jueves, 3 de mayo de 2012
Des de la meva finestra
L'oblidat cas Palau de la Música
Al juliol de 2009, la Policia amb una ordre judicial de registre a la mà, van entrar al Palau de la Música, ja que una denuncia anònima, havia iniciat una investigació que posava al descobert un forat econòmic d’uns 24 milions d’euros.
El periodista Jordi Panyella que acaba de publicar “Felix Millet, el gran impostor”, a investigat a fons tot el referent al cas Palau. Una de les coses més inquietants és quan diu: “El que ha teixit Millet durant anys, s’atansa molt a una societat secreta que funciona gràcies a les complicitats comprades i pagades en tots els àmbits”. Explica a més, que hi ha dues causes judicials: el saqueig dels diners del Palau i l’Hotel del Palau.
Pel cas del Hotel del Palau, Millet va estar empresonat juntament amb Montull durant 15 dies perquè no pugessin entorpir la investigació (testimonis, proves). Entre les notes trobades en el registre, ni hi ha una manuscrita que fa referència a 900.000 euros i que segons l’acusació, podia ser la comissió que havia de cobrar Millet per permetre la construcció de l’Hotel del Palau.
Pel cas del saqueig no han entrat a la presó. Es diu que tenen dos bons advocats que van elaborar una gran estratègia processal o legal: Millet i Montull van confessar i a més van aportar al jutjat 3 milions d’euros com a reparació del saqueig. Pot ser són els imputats que més diners han pagat per no anar a la presó.
Les alertes de suposat saqueig van estar varies, però mai es van prendre mesures. Es diu que al 1984, el llavors conseller de Cultura, Joan Rigol, en tenir noticies de que la conducta d’en Millet no era massa exemplar, va intentar apartar-lo però finalment el deixà al càrrec. I si ho sabia Rigol, pot ser també ho tenia de saber més gent?
Ernest Lluch, va publicar un article al març del 2000, on venia a dir, que Millet es preocupava més de les obres al Palau que del cant. És una opinió compartida per periodistes que el van entrevistar, els quals coincideixen en que Millet parlava molt de números, però poc de música.
Bé, quedem en que han pagat 3 milions però fins als 24 encara en queden 21. Mentrestant Millet, Montull i altres imputats resten en llibertat. És una cosa que els ciutadans no entenem, menys encara si el Palau es un fundació privada on el 20% de pressupost és diner públic (Generalitat, Estat, Ajuntament).
Últimament es parla d’un advocat, Raimon Bergós, reconegut especialista en fundacions, que està imputat en el cas Palau, quan a la vegada també va participar en la creació del institut Noós de Urdangarín, amb qui Millet va tenir una bona amistat tal i com mostra una foto de 2005, en què s’abracen molt contents, segurament perquè es creien intocables en els seus “negocis”.
En aquest estat de coses tampoc s’acaba d’entendre, que la successora en la presidència del Palau, anés a recaure en Mariona Carulla, una persona que està imputada per presumpte delicte fiscal en les seves empreses, on es diu que es van amagar 61 milions en beneficis.
El pitjor de tot, és que Carulla es va asseure durant 15 anys al costat de Millet com a vice-presidenta, a la junta del Palau de la Música.
No sabia res Carulla, de tot el que estava passant allí? Ho preguntat d’una altra manera: quin sentit deu tenir, que amb els seus antecedents, Carulla fos anomenada presidenta del Palau al 2009 i les tres administracions no hi posessin cap impediment?
Etiquetas: loblidcspalmus
# entrada de Redaccio : 8:05
Suscribirse a Entradas [Atom]