lunes, 22 de octubre de 2012
La Tira
Centre Cívic de Cappont, un Casal on no hi ha sortida d’emergència
L’enfrontament
entre l’Associació de Veïns de Cappont i l’Ajuntament de Lleida continua
creixent. Diuen que l’Ajuntament els hi fa la guitza tant com pot, fins i tot,
creuen que l’Ajuntament no empra mètodes legals, sinó de “política bruta”.
Diu que des de fa
set anys, l’entitat veïnal té denunciat per escrit davant l’Ajuntament, que
tots els serveis de l’edifici, fan una forta olor a clavegueram. Una
circumstancia totalment oposada, a l’obligació que té l’Ajuntament, de vigilar
el manteniment de la salubritat pública, i que posa en dubte tot el discurs de
“fer les coses correctament”, que sempre esgrimeix el nostre alcalde, Àngel
Ros.
Han passat set
anys i les circumstancies d’insalubritat continuen igual que el primer dia. És
més, a la planta baixa el servei de senyores i el de minusvàlids, des de fa un
any van haver de ser tancats per l’Ajuntament, per la seva insalubritat.
Però no es
aquesta l’única deficiència del edifici on està el Casal de Cappont, resulta
que es tracta d’un edifici de concurrència pública, on no hi ha la obligada,
segona porta o “sortida d’emergència”,
que la normativa de exigeix als locals públics. De fet, tot contravé la
normativa legal en matèria de Prevenció de Riscos i la Directiva de la
Comunitat Europea en aquest sentit.
Com és que
l’Ajuntament ens obliga a complir la llei als ciutadans (a pagar tots els
impostos que ens posa, a pagar les sancions per automòbils mal aparcats, etc),
quan ell no la compleix?
Creiem que tot
denota una gran incoherència per part de l’alcalde, que hauria d’haver fet
aquestes reparacions, exigides per la legalitat vigent i no entenem, perquè
s’oposa a reparar aquestes deficiències antigues.
Que passaria si
hi hagués un incendi al costat de l’única porta que hi ha al l’edifici, i la
gent atrapada dintre no pogués escapar-se per una sortida d’emergència?
L’alcalde s’ha
despreocupat totalment del tema i no s’entén, en tractar-se d’un edifici
municipal. Es a dir, l’Ajuntament fa inspeccions en restaurants, botigues etc.
que acaben en sancions, si no es solucionen problemes de seguretat i insalubritat, mentre en un local municipal
es permeten aquestes mateixes anomalies. ¡Quina desigualtat i quin abús!
És possible que
en els últims vuit anys, l’alcalde no hagi pogut dedicar una sola hora del seu
temps, a resoldre aquests problemes, quan dedica una hora cada dia, als seus
assumptes religiosos personals?
Quina classe
d’alcalde tenim a Lleida?
Etiquetas: centcivicappnohhsortemerge
Suscribirse a Entradas [Atom]