miércoles, 24 de febrero de 2016
Des de la meva finestra
Puigdemont al país de les quimeres
En els últims anys hem tingut de suportar les balandronades d’un Artur Mas,
creient-se un reiet en recerca de tron, soltant tantes fanfarroneries com li ha
semblat. A la fi, desprès d’uns resultats electorals cada cop més adversos i l’empenta
que li van donar des de la CUP, va tenir de tocar el dos.
El seu successor, Carles Puigdemont, de qui van dir en un primer moment,
era persona sensata, ens està resultant tant busca raons com en Mas. Es veu que
quan els hi donen el nomenament de president sobiranista, automàticament,
queden abduïts pel teòric país de les quimeres i es converteixen en cercadors
de tro.
Tot i sense oblidar, que el President de la Generalitat, és el representant
del Govern a Catalunya i té la obligació de fer complir la llei, no de
saltar-se-la.
Avui Puigdemont, acaba de adreçar-se a la “Comissió Jurídica Assessora”,
per demanar-los que “Siguin fidels al
poble de Catalunya”. Es a dir, els hi demana als juristes, que siguin
fidels a una ambigüitat quimèrica, en comptes de que siguin fidels a la llei o fidels
en fer complir la llei. Aquesta barbaritat no és més que una continuació de les
de en Mas.
No tinc cap dubte, de que els assessors que tenen per a pensar, a veure
quina de nova la poden muntar, poden estar molt ben pagats, però deuen estar
molt estressats amb tant de esprémer la imaginació.
Pel que sabem, Puigdemont i els seus consellers, admeten entre ells, que la
independència no és possible, que és “una
quimera” i per alguns motius:
Perquè el Govern en funcions de Rajoy no té marge pel compromís. Perquè son
conscients, de que la Unió Europea no permetrà mai, el precedent de la
destrucció d’un dels seus estats membres, i la seguretat de que la creació d’un
nou Estat europeu, amb la no acceptació per part del entorn internacional i
fora de l’euro, seria ben aviat un Estat que faria fallida.
Però Puigdemont al igual que feia Mas, de portes enfora reparteixen tota
classe de baladronades i amenaces de franc a la llei i al Govern de Madrid.
Continuem doncs, com quan hi havia com a President en Mas, es a dir, l’atur
molt elevat, les vergonyoses llistes d’espera sanitàries són igual de llargues,
l’educació està igual de malament, les empreses continuen marxant cap altres
indrets fora del principat, el deute és el més elevat de la historia.
I el més greu de tot, no s’espera de moment que vingui algú per tal de
solucionar tots aquests greus problemes reals, no els imaginaris d’un país de
quimera.
Resumint, continuem igual de malament que els últims anys i de moment, no
té cap pinta de millorar.
Etiquetas: ppuigdelpsdequimer
Suscribirse a Entradas [Atom]