martes, 5 de enero de 2010
Carta als Reis Mags
Carta d'un Emperador de Paeria, a SSMM els Reis Mags d'Orient
Benvolguts Reis Mags: il·lusionat us escric aquesta carta que us faig arribar a traves del Gran Camarlenc, per expressar-vos la meva consideració més distingida i per sol·licitar-vos algunes cosetes que millorarien la gestió dels meus afers municipals.
Si no fos massa demanar, voldria sol·licitar també, alguna petita correcció per alguna o algun dels meus companys paers; ja se sap que polir la fusta evita punxar-se desprès.
Primer que res, us voldria demanar que amb els vostres poders, em porteu la flauta màgica del flautista d’Hamelin, perquè en arribar la campanya electoral, jo pugui fer sonar la melodia encisadora, que aconseguirà dirigir la intenció de vot cap la meva urna. Interessa que jo pugui ser Emperador quatre i fins i tot, dotze anys més, ja que en aquesta ciutat hi ha tanta feina per fer, que no me l’acabo. És més, crec que al meu predecessor en el càrrec, només l’interessaven els tiberis abundosos i continuats; tant és així, que penso ha de tenir alguns problemes per trobar la seva talla de pantalons.
Una altra cosa que us tinc que demanar, és que amb la vostra màgia em faciliteu un anestèsic prou potent i durador, perquè jo pugui polvoritzar als lleidatans des d’un avió i en quedar-se endormiscats no s’adonin de que cada any els hi apujo un 10 per cent, l’impost de Contribució. A més l’any passat els hi vaig pujar un 38 per cent el preu del rebut de l’aigua. També els hi podré pujar el rebut de les escombraries. Mentre estiguin endormiscats, jo, puja que puja.
Em convindria molt, que tots els avions que s'enlairen i aterren al aeroport de Barcelona, quedin desviats per la vostra màgia i facin cap a l’aeroport de Lleida, o Lleida-Alguaire. És a dir, que l’aeroport de Barcelona quedi com una cosa testimonial.
Sol·licito humilment de la vostra màgia, que doni enteniment als meus subordinats. Mireu Majestats, jo crec que els meus subordinats pensen que soc una mica “ogre ferotge”, perquè quan em poso mans a la feina pot semblar que els escridasso, quan no es tal cosa; simplement és la meva gran eufòria per fer feina per Lleida, perquè.... “Perquè m’agrada Lleida”.
També em fa falta una grua, que pugui portar de cinc en cinc, els cotxes que sancionen els agents de la Guardia Urbana. Ja sabeu que amb la grua que arrossegà un sol cotxe estem fent un negoci molt gran, que no s’hauria imaginat mai ni el mateix Al Capone, però ara amb la crisi, necessitem poder multar i retirar els cotxes de cinc en cinc, per recaptar més i més calés. ¡ Majestats, necessitem molta pastarrufi; hem col·locat molt enchufadillo i els hi tenim de pagar el sou !
Em convindria molt, que la vostra màgia m’atorgues el poder de la congelació, perquè d’aquesta manera podria congelar la llengua a uns quants poca-soltes que no fan més que criticar-me. Ara mateix n’hi ha uns que em critiquen pel disseny de la plaça de Blas Infante. Què deuen criticar si no n’entenen?
¡¡ Escolteu Majestats, és que fins i tot, troben malament que fet i fet, acabi cobrant un souás al cap de l’any? ¡¡És que tot ho troben malament !!
Que no saben que la missió del ciutadà modern, es treballar, pagar, acatar, callar i no dir res? ¡ En aquest país fa falta cultura política d’acatament ! Què no saben que aquí mano jo ?
Fer-los-hi entendre aquesta qüestió, potser també es feina vostra i de la vostra màgia.... perquè jo no me en surto.
Us prego que amb la vostra màgia desestimeu les maledicències. Hi ha poca-soltes que hem tenen mania i que no fan més que dir, que jo no escolto als veïns de Lleida, quan em fan mal les orelles de tan escoltar-los? ¡Que no els faci ni cas, això és un altra cosa !
No feu cas a alguns que diuen que han interposat una demanda judicial pel meu mal comportament. Això no té cap importància i només són xafarderies, a més, abans de que es celebrés el judici, ja sé que no em passaria res. Això només són males llengües, que en aquesta ciutat son viperines.
Us demano també, que la vostra màgia homogeneïtzi als meus companys Paers del meu equip de Govern: no pot ser, que jo sigui persona de missa diària, mentre tinc la impressió, de que el meu regidor Gómez no pensa en res més que en cremar esglésies. Tinc entès, que va assistir a una missa on el mossèn (que ja el coneix) en el seu sermó li va recomanar, que “no feia falta que anés a missa, si només ho feia per sortir a la foto”.
No queda massa bé, que la meva regidora Camps sigui tant esvalotada. A veure; que ella està fent d’alcaldessa i jo només poso la cara, és una cosa que no es té de demostrar en públic; el populatxo no en té de fer res d’això, perquè quan em clava una bronca davant els ciutadans, jo quedo com bastant malament i em deprimeixo.
És indignant, que el regidor Txema es presenti a actes institucionals, vestit amb texans i samarreta; de moment no he gosat a dir-li res, no sigui que al proper cop vingui vestit de futbolista.
No es de rebut, que la meva regidora Mínguez, presenti els comptes tot i fent teatre; té de canviar de tàctica: els altres regidors ja s’han adonat, de que quan fa això, significa que sobreactuant vol cridar l’atenció sobre sí mateixa i evitar d’aquesta manera, que algun apartat dels comptes sigui revisat.
Ignoro si aquestes tàctiques les va aprendre en aquell master que va fer i que vam pagar entre tots, però té d’aprendre altres tècniques per dissimular. Tampoc és un gran model de dissimulació que diguem, el que es faci netejar el pati municipal que queda davant de casa seva, precisament quan ella ha de tenir un fill i la família, ha d’anar a casa seva per conèixer-lo.
Que podem dir de la regidora Parra, tan pagada de sí mateixa, que quan assisteix a actes públics pels barris i agafa el micròfon, el primer que diu és que es felicita a ella mateixa? ¡Home, això no! ¡La auto-felicitació es veu massa!
No sé com explicar-vos el que em passa amb la regidora Arderiu però confio amb la vostra màgia per corregir-ho; crec que aquesta dona està mancada d’idees i allí on va, posa la pota, muntant-me uns embolics considerables.
Com sigui que aquesta regidora la vaig treure d’un partit de l’oposició, potser el primer que es té de fer, es demanar a aquests partits que facin cursos de formació a la seva militància; com poden tenir aquest tipus de militància?
Majestats, no voldria de cap de les maneres, allargar-me més en la meva carta i per tal cosa només us he demanat unes menuderies amb humilitat i il·lusió, que crec tinc ben merescudes, doncs aquest any m’he portat molt bé, també he cobrat molt bé; cada any ho cobro amb més ganes, perquè..... Perquè m’agrada Lleida. Tot per Lleida. Amb Lleida al cor. Lleida, ciutat de futur. Lleida, ciutat de progrés. Lleida, realitat sostenible. Treballant per Lleida. La internacional, Lleida. Cuidem Lleida. Dulcifiquem Lleida. Al servei de Lleida. Estimant Lleida. Visquem per Lleida. Engrandint Lleida... i en fi.......Lleida, París, Londres.
Atentament, Sa Senyoria,
un Emperador de Paeria
Benvolguts Reis Mags: il·lusionat us escric aquesta carta que us faig arribar a traves del Gran Camarlenc, per expressar-vos la meva consideració més distingida i per sol·licitar-vos algunes cosetes que millorarien la gestió dels meus afers municipals.
Si no fos massa demanar, voldria sol·licitar també, alguna petita correcció per alguna o algun dels meus companys paers; ja se sap que polir la fusta evita punxar-se desprès.
Primer que res, us voldria demanar que amb els vostres poders, em porteu la flauta màgica del flautista d’Hamelin, perquè en arribar la campanya electoral, jo pugui fer sonar la melodia encisadora, que aconseguirà dirigir la intenció de vot cap la meva urna. Interessa que jo pugui ser Emperador quatre i fins i tot, dotze anys més, ja que en aquesta ciutat hi ha tanta feina per fer, que no me l’acabo. És més, crec que al meu predecessor en el càrrec, només l’interessaven els tiberis abundosos i continuats; tant és així, que penso ha de tenir alguns problemes per trobar la seva talla de pantalons.
Una altra cosa que us tinc que demanar, és que amb la vostra màgia em faciliteu un anestèsic prou potent i durador, perquè jo pugui polvoritzar als lleidatans des d’un avió i en quedar-se endormiscats no s’adonin de que cada any els hi apujo un 10 per cent, l’impost de Contribució. A més l’any passat els hi vaig pujar un 38 per cent el preu del rebut de l’aigua. També els hi podré pujar el rebut de les escombraries. Mentre estiguin endormiscats, jo, puja que puja.
Em convindria molt, que tots els avions que s'enlairen i aterren al aeroport de Barcelona, quedin desviats per la vostra màgia i facin cap a l’aeroport de Lleida, o Lleida-Alguaire. És a dir, que l’aeroport de Barcelona quedi com una cosa testimonial.
Sol·licito humilment de la vostra màgia, que doni enteniment als meus subordinats. Mireu Majestats, jo crec que els meus subordinats pensen que soc una mica “ogre ferotge”, perquè quan em poso mans a la feina pot semblar que els escridasso, quan no es tal cosa; simplement és la meva gran eufòria per fer feina per Lleida, perquè.... “Perquè m’agrada Lleida”.
També em fa falta una grua, que pugui portar de cinc en cinc, els cotxes que sancionen els agents de la Guardia Urbana. Ja sabeu que amb la grua que arrossegà un sol cotxe estem fent un negoci molt gran, que no s’hauria imaginat mai ni el mateix Al Capone, però ara amb la crisi, necessitem poder multar i retirar els cotxes de cinc en cinc, per recaptar més i més calés. ¡ Majestats, necessitem molta pastarrufi; hem col·locat molt enchufadillo i els hi tenim de pagar el sou !
Em convindria molt, que la vostra màgia m’atorgues el poder de la congelació, perquè d’aquesta manera podria congelar la llengua a uns quants poca-soltes que no fan més que criticar-me. Ara mateix n’hi ha uns que em critiquen pel disseny de la plaça de Blas Infante. Què deuen criticar si no n’entenen?
¡¡ Escolteu Majestats, és que fins i tot, troben malament que fet i fet, acabi cobrant un souás al cap de l’any? ¡¡És que tot ho troben malament !!
Que no saben que la missió del ciutadà modern, es treballar, pagar, acatar, callar i no dir res? ¡ En aquest país fa falta cultura política d’acatament ! Què no saben que aquí mano jo ?
Fer-los-hi entendre aquesta qüestió, potser també es feina vostra i de la vostra màgia.... perquè jo no me en surto.
Us prego que amb la vostra màgia desestimeu les maledicències. Hi ha poca-soltes que hem tenen mania i que no fan més que dir, que jo no escolto als veïns de Lleida, quan em fan mal les orelles de tan escoltar-los? ¡Que no els faci ni cas, això és un altra cosa !
No feu cas a alguns que diuen que han interposat una demanda judicial pel meu mal comportament. Això no té cap importància i només són xafarderies, a més, abans de que es celebrés el judici, ja sé que no em passaria res. Això només són males llengües, que en aquesta ciutat son viperines.
Us demano també, que la vostra màgia homogeneïtzi als meus companys Paers del meu equip de Govern: no pot ser, que jo sigui persona de missa diària, mentre tinc la impressió, de que el meu regidor Gómez no pensa en res més que en cremar esglésies. Tinc entès, que va assistir a una missa on el mossèn (que ja el coneix) en el seu sermó li va recomanar, que “no feia falta que anés a missa, si només ho feia per sortir a la foto”.
No queda massa bé, que la meva regidora Camps sigui tant esvalotada. A veure; que ella està fent d’alcaldessa i jo només poso la cara, és una cosa que no es té de demostrar en públic; el populatxo no en té de fer res d’això, perquè quan em clava una bronca davant els ciutadans, jo quedo com bastant malament i em deprimeixo.
És indignant, que el regidor Txema es presenti a actes institucionals, vestit amb texans i samarreta; de moment no he gosat a dir-li res, no sigui que al proper cop vingui vestit de futbolista.
No es de rebut, que la meva regidora Mínguez, presenti els comptes tot i fent teatre; té de canviar de tàctica: els altres regidors ja s’han adonat, de que quan fa això, significa que sobreactuant vol cridar l’atenció sobre sí mateixa i evitar d’aquesta manera, que algun apartat dels comptes sigui revisat.
Ignoro si aquestes tàctiques les va aprendre en aquell master que va fer i que vam pagar entre tots, però té d’aprendre altres tècniques per dissimular. Tampoc és un gran model de dissimulació que diguem, el que es faci netejar el pati municipal que queda davant de casa seva, precisament quan ella ha de tenir un fill i la família, ha d’anar a casa seva per conèixer-lo.
Que podem dir de la regidora Parra, tan pagada de sí mateixa, que quan assisteix a actes públics pels barris i agafa el micròfon, el primer que diu és que es felicita a ella mateixa? ¡Home, això no! ¡La auto-felicitació es veu massa!
No sé com explicar-vos el que em passa amb la regidora Arderiu però confio amb la vostra màgia per corregir-ho; crec que aquesta dona està mancada d’idees i allí on va, posa la pota, muntant-me uns embolics considerables.
Com sigui que aquesta regidora la vaig treure d’un partit de l’oposició, potser el primer que es té de fer, es demanar a aquests partits que facin cursos de formació a la seva militància; com poden tenir aquest tipus de militància?
Majestats, no voldria de cap de les maneres, allargar-me més en la meva carta i per tal cosa només us he demanat unes menuderies amb humilitat i il·lusió, que crec tinc ben merescudes, doncs aquest any m’he portat molt bé, també he cobrat molt bé; cada any ho cobro amb més ganes, perquè..... Perquè m’agrada Lleida. Tot per Lleida. Amb Lleida al cor. Lleida, ciutat de futur. Lleida, ciutat de progrés. Lleida, realitat sostenible. Treballant per Lleida. La internacional, Lleida. Cuidem Lleida. Dulcifiquem Lleida. Al servei de Lleida. Estimant Lleida. Visquem per Lleida. Engrandint Lleida... i en fi.......Lleida, París, Londres.
Atentament, Sa Senyoria,
un Emperador de Paeria
Etiquetas: cartalsreimag
# entrada de Redaccio : 17:29
Suscribirse a Entradas [Atom]