martes, 15 de mayo de 2012
Des de la meva finestra
Impostos a canvi de bons
Des de fa un temps, ni els més acèrrims “zapateristes” s’atreveixen a posar en dubte, que on miren tots els sectors financers es cap Espanya. No cal dir que la premsa internacional es fa ressò d’aquesta circumstancia, teoritzant amb possibles solucions pel nostre greu problema econòmic, o un problema de problemes. L’última solució la ha donada Martin Feldstein, professor en la universitat de Harvard.
Feldstein ressalta l’estat de nervis en que es troben els mercats, pels dubtes més que acreditats, sobre la capacitat de l’Administració espanyola per a finançar-se, ja que té de pagar deutes i a la vegada reduir el dèficit . Pensem que el venciment dels bons al 2012 suposen el 15% del PIB, però és que a més, el FMI ha pronosticat que aquesta situació es vindrà donant durant anys.
Opina, que el govern espanyol necessita confiança tant d’inversors estrangers, com nacionals, donat que té poca capacitat de crèdit per part dels bancs nacionals, a la qual cosa es suma el desavantatge de que la UE no pot devaluar la moneda, tal i com poden fer Anglaterra o EEUU.
Afegeix, que en el millor dels casos, fan falta anys per retornar a l’equilibri pressupostari, pel que trobar finançament és vital per a evitar la situació declarada d’impagament com a Grècia.
La solució que proposa Feldstein perquè España superi els problemes és la següent: que el govern legislés un impost temporal o taxa especial, als propietaris immobiliaris, un impost a canvi del que rebrien uns bons estatals amb venciments de cinc o deu anys, amb un determinat tipus d’interès.
Un impost similar es tindria d’aplicar a empreses en funció dels seus beneficis.
Ell pensa, que aquest recolzament ciutadà donaria confiança als inversors, doncs tindrien la seguretat de que no es produirien impagaments.
Aquesta solució ve a ser més o menys, com l’emissió de bons per part de la Generalitat i per part del Govern Central, la diferencia està en que en aquest cas, la compra es voluntària i amb la solució Feldstein fora obligatòria i per tant, es podria aconseguir una xifra major i amb un tipus d’interès més baix.
Sembla que aquesta solució podria donar bons fruits, però primer es tindrien d’eliminar les administracions redundants, fins i tot fusionant ajuntaments petits, amb les seves empreses públiques inútils. No ens és tampoc de cap utilitat, que governants de les administracions tinguin quantitat d’assessors. L’eliminació del Senat per inoperant seria una altra bona mesura. L’eliminació del 80% dels automòbils oficials també podria ajudar. Eliminar subvencions a partits polítics i sindicats fora una altra bona mesura, i en definitiva, revisar totes les despeses, tot buscant si tenen o no utilitat ciutadana.
En resum, tal vegada la solució no sigui només una, sinó la suma de moltes solucions. Diuen que gota a gota, s’omple la bota.
Etiquetas: impstsacanvdbon
# entrada de Redaccio : 0:57
Suscribirse a Entradas [Atom]