jueves, 31 de mayo de 2012
Àudio visuals i divulgatius
La Cueva de Lascaux
La cueva de Lascaux es un sistema de cuevas en Dordoña (Francia) en donde se ha descubierto grandes referencias del arte rupestre y paleolítico.
Cueva de Lascaux
********
Las políticas mineras en Argentina
Cristina Fernández Kirchner, presidenta de Argentina, expropió YPF a Repsol en aras a cierta política energética y mineras útiles para el pueblo argentino, pero en su día y siendo presidente su marido, Nestor Kirchner, prohibieron un vídeo que habla precisamente de esto, de políticas mineras argentinas.
Vídeo prohibído
La cueva de Lascaux es un sistema de cuevas en Dordoña (Francia) en donde se ha descubierto grandes referencias del arte rupestre y paleolítico.
Cueva de Lascaux
********
Las políticas mineras en Argentina
Cristina Fernández Kirchner, presidenta de Argentina, expropió YPF a Repsol en aras a cierta política energética y mineras útiles para el pueblo argentino, pero en su día y siendo presidente su marido, Nestor Kirchner, prohibieron un vídeo que habla precisamente de esto, de políticas mineras argentinas.
Vídeo prohibído
Etiquetas: lscuevsdlascaux
# entrada de Redaccio : 7:21
miércoles, 30 de mayo de 2012
El llapis impertinent
martes, 29 de mayo de 2012
Diario de a bordo
La Banca nunca pierde
Aquí continuamente hay que poner dinero para los bancos. Si es que esto es un no parar. Cada equis tiempo, hala, a poner dinero para rescatar bancos. Perdonen, pero yo no recuerdo que los años en los que la banca española presumía de unos beneficios mil millonarios, repartiera nada para el tesoro público; nada ni una propina.
Hace poco ha trascendido, que la banca deberá provisionar 84.000 millones para sanear los créditos derivados de la fiesta inmobiliaria. En el Consejo de Ministros del pasado día 11 se endureció mediante una reforma, las provisiones exigibles a la banca, y lo más importante, no se contemplan ayudas a fondo perdido, a pagar los primos ciudadanos, para sanear los manirrotos inmobiliarios de la banca. ¡Ya era hora de que se acabara la mamandurria bancaria¡ De todas maneras, no podemos cantar victoria hasta ver el final de la película, porque las cosas pueden cambiar; resulta que a finales de 2011, las cifras conocidas eran de 310.000 millones; ahora la banca dice que 123.000 millones “no son problemáticos”, pero si los restamos del total nos da 187.000 millones, cuando ellos únicamente hablan de provisionar 84.000. Aquí faltan según mis cálculos unos 103.000 millones? ¿Cuándo afloraran estos millones para ser provisionados y quien los deberá pagar?
Solo Bankia necesita 23.500 millones pero es que aún no sabemos cuanto pedirán otras entidades, como por ejemplo Caixa Catalunya?
No deben ver muy claro el asunto, cuando en el Real Decreto Ley aprobado, se legisla que en caso de que una entidad necesite inyecciones de capital, las podrá obtener a través del FROB, pero este tipo de ayuda vendrá con la exigencia de devolución del dinero público en 5 años y con un tipo de interés del 10%.
A ver si ahora despabilan y aprenden a no dar créditos a tontas y a locas. No sé ustedes, pero yo desde hace años tengo la solución: la banca tiene accionistas, bien pues en vez de repartir cada año dividendo, los beneficios se pueden destinar a pagar el agujero hasta que esté todo totalmente saneado.
Al fin y al cabo, tenemos ya cantidad de pequeñas empresas que debido a la crisis han tenido que cerrar, porque ningún FROB les ha ayudado; lo único que han tenido, ha sido a la banca que les ha ahogado con las deudas.
Mijail
Etiquetas: msdinerparelbanquer
# entrada de Redaccio : 1:02
lunes, 28 de mayo de 2012
La Tira
Qui controla als controladors?
Ens arriben novament queixes sobre l’Oficina Municipal d’Atenció Ciutadana (OMAC). Sembla ser que des de fa uns anys, en aquesta oficina municipal tenen ordres (diu que la funcionaria així ho va explicar) de llegir en la seva integritat tots els escrits que es presenten a l’Ajuntament.
És el que devia passar, amb uns escrits que es van presentar al 2007, preguntant si els regidors Àngel Ros, Marta Camps, Dolors Arderiu i Juan Gómez, havien fet l’obligada declaració de bens i incompatibilitats, segons l’article 75/7 de la Llei de Bases de Régimen Local. Mesos desprès i degut a que aquestes peticions no havien estat contestades, es van tornar a reclamar. Diu que mai s’ha rebut resposta a aquests escrits.
Fan constar, que aquests escrits van estar presentades primer a l’Oficina Municipal d’Atenció Ciutadana (Edifici Pal·las), on la funcionaria que va atendre, no va voler registrar els escrits perquè “això no es pot demanar”. Sembla doncs, que no es pot exercir un dret ciutadà perfectament legislat, perquè “pot incomodar a segons qui”.
Davant d’aquest abús de poder, davant d’aquesta manca d’igualtat, davant d’aquesta indefensió ciutadana, el presentador es va adreçar a la Subdelegació del Govern, on li van agafar i registrar els escrits sense posar-li cap mena de problema.
Com sigui que fa pocs dies, una altra vegada li van posar problemes a una veïna de Lleida, per registrar un escrit en l’Oficina Municipal d’Atenció Ciutadana, volem deixar clar, que la legalitat vigent (Real Decreto 772/1999), només preveu que l’escrit vagi adreçat a l’administració, que el sol·licitant s’identifiqui, amb nom, DNI, adreça i estigui signat, però no preveu en lloc, que es pugui rebutjar entrar en el registre, l’escrit de un ciutadà pel que posa al text. Rebutjar un escrit al registre quan està legislat que es tenen d’acceptar, sembla poc menys que una actitud dictatorial.
Segons el RD 772, el registre municipal no és més que un registre auxiliar, però per no tenir cap mena de problema i poder exercir lliurement el dret ciutadà, de presentar els vostres escrits sobre el que creieu pertinent, adreçats a qualsevol administració, els podeu presentar al registre de la Subdelegació del Govern, qui té a l’igual que els demés i segons la llei, l’obligació de fer-los arribar a la seva destinació en un parell de dies.
En definitiva, sembla que per part del poder municipal, s’hagi volgut dotar al registre municipal d’allò que es diu “control ciutadà”, mentre els quatre regidors no han contestat encara a una petició ciutadana (Llei Orgànica 4/2001, reguladora del Dret de Petició i Ley 30/1992, RJAPAC), sobre si van fer al seu dia, llurs obligades declaracions de bens i incompatibilitats (article 75/7 de la Llei de Bases de Régimen Local).
Senyor Alcalde, tenim una pregunta:
Aquestes quatre persones entre les que vostè està inclòs, van fer les pertinents declaracions de bens i incompatibilitats, al constituir la corporació municipal, entre 2003 i 2011? Eminència, aquí no hi ha transparència.
Està clar que si no contesten eviten un control ciutadà legal i sembla que implícitament estiguin dient que no, la qual cosa fora una greu il·legalitat.
Etiquetas: quicontrolalscontroladors
# entrada de Redaccio : 0:21
sábado, 26 de mayo de 2012
El llapis impertinent
Un any més, es va celebrar a Lleida la desfilada de moros i cristians, encara que amb menys espectadors que altres anys
Etiquetas: llap131
# entrada de Redaccio : 0:47
viernes, 25 de mayo de 2012
Col·laboradors
Un indignado valenciano
El Centro de Investigación Principe Felipe (Valencia) ha despedido a 108 trabajadores de los 258 que formaban su plantilla: 79 son científicos.
Los que siguen trabajando están sometidos a una reducción de salario, se han cerrado 14 líneas de investigación, algunas eran sobre el cáncer, parkinson o alzheimer.
Sin embargo han gastado 3 millones de € organizando un campeonato de golf de un fin de semana en Castellón.
Han gastado 15 millones de € en unas torres de Calatrava que el final no se van a construir.
Han comprado “por un precio simbólico” la empresa Valmor Sports, encargada de la organización de la Fórmula 1, pero casualmente, se hace cargo de 30 millones € de deuda?
Podría seguir...
¿Soy yo, el único INDIGNADO o hay más?
Etiquetas: unindignavalencia
# entrada de Redaccio : 7:45
Col·laboradors
No siguem brètols....
No malmeteu els bitllets de banc, que no són parets per escriure grafitis o missatges, si de cas utilitzeu les utilitats d’Internet o un paper en blanc, hi ho enganxeu on es pugui. Siguem civilitzats.
No malmeteu els bitllets de banc, que no són parets per escriure grafitis o missatges, si de cas utilitzeu les utilitats d’Internet o un paper en blanc, hi ho enganxeu on es pugui. Siguem civilitzats.
Etiquetas: nosiguembretls
# entrada de Redaccio : 7:21
jueves, 24 de mayo de 2012
Des de la meva finestra
Els diners de la guerra
Els Pressupostos Generals de l’Estat engloben moltes coses i es d’esperar, que tots els diners que estan pressupostats, han de tenir una utilitat pública i no s’han de malmetre.
És totalment inadmissible en aquest sentit, la famosa opinió de Carmen Calvo, qui va ser Consellera de Cultura en la Junta de Andalucía primer, i desprès Ministra de Cultura en el govern Zapatero. Aquesta senyora sent Ministra de Cultura va dir allò de: “El dinero público no es de nadie”. No senyora, el diner públic és de tots. Pot ser aquesta és “la cultura” que ella defensava? Vaja una Ministra de Cultura vam tenir.
En els Pressupostos Generals per 2012 surten unes partides assignades pel Ministerio de Defensa, per allò que diuen amb gran eufemisme de “operaciones de paz”, quan tots sabem que són per finançar operacions de guerra. En total 766,8 milions d’euros (89 menys que en 2011).
Estan pressupostades per missions militars varies partides: Bosnia, amb 1,9 milions (portem allí uns 16 anys), Afganistán amb 443 milions (on portem 9 anys), Somalia amb 140 milions i Líbano amb 173 milions. Aquí s’han de sumar el 7,1 milions destinats als “observadores de la ONU” y “otras” (sense especificar).
Si comparem la partida de “observadores de la ONU” y “otras” del pressupost 2012 amb el de l’any passat, resulta que hi ha una davallada de 71 milions. També ha desaparegut del pressupost, la partida que l’any passat hi havia de 94,3 milions per operacions a Líbia.
Bé, tot això són xifres i són pressupostos que no dubtem estaran ben aprovats i tindran tota la legalitat prevista, no obstant hi ha un detall que no és petit en forma de pregunta, si escoltem el que diuen els ciutadans: Té alguna utilitat pública pels nostres ciutadans, invertir durant aquest any, 766,8 milions d’euros en aquestes missions de guerra?
Etiquetas: elsdinrsdlaguerr
# entrada de Redaccio : 0:26
El llapis impertinent
miércoles, 23 de mayo de 2012
Diario de a bordo
Otro comportamiento no ejemplar
Que el rey vaya a cazar elefantes, tiene su aquél. Que se paguen 37.000 € por tal cometido en tiempos de crisis, tiene su enjundia, pero que siendo Presidente de una asociación de defensa de la naturaleza, se dedique a disparar a los elefantes; vamos, esto es de órdago a la mayor. ¡Ahí está el detalle!
Ahora nos hemos enterado que el rey mata elefantes, es desde 1968 Presidente de honor de World Wildlife Fund, en España se denominó ADENA y que después sus 35.000 socios cambiaron el nombre en 2009 por el inicial: WWF. Esta fundación define entre sus primeros objetivos: “La conservación de la diversidad biológica mundial, asegurar que el uso de los recursos naturales renovables sea sostenible y promover la reducción de la contaminación y el consumo desmedido".
Para decirlo pronto y claro; el rey tiene claramente un compromiso conservacionista con la fauna, pero él va y ¡Pum! Mata elefantes.
Vamos a ver majestad, esto tampoco es ejemplar. El comportamiento de Urdangarín no fue ejemplar, pero el vuestro tampoco lo ha sido.
Que todo se acabe pidiendo disculpas y prometiendo que no volverá a ocurrir, no soluciona gran cosa; sólo certifica que no ha tenido un comportamiento ejemplar, eso es todo.
La fundación WWF lidera, dirige y financia bastantes actividades, en defensa de la fauna salvaje, entre ellas programas a favor del elefante africano y asiático, por ello ha enviado una carta a la casa del rey, expresando “malestar y preocupación” por el asunto. Pero es que también hay una carta dirigida al rey, que ya han firmado 91.000 personas, pidiendo al rey que dimita de la presidencia de honor de la fundación, que resulta ser una de las más prestigiosas entidades de conservación de la naturaleza a nivel mundial.
Ya sabemos que en Botsuana, la caza de algunos de sus 130.000 elefantes está permitida y regulada, puesto que aunque nos gusten mucho los elefantes, una gran concentración de estos paquidermos, acaba destrozando la flora de la zona incluyendo los cultivos de los campesinos, quienes se alimentan de los elefantes abatidos; pero que alguien sea Presidente de una asociación de defensa de la naturaleza y se dedique uno a disparar a los elefantes, esto no es ejemplar. O dicho en otras palabras: estando el país al borde de la intervención, estando su nieto hospitalizado por un disparo, estando la reina de vacaciones en Grecia, que el rey se vaya a cazar elefantes a Botsuana con una alemana (según dicen), no es ejemplar ni nunca lo será. ¡País de pandereta!
Mijail
Carta pidiendo que el rey deje de ser Presidente de WWF España
Etiquetas: otrocomportnejempl
# entrada de Redaccio : 0:28
martes, 22 de mayo de 2012
El Confidente
Al borde de la encrucijada
Los tiempos cambian; hemos pasado del híper consumismo desenfrenado a una situación de atonía; es como si de repente hubiéramos entrado en una cultura finalista del ahorro, del ahorro per se.
Sin embargo todos sabemos que no ha habido cambio cultural alguno en este sentido, sino que todo ha sido fruto de la necesidad. La crisis de caballo que padecemos ha conllevado la desaparición del crédito bancario; ahora lo que impera es el “pago al contado”, habiéndose puesto en entredicho la fiabilidad de otras formas de pago. En semejante situación de máxima precaución, lo único fiable comercialmente hablando, parece ser el “pago en efectivo”; los billetes de banco de curso legal.
Llegando a este punto, no puedo por menos que recordar, una frase que nunca debió olvidarse, pero que no gusta en absoluto a los oportunistas creadores de burbujas económicas. Benjamín Franklin, uno de los fundadores de Estados Unidos, decía “El camino hacia la riqueza depende fundamentalmente, de dos palabras: trabajo y ahorro”. Si se quiere es la concepción económica más antigua, pero es a ese atisbo conceptual, al que institucionalmente ahora se mira, a diferencia de hace unos años, cuando desde el sistema burbuja se nos aconsejaba poco menos que gastar por gastar.
La burbuja tenía sus impulsores, también unos escuderos, que escudados en su conveniencia, alentaban un súper consumismo despreocupado, desbancado ahora con la llegada de la crisis. Ahora la mentalidad no parece ser otra que la del consumo consciente, que desde la optimización de los recursos, nos permita un ahorro que nos dé seguridad.
Las nuevas formas de consumo no son ninguna moda, sino que a todas luces, son un cambio estructural que ha venido para quedarse.
La nueva moda del ahorro como tarea de sentido común, se contrapone a su antecesora de burbuja económica, en un intento por volver a la receta de Franklin: “Trabajo y ahorro”. De momento vemos el ahorro aplicado a todo, sí pero y el trabajo; dónde está el trabajo? La idea era para ser aplicada a una sociedad autosuficiente, pero hoy en día, estamos a merced de la globalización y por tanto la industria está deslocalizada en China u otros países donde producir resulta más barato.
Sólo se me alcanza una solución, recuperar la industria para los países tocados por la crisis, claro que esto rompe la globalización que tanto gusta al empresariado, un sector por otra parte, que también sufre los efectos de la crisis, porque, de que sirve producir barato en China si después no podemos vender en Europa? China está acusando ya la crisis europea.
Parece que estemos al borde de una encrucijada histórica y puesto que Merkel se nos muestra fijada a sus posiciones austeristas, bien parece, que Europa esté buscando desesperadamente, a alguien capaz de resolver el dilema.
Etiquetas: albordelaencrucija
# entrada de Redaccio : 0:25
lunes, 21 de mayo de 2012
La Tira
Una assessora "de lideratge" per la regidora d'Urbanisme?
Estem en època de retallades, d’una austeritat avariciosa. Una situació provocada com tantes vegades se’ns ha dit, per les polítiques errades i malgastadores de l’anterior govern central, autonòmic i fins i tot local.
Però la austeritat és per a tots? No, sembla que per a tots no, doncs hem sentit a dir que la regidora d’Urbanisme, Marta Camps, ha anomenat una periodista, com a Cap de Premsa seva, i que fins i tot el germà de la periodista està col·locat a la EMU. És cert tot això, o és que només són murmuracions de les “males llengües”?
La pregunta següent necessàriament ha de ser: és indispensable que una regidora d’Urbanisme, de l’Ajuntament de Lleida, tingui una Cap de Premsa, o és un abús més?
Si oficialment, en l’Ajuntament tenim 130 milions de deutes, a més del deute dels 19 milions en factures de calaix, a què ve ara, contractar una Cap de Premsa? Estem en temps de forta crisi i contractem una Cap de Premsa per la regidora d’Urbanisme, perquè hem de pagar un altre sou d’assessora. On s’ha vist això?
Segons diuen la Cap de Premsa, diu de si mateixa, que és “una periodista especialitzada en comunicació política i lideratge”?
Alhora es comenta també, que una ex assessora lleidatana d’en Montilla, està “preparant” a Camps per a fer d’Alcaldessa?
De ser cert tot això, no seria més que un despropòsit afegit a tots els que ja coneixíem: desprès de veure la misèria que va deixar Montilla a la Generalitat, ben bé sembla que aquesta assessora, valdria més que es dediqués a alguna altra tasca que no fos perillosa per la població.
Aquest cas és un altre similar a l’anterior, es a dir, perquè hem de pagar el sou a una altra “assessora preparadora”, amb menys motiu encara, quan ja va demostrar el seu mal assessorament amb Montilla?
Que Camps fa anys que somia en ser Alcaldessa no és res de nou, de fet hi ha que diu que en ocasions, fins i tot pel carrer, ha increpat a l’Alcalde durament, donant-li instruccions del que havia de fer.
Si Camps ha de fer d’Alcaldessa començaria malament imposant-nos el pagament de sous, d’aquestes dues assessores innecessàries en temps de crisi. El cert és, que ella resulta tenir un mal precedent, ja que durant anys ha estat regidora d’Urbanisme i no s’ha dedicat a una labor tant elemental com és, reparar les voreres malmeses dels nostres carrers. I ha trams que fan pena i són un perill ciutadà. Semblen carrers de Portugal, però compte, pagant impostos lleidatans: els més cars.
Etiquetas: unasserrodliderplregido
# entrada de Redaccio : 0:26
domingo, 20 de mayo de 2012
El llapis impertinent
A Andalucía continuen les investigacions sobre els EREs falsejats
Etiquetas: llap129
# entrada de Redaccio : 9:09
viernes, 18 de mayo de 2012
Àudio visuals i divulgatius
Todos con Iberia
Pilotos de Iberia por la Seguridad
Etiquetas: todocoiberia
# entrada de Redaccio : 8:27
jueves, 17 de mayo de 2012
Cartes al Director
L'IES de la Bordeta.
I el de Cappont, quan?
He llegit recentment a la premsa local que un grup de pares, mares i alumnes del CEIP del Parc de l’Aigua de la Bordeta , han posat en marxa una sèrie d’accions , protestes i reivindicacions per la construcció d’un institut d’ensenyança secundària en uns terrenys que hi ha al costat del col·legi mencionat perquè els seus alumnes puguin completar la seva ensenyança secundària i el batxillerat, fins i tot una de les accions que han fet ha estat netejar de males herbes el terreny destinat a la seva construcció.
Sóc un veí del barri Cappont i trobo molt lloable aquest tipus d’iniciatives que fan aquestes persones, però els voldria recordar que a la Bordeta des de l’any 1996 ja hi ha l’IES Maria Rubies, i que Cappont és l’únic barri gran de tot Lleida que encara no té cap institut d’ensenyança secundària. Al barri de Cappont també tenim cedit uns terrenys al costat del CEIP Frederic Godàs, per a la construcció d’un institut i els pares i mares també fa molts anys que reivindiquem la seva construcció, però atesa la situació econòmica del Departament d’Ensenyament crec que tardarem molts anys en veure-la.
Tinc dues filles una de vint-i-tres anys, que enguany si no hi ha res de nou acabarà els seus estudis superiors a la UdL i jo ja confiava que podria fer els estudis secundaris i el batxillerat al barri a l’any 2000 i no ha pogut ser i l’altra de divuit, que enguany ha començat els seus estudis superiors i també confiava que podria fer el batxillerat al barri i tampoc ha pogut ser. Per tot això exposat crec que és prioritari la construcció d’un IES a Cappont abans que a la Bordeta.
Amb l’escrit d’aquesta carta, que ho faig a títol personal, jo no vull que cap veí de la Bordeta se senti ofès, tot el contrari, tinc tot el meu respecte i consideració per aquest barri, en el qual hi tinc bones amistats i vull evitar qualsevol enfrontament entre les comunitats educatives d’ambdós barris.
R. Salla
Veí de Cappont
--------------------------------------------------
Nota de la Redacció: Les Cartes al Director aniran degudament identificades i no podran contenir insults, ni ser ofensives, en tot cas, no seran la nostra opinió sinó la del signant. En cap cas es mantindrà correspondència amb els autors. Les Cartes al Director es poden enviar a la nostra adreça: ilergeta386@gmail.com
I el de Cappont, quan?
He llegit recentment a la premsa local que un grup de pares, mares i alumnes del CEIP del Parc de l’Aigua de la Bordeta , han posat en marxa una sèrie d’accions , protestes i reivindicacions per la construcció d’un institut d’ensenyança secundària en uns terrenys que hi ha al costat del col·legi mencionat perquè els seus alumnes puguin completar la seva ensenyança secundària i el batxillerat, fins i tot una de les accions que han fet ha estat netejar de males herbes el terreny destinat a la seva construcció.
Sóc un veí del barri Cappont i trobo molt lloable aquest tipus d’iniciatives que fan aquestes persones, però els voldria recordar que a la Bordeta des de l’any 1996 ja hi ha l’IES Maria Rubies, i que Cappont és l’únic barri gran de tot Lleida que encara no té cap institut d’ensenyança secundària. Al barri de Cappont també tenim cedit uns terrenys al costat del CEIP Frederic Godàs, per a la construcció d’un institut i els pares i mares també fa molts anys que reivindiquem la seva construcció, però atesa la situació econòmica del Departament d’Ensenyament crec que tardarem molts anys en veure-la.
Tinc dues filles una de vint-i-tres anys, que enguany si no hi ha res de nou acabarà els seus estudis superiors a la UdL i jo ja confiava que podria fer els estudis secundaris i el batxillerat al barri a l’any 2000 i no ha pogut ser i l’altra de divuit, que enguany ha començat els seus estudis superiors i també confiava que podria fer el batxillerat al barri i tampoc ha pogut ser. Per tot això exposat crec que és prioritari la construcció d’un IES a Cappont abans que a la Bordeta.
Amb l’escrit d’aquesta carta, que ho faig a títol personal, jo no vull que cap veí de la Bordeta se senti ofès, tot el contrari, tinc tot el meu respecte i consideració per aquest barri, en el qual hi tinc bones amistats i vull evitar qualsevol enfrontament entre les comunitats educatives d’ambdós barris.
R. Salla
Veí de Cappont
--------------------------------------------------
Nota de la Redacció: Les Cartes al Director aniran degudament identificades i no podran contenir insults, ni ser ofensives, en tot cas, no seran la nostra opinió sinó la del signant. En cap cas es mantindrà correspondència amb els autors. Les Cartes al Director es poden enviar a la nostra adreça: ilergeta386@gmail.com
Etiquetas: liesbosdetildecapp
# entrada de Redaccio : 0:20
miércoles, 16 de mayo de 2012
Diario de a bordo
Un PER muy persistente
En 1986 el gobierno socialista de Felipe González, creó en Andalucía el PER (Plan de Empleo Agrario). En esencia debe ser un programa para garantizar en la mayor parte del año una renta mínima a los trabajadores eventuales del sector agrícola.
La teoría de este programa, dice ser para dar empleo a jornaleros eventuales (que sólo trabajan unos meses cada año). El SEPE (antiguo INEM) entrega fondos a los ayuntamientos para la ejecución de obras municipales, en las que se contrata a estos campesinos, en meses que no tienen empleo agrícola. Un subsidio de 426 euros al mes con un máximo de 6 meses al año, que no es percibido por estos mismos trabajadores agrícolas de otras regiones.
Los perceptores han de tener cargas familiares y haber hecho al menos 20 jornadas laborales, es lo que se conoce como “peonadas”. Pero esta condición es muy flexible; si trabajando en el campo no pueden llegar a estas 20 jornadas, se les computan como tales, los días de trabajo en obras municipales.
En total y desde 1986 hasta hoy, se calcula que el subsidio del PER ha repartido en Andalucía más de 4.000 millones de euros; calculado en pesetas serían 665 mil, millones de pesetas (665.544.000.000 ptas). Sólo en 2011 percibieron el PER en Andalucía unas 260.000 personas.
Pero esto es como todo, una normativa que luego la administración, digamos que no se esfuerza demasiado en hacer cumplir; en otras palabras: en la práctica ha habido fraude empleando gran variedad de modalidades; las conocen algunos alcaldes y empresarios que han desfilado por los juzgados. Tanto es así que Duran Lleida comentó: “Algunos reciben el PER para ir al bar del pueblo”, con la previsible molestia y alboroto por parte de la Junta de Andalucía.
El fraude hasta ahora detectado en el PER, va desde peonadas falsas, a simplemente jornaleros que nunca trabajaron en las empresas agrícolas que justifican las peonadas, o peonadas que todas se han realizado en obras municipales.
Y todo esto ha estado ocurriendo mientras Chaves y Griñan eran presidentes de la Junta de Andalucía. ¿Y no se enteraban de nada? ¡No me lo puedo creer, con lo “perspicá” que es Chaves!
Pero Duran dijo lo que dijo y la Junta se ofendió, entiendo que sin motivo; al fin y al cabo, Duran no dijo ninguna mentira y quienes hayan visitado Andalucía habrán visto como están de llenos los bares a media mañana, o a media tarde, pero esto podría ser una percepción; lo más palmario es cuando la misma frase de Duran, te la dicen los propios andaluces que conocen bien el tema.
Y entonces, como veo el PER? Pues muy sencillo; a mi el PER me parece que sirve Para Estar Reposados. La Junta de Andalucía, me ha demostrado una falta de capacidad para crear tejido productivo, que permitiera eliminar este subsidio, cuando en tiempos de bonanza económica siguió con la misma inercia. Claro que el PER también puede servir para amarrar votos, con objeto de seguir estando reposados.
Mijail
Etiquetas: unpermuypersistent
# entrada de Redaccio : 7:22
martes, 15 de mayo de 2012
Des de la meva finestra
Impostos a canvi de bons
Des de fa un temps, ni els més acèrrims “zapateristes” s’atreveixen a posar en dubte, que on miren tots els sectors financers es cap Espanya. No cal dir que la premsa internacional es fa ressò d’aquesta circumstancia, teoritzant amb possibles solucions pel nostre greu problema econòmic, o un problema de problemes. L’última solució la ha donada Martin Feldstein, professor en la universitat de Harvard.
Feldstein ressalta l’estat de nervis en que es troben els mercats, pels dubtes més que acreditats, sobre la capacitat de l’Administració espanyola per a finançar-se, ja que té de pagar deutes i a la vegada reduir el dèficit . Pensem que el venciment dels bons al 2012 suposen el 15% del PIB, però és que a més, el FMI ha pronosticat que aquesta situació es vindrà donant durant anys.
Opina, que el govern espanyol necessita confiança tant d’inversors estrangers, com nacionals, donat que té poca capacitat de crèdit per part dels bancs nacionals, a la qual cosa es suma el desavantatge de que la UE no pot devaluar la moneda, tal i com poden fer Anglaterra o EEUU.
Afegeix, que en el millor dels casos, fan falta anys per retornar a l’equilibri pressupostari, pel que trobar finançament és vital per a evitar la situació declarada d’impagament com a Grècia.
La solució que proposa Feldstein perquè España superi els problemes és la següent: que el govern legislés un impost temporal o taxa especial, als propietaris immobiliaris, un impost a canvi del que rebrien uns bons estatals amb venciments de cinc o deu anys, amb un determinat tipus d’interès.
Un impost similar es tindria d’aplicar a empreses en funció dels seus beneficis.
Ell pensa, que aquest recolzament ciutadà donaria confiança als inversors, doncs tindrien la seguretat de que no es produirien impagaments.
Aquesta solució ve a ser més o menys, com l’emissió de bons per part de la Generalitat i per part del Govern Central, la diferencia està en que en aquest cas, la compra es voluntària i amb la solució Feldstein fora obligatòria i per tant, es podria aconseguir una xifra major i amb un tipus d’interès més baix.
Sembla que aquesta solució podria donar bons fruits, però primer es tindrien d’eliminar les administracions redundants, fins i tot fusionant ajuntaments petits, amb les seves empreses públiques inútils. No ens és tampoc de cap utilitat, que governants de les administracions tinguin quantitat d’assessors. L’eliminació del Senat per inoperant seria una altra bona mesura. L’eliminació del 80% dels automòbils oficials també podria ajudar. Eliminar subvencions a partits polítics i sindicats fora una altra bona mesura, i en definitiva, revisar totes les despeses, tot buscant si tenen o no utilitat ciutadana.
En resum, tal vegada la solució no sigui només una, sinó la suma de moltes solucions. Diuen que gota a gota, s’omple la bota.
Etiquetas: impstsacanvdbon
# entrada de Redaccio : 0:57
lunes, 14 de mayo de 2012
La Tira
Veurem algun dia respecte al ciutadà per part de l'Ajuntament de Lleida?
Fa pocs dies, un vianant va morir desprès de resultar ferit al cap, en caure per ensopegada en un tram de vorera deteriorada. Aquest accident deu de ser l’únic que ha recollit la premsa que tenim a Lleida. El cert és que les ferides a vianants per ensopegades amb voreres deteriorades, són una cosa habitual a Lleida, encara que la premsa no les hagi recollit. Tal vegada no interessa recollir-les.
En aquest Ajuntament el full de ruta sempre ha estat el mateix, l’electoralisme: invertir en grans obres, moltes sospitosament mai sol·licitades pels Veïns de Lleida, obres de vegades inútils, tot i deixant de costat les inversions més elementals que afecten directament a tots els Veïns, per exemple, les referides a reparacions viàries, a millorar la seguretat ciutadana als nostres carrers, a la neteja dels carrers, a una major freqüència en la recollida de brossa.
En una ciutat però, on el preu dels impostos són de ciutat europea de primera. En aquest sentit, podríem recomanar que si visiteu ciutats com per exemple, Berlín, París o Londres, només us cal mirar l’estat dels seus carrers i preguntar el preu dels seus impostos. Però no cal anar tant lluny, només cal fer el mateix visitant Madrid: mireu com estan els carrers i pregunteu quant paguen de l’IBI, d’impost de circulació o de recollida d’escombriaires, per exemple.
És clar que de tant en tant, hi ha reclamacions ciutadanes demanat, millorar la seguretat ciutadana als nostres carrers, reparar les voreres i vials, millorar la il·luminació en certes zones, millorar la neteja i en definitiva, millorar els nostres carrers de la nostra ciutat en benefici dels Veïns de Lleida, totes aquestes reclamacions legítimes, legals i fins i tot democràtiques, solen ser menyspreades pel poder municipal, que només viu pels seus interessos i per la seva propaganda, sense tenir en compte les necessitats, inquietuds, ni les reclamacions dels Veïns de Lleida.
La sensació general detectada, és que avisar a l’Ajuntament per alguna reclamació, és com dir-ho a una paret.
No obstant en algunes ocasions, amb motiu d’alguna ferida per caiguda, sabem que l’afectat ha fet una reclamació a traves d’un lletrat i han rebut una indemnització econòmica per part de l’assegurança de l’Ajuntament.
Per posar un exemple, podem dir que la construcció de places “mamotreto”, (que no són utilitzades pels Veïns de Lleida) o la remodelació dels edificis de Gardeny, que inicialment es van fer amb uns crèdits de l’Estat de 30 milions d’euros (si bé ara es diu que si ja en són 55), es va fer acollint-se al “Plan Avanza” (ramificació del “Plan Zapatero”). Aquest “Plan Avanza” devia ser per fer avançar el partit en propaganda, però no pas per fer avançar o millorar la seguretat viària i d’ús dels carrers pels Veïns de Lleida.
Partint de que els Veïns de Lleida som els que paguem als polítics i la política lleidatana, pensem que ignorar les reclamacions ciutadanes, no escenifica més que el poc respecte pels Veïns de Lleida, que demostra tenir el nostre Ajuntament. Tal vegada convindria fer un “Plan Avanza”, en el sentit de avançar en el respecte al ciutadà, una qüestió aquesta que no han demostrat tenir els nostres regidors, tot incloent al nostre Alcalde i a la nostra regidora d’Urbanisme que ara somia en ser Alcaldessa. També podem pensar, que si no ho ha fet bé com a regidora d’Urbanisme (el mal estat de molts trams de vorera ho demostra), tampoc ho farà bé com Alcaldessa.
Etiquetas: veuralgdrespalciutada
# entrada de Redaccio : 8:05
sábado, 12 de mayo de 2012
El llapis impertinent
El Govern limitarà les depeses municipals, sous d'alcaldes, regidors i alts càrrecs
Etiquetas: llap128
# entrada de Redaccio : 8:41
jueves, 10 de mayo de 2012
Opinió
(He enviat aquesta curta carta als diaris, però no l'han publicada. Donat que l'he escrita, he pensat que millor que algú la llegeixi. No es tracta de cap opinió; es tracta de fets.
Us podeu preguntar perquè no l'han publicada?)
EuroVegas a Catalunya
El govern de la Generalitat promou la instal·lació del complex EuroVegas al voltant de la ciutat de Barcelona. Segons el president, aquest projecte és crucial per al benestar futur del nostre país i conduirà a la creació de milers de llocs de treball. L’any 1931, el joc va ser legalitzat a l’estat de Nevada i va començar la construcció de casinos a la ciutat de Las Vegas. Durant els anys quaranta, Las Vegas (i l’estat de Nevada) es van convertir en una atracció turística mundial lligada al joc.
Avui, setanta anys després, l'estat de Nevada ocupa la posició 46, entre els 50 estats de la Unió, pel que fa a la qualitat de les escoles; la número 42 pel que fa a la salut dels ciutadans, i la número 45 pel que fa a la proporció de joves amb títol universitari. D'altra banda, en canvi, ocupa la tercera posició en nombre de crims violents i la segona en nombre d'execucions hipotecàries. Irònicament, ocupa la primera posició pel que fa a desocupació: és, amb diferència, l'estat amb l'índex d'atur més alt de tota la Unió.
R. Guigo
Universitat Pompeu Fabra
"Hem de tenir la ment oberta. Però no tant perquè ens caigui el cervell." Richard Feynman
Etiquetas: eusovegacata
# entrada de Redaccio : 7:21
martes, 8 de mayo de 2012
El Confidente
Unas veleidades de Chaves
Andalucía voto en referéndum su Estatuto de Autonomía en 1981. Luego Chaves pensó que debía hacerse una reforma, así que en 2007 convocó a los andaluces para que se acercaran de nuevo a las urnas, para refrendar una reforma estatutaria. Pero... había un pero: Chaves que se había empeñado en la reforma del estatuto, acabó detectando aunque tarde, que el interés de los andaluces por la reforma estatutaria era mínimo.
Así pues decidió subvencionar a los partidos del arco parlamentario para que a su vez “explicaran” la reforma, digamos que para animar al cotarro a que se acercara a las urnas.
Por parte de quienes son cargos electos y por tanto cobran un sueldo como diputados, parece que la tarea de “explicar”, o de hacer pedagogía política, es algo que les entra en su sueldo que no es precisamente escaso (dietas aparte), ni mileurista. Por tanto, bien parece que era totalmente innecesaria la decisión de subvencionar “la divulgación” de la reforma estatutaria, lo cual no debe ser sino una obligación.
El reparto quedó así: el PSOE se quedó con 3,8 millones, al PP le tocaron 2,8 millones, IU se hizo con 1,5 millones y finalmente el Partido Andalucista tomó los 1,4 millones que quedaban. En total 9,5 millones de euros repartidos a estos partidos para “explicar el Estatuto”.
El resultado fue el siguiente: de un censo de 6.045.560 votantes, sólo votaron 2.193.497, es decir un 36,28%. Si dividimos los 9,5 millones de euros por el número de votantes, nos sale a 4,33 euros por voto, pero se abstuvieron un 63,72% de los votantes incluidos en el censo electoral.
Dicho de otra manera, la capacidad de explicación de los partidos subvencionados no parece ser muy alta, si atendemos a que sólo votaron un 36,28%. Pero es que hay más; cual habría sido el número de votantes, si los partidos no hubieran hecho la tarea de explicar la reforma?
O preguntado en otras palabras; ¿Es ése el interés, que los andaluces tienen por su Estatuto?
Claro que también se le podría preguntar a Chaves, en aquel momento Presidente de la Junta de Andalucía; ¿Y no había cosas más útiles y urgentes que hacer en aquel momento, que una reforma de Estatuto claramente indeseada por los andaluces? ¿No hubiera sido más útil y urgente, por ejemplo, dedicar esfuerzos y dinero a vigilar los EREs falsos, o es que quizás estos EREs eran queridos por Chaves?
Etiquetas: unsveleiddchavs
# entrada de Redaccio : 8:13
lunes, 7 de mayo de 2012
La Tira
L'Ajuntament de "l'enchufament"?
Ens arriba un rumor que volta per l’Ajuntament de Lleida i que fa referència al personal que allí hi treballa: Diuen que quan era alcalde Siurana, hi havia treballant a l’Ajuntament 900 persones, però que Ros ha augmentat la plantilla fins als 1.500, quant segons diuen, la feina continua sent la mateixa, perquè els habitants de Lleida no han augmentat, ens al contrari, fa dos anys que estan disminuint.
Per si encara no n’hi havia prou, diuen que ara Ros vol “col·locar” a 144 persones més. Ell sabrà quins són els motius que no ha explicat, però si els col·loca, si sabem qui pagarà els sous: com sempre, entre tots nosaltres.
Es pregunten, si no serà que Ros vol pagar així presumptament, un servilisme d’anys, a gent molt mediocre que sembla no ser capaç d’aconseguir un lloc de treball en el sector privat? Tant enchufisme, fins i tot fa l’efecte que estem davant uns mercenaris de la política. Segons diuen i per un general, aquestes persones enchufades no solent tenir ni grans estudis, ni unes aptituds excepcionals.
L’Ajuntament de Lleida va haver de demanar 19 milions d’euros en un crèdit ICO, per tal de pagar les factures endarrerides a proveïdors, però ara sembla ser, que aquesta concessió va lligada a una retallada en el nombre de llocs de treball o a un retallada en els sous de treballadors municipals.
Segons fonts sindicals, sembla ser que el que proposaran serà rebaixar el sou dels treballadors municipals, que sens dubte “agrairan” a Ros i al seu equip de Govern, la gestió desastrosa que els ha abocat a aquesta situació.
El que consideren mes indignant, és que davant d’aquesta situació tant greu, Ros insisteixi en “col·locar o enchufar” a 144 “compromisos” més.
Si augmenta novament la plantilla, Ros tot i incloent al seu gendre “Crispin”, ja haurà “enchufat” a unes 744 persones. Es a dir, ell en 8 anys haurà col·locat a 744 empleats, un 45,5% de la plantilla. Que sapiguem, fa temps que el 30% del pressupost municipal es dedica a pagar sous. És normal que entre tots, tinguem de pagar el sou als compromisos de l’Alcalde? I perquè no els hi paga ell de la seva butxaca?
En veure tot això, ja no resulta tant estrany trobar-se amb quantitat de personal “enchufat” en les nostres Administracions, en forma de col·locació política.
Si entre tots no eliminem, aquesta actitud “enchufista” pagada amb diners públics, el nostre país continuarà sent la pàtria on la mediocritat triomfa gràcies al servilisme més aberrant, un servilisme segurament més propi d’un sistema dictatorial, que d’un sistema democràtic.
Etiquetas: lajuntdlenchufamt
# entrada de Redaccio : 8:22
sábado, 5 de mayo de 2012
El llapis impertinent
Según FUNCAS, la economía sumergida en España supera ya el 24% del PIB
Etiquetas: llap127
# entrada de Redaccio : 8:07
viernes, 4 de mayo de 2012
Col·laboradors
Para perder algunos kilos extra
Hay momentos en los que la báscula nos indica de forma reiterada, que hemos ganado algo de peso; cuando ello ocurre, podemos rebajar los 2 ó 3 kilos, simplemente con una dieta adecuada y haciendo algo de ejercicio.
Es importante dejar de picotear entre comidas. Es preferible un desayuno que nos sacie: pan, lácteos no muy grasos, huevo, jamón, si puede ser fruta mejor que zumo y bebida sin azúcar.
Cuando tenemos sed la mejor bebida es el agua; todo lo demás lleva calorías adjuntas: el vino, las bebidas azucaradas; las latas de refresco, es lo que lleva más calorías. Todas estas bebidas están muy bien para consumirlas ocasionalmente, pero no para hacerlo regularmente.
Otra buena medida es comer en casa; cocina sin grasas, con verduras y con poca sal. La mayoría de los alimentos preparados industriales llevan mucha grasa, que es lo más energético.
Si te es posible, practica algún deporte regularmente. Importante: Busca alguno que se adapte a tus posibilidades y sobre todo que te guste; nada tan pesado, como esforzarte en practicar un deporte que te aburra.
Etiquetas: parperdalgkilext
# entrada de Redaccio : 8:07
jueves, 3 de mayo de 2012
Des de la meva finestra
L'oblidat cas Palau de la Música
Al juliol de 2009, la Policia amb una ordre judicial de registre a la mà, van entrar al Palau de la Música, ja que una denuncia anònima, havia iniciat una investigació que posava al descobert un forat econòmic d’uns 24 milions d’euros.
El periodista Jordi Panyella que acaba de publicar “Felix Millet, el gran impostor”, a investigat a fons tot el referent al cas Palau. Una de les coses més inquietants és quan diu: “El que ha teixit Millet durant anys, s’atansa molt a una societat secreta que funciona gràcies a les complicitats comprades i pagades en tots els àmbits”. Explica a més, que hi ha dues causes judicials: el saqueig dels diners del Palau i l’Hotel del Palau.
Pel cas del Hotel del Palau, Millet va estar empresonat juntament amb Montull durant 15 dies perquè no pugessin entorpir la investigació (testimonis, proves). Entre les notes trobades en el registre, ni hi ha una manuscrita que fa referència a 900.000 euros i que segons l’acusació, podia ser la comissió que havia de cobrar Millet per permetre la construcció de l’Hotel del Palau.
Pel cas del saqueig no han entrat a la presó. Es diu que tenen dos bons advocats que van elaborar una gran estratègia processal o legal: Millet i Montull van confessar i a més van aportar al jutjat 3 milions d’euros com a reparació del saqueig. Pot ser són els imputats que més diners han pagat per no anar a la presó.
Les alertes de suposat saqueig van estar varies, però mai es van prendre mesures. Es diu que al 1984, el llavors conseller de Cultura, Joan Rigol, en tenir noticies de que la conducta d’en Millet no era massa exemplar, va intentar apartar-lo però finalment el deixà al càrrec. I si ho sabia Rigol, pot ser també ho tenia de saber més gent?
Ernest Lluch, va publicar un article al març del 2000, on venia a dir, que Millet es preocupava més de les obres al Palau que del cant. És una opinió compartida per periodistes que el van entrevistar, els quals coincideixen en que Millet parlava molt de números, però poc de música.
Bé, quedem en que han pagat 3 milions però fins als 24 encara en queden 21. Mentrestant Millet, Montull i altres imputats resten en llibertat. És una cosa que els ciutadans no entenem, menys encara si el Palau es un fundació privada on el 20% de pressupost és diner públic (Generalitat, Estat, Ajuntament).
Últimament es parla d’un advocat, Raimon Bergós, reconegut especialista en fundacions, que està imputat en el cas Palau, quan a la vegada també va participar en la creació del institut Noós de Urdangarín, amb qui Millet va tenir una bona amistat tal i com mostra una foto de 2005, en què s’abracen molt contents, segurament perquè es creien intocables en els seus “negocis”.
En aquest estat de coses tampoc s’acaba d’entendre, que la successora en la presidència del Palau, anés a recaure en Mariona Carulla, una persona que està imputada per presumpte delicte fiscal en les seves empreses, on es diu que es van amagar 61 milions en beneficis.
El pitjor de tot, és que Carulla es va asseure durant 15 anys al costat de Millet com a vice-presidenta, a la junta del Palau de la Música.
No sabia res Carulla, de tot el que estava passant allí? Ho preguntat d’una altra manera: quin sentit deu tenir, que amb els seus antecedents, Carulla fos anomenada presidenta del Palau al 2009 i les tres administracions no hi posessin cap impediment?
Etiquetas: loblidcspalmus
# entrada de Redaccio : 8:05
miércoles, 2 de mayo de 2012
La Tira
Sr. Alcalde, tinc una pregunta per a vostè
Senyor Alcalde, li adjuntem una part de l’Auto de la Jutgessa, Mercedes Alaya, sobre l’assumpte dels EREs falsejats concedits per la Junta de Andalucía, ja sap, auto en el que s’ordena l’ingrés a la presó sense fiança, del Ex Conseller, Antonio Fernández.
Si llegim les pagines 4,5 i 6 de l’Auto podem trobar unes conclusions a les que arriba la Jutgessa en la seva investigació, que transcrivim a continuació.
(Pagines 4, 5 i 6 de l’Auto)
“De esta forma medida e intencionada D. Antonio Fernández participaría en la ideación del llamado Convenio Marco para dotar a la Consejería de Empleo de un instrumento con el que poder seguir concediendo ayudas públicas discrecionales, obviando conscientemente que el adecuado era el de la subvención excepcional conforme el artículo 103 de la citada Ley General de la Hacienda Pública, pues la auténtica finalidad no seria otra que evitar los severos controles que la Intervención General de la Junta de Andalucía imponía para las subvenciones, contempladas entre otras normas el Título VIII de la mencionada Ley. Conocían así indiciariamente el imputado, sus superiores y las personas que colaboraron en la realización del Convenio Marco, que frente al endeble régimen de fiscalización expuesto para las transferencias de financiación, las subvenciones excepcionales por su finalidad y por la discrecionalidad en su otorgamiento exigía un intenso control en la solicitud, en las circunstancias del beneficiario de estar al corriente en el pago de sus obligaciones fiscales y frente a la Seguridad Social, en la propia resolución de concesión siendo el órgano competente para dictarla el titular de la respectiva Consejería, previa aprobación por el Consejo de Gobierno si la misma excedía de 3.005.060 euros, estableciéndose su necesaria publicación en el BOJA; se precisaba además un exigente control en la propuesta de pago que debía ser sometida a intervención formal, y una estricta supervisión de las condiciones fijadas al beneficiario así como supervisión de la aplicación de la subvención a los fines para los que se hubiera concedido.
El diseño de este instrumento pretendería además institucionalizar la arbitrariedad y la discrecionalidad en la concesión de las ayudas públicas, y por ende, permitir un uso extraordinariamente abusivo en el manejo de los fondos públicos, pues al no existir controles y estar las citadas ayudas huérfanas del procedimiento legalmente exigible, podían regalarse las mismas fraudulentamente a un extensísimo grupo de personas físicas y jurídicas, cuyos privilegios procedían de ser personas o entidades próximas a los cargos de la Junta de Andalucía y del PSOE andaluz, bien por razones de amistad, parentesco, afiliación política u otro tipo de interés, actuación bien alejada de los propios principios de actuación de la Junta de Andalucía según el artículo 133 de su Estatuto de Autonomía que recoge entre otros el de servir con objetividad al interés general, el principio de eficacia, de racionalidad, de imparcialidad, de lealtad institucional, de buena fe, de protección de la confianza legítima de los ciudadanos y de no discriminación a los mismos”.
Des d’aquí volem proposar, que a la jutgessa Mercedes Alaya Rodríguez, Magistrada del Jutjat nº 6 de Sevilla, li sigui lliurada la medalla a la feina ben feta.
Sr. Alcalde, si des de l’Ajuntament de Lleida s’han estat donant subvencions, que no vam veure convocades, ni vam veure publicades en el BOP, i que per tant, semblen estar fora dels tràmits normatius i legals... Davant de tot això, els Veïns de Lleida que hem de pensar?
Auto de la Juez Alaya
Etiquetas: sralcaltinupregpavost
# entrada de Redaccio : 7:45
Suscribirse a Entradas [Atom]