, que semblen estar emmordassats a traves de les subvencions que cobren anualment.
Etiquetas: maniplatcm
# entrada de Redaccio : 0:49
miércoles, 18 de febrero de 2009
El Confidente
El caos judicial y la rebelión de los jueces
Era en el mes de marzo del pasado año, cuando se encontró el cadáver de la niña Mari Luz en la ría de Huelva. La niña presentaba un golpe en la cabeza. Luego en septiembre, se supuso que había sido asesinada por un pederasta que tenía pendiente de cumplir una sentencia de prisión. La opinión pública se volcó entonces contra el juez Tirado que no había hecho cumplir la sentencia de prisión para el pederasta.
Este estado de cosas, se vislumbraba que no todo funcionaba bien en el “perfecto gobierno Zapatero”, sino que existían imperfecciones estructurales de gran calado que a todos podían afectar; un sistema judicial denostado, plagado de esperas irritantes, acumulaciones, retrasos incomprensibles, aplazamientos, colas innecesarias, desinformación, extravíos incluso y otras irregularidades.
Ante esta presión social, los jueces, desde los adscritos a las cuatro asociaciones profesionales a los no adscritos o llamados independientes, hicieron algo que nunca habían hecho: hablaron entre sí. Establecieron un canal de comunicación corporativa a través del correo electrónico, libre y no sujeta a ninguna de las directrices de las politizadas asociaciones judiciales. El colectivo judicial se rige mediante el Consejo de Poder Judicial, un órgano que a partir de principios de los años 80, fue puesto en manos de los partidos políticos por el PSOE; en cambio la Justicia para ser justa, necesita de toda la independencia.
Los jueces desde hace años comentaban entre ellos y por los pasillos, la situación de hartazgo en la que se encuentran, por la carencia de medios y de personal.
Los jueces en su comunicación libre, descubrieron que no estaba cada cual solo, sino que la misma saturación la padecían los jueces de otros juzgados con los que antes nunca se habían comunicado.
A las asociaciones profesionales de jueces se les ha ido de las manos la situación y han perdido el férreo control que siempre habían tenido.
Los jueces no se pueden sindicar y la Constitución les marca unos límites muy precisos que no pueden traspasar, pero lo que nadie les puede prohibir, es que hablen entre ellos. Usando el foro de comunicación que supone Internet, se dieron cuenta de que cientos de jueces de base, acababan siendo una voz autorizada independiente, tan sólo interesada en el modelo judicial y no en un modelo político.
Comentaron entonces que son en España 4.415, entre jueces y magistrados. Que la media europea es de 16 jueces cada 100.000 habitantes, que en Alemania la media está en 24 y que en España no llegan ni a 10.
Otro parámetro que pusieron de relieve, es que en la UE se dedica el 3,5% del PIB a la Administración de Justicia, mientras que en España no llega al 1%.
Ahora ante un desacuerdo con el Gobierno, dos asociaciones profesionales de jueces presionadas por los jueces de base, han convocado huelga de jueces para hoy.
Después de 5 años de permanencia en la Presidencia del Gobierno, Zapatero no puede seguir negando ya, que la Administración de Justicia es una asignatura pendiente española, pero también lo es del Gobierno Zapatero.
Veremos en que queda todo, en todo caso si se produce la huelga será histórica y será nada menos, que una huelga del poder judicial (uno de los pilares del estado democrático), en contra del poder ejecutivo.
Etiquetas: elcaojudici
# entrada de Redaccio : 0:12
martes, 17 de febrero de 2009
Des de la meva finestra
COPALME: una negligència del Govern Montilla; 4,9 milions que podem acabar pagant entre tots
El afectats pel forat de la cooperativa Copalme d’Almenar, es van fiar de que l’Administració complia amb la seva funció de vigilància financera.
Al seu dia, l’Administració va autoritzar una secció de crèdit o finançament a aquesta cooperativa, però desprès, una Administració tan bolcada com està, en fer-se propaganda de sí mateixa, no va tenir temps de vigilar el funcionament de la cooperativa.
El resultat ha estat que els 176 afectats no saben on són els seus 4,9 milions d’euros que hi tenien dipositats. Els afectats consideren que el departament d’Economia de la Generalitat, no va inspeccionar els comptes de la cooperativa al 2006 i per tant, no van poder detectar el forat.
Els afectats han presentat el passat dimarts una demanda de responsabilitat patrimonial contra la Generalitat. Tot s’adreça contra la suspensió de pagaments de Copalme ara fa un any.
Els afectats declaren que si aquesta reclamació administrativa no dona resultat, presentaran un recurs al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i si al final els hi és favorable, els milions els tindrem de pagar entre tots.
Si tot aquest enrenou acaba, en que tenim de pagar els 4,9 milions d’euros (815 milions de pessetes) entre tots, per la negligència del Govern tripartit, ni ha com per a pensar-ho. En tot cas, estem parlant de molt control sobre els senzills ciutadans i cap control sobre els poderosos (econòmicament parlant) i grans empreses.
El cas Copalme transparenta un model de govern; aquest és el model del nostre Govern.
El afectats pel forat de la cooperativa Copalme d’Almenar, es van fiar de que l’Administració complia amb la seva funció de vigilància financera.
Al seu dia, l’Administració va autoritzar una secció de crèdit o finançament a aquesta cooperativa, però desprès, una Administració tan bolcada com està, en fer-se propaganda de sí mateixa, no va tenir temps de vigilar el funcionament de la cooperativa.
El resultat ha estat que els 176 afectats no saben on són els seus 4,9 milions d’euros que hi tenien dipositats. Els afectats consideren que el departament d’Economia de la Generalitat, no va inspeccionar els comptes de la cooperativa al 2006 i per tant, no van poder detectar el forat.
Els afectats han presentat el passat dimarts una demanda de responsabilitat patrimonial contra la Generalitat. Tot s’adreça contra la suspensió de pagaments de Copalme ara fa un any.
Els afectats declaren que si aquesta reclamació administrativa no dona resultat, presentaran un recurs al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i si al final els hi és favorable, els milions els tindrem de pagar entre tots.
Si tot aquest enrenou acaba, en que tenim de pagar els 4,9 milions d’euros (815 milions de pessetes) entre tots, per la negligència del Govern tripartit, ni ha com per a pensar-ho. En tot cas, estem parlant de molt control sobre els senzills ciutadans i cap control sobre els poderosos (econòmicament parlant) i grans empreses.
El cas Copalme transparenta un model de govern; aquest és el model del nostre Govern.
Etiquetas: copalmeunne
# entrada de Redaccio : 8:41
lunes, 16 de febrero de 2009
La Tira
¡ Quina paciència hem de tenir els lleidatans amb la Paeria !
Fa poc va aparèixer a la premsa local, que una de les dues parts del pannell d’anuncis de la Paeria, que queda al començament de Doctora Castells, s’havia obert amb el fort vent, motiu pel qual, l’Ajuntament hi ha posat al davall tres tanques per senyalitzar d’un possible perill.
Cal veure les coses com són, no cal ser sensacionalistes ni cal fer propaganda municipal quan no toca: senyors, la part del pannell que està oberta no te res a veure amb el fort vent, perquè ja fa ben bé dos anys que està així i és veu que ningú, ni regidors, ni guàrdies de barri, ni porta-partes de la Paeria se’n havien adonat, prova de que ben poc vigilen.
Els Veïns del barri diuen que des de fa dos anys la tapa esta oberta.
Estan així les coses, no es d’estranyar que tampoc es donin compte dels deterioraments qui hi han per les voreres del barri i que posen en perill la integritat física dels vianants cada dia, ni dels excrements de gos que abundem més que la bona voluntat, ni de la manca de rampes en passos de vianants. Com tampoc es donen compte, està clar, dels contenidors de cartrons i envasos plens fins dalt i que ILNET no buida, el qual provoca que els Veïns els acabin deixant pel terra al voltant del contenidor.
Alguns ens han dit, que consideren que ells no tenen de telefonar a ILNET per avisar de que els contenidors estan plens, perquè amb el que paguen de recollida de escombraries, aquesta és una tasca que té de fer l’empresa.
En qualsevol cas, al llarg de dos anys, les tanques davall del pannell s’ha demostrat que son innecessàries i només són un obstacle absurd al passeig. Pot ben passar, que estiguin allí fins que no es repari el pannell, i això pot tardar dos anys més.
¡ Quina paciència hem de tenir els lleidatans amb la Paeria, tenint en compte els elevats impostos que paguem !
Etiquetas: quinpachem
# entrada de Redaccio : 0:57
domingo, 15 de febrero de 2009
El llapis impertinent
15 de febrer, dia del Consumidor
Estem en un sistema econòmic basat en el consum, si no hi ha consum, tot es para.
Estem en un sistema econòmic basat en el consum, si no hi ha consum, tot es para.
Etiquetas: llap06
# entrada de Redaccio : 11:09
viernes, 13 de febrero de 2009
La Tira
Poca vigilància de la Guardia Urbana a Lleida
Seguretat, sostenibilitat i cohesió són de les paraules més empleades pel alcalde de Lleida, per defensar la seva acció de govern, el que passa és que de tant en quant, la realitat s’imposa a les paraules grandiloqüents i buides del nostre Paer en Cap, Àngel Ros.
L’últim nyap que ens ha arribat fa referència a la barana de protecció o de seguretat, que recentment es va instal·lar al costat esquerra del canal de Serós, quan passa per la Bordeta (davant futur Parc de l’Aigua). Una barana de seguretat realment maca i molt encertada, però que està sent robada a trams per no sabem qui.
Es tracta d’uns suports collats al formigó que sostenen quatre tubs d’acer inoxidable destinats a protegir a les persones, de caure dins les aigües del canal.
Ara s’està arreglant i urbanitzant aquesta zona, motiu pel qual es van canviar la barana per una de nova, que és la que surt a les fotografies.
Els veïns dels voltants, diuen que d’un dia per altre, han vist com bastants trams del tub d’acer inoxidable, anaven desapareixent, malgrat que no han vist a ningú per allí durant el dia.
Tot apunta a que és durant la nit quant els vàndals tallen i prenen els trams de tub. El cert és que en falten bastants i si continuen així aviat no en quedaran; només i veurem els suports ancorats al terra. Hi han veïns de la zona que sospiten que aquests trossos de tubs de metall es prenen per a vendre’ls com metall.
En tot cas, aquests robatoris de mobiliari urbà no tindrien lloc, si la Guardia Urbana de tant en quant, patrullés per allí en horari nocturn. Aquests robatoris proven clarament, la poca vigilància que hi ha a la ciutat per part de la Guardia Urbana; un cos en el que el seu Cap, diu la llei, es sempre l’Alcalde. Un Alcalde que va fer la seva campanya electoral dient que volia ser Alcalde; “Perquè li agrada Lleida”. A nosaltres també ens agrada Lleida, però així, NO.
Des d’aquí demanem al Cap de la Guardia Urbana, Sr. Àngel Ros, que compleixi amb la seva obligació i que faci vigilar aquesta zona, per evitar de que s’acabin d’emportat tota la barana de protecció del canal de Serós, ja molt malmesa.
Els veïns de la zona, han sentit a dir, que per la nit hi ha una patrulla de Guardia Urbana dedicada a la vigilància del domicili d’una regidora de l’Ajuntament de Lleida. Es pregunten si tal extrem és cert?
És cert això senyor Alcalde?
Seguretat, sostenibilitat i cohesió són de les paraules més empleades pel alcalde de Lleida, per defensar la seva acció de govern, el que passa és que de tant en quant, la realitat s’imposa a les paraules grandiloqüents i buides del nostre Paer en Cap, Àngel Ros.
L’últim nyap que ens ha arribat fa referència a la barana de protecció o de seguretat, que recentment es va instal·lar al costat esquerra del canal de Serós, quan passa per la Bordeta (davant futur Parc de l’Aigua). Una barana de seguretat realment maca i molt encertada, però que està sent robada a trams per no sabem qui.
Es tracta d’uns suports collats al formigó que sostenen quatre tubs d’acer inoxidable destinats a protegir a les persones, de caure dins les aigües del canal.
Ara s’està arreglant i urbanitzant aquesta zona, motiu pel qual es van canviar la barana per una de nova, que és la que surt a les fotografies.
Els veïns dels voltants, diuen que d’un dia per altre, han vist com bastants trams del tub d’acer inoxidable, anaven desapareixent, malgrat que no han vist a ningú per allí durant el dia.
Tot apunta a que és durant la nit quant els vàndals tallen i prenen els trams de tub. El cert és que en falten bastants i si continuen així aviat no en quedaran; només i veurem els suports ancorats al terra. Hi han veïns de la zona que sospiten que aquests trossos de tubs de metall es prenen per a vendre’ls com metall.
En tot cas, aquests robatoris de mobiliari urbà no tindrien lloc, si la Guardia Urbana de tant en quant, patrullés per allí en horari nocturn. Aquests robatoris proven clarament, la poca vigilància que hi ha a la ciutat per part de la Guardia Urbana; un cos en el que el seu Cap, diu la llei, es sempre l’Alcalde. Un Alcalde que va fer la seva campanya electoral dient que volia ser Alcalde; “Perquè li agrada Lleida”. A nosaltres també ens agrada Lleida, però així, NO.
Des d’aquí demanem al Cap de la Guardia Urbana, Sr. Àngel Ros, que compleixi amb la seva obligació i que faci vigilar aquesta zona, per evitar de que s’acabin d’emportat tota la barana de protecció del canal de Serós, ja molt malmesa.
Els veïns de la zona, han sentit a dir, que per la nit hi ha una patrulla de Guardia Urbana dedicada a la vigilància del domicili d’una regidora de l’Ajuntament de Lleida. Es pregunten si tal extrem és cert?
És cert això senyor Alcalde?
Etiquetas: pocvigidegu
# entrada de Redaccio : 0:24
jueves, 12 de febrero de 2009
Cartes al Director
Obama presidente
Desde hace poco Obama ocupa el centro de poder mundial: la Casa Blanca, desde allí prometió a sus conciudadanos (y en cierta manera al mundo entero) que cambiaría muchas cosas.
La toma de posesión del nuevo presidente produce una imagen de novedad, como si la esperanza intentará borrar los abusos de su predecesor. Quizás se trate del sueño esperanzado en que se necesita creer, en una época de profunda crisis económica.
¿Cambiará con Obama la política imperialista (perdón: unilateralista) de EEUU? La pregunta induce al engaño, pues no es esta persona sólo, la responsable de tal política (económica y guerrea, en el caso USA), detrás están los lobbys de poder y por tanto, económicos.
Podemos imaginar, que la política de Bush hubiera dado mejores resultados, pero por un accidente político (un escándalo, por ejemplo) Obama hubiera ganado la elecciones ¿qué haría? Pues, esencialmente mantener las mismas políticas que Geoge B.
Que poco antes de jurar el cargo Obama se reuniera con el afamado novelista Paul Auster, no significa en modo alguno, que se contagie de su ética, si acaso es una imagen publicitaria y que Obama en sus discursos transmita naturalidad, no significa que necesariamente tenga que cumplir sus promesas.
El cambio será el cambio de lo fracasado en Bush.Para muestra un botón: Obama no se va de Irak (si se va) porque sea un pacifista o porque crea que bombardear a civiles para expoliar el petróleo esté mal hecho. O por "exportar" la democracia (como si de patatas se tratase). Obama ya ha dicho que reforzará la lucha (es decir la guerra), en Afganistán (y luego ya veremos donde más). Obama acaba de pedir por boca de Joe Biden en Munich, que la OTAN aporte 30.000 soldados más para Afganistán.
Hoy ya nadie ignora que esa actividad tiene el fondo estratégico de los gaseoductos i oleoductos que suministrarán a China.
La masacre del pueblo Afgano se la trae al pairo. Obama seguirá con el pragmatismo y la inmoralidad a la que nos tiene habituados la política Yankee desde hace muchos años.
Es una historia tan vieja como el mundo: todos esperando a que el líder nos salve... para que podamos seguir igual...Un líder que sólo es un guiñol, como sus predecesores y el tiempo lo dirá.
Todos los que esperan que con Obama vivamos en un mundo más justo no acaban de enterarse que dicho cambio sólo puede producirse "de abajo arriba", y que si no vivimos en un mundo mejor, es por nuestra falta de ética y por nuestra pereza. No sólo es culpa de Bush. o de Rodríguez ZP. Una sociedad putrefacta y conformista como la nuestra sólo puede producir líderes mediocres, como los nuestros.
Tras miles de años, aún no hemos aprendido a ser libres y continuamos necesitando alguien que nos guíe, en caso contrario no necesitaríamos ilusionarnos con el nuevo líder.
Obama decepcionará, porque él no puede darnos lo que necesitamos: Virtud. Pensar por nosotros mismos, nos hará libres.
M. Molina
----------------------------------------------------------------------------------
Nota de la Redacció: Les Cartes al Director aniran degudament identificades i no podran contenir ni insults, ni ser ofensives, en tot cas, no seran la nostra opinió sinó la del signant. En cap cas es mantindrà correspondència amb els autors. Les Cartes al Director es poden enviar a la nostra adreça: ilergeta386@gmail.com
Desde hace poco Obama ocupa el centro de poder mundial: la Casa Blanca, desde allí prometió a sus conciudadanos (y en cierta manera al mundo entero) que cambiaría muchas cosas.
La toma de posesión del nuevo presidente produce una imagen de novedad, como si la esperanza intentará borrar los abusos de su predecesor. Quizás se trate del sueño esperanzado en que se necesita creer, en una época de profunda crisis económica.
¿Cambiará con Obama la política imperialista (perdón: unilateralista) de EEUU? La pregunta induce al engaño, pues no es esta persona sólo, la responsable de tal política (económica y guerrea, en el caso USA), detrás están los lobbys de poder y por tanto, económicos.
Podemos imaginar, que la política de Bush hubiera dado mejores resultados, pero por un accidente político (un escándalo, por ejemplo) Obama hubiera ganado la elecciones ¿qué haría? Pues, esencialmente mantener las mismas políticas que Geoge B.
Que poco antes de jurar el cargo Obama se reuniera con el afamado novelista Paul Auster, no significa en modo alguno, que se contagie de su ética, si acaso es una imagen publicitaria y que Obama en sus discursos transmita naturalidad, no significa que necesariamente tenga que cumplir sus promesas.
El cambio será el cambio de lo fracasado en Bush.Para muestra un botón: Obama no se va de Irak (si se va) porque sea un pacifista o porque crea que bombardear a civiles para expoliar el petróleo esté mal hecho. O por "exportar" la democracia (como si de patatas se tratase). Obama ya ha dicho que reforzará la lucha (es decir la guerra), en Afganistán (y luego ya veremos donde más). Obama acaba de pedir por boca de Joe Biden en Munich, que la OTAN aporte 30.000 soldados más para Afganistán.
Hoy ya nadie ignora que esa actividad tiene el fondo estratégico de los gaseoductos i oleoductos que suministrarán a China.
La masacre del pueblo Afgano se la trae al pairo. Obama seguirá con el pragmatismo y la inmoralidad a la que nos tiene habituados la política Yankee desde hace muchos años.
Es una historia tan vieja como el mundo: todos esperando a que el líder nos salve... para que podamos seguir igual...Un líder que sólo es un guiñol, como sus predecesores y el tiempo lo dirá.
Todos los que esperan que con Obama vivamos en un mundo más justo no acaban de enterarse que dicho cambio sólo puede producirse "de abajo arriba", y que si no vivimos en un mundo mejor, es por nuestra falta de ética y por nuestra pereza. No sólo es culpa de Bush. o de Rodríguez ZP. Una sociedad putrefacta y conformista como la nuestra sólo puede producir líderes mediocres, como los nuestros.
Tras miles de años, aún no hemos aprendido a ser libres y continuamos necesitando alguien que nos guíe, en caso contrario no necesitaríamos ilusionarnos con el nuevo líder.
Obama decepcionará, porque él no puede darnos lo que necesitamos: Virtud. Pensar por nosotros mismos, nos hará libres.
M. Molina
----------------------------------------------------------------------------------
Nota de la Redacció: Les Cartes al Director aniran degudament identificades i no podran contenir ni insults, ni ser ofensives, en tot cas, no seran la nostra opinió sinó la del signant. En cap cas es mantindrà correspondència amb els autors. Les Cartes al Director es poden enviar a la nostra adreça: ilergeta386@gmail.com
Etiquetas: obampresid
# entrada de Redaccio : 8:24
miércoles, 11 de febrero de 2009
El Confidente
Zapatero se queda sin dinero
La agencia Bloomberg con sede en Nueva York y especializada en información financiera, acaba de publicar un análisis sobre los problemas que atraviesa la estrategia económica y de alianzas de Zapatero.
Según Bloomberg, Zapatero se ha quedado ya sin recursos económicos para conseguir el apoyo de partidos minoritarios nacionalistas, que siempre andan pidiendo y que tienen representación en el Congreso de los Diputados. Asegura que una parálisis política amenaza España.
La noticia resalta que estamos pasando por la peor recesión en cincuenta años. Una situación tal, que impide al presidente del Gobierno, obtener el respaldo de los grupos nacionalistas a cambio de las habituales contrapartidas económicas. Bloomberg pronostica que la situación es tan grave que Zapatero se verá en una situación de parálisis legislativa e incluso de caída de su Gobierno. El estudio dibuja un negro panorama, mientras la prensa internacional no deja de anunciar que España se acerca a un 20% de paro en 2009.
Entre los datos que figuran como fundamento están, el estallido de la burbuja inmobiliaria, el elevado índice de paro y la pérdida de la triple A, como factores
negativos para una economía española en declive.
Hila fino el estudio, cuando recuerda que los partidos gobernantes españoles no suelen conformar coaliciones de gobierno estables, sino apoyos puntuales con diferentes grupos. En este apartado, Zapatero ya ha perdido el apoyo de los partidos catalanes por el tema de la financiación autonómica. Por su parte PNV podría seguir los pasos de CiU si Zapatero interrumpe las retribuciones a los nacionalistas vascos; al llegar a este punto recoge una frase reciente de Josu Erkoreka portavoz de PNV en el Congreso: “Tenemos las manos libres para hacer aquello que queramos”.
Otra idea que recoge es la de Josep Sánchez Lliure de CiU, que opina que Zapatero se encuentra en una situación muy delicada ya que podría encontrarse con muchos sectores en contra entre las bancadas del Congreso.
“El Gobierno depende de los votos nacionalistas, pero retenerlos se está convirtiendo en algo cada vez más difícil”.
Moción de censura
En el texto también aparece la posibilidad de la moción de censura, aunque se puntualiza que ello obligaría a presentar un candidato alternativo. En esa tesitura, resulta un poco complicado que Rajoy obtuviera el respaldo nacionalista, no obstante fuentes de varios partidos explicaron que la moción de censura puede llegar a convertirse en un tema de serio debate.
De plantearse y aunque no tuviera éxito, la moción de censura dejaría muy tocado al Gobierno de Zapatero, a lo que se sumaría los problemas económicos desesperados de los ciudadanos.
Así pues, Bloomberg pinta un panorama político sombrío para el optimista Zapatero
La agencia Bloomberg con sede en Nueva York y especializada en información financiera, acaba de publicar un análisis sobre los problemas que atraviesa la estrategia económica y de alianzas de Zapatero.
Según Bloomberg, Zapatero se ha quedado ya sin recursos económicos para conseguir el apoyo de partidos minoritarios nacionalistas, que siempre andan pidiendo y que tienen representación en el Congreso de los Diputados. Asegura que una parálisis política amenaza España.
La noticia resalta que estamos pasando por la peor recesión en cincuenta años. Una situación tal, que impide al presidente del Gobierno, obtener el respaldo de los grupos nacionalistas a cambio de las habituales contrapartidas económicas. Bloomberg pronostica que la situación es tan grave que Zapatero se verá en una situación de parálisis legislativa e incluso de caída de su Gobierno. El estudio dibuja un negro panorama, mientras la prensa internacional no deja de anunciar que España se acerca a un 20% de paro en 2009.
Entre los datos que figuran como fundamento están, el estallido de la burbuja inmobiliaria, el elevado índice de paro y la pérdida de la triple A, como factores
negativos para una economía española en declive.
Hila fino el estudio, cuando recuerda que los partidos gobernantes españoles no suelen conformar coaliciones de gobierno estables, sino apoyos puntuales con diferentes grupos. En este apartado, Zapatero ya ha perdido el apoyo de los partidos catalanes por el tema de la financiación autonómica. Por su parte PNV podría seguir los pasos de CiU si Zapatero interrumpe las retribuciones a los nacionalistas vascos; al llegar a este punto recoge una frase reciente de Josu Erkoreka portavoz de PNV en el Congreso: “Tenemos las manos libres para hacer aquello que queramos”.
Otra idea que recoge es la de Josep Sánchez Lliure de CiU, que opina que Zapatero se encuentra en una situación muy delicada ya que podría encontrarse con muchos sectores en contra entre las bancadas del Congreso.
“El Gobierno depende de los votos nacionalistas, pero retenerlos se está convirtiendo en algo cada vez más difícil”.
Moción de censura
En el texto también aparece la posibilidad de la moción de censura, aunque se puntualiza que ello obligaría a presentar un candidato alternativo. En esa tesitura, resulta un poco complicado que Rajoy obtuviera el respaldo nacionalista, no obstante fuentes de varios partidos explicaron que la moción de censura puede llegar a convertirse en un tema de serio debate.
De plantearse y aunque no tuviera éxito, la moción de censura dejaría muy tocado al Gobierno de Zapatero, a lo que se sumaría los problemas económicos desesperados de los ciudadanos.
Así pues, Bloomberg pinta un panorama político sombrío para el optimista Zapatero
Etiquetas: zapasequesdine
# entrada de Redaccio : 0:06
martes, 10 de febrero de 2009
Des de la meva finestra
La denuncia de "Manos Limpias"
Les aigües baixen una mica tèrboles al Govern de Catalunya. Resulta que a primers de l’any passat, el PP va demanar explicacions al Govern sobre el que s’havia gastat en informes i estudis. Van demanar una comissió d’investigació, però només van tenir els vots a favor de Ciutadans.
El màxim que van poder aconseguir, va ser que Joan Saura al mes de març de 2008, lliurés a la Mesa del Parlament una relació de 1.583 estudis i informes pagats a persones o empreses externes de la Generalitat, en els últims sis mesos de 2007. Amb aquest llistat, el col·lectiu “Manos Limpias” el va presentar a la fiscalia, qui està investigant per saber si es corresponen amb les necessitats de la Administració autonòmica.
La externalització d’informes s’ha convertit en una practica habitual del Govern de la Generalitat, malgrat que, l’Administració autonòmica té prop de 200.000 funcionaris, entre els que hi ha molts alts càrrecs, a més del personal de confiança nomenat a dit.
La majoria dels informes, es van adjudicar per un valor no superior als 12.000 euros cadascun. La majoria ho van ser per una mica més de 11.900; ja que si no passa de 12.000 s’adjudica directament sense necessitat de concurs públic (de 12.000 a 30.000, ha de haver tres ofertes, a partir de 30.000, la oferta té d’anar a concurs públic i es té de publicar al DOGC).
Es diu que hi han informes que poden ser útils, i també d’altres de més que dubtosa utilitat. Un informe sobre com funciona un ambientador, un altre sobre l’avellana diuen que va estar copiat literalment del BOP de Tarragona, però ens va costar al tresor públic 30.000 euros.
La Fiscalia va obrir al passat mes d’abril “diligències preprocesals” contra set departaments de la Generalitat, ja que la premsa va denunciar un entramat d’adjudicacions que beneficiaven a ex diputats, ex alts càrrecs, assessors i personal de confiança.
Ara la Fiscalia tindrà de d’esbrinar si aquesta practica és o no legal i que segons la oposició “només obeeix a raons clientelars”. De tota manera, amb la Justícia que tenim en aquest país, no cal tenir pas gaires esperances, tot quedarà en no res.
Etiquetas: ladendemanlimp
# entrada de Redaccio : 0:13
domingo, 8 de febrero de 2009
La Tira
Segon Campament gitano a Cappont
Era l’any 1990 quan en unes cases velles expropiades per la Paeria, a la Av. Tarradellas (Cappont), es van instal·lar unes vuit famílies de ètnia gitana en qualitat d’okupes. A primers del any 97 la Paeria decideix enderrocar les cases degut al seu mal estat. En el solar buit, l’Ajuntament hi va instal·lar uns barracons, on es van allotjar les famílies. Al cap de poc temps, el nombre de famílies havia augmentat considerablement fins arribar a 46 i l’Ajuntament va tenir d’instal·lar més barracons: fins arribar a vint-i-cinc, a més d’algunes caravanes. A la fi, aquestes famílies demanaven de la Paeria un pis per a viure.
Finalment, va haver un compromís entre Ajuntament i Adigsa per llogar a sis famílies pisos barats. Realment l’assentament gitano a Terradelles es va acabar quan la Paeria va posar una parella de Guardia Urbana permanent al campament, a més de Assistents socials; aleshores en veure que hi havia un control, les famílies van desaparèixer tal i com havien arribat.
Al 2005, en un solar situat uns 300 metres més avall, on hi ha una gran nau industrial abandonada, s’hi van instal·lar unes famílies gitanes un altre cop. Fa dos dies que un càmping els hi va donar 9 caravanes.
Un altra vegada s’ha encetat el debat sobre si es té de permetre o no el campament gitano on hi ha en definitiva, unes famílies que tornen a demanar pisos.
Veïns de Cappont ens han manifestat, que no tenen res en contra del col·lectiu gitano, però que diu la llei, que l’alcalde és el Cap de la Guardia Urbana i és ell, qui té la responsabilitat de fer complir la llei i les normatives a tots per un igual. També d’esbrinar, si en aquestes famílies hi ha membres que cobren la PIRMI (una subvenció mensual que paguem entre tots) i per tant, poden llogar un pis.
La llei que es té de fer complir i si una autoritat fa el contrari, el codi penal diu que és prevaricació. I si vistes les lleis, el campament no hi pot estar, doncs l’alcalde sabrà el que té de fer. Si pel contrari no hi ha res que prohibeixi el campament, doncs es té de permetre l’assentament.
Diuen que troben estrany, el fet de que arribin a Lleida gran quantitat de immigrants, presumptament sense un cèntim a les butxaques, que es posen a treballar i lloguen un pis i en tot cas, no viuen en campaments o barraques com aquestes famílies gitanes. És també, una qüestió per tenir en compte i que traslladen a l’Ajuntament.
Manifesten a més, que hi ha l’empresa pública ADIGSA que paguem entre tots, que es dedica a comprar pisos vells, rehabilitar-los i llogar-los desprès a baix preu, a famílies amb pocs recursos. Adigsa, empresa pública de la Generalitat, no ha fet res amb les famílies d’aquest assentament durant aquests anys. Es pregunten perquè?
Pensen que tot el problema dels guetos només es responsabilitat de l’Administració i que per tant, es a qui li correspon resoldre’ls. Per tant, li passen la feina a l’alcalde de Lleida, perquè la faci i no pas perquè es faci el desentès, com sol a ser habitual en ell davant d’un problema.
Era l’any 1990 quan en unes cases velles expropiades per la Paeria, a la Av. Tarradellas (Cappont), es van instal·lar unes vuit famílies de ètnia gitana en qualitat d’okupes. A primers del any 97 la Paeria decideix enderrocar les cases degut al seu mal estat. En el solar buit, l’Ajuntament hi va instal·lar uns barracons, on es van allotjar les famílies. Al cap de poc temps, el nombre de famílies havia augmentat considerablement fins arribar a 46 i l’Ajuntament va tenir d’instal·lar més barracons: fins arribar a vint-i-cinc, a més d’algunes caravanes. A la fi, aquestes famílies demanaven de la Paeria un pis per a viure.
Finalment, va haver un compromís entre Ajuntament i Adigsa per llogar a sis famílies pisos barats. Realment l’assentament gitano a Terradelles es va acabar quan la Paeria va posar una parella de Guardia Urbana permanent al campament, a més de Assistents socials; aleshores en veure que hi havia un control, les famílies van desaparèixer tal i com havien arribat.
Al 2005, en un solar situat uns 300 metres més avall, on hi ha una gran nau industrial abandonada, s’hi van instal·lar unes famílies gitanes un altre cop. Fa dos dies que un càmping els hi va donar 9 caravanes.
Un altra vegada s’ha encetat el debat sobre si es té de permetre o no el campament gitano on hi ha en definitiva, unes famílies que tornen a demanar pisos.
Veïns de Cappont ens han manifestat, que no tenen res en contra del col·lectiu gitano, però que diu la llei, que l’alcalde és el Cap de la Guardia Urbana i és ell, qui té la responsabilitat de fer complir la llei i les normatives a tots per un igual. També d’esbrinar, si en aquestes famílies hi ha membres que cobren la PIRMI (una subvenció mensual que paguem entre tots) i per tant, poden llogar un pis.
La llei que es té de fer complir i si una autoritat fa el contrari, el codi penal diu que és prevaricació. I si vistes les lleis, el campament no hi pot estar, doncs l’alcalde sabrà el que té de fer. Si pel contrari no hi ha res que prohibeixi el campament, doncs es té de permetre l’assentament.
Diuen que troben estrany, el fet de que arribin a Lleida gran quantitat de immigrants, presumptament sense un cèntim a les butxaques, que es posen a treballar i lloguen un pis i en tot cas, no viuen en campaments o barraques com aquestes famílies gitanes. És també, una qüestió per tenir en compte i que traslladen a l’Ajuntament.
Manifesten a més, que hi ha l’empresa pública ADIGSA que paguem entre tots, que es dedica a comprar pisos vells, rehabilitar-los i llogar-los desprès a baix preu, a famílies amb pocs recursos. Adigsa, empresa pública de la Generalitat, no ha fet res amb les famílies d’aquest assentament durant aquests anys. Es pregunten perquè?
Pensen que tot el problema dels guetos només es responsabilitat de l’Administració i que per tant, es a qui li correspon resoldre’ls. Per tant, li passen la feina a l’alcalde de Lleida, perquè la faci i no pas perquè es faci el desentès, com sol a ser habitual en ell davant d’un problema.
Etiquetas: segcampgitca
# entrada de Redaccio : 23:58
El llapis impertinent
Els Veïns del Clot no volen antenes de mòbil, però l’Ajuntament diu que les antenes de telefonia son innòcues
Etiquetas: antecmobclot
# entrada de Redaccio : 8:34
sábado, 7 de febrero de 2009
Des de la meva finestra
Gran retallada en els terrenys a regar pel Segarra-Garrigues
El canal Segarra-Garrigues és un projecte antic, un projecte que durant molts anys ha estat utilitzat políticament, però fa uns sis anys que es va començar a materialitzar. Es tracta de portar aigües del Segre, des del pantà de Rialb fins el futur pantà d’Albagés, on acaba el canal.
La finalitat és transformar 75.000 Ha de la província de Lleida, de terrenys de secà, a cultiu de regadiu.
Les expropiacions de terrenys per on té de passar el canal ja fa temps que s’estan fent i el projecte ja s’està començant.
Fa poc que es va saber, que la Comissió Europea va determinar de classificar com a zona de protecció d’aus esteparias, una extensió de 23.000 Ha. Es a dir, en aquestes hectàrees reservades, no es podrà regar. La CE entén que els habitats reservats són espais imprescindibles per preservar aquestes aus. En canvi els afectats diuen que aquesta extensió reservada es una autentica exageració.
Ara acaba de saber-se, que aquesta reserva es va fer en base a uns informes, encarregats per Presidència de la Generalitat, al Centre Forestal del Solsonès i que van estar enviats a Brussel·les.
A més, ara el Govern està preparant una normativa amb la qual es puguin delimitar els espais protegits i les activitats que s’hi poden desenvolupar.
Potser tenen raó els afectats en sospitar que la retallada de les 23.000 Ha en els terrenys de cultiu, no és sinó un desig o un interès de la Generalitat. Però també existeix un altra sospita: si es redueix l’espai a regar, en certa manera es pot argumentar, que no cal que hi baixi tanta aigua pel canal i aquesta aigua es pot enviar cap a Barcelona.
Estem un altra vegada davant del intent de robatori d’amagatotis, de l’aigua del Segre?
Estan intentant fer un transvasament, precisament uns que anaven a les manifestacions del TRANSVASAMENT NO?
Etiquetas: graretcaseg
# entrada de Redaccio : 0:15
viernes, 6 de febrero de 2009
El Confidente
Somos campeones en la Champions League del paro
Parece difícil, que el flamante presidente de EEUU, pueda enderezar de un mes para otro, una situación económica tan torcida como una rosquilla. Sin embargo debo reconocer que de momento, dice las cosas por su nombre: aquí hemos oído decir a Zapatero hace unos meses: “No estamos en crisis. Tenemos dificultades, que nos vienen de fuera...”; qué diferencia con Obama, cuando lo primero que dice, es que la crisis que vive su país es “un desastre continuo” para las familias estadounidenses. Añadiendo además, que cada día se publican avisos de empresas que se ven obligadas a anunciar miles de despidos, lo cual ha supuesto la cifra más alta de despedidos, que están solicitando beneficios para desempleados
EEUU está atravesando una situación de fuerte crisis económica, en la que el gasto por viviendas ha caído un 23,6%. El consumo de bienes duraderos (coches, muebles, electrodomésticos, etc) ha bajado un 22%. Los datos de consumo en comida y textiles, señalan que ha caído un 7,1%.
Y todo esto, cuando las exportaciones se han reducido un 19,7%.
Contrasta vivamente con la política de Zapatero, el que una de las primeras acciones de gobierno de Obama, sea firmar tres ordenes ejecutivas para reforzar derechos sindicales, con las que se pretende dar marcha atrás, a los recortes en derechos laborales que había adoptado Bush, con objeto de evitar influencias políticas y financieras de los sindicatos. A partir de ahora, las empresas deberán volver a informar a sus trabajadores de sus derechos sindicales. También las empresas federales estarán obligadas a ofrecer puestos de trabajo a sus empleados, cuando cambien las condiciones del contrato.
Hace poco Obama alertó del grave riesgo que supondría llegar a tener una tasa de paro de dos dígitos. No sabemos que diría si tuviera que gobernar hoy en nuestro país, donde la tasa de paro está en el 14,4%, el doble de la que tienen en EEUU, que es del 7,3%.
En este momento tenemos unos 3,3 millones de parados en España, más otros 300 mil que están haciendo cursos del INEM y por tanto no figuran en las listas de parados.
Con una tasa de paro en la UE del 8% (en Grecia 7,4%), España aparece como el país con mayor tasa de paro de toda la Unión Europea y todo esto diciéndonos hace un año Zapatero, que “Estamos en la Champions League de la economía mundial, mal que les pese a algunos”.
España lleva en este momento el farolillo rojo del paro, que le identifica como el país con mayor tasa de Europa, ¿Qué decisiones tomaría Obama, si tuviera que gobernar ahora en España? Lo digo, porque ya que estamos en la Champions League de la economía mundial, pues simplemente Zapatero se lo podría preguntar de tu a tu; quizás el consejo obamiano nos sacaría del mal trance. En todo caso, ya empiezo a maliciarme que no hay nadie que sepa a ciencia cierta, cuando saldremos del atolladero.
Etiquetas: somcamchalea
# entrada de Redaccio : 0:10
jueves, 5 de febrero de 2009
Cartes al Director
El problema ciutadà dels excrements de gossos
Sabem de la quantitat de denuncies ciutadanes que es formulen, en contra de les conductes antisocials de molts propietaris de gossos, que els deixen corre lliurement pels parcs públics, pels carrers i també pels parcs infantils.
El fet de que els animals vagin sense lligar ja constitueix un problema de seguretat pels nens que estan jugant en aquestes zones. Els excrements en la zona, són un perill sanitari.
De qualsevol manera i partint de la base de que pràcticament a tots ens agraden els gossos com a mascotes, el que no es pot admetre és que puguin defecar en zones publiques o de jocs infantils i sobre tot, que “deixin la mostra” en el lloc i els propietaris de la mascota que acaba de embrutar l’espai públic, no es volen ajupir a recollir l’excrement.
Cert és, que molts propietaris ho pleguen, complint amb la seva obligació però hi ha uns altres que no ho fan, es més si algun ciutadà els hi fa aquesta observació encara s’ofenen o se’n burlen.
Un altre problema que plantegen són els pipis en les parets dels edificis i en elements públics. Unes cantonades negres i perfumades que fan un tuf que tapa al passar pel costat.
Són conductes que l’ajuntament no pot permetre, però que tampoc qualsevol ciutadà de bé pot permetre.
¿I que s’està fent al respecte des de l’ajuntament? doncs això: total permissivitat. Estic convençuda de que si les persones fessin les seves necessitats pel carrer o als parcs públics, serien perseguides pels guàrdies locals. En fi, que semblen tenir més drets els gossos que les persones, deu de ser aquesta una característica d’això que en diuen “progrés”.
I com podem pensar que l’ajuntament defensarà els nostres interessos, si no es capaç de defensar, ni tan sols el nostre dret a caminar pel carrer sense embrutar-nos les sabates amb excrements de gos.
M. Solé
-------------------------------------------------------------------------------------
Nota de la Redacció: Les Cartes al Director aniran degudament identificades i no podran contenir ni insults, ni ser ofensives, en tot cas, no seran la nostra opinió sinó la del signant. En cap cas es mantindrà correspondència amb els autors. Les Cartes al Director es poden enviar a la nostra adreça: ilergeta386@gmail.com
Sabem de la quantitat de denuncies ciutadanes que es formulen, en contra de les conductes antisocials de molts propietaris de gossos, que els deixen corre lliurement pels parcs públics, pels carrers i també pels parcs infantils.
El fet de que els animals vagin sense lligar ja constitueix un problema de seguretat pels nens que estan jugant en aquestes zones. Els excrements en la zona, són un perill sanitari.
De qualsevol manera i partint de la base de que pràcticament a tots ens agraden els gossos com a mascotes, el que no es pot admetre és que puguin defecar en zones publiques o de jocs infantils i sobre tot, que “deixin la mostra” en el lloc i els propietaris de la mascota que acaba de embrutar l’espai públic, no es volen ajupir a recollir l’excrement.
Cert és, que molts propietaris ho pleguen, complint amb la seva obligació però hi ha uns altres que no ho fan, es més si algun ciutadà els hi fa aquesta observació encara s’ofenen o se’n burlen.
Un altre problema que plantegen són els pipis en les parets dels edificis i en elements públics. Unes cantonades negres i perfumades que fan un tuf que tapa al passar pel costat.
Són conductes que l’ajuntament no pot permetre, però que tampoc qualsevol ciutadà de bé pot permetre.
¿I que s’està fent al respecte des de l’ajuntament? doncs això: total permissivitat. Estic convençuda de que si les persones fessin les seves necessitats pel carrer o als parcs públics, serien perseguides pels guàrdies locals. En fi, que semblen tenir més drets els gossos que les persones, deu de ser aquesta una característica d’això que en diuen “progrés”.
I com podem pensar que l’ajuntament defensarà els nostres interessos, si no es capaç de defensar, ni tan sols el nostre dret a caminar pel carrer sense embrutar-nos les sabates amb excrements de gos.
M. Solé
-------------------------------------------------------------------------------------
Nota de la Redacció: Les Cartes al Director aniran degudament identificades i no podran contenir ni insults, ni ser ofensives, en tot cas, no seran la nostra opinió sinó la del signant. En cap cas es mantindrà correspondència amb els autors. Les Cartes al Director es poden enviar a la nostra adreça: ilergeta386@gmail.com
Etiquetas: elprociudexc
# entrada de Redaccio : 0:24
miércoles, 4 de febrero de 2009
La Tira
Fundació del Paisatge Urbà de Lleida
A meitats de l’any passat, ens vàrem assabentar de que a Lleida l’Ajuntament havia muntat una FUNDACIÓ DEL PAISATGE URBÀ DE LLEIDA.
A primers de juliol es va distribuir una targeta convidant a dos actes per commemorar els 50 anys de Les Basses, el parc lúdic típicament lleidatà des de fa molts anys i que es va deixar en desús, simplement perquè es podia fer electoralisme, construint petites piscines en algunes barriades, amb terrenys procedents dels 10% que es tenen de regalar a l’Ajuntament en les unitats d’actuació urbanístiques, segons diu la llei.
Ara s’està convocant a les Associacions de Veïns de la ciutat, perquè contestin una enquesta ja predeterminada, on es demana opinió sobre alguns temes, però no es pregunta sobre unes altres qüestions, que segons diuen els participants són molt més interessants; aquests altres punts demanats pels veïns, estan sent omesos clamorosament del qüestionari.
És clar que un nom amb tanta ambigüitat com Paisatge Urbà de Lleida, engloba i admet totes les possibilitats, ja que podem parlar de tot el que fa referència a la ciutat o tot el que és, o tindria de ser visible a Lleida; des de una petició de major transparència municipal, en quan a publicar els acords de la Paeria, o les subvencions que es donen, per exemple, fins a preguntar sobre l’altura màxima que han de tenir les faroles, incloses les de la futura plaça Blas Infante.
Altres punts que ens comenten, són molt més quotidians: com poden ser, el mal estat de moltes voreres de Lleida, amb forats, trams enfonsats, rajoles desenganxades i aixecades, o les caques dels gossos que suposen un altre inconvenient per poder caminar tranquil·lament per Lleida, on estem condemnats a anar pel carrer mirant al terra fixament. I en aquest estat de coses, no podem ni mirar el paisatge urbà, només podem vigilar el paviment, no fos cas de que féssim un mal pas.
Senyor Alcalde, no fora possible que fossin el propis ciutadans els que fessin les propostes del Paisatge Urbà de Lleida, en comptes de fer-les vostè?
Quina utilitat ciutadana té, aquesta Fundació del Paisatge Urbà de Lleida, si des de la Paeria se’ns nega la transparència, i la transparència forma part del paisatge de la ciutat?
I un altra cosa: suposem, que des de l’Ajuntament s’injecten diners públics a la fundació. La Fundació del Paisatge Urbà de Lleida, té un President: l’Alcalde Àngel Ros, que suposadament, té un sou: Quin sou té, aquest nou càrrec de President?
Etiquetas: funpaurll
# entrada de Redaccio : 0:28
martes, 3 de febrero de 2009
Queixes veïnals
Perillosa porta al Canal de Seròs?
L’Ajuntament de Lleida està fent un nou parc, es tracta del Parc de l’Aigua, situat al costat del Canal de Seròs, a la banda de Cappont. Les obres estan en aquest moment parades i segurament es pensa fer la inauguració en l’any electoral del 2011 (eleccions municipals), de la mateixa manera que es va fer amb la remodelació dels Camps Elisis, al març del 2007.
L’obra encara no està acabada però ens ha arribat una queixa en forma d’alerta: es tracta de la barana del Canal de Seròs al costat de la passarel·la de fusta, on es veu que els plànols dels enginyers van fallar; concretament entre l’acabament de la tanca i la barana de la passarel·la, hi queda un forat de 35 centímetres d’amplada, espai suficient per on pot passar un nen i caure a les perilloses aigües del cabalós canal.
És un perill que els Veïns de la zona creuen que es té de resoldre abans de la seva inauguració.
Diuen a més, que resulta molt estrany que la regidora d’Urbanisme que tot ho vigila i controla, no s’hagi adonat d’aquesta pífia constructiva, que si no es resol, pot donar-nos algun disgust irreparable.
L’Ajuntament de Lleida està fent un nou parc, es tracta del Parc de l’Aigua, situat al costat del Canal de Seròs, a la banda de Cappont. Les obres estan en aquest moment parades i segurament es pensa fer la inauguració en l’any electoral del 2011 (eleccions municipals), de la mateixa manera que es va fer amb la remodelació dels Camps Elisis, al març del 2007.
L’obra encara no està acabada però ens ha arribat una queixa en forma d’alerta: es tracta de la barana del Canal de Seròs al costat de la passarel·la de fusta, on es veu que els plànols dels enginyers van fallar; concretament entre l’acabament de la tanca i la barana de la passarel·la, hi queda un forat de 35 centímetres d’amplada, espai suficient per on pot passar un nen i caure a les perilloses aigües del cabalós canal.
És un perill que els Veïns de la zona creuen que es té de resoldre abans de la seva inauguració.
Diuen a més, que resulta molt estrany que la regidora d’Urbanisme que tot ho vigila i controla, no s’hagi adonat d’aquesta pífia constructiva, que si no es resol, pot donar-nos algun disgust irreparable.
Etiquetas: perporalcanser
# entrada de Redaccio : 0:21
lunes, 2 de febrero de 2009
Cartes al Director
Catalunya será de los extranjeros
Soy un agricultor o empresario agrícola, como se le llama ahora, pero después de lo que me ha sucedido, los nacidos aquí creo que cada vez tendremos menos derechos en favor de los inmigrantes.
Tengo desde hace algunos años un trabajador africano al que siempre he tratado bien. Este mes de diciembre le he tenido que adelantar 900 euros para enterrar a media familia en África, cosa que no es verdad, pero ahora se ha inventado que un perro de mi propiedad le ha mordido. Nada de eso es verdad y lo he llevado al CAP de guardia y no le han visto nada y para más seguridad mía también lo he llevado a comisaría para que me dieran amparo ante una posible denuncia posterior y aquí ha sido donde me han humillado.
En el vestíbulo el personal de guardia me ha prohibido hablar pidiendo que hablase el extranjero y éste ha exclamado “así me gusta, primero somos nosotros”. Ante mi queja un superior me ha dicho “vete a casa y no hagas comedia”. No digo nada más.
UN PAYÉS
----------------------------------------------------------
Nota de la Redacció: Les Cartes al Director aniran degudament identificades i no podran contenir ni insults, ni ser ofensives, en tot cas, no seran la nostra opinió sinó la del signant. En cap cas es mantindrà correspondència amb els autors. Les Cartes al Director es poden enviar a la nostra adreça:ilergeta386@gmail.com
Soy un agricultor o empresario agrícola, como se le llama ahora, pero después de lo que me ha sucedido, los nacidos aquí creo que cada vez tendremos menos derechos en favor de los inmigrantes.
Tengo desde hace algunos años un trabajador africano al que siempre he tratado bien. Este mes de diciembre le he tenido que adelantar 900 euros para enterrar a media familia en África, cosa que no es verdad, pero ahora se ha inventado que un perro de mi propiedad le ha mordido. Nada de eso es verdad y lo he llevado al CAP de guardia y no le han visto nada y para más seguridad mía también lo he llevado a comisaría para que me dieran amparo ante una posible denuncia posterior y aquí ha sido donde me han humillado.
En el vestíbulo el personal de guardia me ha prohibido hablar pidiendo que hablase el extranjero y éste ha exclamado “así me gusta, primero somos nosotros”. Ante mi queja un superior me ha dicho “vete a casa y no hagas comedia”. No digo nada más.
UN PAYÉS
----------------------------------------------------------
Nota de la Redacció: Les Cartes al Director aniran degudament identificades i no podran contenir ni insults, ni ser ofensives, en tot cas, no seran la nostra opinió sinó la del signant. En cap cas es mantindrà correspondència amb els autors. Les Cartes al Director es poden enviar a la nostra adreça:ilergeta386@gmail.com
Etiquetas: catserdlext
# entrada de Redaccio : 0:01
domingo, 1 de febrero de 2009
El llapis impertinent
Suscribirse a Entradas [Atom]