domingo, 31 de octubre de 2010

Redacció

¡ BONA CASTANYADA !

Etiquetas:


sábado, 30 de octubre de 2010

El llapis impertinent

El Bisbat s’inhibeix sobre el litigi de l’art sacre

Etiquetas:


viernes, 29 de octubre de 2010

A día de hoy

Las apuestas on line


  
Según un estudio, la adicción al juego suele iniciarse en muchas personas mientras son adolescentes, pero será más tarde cuando ya sean adultos, cuando se verán absorbidos por la adicción, es lo que llamamos ludopatía.

Se dice que cuando acabó la dictadura en España y fue legalizado el juego, se formaban innumerables colas a las puertas de las salas de bingo y casinos; ahí se demostraba sin ningún pudor, por una parte la curiosidad por ver algo que había estado prohibido durante la dictadura, pero a estos curiosos se añadían silenciosamente los adictos.Desde hace bastantes años, las largas colas ante las puertas de las salas de apuestas han desaparecido, pero no ha desaparecido la adicción al juego; ahora puede que incluso sea más fácil apostar, puesto que ya no es preciso desplazarse hasta el local de juego, donde alguien puede ver entrar al apostante, ahora apostando vía internet se puede jugar más anónimamente que nunca; son las apuestas on line. La Asociación de Apuestas por Internet (Adeapa) dicen que el pasado año se movieron cerca de 600 millones de euros. No existen estadísticas pero el pasado año el número de personas que apostaron supera las 200.000.
Ahora el Consejo de Ministros está estudiando un proyecto de ley que establece varias prohibiciones; los operadores que permitan apostar a menores serán cerrados y perderán la licencia para desarrollar la actividad. La misma sanción tendrán los operadores que dejen apostar a los 75.000 ludópatas inscritos en el registro estatal para que se les impida entrar en bingos, casinos y locales de apuestas, de los cuales 13.700 están en Catalunya.

Intentarán que los apostantes tengan que utilizar firma electrónica. A su vez, los operadores tendrán que llevar una cuenta de cada jugador con todos sus movimientos, reflejando todo lo que apuesta, gana o pierde, para poder fijar un límite de apuestas anual.Todos estas intenciones anunciadas, no son sino una ilusión, pues nada podrán hacer por controlar paginas de apuestas on line en otros países. Como siempre la mejor solución no es la que impide o reprime, sino la que educa.

Etiquetas:


jueves, 28 de octubre de 2010

Des de la meva finestra

Bons patriòtics a tuti plen
   


El Govern de la Generalitat va comprovar al mes de juny, com els inversors institucionals no van mostrar cap interès per invertir en deute de la Generalitat. El que passa, és que la situació de les finances publiques autonòmiques és de caixa exhaurida i el Govern necessita aquests diners per atendre la despesa corrent, tot incloent-hi les nòmines dels seus funcionaris. Aquesta situació tant desesperada va fer que el Govern reconduís l’oferta del deute als ciutadans, en forma del que s’ha qualificat com “bons patriòtics” i és que Montilla va apel·lar al patriotisme per tractar de convèncer als estalviadors catalans.

La col·locació d’aquests bons ha estat un èxit, ja que en els dos primers dies de sortida a mercat, s’han col·locat prop de 2.000 milions d’euros. Amb aquest ritme de col·locació el problema pot ser un excés de demanda, la qual cosa pot comportar o una ampliació de la emissió, o bé un prorrateig; ve a significar, que en acabar la campanya, els estalviadors podran comprar molts menys bons dels que havien sol·licitat.

Però aquest gran interès ciutadà per invertir en els bons, no va estar induït per la retòrica patriòtica de Montilla, sinó pel elevat tipus: els bons ofereixen un interès d’un 4,75% a un any, es a dir un tipus superior al millor ofert per entitats bancàries. A més les entitats col·laboradores cobraran una comissió del 3% del import venut; es a dir, si la emissió és com diuen de 2.500 milions, les 22 entitats col·laboradores cobraran 75 milions d’euros.

Si fem una senzilla operació aritmètica, veurem que 4,75 més 3, sumen un 7,75%, que calculat sobre els 2.500 milions, dóna un total de 193,7 milions d’euros (32 mil milions de pessetes).


En el termini d’un any, aquests 2.500 milions es tenen de tornar. I com es farà per retornar aquest import, potser emetent més deute públic sobre els 2.693 milions, i així continuar renovant el deute, any rere any? Aquest punt no s’ha explicat en el “patriòtic” discurs del president Montilla.

Etiquetas:


miércoles, 27 de octubre de 2010

El Confidente

Rosa Aguilar, la nueva ministra de imagen



Que Zapatero hizo una remodelación de gobierno a sabiendas de que únicamente serviría para intentar aplacar los ánimos dentro de su propio partido, casi queda comprobado con la reciente valoración demoscópica post remodelación, que señala como el PSOE pierde dos puntos más en intención de voto.Los barones regionales se veían incapaces de controlar a sus bases, cada vez más nerviosas, en “un partido, cada vez más partido que nunca”. Estaba cantado que las únicas soluciones que tenía Zapatero pasaban por simular un cambio, convocar elecciones anticipadas o dimitir. Y optó por la primera opción.


Uno de los nuevos fichajes ha sido Rosa Aguilar, quien fuera diputada por Izquierda Unida, en la etapa que Julio Anguita fue coordinador de la formación.

Según un militante cordobés: “Aguilar ha seguido los pasos de otros compañeros suyos en IU, como Ramón Tamames, Solé Tura, Cristina Almeida, Enrique Curiel, Pérez Royo, López Garrido y tantos otros menos famosos, en su viaje tránsfuga al PSOE, donde les ofrecen un cargo bien pagado y una cierta relevancia mediática. Aguilar comenzó a dar la espalda a IU cuando reconoció haber votado a un candidato del PSOE en Córdoba, en pago le dieron una tertulia semanal en la SER. Ella servirá para solucionar un problema que tenía el actual presidente de la Junta de Andalucía, José Antonio Griñán, que no se entendía en absoluto con la anterior ministra de Medio Ambiente, Medio Rural y Marino, Elena Espinosa, pues es de suponer, que tendrá una mejor relación con la que fue alcaldesa de Córdoba por IU y después su consejera independiente, en la Consejería de Obras Públicas y Transportes de la Junta de Andalucía. Alega que Zapatero no le ha pedido su afiliación al PSOE, pero no es necesario; que mejor implicación con el partido que el compromiso de hacer campaña a favor del candidato socialista en Córdoba”.

Desde la coordinadora de Ecologistas en Acción-Andalucía, denuncian que Aguilar no consideró como “prioritarias” las políticas medioambientales en el Ayuntamiento de Córdoba: “Bajo sus mandatos proliferaron los diferentes atentados urbanísticos que hoy día sufre Córdoba. Han proliferado multitud de construcciones ilegales en parajes serranos de valor singular, o construcciones en la vega del Guadalquivir” y recuerdan que: “Aguilar desde la consejería no ha querido impulsar medidas concretas para asumir una reducción en las emisiones domésticas, que influyen en el cambio climático, ni la puesta en marcha del Plan Estratégico de Biodiversidad, ni bloquear la implantación en Andalucía de cultivos transgénicos, ni priorizar la flota de pesca andaluza artesanal y sostenible”.

Más duro se ha mostrado su ex compañero de IU, Antonio Romero, quien niega que el nombramiento de la ex consejera andaluza se pueda convertir en un guiño de Zapatero a la izquierda: “Ella representa la política más antisocial y derechista. Si fuera de izquierdas y consecuente, no se sentaría en un Consejo de Ministros que no ha retirado la reforma del mercado de trabajo que ha costado una huelga general“.“Rosa Aguilar ya estaba amortizada en Andalucía y el escándalo de su transfugismo fue rechazado incluso por su corriente en Izquierda Unida. Se trata de una captación a la desesperada de Zapatero, hundido en las encuestas y que sólo recurre a guiños de imagen, pero que carece de contenido real. Está desnortado y sin brújula”.

Esta última apreciación tiene visos de ser real, puesto que la eliminación de los Ministerios de Igualdad y de Vivienda, puede considerarse una concesión directa al PP que pedía esa decisión. La supresión de estos Ministerios unida a la remodelación de carteras, no son sino una huida hacia adelante, que no servirá para resolver los problemas económicos de nuestro país y todo seguirá con las mismas políticas que nos han llevado al desastre.

Etiquetas:


martes, 26 de octubre de 2010

Des de la meva finestra



Carod reclama la legalització de Batasuna

El vicepresident de la Generalitat, Carod Rovira, acaba de reclamar la legalització de Batasuna de cara les eleccions municipals; si Batasuna es pogués presentar a les eleccions de Catalunya, potser no tindria tant d’interès.

També acaba de demanar el diàleg amb ETA (ell ja va anar a Perpinyà per dialogar amb els etarres) per veure si s’aconsegueix la pau, pel que va declarar: “És evident que si el que es vol, és que la reivindicació nacional basca s’expressi només políticament, han de tenir instruments polítics, que en una democràcia són els partits”.

Tots recordem, que ETA ha tingut ja els instruments, en forma de partit i per tant, de expressió només política, però ho van acompanyar amb atemptats, i sembla incomprensible, que un vicepresident de Govern, faci aquestes propostes i que no els reclami el lliurament de les armes si és que realment, volen optar per les vies polítiques.

En tot cas, no s’entén que el vicepresident Carod, tant catalanista com diu ser ell, es mostri tant preocupat pels problemes del país basc, i en canvi no semblen importar-li els problemes dels catalans, quan en tenim i molts, als que ell no apunta ni tant sols cap preocupació.
Es diu que a iniciativa d’ell, la Generalitat ha obert una xarxa d’ambaixades catalanes a Berlín, Nueva York, París, Bruselas, Londres i Milán. En total, en els últims quatre anys, el govern català ha dedicat a les ambaixades la suma de 25 de milions d’euros, una decisió que per dos partits de l’oposició, PP i Ciutadans, representen “una despesa massa elevada i inútil en mig de la crisi econòmica”.
Pot ser que Carod acabi passant a l’historia, únicament com aquell que el dia de la nit electoral deia allò de “Mans netes...mans netes”. Potser la pregunta que ens hem de fer, és si Carod amb ERC, han estat útils o no, als ciutadans de Catalunya durant aquests anys.

Etiquetas:


lunes, 25 de octubre de 2010

Cartes al Director

Cuando se pita una inauguración por algo será

Chaves y Monteseirin fueron a inaugurar la remodelada plaza de España en Sevilla, donde les esperaban doscientos funcionarios de la Junta de Andalucía que les propinaron una pitada tan atronadora que impidió que se dieran los discursos de turno.

Los políticos del PSOE están muy molestos últimamente con las pitadas y parece que les gustaría eliminar la libertad de expresión, ya no recuerdan las pitadas que ellos impulsaron con el no a la guerra, contra el chapapote con los del nunca mais y contra el trasvase del Ebro.
Está visto que se han acostumbrado al “Porque no te callas” y lo quieren hacer norma de conducta para el pueblo. Dice la ministra Chacón, que hace falta un protocolo para actos públicos. Vamos, que por lo visto ellos deben elegir no sólo las ofensas al pueblo y funcionarios, sino que también los días en que estos se deben quejar. No quieren asimilar que la protesta a su acción de gobierno les va incluido en el sueldo, pero de entrada nos vienen a decir que no se pueda protestar en días en que los señoritos del PSOE o de otros grupos políticos, tengan resaca de borrachera de poder política.

Un día, Alejandro Rojas Marcos dijo que había que tomar la calle. Nadie le hizo caso, quizás por estar la kaleborroka muy presente en las informaciones y se pudiera entender que "tomar la calle" era sinónimo de quemar contenedores y cajeros al estilo de los cachorros de ETA. Nada más lejos de la realidad, "tomar la calle" es salir todos a no dejar a estos mediocres políticos inaugurar, presidir, andar por las calles en plan figurones, etc. Gritarles que la autoridad es el pueblo soberano, que ellos sólo son portadores de ella y son nuestros empleados, que están a nuestro servicio. Repasen la Historia y lleguen a las Juntas Liberalistas. Blas Infante tomando la calle para decir las verdades del barquero. Ya es hora de "tomar la calle" y no permitir que esta nueva aristocracia de políticos mediocres, jueguen de manera indecente con las familias. Vamos, que nos podrán machacar, pero nunca, nunca, Ministra Chacón, nos robareis la palabra. ¡Viva Andalucía Libre! Y libre de pajarracos. Chaves vete a freír espárragos, eres un político muy mediocre y sobre todo ACABADO. Ah, pero antes me gustaría saber cual es realmente tu PATRIMONIO.

Miguel


--------------------------------------------------
Nota de la Redacció: Les Cartes al Director aniran degudament identificades i no podran contenir ni insults, ni ser ofensives, en tot cas, no seran la nostra opinió sinó la del signant. En cap cas es mantindrà correspondència amb els autors. Les Cartes al Director es poden enviar a la nostra adreça:
ilergeta386@gmail.com

Etiquetas:


sábado, 23 de octubre de 2010

El llapis impertinent

En començar la campanya electoral, Felip Puig diu no veure, que l’aeroport d’Alguaire sigui rendible ara per ara i Llena l’insulta

Etiquetas:


viernes, 22 de octubre de 2010

Col·laboradors

Fortaleciendo vínculos con Asia y el Pacífico



Hace cosa de un año, la hermanísima de la princesa Leticia, Telma Ortiz, fue “elegida entre diversos candidatos” como “directora adjunta de Proyectos del Departamento de Relaciones internacionales del Ayuntamiento de Barcelona”, con un sueldo neto de 2.809 euros mensuales. Así de entrada, parece un cargo eventual de confianza, de nombre tan largo como el sueldo que lo acompaña.

En su día, la oposición del Ayuntamiento de Barcelona expresó sus dudas, sobre la idoneidad del nombramiento, unas dudas que acompañaran al alcalde Hereu hasta las elecciones de mayo de 2011. El portavoz de Hereu se apresuró a puntualizar, que el alcalde puede nombrar libremente a 320 cargos de confianza, de los cuales 240 cargos, lo son como asesores, y 80 como cargos de dirección; en todo caso dice, ahora sólo hay nombrados 285 de estos cargos. Luego, parecen decir, es un alcalde que “ahorra cargos” ¡Toma ron, Catalina!

La explicación que se dio a la prensa catalana, es que había sido elegida porque está “especializada en fortalecer vínculos de Barcelona con Asia y el Pacífico”. ¡Más carejillos de ron, por favor, que hay que estar un poco aperdigonado, para poder creer según que cosas! Así que esta señora es capaz ella sola, nada menos que de “fortalecer vínculos de la ciudad con Asia y el Pacifico”? ¡Que potencia de señora! Porfa, que la pongan en el Ministerio de Asuntos Exteriores, a ver si es capaz de exportar todo lo que se produce en España a Asia y al Pacífico, invirtiendo la actual situación para así solucionamos el paro en un plis plas! ¿Pero cómo pueden desaprovechar el trabajo de una señora tan talentosa?

De verdad que no lo entiendo, tenemos una muy buena solución para remendar los problemas del país y la desperdiciamos? Tampoco entendí, que pintaba Telma Ortiz sentada a la derecha de Zapatero hace un mes en Shangai, con motivo de la Expo que allí tuvo lugar.

De cualquier forma, servidor sospecha que fuimos bastantes los que al ver la escena en los informativos, sentada junto a Zapatero, pensamos que estaba sentada allí, no por ser experta en relaciones internacionales, como dicen, sino por ser la hermana de Letizia. Y esa, continua siendo una imagen concepto de país de pandereta. Seguimos lo mismo.

Mijail

Etiquetas:


jueves, 21 de octubre de 2010

Nyaps d’actualitat

El passatge lateral del carrer Bruc



Fa poc es vam assabentar de que els edificis abandonats que han estat embargats per entitats bancàries, estan sent assaltats pels lladres que s’emporten tot el que troben de valuós, incloent-hi les aixetes, els metalls, les cuines i les calderes de calefacció.

Un edifici que esta situat al carrer Bruc és un dels afectats per aquests robatoris. Veïns de la zona ens han portat allí, perquè veiem el que està passant: algú ha rebentat una de les parets laterals de l’edifici abandonat, donant accés a l’interior dels locals comercials, però és que en el passatge lateral del carrer Bruc, hi queda com un espai tocant al carrer, on els vàndals han instal·lat dos sofàs a més d’una taula, com si fos una sala d’estar de carrer.

Els veïns de la zona, denuncien que des de fa temps, els vàndals volten per allí on es reuneixen, la qual cosa diuen haver posat en coneixement de les autoritats que de moment, no han fet res per a impedir-ho. El que temen els veïns, és que la situació acabi enverinant-se, creant un focus de marginació permanent en la zona i es pregunten: Farà alguna cosa per solucionar-ho el nostre Il·lustríssim Alcalde, o mirarà cap un altre costat?

Etiquetas:


miércoles, 20 de octubre de 2010

El Confidente



Otra subida de impuestos en tiempos de crisis: catastrazo a la vista

Así se desprende del programa de Gestión del Catastro Inmobiliario del Ministerio de Economía y Hacienda, contenido en los Presupuestos Generales del Estado para 2011, donde se dice que uno de los objetivos para el ejercicio será: “Determinar el valor catastral y su notificación para el año 2011, que en este caso corresponden a 4.200.000 inmuebles urbanos”. O dicho en román paladino, un aumento del valor catastral de nuestras viviendas.
Históricamente, la notificación que hace el Ministerio de Economía y Hacienda, es lo que constituye la base imponible que toman como referencia los ayuntamientos para fijar el Impuesto sobre Bienes Inmuebles, IBI, que sustituyó al antiguo impuesto de Contribución Urbana y que ahora es un impuesto que pasa directamente a las arcas municipales. El Estado fija un valor catastral para cada inmueble atendiendo a una serie de parámetros y los ayuntamientos aprueban un coeficiente por el que multiplicar este valor catastral; el resultado no es otro que determinar el impuesto que debemos pagar cada año. Un método al que suelen recurrir los ayuntamientos para tratar de disimular su voracidad impositiva, es fraccionar esta subida en diez años. Pero a pesar del disimulo, mucho nos tememos, que las familias tendrán que soportar otro incremento de impuestos, puesto que la recaudación municipal por IBI se ha convertido en un gran pilar de las finanzas municipales.

Creemos que los ayuntamientos subirán otra vez el IBI para compensar el pinchazo inmobiliario; veamos en que nos basamos: en 2007 (antes de la crisis), el 54% de los ingresos municipales procedía del ladrillo. Existe otro indicador todavía más contundente; la recaudación municipal por IBI, ha subido una media del 22,8% en los tres últimos años.

La deuda municipal alcanza ya el 3,4% del PIB, además, para acabar de agravar la situación, los ayuntamientos tienen en este momento, la obligación de devolver al Gobierno central, parte de los anticipos que recibieron a cuenta en los ingresos fiscales estatales del 2008 (cuando todavía gastaban con gran alegría) y que ascienden a la friolera, de 1.500 millones de euros.

Etiquetas:


martes, 19 de octubre de 2010

Col·laboradors

Xiulets i crits. Ha començat el temps de les protestes?



La forta crisi econòmica està obrint els ulls a molts ciutadans que pensaven (alguns fins i tot ho deien), ells eren aliens a les decisions polítiques, Ara veuen
que estaven errats i que les decisions polítiques acaben derivant sempre en conseqüències econòmiques que a tots acaben afectant.

Com sigui que la crisi mossega amb força i s’emporta molts projectes familiars i moltes esperances de supervivència, els ànims estan exaltats i sembla que hagi començat el temps de la protesta:

El dia 10, el ministre de l’Interior, Rubalcaba, va ser xiulat i escridassat per membres de la Guardia Civil.

El dia 12, un bon grup de gent van xiular i escridassar a Zapatero, en el Desfile de la Hispanidad.

El dia 13, la consellera de la Generalitat Montserrat Tura, va ser xiulada i escridassada en una presentació d’obres al Canyeret (Lleida).

El dia 15 la consellera de Generalitat, Geli va estar rebuda amb una forta xiulada en un acte al Hospital de Santa Maria de Lleida.

El dia 17 el vice-president Chaves i l’alcalde Monteseirin a Sevilla, son xiulats i fortament escridassats per funcionaris.

Tantes protestes encadenades no tenen pinta de ser un fet puntual o anecdòtic, sinó que semblen tenir una intenció de continuïtat.


Abucheos a Zapatero
(Podeu teclejar u ombrejar, copiar  i enganxar al buscador del YouTube:)
Gran pitada a Zapatero

Etiquetas:


lunes, 18 de octubre de 2010

Des de la meva finestra

A can PSC obren l'armari dels espantalls


Molt malament es deuen de veure les coses a la seu del PSC del carrer Nicaragua, si a quaranta dies de les eleccions ja treuen un altre cop de l’armari l’espantall de la por, deu de ser que veuen que els hi va el carro pel pedregar.
He escoltat al mateix president Montilla, assegurar que la independència, si arriba, portarà decadència. Crec que l’Honorable, tindria de ser més coherent, no tractant d’amagar que porta quatre anys governant al costat d’independentistes.

Ara trauran una altra vegada l’últim recurs; la por contra el PP i contra CiU amb el seus eslògans demagògics que ja van utilitzar en les eleccions anteriors, pel estil del: “Si tu no vas, ells tornen”. Desprès ho acompanyen d’un altre missatge excloent per a tots els altres grups polítics que també van utilitzar, pel estil de la seva: “La Catalunya optimista”, com si només poguéssim sentir-nos optimistes quan governen ells.
Doncs, que cadascun miri al seu entorn i comprovarà el nivell d’optimisme que detecta, que és pot comprovar el gran optimisme que es viu a Catalunya en les cues diàries de les oficines del Servei d’Ocupació. També es pot veure la gran sintonia que hi ha entre la ciutadania i el Govern, quan aquest impulsa un estatut, que el Centre d’Estudis d’Opinió (oficial) diu que només interessa al 3,1% dels catalans.

El que tenen a can PSC, és fonamentalment un problema de credibilitat; ni Catalunya és optimista, ni els seus ciutadans tenen ja por dels que poden tornar; la frase més repetida últimament és: “Pitjor ja no podem estar”.

Però deia, que molt malament es deuen veure les coses a la seu del PSC, però també en la del PSOE; una filtració d’un militant crític, diu que tenen una enquesta interna segons la qual, desprès de les properes eleccions municipals del mes de maig, el PSOE no tindrà cap de les alcaldies en les principals capitals de província. No podem saber però de moment, si aquesta enquesta es real, o si només és un altre espantall, al que acompanyaran dient que si perden ells el govern del país, els ciutadans ni cobraran l’atur ni les pensions, ni res de res. Ja només els hi queda amenaçar-nos amb l’espantall de les set plagues bíbliques. I és que davant una realitat que no poden amagar, no els queda més recurs que invocar al mon de l’invisible, a la màgia dels espantalls.
Veurem si els ciutadans es deixaran intimidar per la pretesa màgia dels espantalls o si pel contrari, optaran per ser pràctics, apartant dels governs als que no resolent els seus problemes i que l’únic que saben fer, és moure fantasmes que treuen de dintre l’amari.

Etiquetas:


El llapis impertinent

L’alcalde Ros va acompanyar a la consellera Tura, que va venir a presentar l’ampliació dels Jutjats entre crits de dimissió

Etiquetas:


Redacció

Benvinguts a la pagina de la

Organització de Veïns Independents (OVI)


El Blog Noticies de Lleida recull noticies que poden afectar als Veïns de Lleida i que no solen sortir senceres en altres mitjans d’informació subvencionats per l’Administració.

L’esperit de la nostra publicació, es estar al servei dels Veïns de Lleida i no pas, al servei dels interessos del poder. Temin com a principis, el respecte al ciutadà, la transparència de la Administració i estem en contra del govern del poble però sense el poble.

S’admeten col·laboracions i "cartes al director" (degudament identificades) dels lectors, que podeu enviar a la nostra adreça: ilergeta386@gmail.com

Podeu consultar els mesos anteriors en el menú de la dreta i moure-us per dintre de cada mes movent el “cursor”. Normalment les imatges es poden ampliar clicant a sobre.
Gràcies per la vostra visita.

Etiquetas:


viernes, 15 de octubre de 2010

A día de hoy

"Tea Party" o la fuerza de la unión ciudadana



Últimamente desde EEUU se ha dado en llamar “Tea Party”, a la opinión colectiva coincidente que cristaliza en un movimiento ciudadano y que ahora usa la derecha republicana, en contra de más subidas de impuestos del gobierno Obama, que luego van a parar en ayudas a la banca. Ideologías aparte, vendría a ser algo así como una plataforma para contradecir la decisión de un gobernante, con clara intención de arrastre a todo un país.
Ahora aparece en Baden Württemberg (suroeste), una de las regiones históricamente más prósperas de Alemania, donde un “Tea Party” amenaza con poner fin a cincuenta años de gobierno democristiano en la región. Se dice que los ciudadanos de esa región parten de la convicción, de que si Angela Merkel pierde la mayoría en las elecciones regionales de esa zona el 27 de marzo, perderá también el liderazgo de su partido.

Teniendo en cuentas las protestas, el gobierno regional ha decidido de momento, una moratoria en la construcción de una estación ferroviaria en la capital, Stuttgart, donde dos tercios de los ciudadanos están en contra del proyecto (en la región un 45%), que supone derribar un antiguo edificio catalogado, para construir la estación subterránea en el mismo lugar que ocupa con un presupuesto de 4.100 millones de euros, con lo cual quedaría encima una gran superficie destinada a proyectos inmobiliarios en el centro de la ciudad. Una particularidad que los componentes de la plataforma opositora ven como una posibilidad de negocio corrupto entre políticos y empresarios. Desde hace tiempo, la protesta se materializa cada lunes con convocatorias que movilizan a unas 100.000 personas.

El movimiento opositor ciudadano de Stuttgart, en pie desde hace varios meses, sigue creciendo y sumando más seguidores, denunciando sin miedo tanto su rechazo al proyecto de soterrar la estación, como una rebelión contra una determinada forma de hacer política, tal como la que hizo posible aprobar este proyecto en contra de la opinión mayoritaria de los ciudadanos. En su opinión, “se trata de una rebelión contra las falsas leyes de la globalización, pero sobre todo, contra el poco respeto que los políticos demuestran tener a los ciudadanos”.

Muchos componentes de la plataforma dudan del futuro político de Angela Merkel, si no se rescinde por completo el proyecto de soterrar la estación en Stuttgart, pero también, si no cambia el modus operandi y decide tener en cuenta la opinión ciudadana en su labor de gobierno. Quizás sea un síntoma de que está apareciendo un nuevo movimiento ciudadano en Alemania, que puede llegar a contagiar los demás países europeos.

Etiquetas:


jueves, 14 de octubre de 2010

Col·laboradors

A Lleida, un imán invita a aprofitar-se d'independentistes



Europa Press publicà al juliol, que l’esposa d’un assistent a la Mesquita del carrer Nord de Lleida, denuncià entre altres coses, que l’imán els va dir, que tenen d’aprofitar-se dels independentistes, perquè quan els deixin votar, votaran un partit islamista, que els permetrà guanyar alcaldies i implantar aquí l’islam.


Etiquetas:


miércoles, 13 de octubre de 2010

Col·laboradors

NOTIFICACIÓN EN MULTAS DE TRÁFICO

Lo último en multas, es que la Administración parece no tener obligación de notificarte las multas que te pongan, ni la policía pararte para darte la mala noticia; así pues si consideran tener alguna dificultad en notificártela por correo, se limitan a hacerlo a través del BOE y se quedan tan anchos.

Lo singular de que se publique en el BOE, es que como no te enteras (sólo los funcionarios con tiempo se leen el BOE) no puedes recurrir las multas en plazo, ni favorecerte del descuento por pronto pago; así la Administración te "embarga" la cuenta (con el follón que esto supone) o te lo resta de la Declaración de la Renta y tú te quedas tan pasmao.

La ley 30/1992 dice en su artículo 58: “Se notificarán a los interesados las resoluciones y actos administrativos que afecten a sus derechos e intereses. Toda notificación deberá ser cursada dentro del plazo de diez días a partir de la fecha en que el acto haya sido dictado, y deberá contener el texto íntegro de la resolución, con indicación de si es o no definitivo en la vía administrativa, la expresión de los recursos que procedan, órgano ante el que hubieran de presentarse y plazo para interponerlos, sin perjuicio de que los interesados pueden ejercitar, en su caso, cualquier otro que estimen procedente”.

En el artículo 59 dice: “Las notificaciones se practicarán por cualquier medio que permita tener constancia de la recepción por el interesado o su representante, así como de la fecha, la identidad y el contenido del acto notificado. Cuando los interesados en un procedimiento sean desconocidos, se ignore el lugar de la notificación... o bien, intentada la notificación, no se hubiese podido practicar, la notificación se hará por medio de anuncios en el tablón de edictos del Ayuntamiento en su último domicilio, en el "Boletín Oficial del Estado".

Ocurre, que la Administración en vez de esforzarse en notificarnos para respetar nuestro derecho a podernos defender si lo consideramos oportuno, simplemente se limita a publicarlo en el BOE, donde difícilmente llegará a nuestro conocimiento. Siendo así, nada puede extrañar que muchos veamos en todo, ello un interés meramente recaudatorio.

Dvuelta ha puesto en funcionamiento una página de Internet donde con tu DNI y tu número de matrícula, puedes ver las multas que tienes pendientes notificadas en el BOE y te pueden avisar si sales publicado en un futuro. Imprimes la página y con ello te vas a tráfico a retirar o te puedes poner en contacto con Dvuelta para recurrirla… y todo ello gratuito!... Puedes probar.

ESPERO QUE OS SEA ÚTIL

TERE

Busca multas

Etiquetas:


martes, 12 de octubre de 2010

El Confidente

Las ministras fashionistas



Es tal el control sobre la prensa que existe en este país, que ningún medio se había atrevido a publicar (aunque muchos lo pensáramos), que las ministras de Zapatero (aunque no todas) están mucho más preocupadas por la moda, que por las cuestiones que afectan a los ciudadanos y que van incluidas en su cargo. Ha tenido que ser un periódico alemán Frankfurter Allgemeine, quien se ha atrevido a ponerlo negro sobre blanco, cuando titula “Las muñequitas de Zapatero”, llamándolas "socialistas fashionistas ".

Ya en 2004, con el primer gobierno Zapatero, aparecieron las ministras en la revista Vogue, luciendo modelitos de altísima costura. Algunos les criticaron (y fueron tachados de machistas), diciendo que este comportamiento no era acorde con un gobierno de izquierdas, cuando siempre se nos habían presentado como modelo de austeridad.
Es cierto que parece, que en un gobierno que presume de socialista, de estar al lado de los más humildes, que rechaza y descalifica todo lo que suene a “derecha capitalista”, debería mostrarse acorde con sus predicamentos, en vez de tener parte de su “cuota femenina” que parece manifestar una obsesión enfermiza por la moda de lujo y por las portadas de revistas; es lo que en lenguaje prensa-rosa se llama obsesión por el lujo, por lo glamuroso y lo fashion.

El periódico alemán ha resaltado la contradicción entre lo que dicen y lo que hacen. Ante ello, Teresa Fernández de la Vega, ha salido como un resorte a insultar al periódico diciendo que son informaciones machistas, conservadoras irrespetuosas, ofensivas, intolerables y antiguas. El periódico incluso hace un juego de palabras con el apellido de De la Vega, llamándola "De la Vogue" en referencia a sus posados en la revista Vogue.
Lo que ocurre con todas estas ministras fashion, es sencillamente que se sienten molestas, cuando no incómodas, en su tenue conciencia “socialista”, y lo que peor les sabe, es que el periódico alemán les hay descubierto la farsa que tienen montada.

Hace años que se dice de De la Vega (pero de Salgado también), que tiene un gran fondo de armario ropero y que cada día estrena modelito nuevo, pero cuidado, porque no son modelitos de mercadillo, sino modelos de las marcas caras. Y esto quien lo paga?
Si uno toma la calculadora, parece que la ministra no puede pagarse este gasto tan enorme con su sueldo y una de dos, o le regalan cada día un modelito de alto coste, o alguien lo paga. Y en este caso, quién lo paga?

Aquí lo que se resalta en definitiva, es como viven los casi cinco millones de parados y los cientos de familias que no llegan a fin de mes, o las que están con todos sus miembros en paro y como viven ellas, pues parece traslucirse que viven en el lujo, a juzgar por la ropa que visten.



Podéis teclear en YouTube:
El armario ropero de Teresa

Etiquetas:


sábado, 9 de octubre de 2010

El llapis impertinent

Polèmiques primàries al PSOE de Madrid, entre Trini Jiménez i Tomás Gómez

Etiquetas:


viernes, 8 de octubre de 2010

Des de la meva finestra

Quan un autobús té la mateixa utilitat que un Citroen
  


Fa poc, es va reconèixer que l’autobús que cobreix la línia Alguaire-Barcelona, està circulant portant la “impressionant quantitat”, d'una mitjana de dues persones diàries. Realment aquests viatgers no es poden queixar d’angoixa per aglomeracions ni de d’empentes, com no sigui que s’empenyen entre ells.

La ínfima ocupació d’aquest autobús és un símptoma més, de la infrautilització de l’aeroport de Alguaire, el primer aeroport que depèn totalment de la Generalitat. Una infrastructura que si no recordem malament, ens va costar uns 94 milions d’euros; als que cada any hem d’afegir les elevades despeses de manteniment de les instal·lacions (que de moment no sabem a quant pugen). A més hem de tenir en compte els 1,6 milions d’euros que entre Ajuntament i Diputació s’estan pagant a les operadores perquè continuen volant i no tanquin les línies. Tot plegat, una suma de despeses que hem de pagar entre tots.

Les parcel·les del costat, destinades a naus industrials per donar serveis a l’aeroport, que se’ns va dir en el moment de la inauguració, tindrien tal èxit de demanda que en faltarien, han estat un èxit, sí, però d’indiferència, perquè ningú les vol.

En els últims anys, des del Govern de la Generalitat s’han anat tancant serveis públics, com per exemple sanitaris, amb l’excusa de que s’havien de rendibilitzar instal·lacions, i resulta que aquest mateix govern, ens fa un aeroport que de moment, no és gens rendible sinó totalment deficitari i segurament ruïnós. Aplicant el mateix raonament, ara es tindria de tancar aquesta línia d’autobús no rendible. Com és que no es fa, tenint en compte que el president de la ATM és el conseller Nadal?

Tenim entès, que els departaments de la Generalitat es mouen amb molts informes tècnics i molts assessors, tots els quals havien d’haver previst que la construcció d’aquest aeroport seria un “fiasco”.
Al febrer farà un any que es va inaugurar i crec que en un aeroport públic, amb una freqüència mitjana de 28 viatgers per dia, diu clarament que de moment, ha estat una inversió fallida tant en termes d’utilitat publica com en termes econòmics.

El president Montilla ens tindria d’explicar, si es que els van fallar els càlculs o que està passant, no sigui que davant del gran perjudici econòmic en temps de forta crisi, que ens està ocasionant l’invent del aeroport desvagat, comencem a tenir una sensació de estar sent víctimes d’una malversació de fons públics amb una única finalitat: la propagandística. Qui sap, si la millor decisió no seria vendre l’aeroport.

Etiquetas:


jueves, 7 de octubre de 2010

El Confidente

Manuel Chaves, vicepresidente tercero del Gobierno, citado a declarar por el TSJA en el caso Matsa

Era abril de 2009, cuando llegó a la opinión pública, el asunto de una subvención de 10,1 millones de euros (1.663 millones de pesetas), otorgada por la Junta de Andalucía en febrero del mismo año, a la empresa MATSA (Minas de Aguas Teñidas SA), ubicada en Huelva, siendo Chaves presidente de la Junta de Andalucía, mientras su propia hija, Paula Chaves, era apoderada de dicha empresa.

Por ello se le pidió explicaciones en el Parlamento, ante lo cual Chaves se defendió muy enfadado diciendo: “Es una información falsa, rotundamente falsa, basada en manipulaciones. Ni mi hija ni yo ocultamos nada, nuestro patrimonio es absolutamente transparente”.

Pero veamos lo que se publicó en los medios: en abril de 2008, el Ministerio de Industria había denegado ayudas equivalentes, a las dadas ahora por la Junta de Andalucía a MATSA, porque el proyecto solicitado estaba ya en funcionamiento.Dice la empresa MATSA, que Paula Chaves está vinculada laboralmente a la firma desde el 2 de julio de 2007, como responsable del departamento jurídico. Se dice que en el Registro Mercantil de Huelva se inscribe en fecha 12 de noviembre de 2008, un apoderamiento a favor de Paula Chaves Iborra, teniendo entre otras atribuciones “comparecer ante cualquier oficina de la Comunidad Autónoma, instar toda clase de expedientes, solicitar, tramitar concesiones y autorizaciones administrativas de todas clases”.
La Junta de Andalucía modificó el 9 de noviembre de 2008, el precepto legal para poder dar subvenciones a proyectos ya iniciados. Fue en 20 de enero de 2009, cuando el Gobierno de la Junta de Andalucía, presidido por Chaves, aprobó y él mismo firmó, una subvención para MATSA, de 10,1 millones de euros.

Según juristas expertos, Chaves tenía que haberse inhibido del conocimiento y decisión de cualquier asunto, que interese a empresa donde figure cualquier persona de su familia, en virtud del artículo 7 de la Ley 3/2005 de Incompatibilidades de Altos Cargos.

Por lo visto, MATSA, teniendo en plantilla 450 empleados, declaró unas ventas de 27.200 euros en 2005, de 19.600 euros en 2006 y de 6.400 euros en 2007; una situación ruinosa si no fuera por las subvenciones recibidas de 15,3 millones de euros desde las Administraciones Autonómica y Central.

Ahora el Tribunal Superior de Justicia de Andalucía (TSJA) ha admitido el interrogatorio al ahora vicepresidente tercero del Gobierno, tras la demanda del PP cuando era presidente de la Junta, por no inhibirse en la concesión de una ayuda a Matsa, empresa en la que trabaja su hija. Según se dice, en la providencia del alto tribunal consta: "en relación con el interrogatorio del testigo, Manuel Chaves González, se admite y declara pertinente”.


(La firma de Paula Chaves Iborra, aparece y así se ha publicado, en el documento de aceptación de la subvención. En todo caso, la “información” parece que no debía ser tan “falsa” tal y como aseguraba Chaves, cuando ahora el TSJA lo cita a declarar.)


Ley Incompatibilidades 3/2005, Art. 7

Etiquetas:


miércoles, 6 de octubre de 2010

Des de la meva finestra

Una proposta escolar

Vull intentar aconseguir adeptes per una causa que considero justa: els nens a partir dels nou anys, tindrien de disposar d’un llibre o lector de llibres electrònic, en comptes de d’un munt de llibres, molt pesats i caríssims.

És una proposta que es fa partint de tres premisses: els petits alumnes, es veuen arrossegant unes motxilles molt pesades penjades a l’esquena, o en altres casos, estirant-les si es que tenen rodes.
Arrossegar cada dia una motxilla d’uns vuit o deu quilos, no aporta res al programa educatiu i l’únic que comporta, és iniciar malalties lumbars innecessàries.

La segona raó, és que tants llibres tenen un cost anual d’uns 150 € per alumne (en els casos més barats). En cas de que sigui alumne d’un institut, el cost puja a 220 € per alumne.

La tercera raó, és cada dia es llegeix menys. Fa uns 25 anys els nens no disposaven de “vídeo consoles”, de ordenadors, ni per tant de jocs electrònics, amb els que ara s’entretenen durant hores. Aleshores per entretenir-se els nens llegien, encara que fossin “tebeos”. La qual cosa feia que en llegir, millorava molt la seva ortografia i gramàtica.

Així doncs, la meva proposta és clara, els nens en comptes de tenir un munt de llibres en paper, haurien de tenir un lector de llibres electrònics amb una tarja SD, en la que es podria incloure, tant els llibres de text del curs, com la bibliografia aconsellada de consulta.

El pes deixaria de ser un problema per les espatlles dels nens, un lector de llibres electrònics comprat massivament no costaria més de 100 euros i els llibres comprats a les editorials no costarien més de 5 euros. D’altra banda, el lector por servir durant anys.
Previsiblement els nens llegirien més, al tenir fàcil accés a molts llibres però més que res, perquè el nou format resulta ser electrònic i per tant similar en aquest aspecte, a les vídeo consoles.
També hem de tenir en compte la vessant ecologista: es a dir el munt de arbres que es deixarien de tallar per fabricar tant paper.

Ja suposo que aquesta proposta quedarà oblidada perquè no sembla ser “políticament correcta”, perquè no interessa a les grans editorials, però a més, es que no veig a cap Govern, interessat en que la població sigui culta, encara que diguin tot al contrari. Ja es sap, que quan més inculta és la població, més fàcil es manipular-la.

De tota manera és una proposta que crec sensata: hi ha mitjans i forma de fer-ho, el que potser no hi ha, són les ganes.

Etiquetas:


martes, 5 de octubre de 2010

Cartes al Director

Els embolics del Tripartit 2.0 
Recordo al primer Tripartit (PSC-ERC-ICV) com una sobreeixida preadolescent plena de despropòsits, sortides de to, patinades i veritables demostracions de sectarisme (recordo les paraules d’una senyora càrrec públic: “¡Ara manem nosaltres!”). Uns abusos de poder que vam patir els catalans, des de tres partits que porten cadascun en el nom, la C de Catalunya.

Diguem que la segona edició del Tripartit, la 2.0, no s’ha quedat gens curta, que no surti als mitjans de comunicació, no vol dir que no tinguin embolics entre ells. Segurament, el PSC ha sabut reconduir la gestió de Saura per intentar fagocitar a ICV.
En el PSC tampoc han estat les coses fàcils: problemes en ensenyament, al imposar un sistema en contra del sector, i sospites greus de malversació a més de descontrol en sanitat, tampoc han faltat contradiccions amb la conselleria de Economia.
A ERC tampoc li ha anat massa bé la digestió del Tripartit 2.0: successions estrambòtiques, aparicions de “reagrupats” i “laporteros”, amb tota una plèiade d’opcions en competició sobiranista, fins i tot algunes coses fosques i poc esclarides, per part dels que es presentaven com aquells de les “mans netes”; recordeu que ho va dir la nit electoral en Carod, aquell que en el paper de President accidental de la Generalitat, va acudir a Perpinyà per parlar amb els etarres.

En general, el Govern Tripartit 2.0, no ha aportat cap mena de solució per resoldre la crisi econòmica que patim, però ens ha deixat algunes lleis que poden trobar-se en tractats de totalitarisme. La sordesa i la manca de respecte vers els ciutadans, ha estat una altra de les seves actituds, acompanyada de continues declaracions contradictòries (uns en favor del túnel de Bracons i altres manifestant-se en contra, el mateix va passar amb la línia de MAT amb França. Uns en contra de la Vaga General i altres recolzant-la, i ara fa poc, uns aprovant el quart cinturó de Sabadell i altres manifestant-se en contra). Hem vist un preocupant desconeixement de la gestió publica, fins i tot, adoptant les mateixes formes que anys endarrere, ells mateixos havien criticat tant durament.
La gestió del decret de sequera va estar una altra pífia monumental, que ens va costar milers i qui sap sinó, milions d’euros inútils als catalans.

I no cal ni comentar la imatge dels tres partits manifestant-se contra el transvasament del Ebre i desprès com Tripartit intentant transvasar el Segre. També hem perdut milions d’euros, en construir un aeroport sense cap utilitat, com el de Lleida.
El tema del referèndum se’ls va escapar totalment de les mans i no ha fet més que generar conflictes entre ells, a banda de que els ciutadans no hem pogut entendre, com un estatut, que jurava el President era constitucional, ha estat rebutjat pel mateix Tribunal Constitucional? Com espera Montilla que els catalans creiem en ell (diu que li tenim desafecció), quan se’ns mostra com un personatge visionari i delirant, al igual que al seu antecessor?
Ja només li faltava a Montilla, que el dia de la Vaga General, fes unes declaracions tot i proclamant que “tenen dret a anar a treballar, els que volen i tenen la sort, de poder fer ús del seu dret a treballar”, però curiosament no diu res sobre el “dret a treballar” que tenen els que han perdut o van perdent el seu lloc de treball, en la desastrosa gestió de govern que fa el seu partit a Madrid, al igual que ell aquí, amb el seu Tripartit 2.0.

En la meva opinió, el Tripartit 2.0 va pujar de seguida a un carro de compra del Carrefour i va començar a rodar per una pendent costa avall sense cap tipus de control.

R. Hernández


--------------------------------------------------
Nota de la Redacció: Les Cartes al Director aniran degudament identificades i no podran contenir ni insults, ni ser ofensives, en tot cas, no seran la nostra opinió sinó la del signant . En cap cas es mantindrà correspondència amb els autors. Les Cartes al Director es poden enviar a la nostra adreça:
ilergeta386@gmail.com

Etiquetas:


lunes, 4 de octubre de 2010

la Tira

Príncep de Viana, un pont amb sobrecost



Continua el misteri en torn al cost real del pont de Príncep de Viana, que va estar inaugurat el 10 d’abril, però les xifres són grans i tossudes.

Si mirem el cartell que hi havia instal·lat a peu de la construcció, veurem que hi diu Pressupost: 7’3 milions €. Desprès la premsa va publicar que havia tingut un sobrecost d’un 40%, però ara resulta, que algú va dient que realment el pont ha costat 13 milions €. El desviament entre l’import pressupostat i el cost final, seria en aquest cas, d’un 79%, es a dir 5’6 milions € (938 milions de ptes).

De confirmar-se oficialment aquestes xifres seria un sobrecost escandalós. Ens preguntem de que serveix així, aprovar un pressupost quan desprès aquest pressupost s’estira com una goma, i perquè no es fa al inrevés, s’escurça?

Potser no és ben be igual, però pensem que el ex president balear Jaume Matas, va haver de declarar davant del jutge, perquè entre altres coses, en la construcció del velòdrom de Palma Arena, va haver un sobrecost entre l’import pressupostat i el preu final del 100%.

Fa uns mesos que el rumor del sobrecost corre per la ciutat, afegint que el mateix enginyer que va dissenyar el pont, aquest mateix any va acabar un altre pont a Cádiz, que uneix la ciutat amb San Fernando i en cinc anys de construcció, no es va passar ni un euro del pressupost inicial.

A banda de que s’han sentit unes altres presumptes irregularitats sobre la construcció d’aquest pont, que tractarem una vegada contrastades, pensem que l’equip de Govern de l’Ajuntament de Lleida, té l’obligació d’aclarir aquest cost final del pont davant els veïns de Lleida, per esvair totes les possibles sospites de desviament o sobrecost.

Etiquetas:


This page is powered by Blogger. Isn't yours?

Suscribirse a Entradas [Atom]