lunes, 23 de febrero de 2009
Des de la meva finestra
Tots ens podem trobar com Eluana
Hi han persones que arriben a la fi de la seva vida sobtadament, d’altres en canvi hi arriben desprès d’una perllongada i dolorosa agonia que en alguns casos pot durar anys. És el cas de la italiana Eluana, que va morir fa pocs dies i que portava 17 anys en coma, n’és un paradigma. Durant tots aquests anys, els seus pares han tingut que suportar la tortura moral de veure a la seva filla com un vegetal, sense cap possibilitat ni una de retornar a la vida i el que és més dolorós, sense cap més sortida que demanar a un jutjat una sentencia que els hi permeti deixar de donar-li de menjar a traves d’una sonda perquè pugui morir la seva filla.
Arribar a poder prendre aquesta decisió no té de ser pas un plat de gust, però quan la duresa de la realitat s’imposa, les persones podem arribar prendre decisions que no havíem mai ni pensat.
Per descomptat, que la imatge de la Eluana que ens ensenyen els mitjans de comunicació en una fotografia de la jove quan estava bé de salut, no era, segons han comptat periodistes, la seva imatge actual, que estava molt deteriorada a causa de la seva malaltia.
Una vegada més, en el nostre país s’ha obert el debat sempre aplaçat de la eutanàsia. No hem d’oblidar que Zapatero va prometre legislar sobre el particular amb tot el consens possible, però no ho ha fet.
És cert, que hi ha un col·lectiu que en base a creences religioses, es manifesta en contra de la eutanàsia, com també es de pensar, que hi ha un altre col·lectiu que demana el dret a morir dignament. Són dos idees que semblen oposades, però que potser no ho són tant. El que no es pot legislar, es la obligació d’usar la eutanàsia, però el que sí es té de legislar és la llibertat de poder-la utilitzar en casos greus com aquest.
I no cal fer un cant a la hipocresia, quan hem sentit a dir des de fa anys, que la eutanàsia s’està utilitzant de manera encoberta en ocasions, amb la petició del malalt i el consentiment dels familiars.
Molta gent pensa, que de la mateixa manera que no es tindria que legislar sobre la imposició de la eutanàsia, tampoc tindria de estar prohibida, quan es donen una sèrie de requisits i garanties, que es clar, tenen d’estar legislats.
Hi han persones que arriben a la fi de la seva vida sobtadament, d’altres en canvi hi arriben desprès d’una perllongada i dolorosa agonia que en alguns casos pot durar anys. És el cas de la italiana Eluana, que va morir fa pocs dies i que portava 17 anys en coma, n’és un paradigma. Durant tots aquests anys, els seus pares han tingut que suportar la tortura moral de veure a la seva filla com un vegetal, sense cap possibilitat ni una de retornar a la vida i el que és més dolorós, sense cap més sortida que demanar a un jutjat una sentencia que els hi permeti deixar de donar-li de menjar a traves d’una sonda perquè pugui morir la seva filla.
Arribar a poder prendre aquesta decisió no té de ser pas un plat de gust, però quan la duresa de la realitat s’imposa, les persones podem arribar prendre decisions que no havíem mai ni pensat.
Per descomptat, que la imatge de la Eluana que ens ensenyen els mitjans de comunicació en una fotografia de la jove quan estava bé de salut, no era, segons han comptat periodistes, la seva imatge actual, que estava molt deteriorada a causa de la seva malaltia.
Una vegada més, en el nostre país s’ha obert el debat sempre aplaçat de la eutanàsia. No hem d’oblidar que Zapatero va prometre legislar sobre el particular amb tot el consens possible, però no ho ha fet.
És cert, que hi ha un col·lectiu que en base a creences religioses, es manifesta en contra de la eutanàsia, com també es de pensar, que hi ha un altre col·lectiu que demana el dret a morir dignament. Són dos idees que semblen oposades, però que potser no ho són tant. El que no es pot legislar, es la obligació d’usar la eutanàsia, però el que sí es té de legislar és la llibertat de poder-la utilitzar en casos greus com aquest.
I no cal fer un cant a la hipocresia, quan hem sentit a dir des de fa anys, que la eutanàsia s’està utilitzant de manera encoberta en ocasions, amb la petició del malalt i el consentiment dels familiars.
Molta gent pensa, que de la mateixa manera que no es tindria que legislar sobre la imposició de la eutanàsia, tampoc tindria de estar prohibida, quan es donen una sèrie de requisits i garanties, que es clar, tenen d’estar legislats.
Etiquetas: totenpotroelu
# entrada de Redaccio : 7:36
Suscribirse a Entradas [Atom]