martes, 5 de octubre de 2010
Cartes al Director
Els embolics del Tripartit 2.0
Recordo al primer Tripartit (PSC-ERC-ICV) com una sobreeixida preadolescent plena de despropòsits, sortides de to, patinades i veritables demostracions de sectarisme (recordo les paraules d’una senyora càrrec públic: “¡Ara manem nosaltres!”). Uns abusos de poder que vam patir els catalans, des de tres partits que porten cadascun en el nom, la C de Catalunya.
Diguem que la segona edició del Tripartit, la 2.0, no s’ha quedat gens curta, que no surti als mitjans de comunicació, no vol dir que no tinguin embolics entre ells. Segurament, el PSC ha sabut reconduir la gestió de Saura per intentar fagocitar a ICV.
En el PSC tampoc han estat les coses fàcils: problemes en ensenyament, al imposar un sistema en contra del sector, i sospites greus de malversació a més de descontrol en sanitat, tampoc han faltat contradiccions amb la conselleria de Economia.
A ERC tampoc li ha anat massa bé la digestió del Tripartit 2.0: successions estrambòtiques, aparicions de “reagrupats” i “laporteros”, amb tota una plèiade d’opcions en competició sobiranista, fins i tot algunes coses fosques i poc esclarides, per part dels que es presentaven com aquells de les “mans netes”; recordeu que ho va dir la nit electoral en Carod, aquell que en el paper de President accidental de la Generalitat, va acudir a Perpinyà per parlar amb els etarres.
En general, el Govern Tripartit 2.0, no ha aportat cap mena de solució per resoldre la crisi econòmica que patim, però ens ha deixat algunes lleis que poden trobar-se en tractats de totalitarisme. La sordesa i la manca de respecte vers els ciutadans, ha estat una altra de les seves actituds, acompanyada de continues declaracions contradictòries (uns en favor del túnel de Bracons i altres manifestant-se en contra, el mateix va passar amb la línia de MAT amb França. Uns en contra de la Vaga General i altres recolzant-la, i ara fa poc, uns aprovant el quart cinturó de Sabadell i altres manifestant-se en contra). Hem vist un preocupant desconeixement de la gestió publica, fins i tot, adoptant les mateixes formes que anys endarrere, ells mateixos havien criticat tant durament.
La gestió del decret de sequera va estar una altra pífia monumental, que ens va costar milers i qui sap sinó, milions d’euros inútils als catalans.
I no cal ni comentar la imatge dels tres partits manifestant-se contra el transvasament del Ebre i desprès com Tripartit intentant transvasar el Segre. També hem perdut milions d’euros, en construir un aeroport sense cap utilitat, com el de Lleida.
El tema del referèndum se’ls va escapar totalment de les mans i no ha fet més que generar conflictes entre ells, a banda de que els ciutadans no hem pogut entendre, com un estatut, que jurava el President era constitucional, ha estat rebutjat pel mateix Tribunal Constitucional? Com espera Montilla que els catalans creiem en ell (diu que li tenim desafecció), quan se’ns mostra com un personatge visionari i delirant, al igual que al seu antecessor?
Ja només li faltava a Montilla, que el dia de la Vaga General, fes unes declaracions tot i proclamant que “tenen dret a anar a treballar, els que volen i tenen la sort, de poder fer ús del seu dret a treballar”, però curiosament no diu res sobre el “dret a treballar” que tenen els que han perdut o van perdent el seu lloc de treball, en la desastrosa gestió de govern que fa el seu partit a Madrid, al igual que ell aquí, amb el seu Tripartit 2.0.
En la meva opinió, el Tripartit 2.0 va pujar de seguida a un carro de compra del Carrefour i va començar a rodar per una pendent costa avall sense cap tipus de control.
R. Hernández
--------------------------------------------------
Nota de la Redacció: Les Cartes al Director aniran degudament identificades i no podran contenir ni insults, ni ser ofensives, en tot cas, no seran la nostra opinió sinó la del signant . En cap cas es mantindrà correspondència amb els autors. Les Cartes al Director es poden enviar a la nostra adreça: ilergeta386@gmail.com
Recordo al primer Tripartit (PSC-ERC-ICV) com una sobreeixida preadolescent plena de despropòsits, sortides de to, patinades i veritables demostracions de sectarisme (recordo les paraules d’una senyora càrrec públic: “¡Ara manem nosaltres!”). Uns abusos de poder que vam patir els catalans, des de tres partits que porten cadascun en el nom, la C de Catalunya.
Diguem que la segona edició del Tripartit, la 2.0, no s’ha quedat gens curta, que no surti als mitjans de comunicació, no vol dir que no tinguin embolics entre ells. Segurament, el PSC ha sabut reconduir la gestió de Saura per intentar fagocitar a ICV.
En el PSC tampoc han estat les coses fàcils: problemes en ensenyament, al imposar un sistema en contra del sector, i sospites greus de malversació a més de descontrol en sanitat, tampoc han faltat contradiccions amb la conselleria de Economia.
A ERC tampoc li ha anat massa bé la digestió del Tripartit 2.0: successions estrambòtiques, aparicions de “reagrupats” i “laporteros”, amb tota una plèiade d’opcions en competició sobiranista, fins i tot algunes coses fosques i poc esclarides, per part dels que es presentaven com aquells de les “mans netes”; recordeu que ho va dir la nit electoral en Carod, aquell que en el paper de President accidental de la Generalitat, va acudir a Perpinyà per parlar amb els etarres.
En general, el Govern Tripartit 2.0, no ha aportat cap mena de solució per resoldre la crisi econòmica que patim, però ens ha deixat algunes lleis que poden trobar-se en tractats de totalitarisme. La sordesa i la manca de respecte vers els ciutadans, ha estat una altra de les seves actituds, acompanyada de continues declaracions contradictòries (uns en favor del túnel de Bracons i altres manifestant-se en contra, el mateix va passar amb la línia de MAT amb França. Uns en contra de la Vaga General i altres recolzant-la, i ara fa poc, uns aprovant el quart cinturó de Sabadell i altres manifestant-se en contra). Hem vist un preocupant desconeixement de la gestió publica, fins i tot, adoptant les mateixes formes que anys endarrere, ells mateixos havien criticat tant durament.
La gestió del decret de sequera va estar una altra pífia monumental, que ens va costar milers i qui sap sinó, milions d’euros inútils als catalans.
I no cal ni comentar la imatge dels tres partits manifestant-se contra el transvasament del Ebre i desprès com Tripartit intentant transvasar el Segre. També hem perdut milions d’euros, en construir un aeroport sense cap utilitat, com el de Lleida.
El tema del referèndum se’ls va escapar totalment de les mans i no ha fet més que generar conflictes entre ells, a banda de que els ciutadans no hem pogut entendre, com un estatut, que jurava el President era constitucional, ha estat rebutjat pel mateix Tribunal Constitucional? Com espera Montilla que els catalans creiem en ell (diu que li tenim desafecció), quan se’ns mostra com un personatge visionari i delirant, al igual que al seu antecessor?
Ja només li faltava a Montilla, que el dia de la Vaga General, fes unes declaracions tot i proclamant que “tenen dret a anar a treballar, els que volen i tenen la sort, de poder fer ús del seu dret a treballar”, però curiosament no diu res sobre el “dret a treballar” que tenen els que han perdut o van perdent el seu lloc de treball, en la desastrosa gestió de govern que fa el seu partit a Madrid, al igual que ell aquí, amb el seu Tripartit 2.0.
En la meva opinió, el Tripartit 2.0 va pujar de seguida a un carro de compra del Carrefour i va començar a rodar per una pendent costa avall sense cap tipus de control.
R. Hernández
--------------------------------------------------
Nota de la Redacció: Les Cartes al Director aniran degudament identificades i no podran contenir ni insults, ni ser ofensives, en tot cas, no seran la nostra opinió sinó la del signant . En cap cas es mantindrà correspondència amb els autors. Les Cartes al Director es poden enviar a la nostra adreça: ilergeta386@gmail.com
Etiquetas: elsembolctripart2.0
# entrada de Redaccio : 6:53
Suscribirse a Entradas [Atom]