sábado, 20 de diciembre de 2008
Des de la meva finestra
¿De què li deuen servir els assessors al Sr. Alcalde?
Des de fa anys, existeix una controvèrsia entre les Diòcesis de Lleida i Barbastro, per la propietat de 113 peces d’art sacre que a hores d’ara, estan dipositades en el Museu de Lleida.
En recórrer al contenciós per la via eclesiàstica, la Signatura Apostòlica va emetre sentencia a l’abril del 2007, instant a la Diòcesis de Lleida, a tornar els bens històrics-artístics a la Diòcesis de Barbastro.
Ara el Tribunal de la Rota atorga plena legitimitat a aquesta sentencia. Des de la Diòcesis de Barbastro, es diu que aquesta decisió reforça la seva tesi sobre la reclamació de la propietat, en el sentit de que es té de dilucidar per la via de la justícia civil. Una qüestió aquesta, la de la propietat, que ningú sap com acabarà.
No s’acaba d’entendre, que des de l’Ajuntament, se’ns assegures als Veïns de Lleida que la propietat de les obres en litigi, era nostra.
El cert és que tot està sortint al inrevés de com el Sr. Alcalde ens ho va vendre abans de les eleccions.
¿Com s’entén que se’ns digues tal cosa, sense tenir en compte les possibilitats jurídiques reals del assumpte, segons estem veien?
¿De què li serveixen al nostre Paer en Cap, els assessors que té i que li paguem entre tots; els té per un correcte assessorament legal, o és que només estan per cobrar un bon sou?
Si ara tenim de tornar les 113 peces d’art, que hi posaran en el seu lloc al Museu de Lleida? Un museu que es va fer a corre-cuita i en gran manera per aquestes peces. Un museu pressupostat amb 13,5 milions d’euros (2.249 milions de pessetes), dels quals 8,11 milions d’euros van estar posats per la Generalitat i la resta entre Ajuntament i Diputació.
En tot cas, 13,5 milions d’euros, són molts diners, però no hagués estat més sensat, fer un museu més auster, no gastant tant i destinar la diferencia a ajudar gent desemparada?
Des de fa anys, existeix una controvèrsia entre les Diòcesis de Lleida i Barbastro, per la propietat de 113 peces d’art sacre que a hores d’ara, estan dipositades en el Museu de Lleida.En recórrer al contenciós per la via eclesiàstica, la Signatura Apostòlica va emetre sentencia a l’abril del 2007, instant a la Diòcesis de Lleida, a tornar els bens històrics-artístics a la Diòcesis de Barbastro.
Ara el Tribunal de la Rota atorga plena legitimitat a aquesta sentencia. Des de la Diòcesis de Barbastro, es diu que aquesta decisió reforça la seva tesi sobre la reclamació de la propietat, en el sentit de que es té de dilucidar per la via de la justícia civil. Una qüestió aquesta, la de la propietat, que ningú sap com acabarà.
No s’acaba d’entendre, que des de l’Ajuntament, se’ns assegures als Veïns de Lleida que la propietat de les obres en litigi, era nostra.
El cert és que tot està sortint al inrevés de com el Sr. Alcalde ens ho va vendre abans de les eleccions.
¿Com s’entén que se’ns digues tal cosa, sense tenir en compte les possibilitats jurídiques reals del assumpte, segons estem veien?
¿De què li serveixen al nostre Paer en Cap, els assessors que té i que li paguem entre tots; els té per un correcte assessorament legal, o és que només estan per cobrar un bon sou?
Si ara tenim de tornar les 113 peces d’art, que hi posaran en el seu lloc al Museu de Lleida? Un museu que es va fer a corre-cuita i en gran manera per aquestes peces. Un museu pressupostat amb 13,5 milions d’euros (2.249 milions de pessetes), dels quals 8,11 milions d’euros van estar posats per la Generalitat i la resta entre Ajuntament i Diputació.
En tot cas, 13,5 milions d’euros, són molts diners, però no hagués estat més sensat, fer un museu més auster, no gastant tant i destinar la diferencia a ajudar gent desemparada?
Etiquetas: dequlideu
# entrada de Redaccio : 1:01
Suscribirse a Entradas [Atom]