lunes, 8 de octubre de 2012
La Tira
Dret a decidir
Mentre l’Ajuntament de Lleida, queda com l’única capital catalana que ha votat per majoria, a favor del “dret a decidir”, Ernest Maragall va decidir donar la nota. Si es cert el que ens van explicar al seu dia, l’Ernest ha estat sempre el poder, dintre la cúpula del PSC, fins i tot es deia, que quan el seu germà Pasqual, era alcalde de Barcelona, ell era qui portava el timó de la política a l’Ajuntament de Barcelona. Un timó que no va deixar anar fins no fa massa temps. Es deia també, que l’Ernest va estar qui va proposar ser alcalde de Lleida, a l’Àngel Ros per canviar a Siurana. La família Maragall a tingut en les seves mans, el poder dintre l’apèndix del PSOE que en diem PSC.
Hi ha militants que asseguren que Maragall fa mesos que volta per Catalunya visitant les agrupacions del partit, on organitza reunions amb militants per tal de atraure’ls cap les seves tesis. Alguns d’aquests veuen a l’Ernest plantejant postures molt properes a CiU i que fins i tot, sembla predicar la “sociovergència”, es a dir, el pacte de govern entre PSC i CiU. D’altres militants contactats per l’Ernest, diuen haver-lo esbroncat, tot i fent-li el retret de que les essències socialistes són la justícia i la igualtat socials, mentre que la postura de CiU no passa per aquest camí i per tant ve a ser dretana, ja que només l’interessen els temes identitaris. Els detractors de l’Ernest, li retreuen que ell només està per abraçar les tesis de CiU.
Amb tot, els que pensen com Maragall i que van estar substituïts de la executiva del partit per Navarro, ens tindrien d’explicar amb una concreció que poguéssim entendre tots, que és el que “hem de decidir”, perquè podria ser, que molts ciutadans desesperats pels problemes, estiguem molt capficats en decidir, si, però en decidir quan i com solucionem els problemes que ara tenim.
Maragall, en comptes de muntar reunions de militants a Barcelona, anat ell mateix a comprar el sopar a una casa de menjars preparats de la Via Augusta, podria fer una crida a tots els militants del partit, explicant amb claredat, quina és la seva manera de solucionar els problemes dels catalans, tant li fa si hem de ser independents o no, el que més ens importa en aquests moments durs, és com solucionar amb garanties suficients els problemes de la gent, tot el demés son contes de la vora del foc.
Tant Ros com Maragall, polítics professionals, tenen ara una ocasió d’or per a explicar-nos quina és la seva sortida amb garanties, per tal de poder pagar els impressionants deutes públics que tenen les nostres institucions, per reduir a la meitat la taxa d’atur i per eliminar les nombroses retallades. I no sembla que els clams sobiranistes per si mateixos, siguin capaços d’aconseguir aquestes fites.
Potser si, que tots estem interessats en el “dret a decidir”, però en poder decidir si volem polítics que ens donin solucions als nostres problemes ciutadans, o si el que volem són polítics problemàtics.
Etiquetas: dretadedicir
# entrada de Redaccio : 8:23
Suscribirse a Entradas [Atom]