miércoles, 3 de febrero de 2016
Des de la meva finestra
Estem en temps de circ
Últimament en el
nostre país, la possible conformació o no, de govern, acapara pràcticament tota
l’atenció informativa. Les especulacions creuades sobre qui ocuparà la cadira
presidencial, acaparen casi tots els informatius, des de que obren a primera hora
del mati, fins que tanquen a altes hores de la nit. I tot i que és important,
saber qui serà el futur inquilí de la Moncloa, és molt més important saber, si
sigui qui sigui, sabrà solucionar problemes ciutadans, o si pel contrari,
encara ens en repartirà més.
Avui Rajoy ha
tornat a expressar al Cap de l’Estat, que ell no compta amb els vots necessaris
per a poder presentar-se a una investidura. Poc desprès, sembla ser que el Rei
li ha dit a Pedro Sánchez que es presenti a la investidura. Aquest últim en
roda de premsa i un cop llençades les seves fanfarronades del dia, ha declarat
que necessita un mes per a “intentar formar govern”. Es a dir, fa un mes que
Sánchez s’està comunicant amb els altres partits amb qui podria pactar, i ara diu
que necessita un altre mes per a intentar recollir els recolzaments necessaris?
Això només pot
tenir una lectura: ell sap que en aquest moment no té els recolzaments
necessaris, per més que dies endarrere hagi donat a entendre implícitament al
contrari. Un termini d’un mes, només significa que reconeix l’extrema
dificultat que tindrà per a obtenir uns recolzaments totalment necessaris.
Els números són
els números i per tant, l’impossibilitat numèrica sembla ser vista per alguns
com una aliada i en canvi per altres com una enemiga. Fins i tot en el bàndol
anti PP denota una ansietat malaltissa per tancar pactes amb tots els altres
partits per deixar al marge al PP. Arribats a aquest punt es poden explicar
moltes teories, però segurament la realitat diu: els votants del 20D, que van
votar en un 73%, ho van fer perquè hi hagués un govern. I si van votar
representació fragmentada, ho devien fer per a que entre ells hi hagués una
entesa de govern i sembla que l’entesa hauria partir des de l’entesa o l’acord,
dels dos o tres partits més votats, entesa a la que es podrien afegir els
altres si així ho desitgen.
Les sumes aritmètiques
són tossudes, però Pedro Sánchez rebutja atendre el sentit dels resultats
electorals, quan vol fer una entesa amb partits minoritaris, només per
sectarisme. I més quan ara el tercer partit segons resultats electorals
(Podemos), ja comença a dir que no entén la maniobra de fer una entesa “a
dretes i esquerres”.
L’entesa que
pretén Sánchez sembla impossible, i sent tot el legal que es vulgui, el que no
serà, és respectuosa amb la voluntat dels electors quan vol deixar al partit
més votat al marge, i a més sense cap argumentació de pes, que no sigui
assenyalar com a equivocats als 7,5 milions de votants del PP.
Cada cop sembla
més versemblant, la teoria de que Sánchez està fent únicament campanya
electoral permanent i que per tant, deu intuir que properament hi hauran unes
noves eleccions, per la qual cosa no estaria fent res més que teatre per a
salvar la seva persona. Es a dir si en les properes noves eleccions treu
millors resultats podrà continuar com a Secretari General del partit. És clar
que aquí entra en joc l’altre PSOE, la facció del partit que no està d’acord
amb les intencions de Pedro Sánchez, qui per altra banda té tot el dret a
fracassar una segona vegada.
En resum, aquella
frase de Mas quan deia que els resultats electorals, els van tenir d’arreglar
als despatxos, sembla que tornar a estar d’actualitat.
Ara, tota la
responsabilitat de govern o no govern, recau a sobre de Pedro Sánchez, qui
sembla ser presoner tant de l’herència del seu partit, que voluntàriament va volgué
acceptar, de les seves ambicions, però també de les seves fanfarronades.
L’únic previsible,
és que Pedro Sánchez està ara en el paper del Mas madrileny, que hi hauran unes
noves eleccions a curt termini i en qualsevol cas, si pot arribar a una entesa
amb partits minoritaris, tot anuncia que al dia desprès de l’entesa tot seran
desencontres, tot serà soroll i circ, però res de solucionar els problemes dels
espanyols.
Etiquetas: estmtempdcirc
# entrada de Redaccio : 9:12
Suscribirse a Entradas [Atom]