lunes, 22 de octubre de 2012

La Tira















Centre Cívic de Cappont, un Casal on no hi ha sortida d’emergència

L’enfrontament entre l’Associació de Veïns de Cappont i l’Ajuntament de Lleida continua creixent. Diuen que l’Ajuntament els hi fa la guitza tant com pot, fins i tot, creuen que l’Ajuntament no empra mètodes legals, sinó de “política bruta”.

Diu que des de fa set anys, l’entitat veïnal té denunciat per escrit davant l’Ajuntament, que tots els serveis de l’edifici, fan una forta olor a clavegueram. Una circumstancia totalment oposada, a l’obligació que té l’Ajuntament, de vigilar el manteniment de la salubritat pública, i que posa en dubte tot el discurs de “fer les coses correctament”, que sempre esgrimeix el nostre alcalde, Àngel Ros.
Han passat set anys i les circumstancies d’insalubritat continuen igual que el primer dia. És més, a la planta baixa el servei de senyores i el de minusvàlids, des de fa un any van haver de ser tancats per l’Ajuntament, per la seva insalubritat.

Però no es aquesta l’única deficiència del edifici on està el Casal de Cappont, resulta que es tracta d’un edifici de concurrència pública, on no hi ha la obligada, segona porta o  “sortida d’emergència”, que la normativa de exigeix als locals públics. De fet, tot contravé la normativa legal en matèria de Prevenció de Riscos i la Directiva de la Comunitat Europea en aquest sentit.
Com és que l’Ajuntament ens obliga a complir la llei als ciutadans (a pagar tots els impostos que ens posa, a pagar les sancions per automòbils mal aparcats, etc), quan ell no la compleix?

Creiem que tot denota una gran incoherència per part de l’alcalde, que hauria d’haver fet aquestes reparacions, exigides per la legalitat vigent i no entenem, perquè s’oposa a reparar aquestes deficiències antigues.

Que passaria si hi hagués un incendi al costat de l’única porta que hi ha al l’edifici, i la gent atrapada dintre no pogués escapar-se per una sortida d’emergència?

L’alcalde s’ha despreocupat totalment del tema i no s’entén, en tractar-se d’un edifici municipal. Es a dir, l’Ajuntament fa inspeccions en restaurants, botigues etc. que acaben en sancions, si no es solucionen problemes de seguretat i insalubritat, mentre en un local municipal es permeten aquestes mateixes anomalies. ¡Quina desigualtat i quin abús!

És possible que en els últims vuit anys, l’alcalde no hagi pogut dedicar una sola hora del seu temps, a resoldre aquests problemes, quan dedica una hora cada dia, als seus assumptes religiosos personals?

Quina classe d’alcalde tenim a Lleida? 

Etiquetas:






<< Inicio

This page is powered by Blogger. Isn't yours?

Suscribirse a Entradas [Atom]