NOTICIES DE LLEIDA

El Govern de la Generalitat, està funcionant baix la formula d’un acord o pacte entre tres formacions polítiques, que es presenten a les eleccions amb programes de govern diferents. Prometen tres models distints, però a l’hora de governar es posen d’acord en fer un simulacre de pacte, un acord o programa que no pot acontentar als votants de almenys, dues formacions (o potser a cap de les tres).

La realitat diu, que en sumar el poder absolut entre les tres formacions ho poden fer quasi tot. Algú va dir generalitzant, que el poder absolut només entronitza l’absolutisme. Desgraciadament el pensament tenia raó, encara que en un primer moment semblava una rucada.
El cert és, que alguns hem vist tal quantitat d’abús de poder, de sectarisme interessat, de no respectar la llei, de menyspreu als ciutadans, de prepotència i en general d’absolutisme, que la profecia que vam sentir ha quedat escrita en lletres inesborrables en el nostre subconscient.

Ara resulta que està començant a esquerdar-se el pacte del tripartit; un pacte que algú amb gran sentit de futur va qualificar com el pacte del recapte. Ara en escassejar el recapte, s’està dividint el pacte.

La tensió dintre del Govern ha pujat al mateix pas que a anat augmentant la crisi econòmica, la prova més evident és que avui, cada grup va contra els altres dos, és la guerra de tots contra tots. D’una banda, ERC i ICV han votat avui al Senat, vetant els Pressupostos Generals de l’Estat, escenificant d’alguna manera la realitat.

El fet de que ICV votés al Govern, en favor de la Llei d’Educació de Catalunya i ara presideix al carrer manifestacions en contra de la mateixa llei, diu molt poc en favor de la seva credibilitat política.

D’un altra banda, el PSC va aprovar juntament amb els altres dos grups, que aconseguiria de Zapatero un millor finançament (i el finançament és per tot); recordem la escena d’en Montilla a finals del mes d’agost en el sopar de militància amb Zapatero: “José Luis te queremos mucho, pero queremos más a Catalunya”. Una velada amenaça que ha quedat en un no res; deixem-ho en un “Jose Luis te queremos mucho” i prou. Tot era comèdia.

En les tres situacions comentades, és el govern fent a la vegada d’oposició.

Ara els tres grups es llencen acusacions (a veure qui la diu més grossa) en un intent de fer electoralisme. El que no diuen, ni diran, és que el que ara tant reclamen tots i cadascun, és precisament el que durant tots aquests anys no han fet. I en quant previsiblement, minven els vots i minven els diners a repartir o no són el previstos, el pacte s’esquerda.

Per quan les eleccions anticipades?

Etiquetas: unpaartumidiv

# entrada de Redaccio : 1:02