lunes, 10 de diciembre de 2012
La Tira
Un candidat dolgut i emprenyat
El nostre alcalde, Àngel Ros, va voler ser candidat i cap de llista en les passades i absurdes eleccions al Parlament de Catalunya, com ja ho volia ser en les eleccions anteriors. I malgrat que comptava amb tot el seu clientelisme possible, només va obtenir un sol diputat dels tres que en tenia el seu partit.
El nostre alcalde, Àngel Ros, va voler ser candidat i cap de llista en les passades i absurdes eleccions al Parlament de Catalunya, com ja ho volia ser en les eleccions anteriors. I malgrat que comptava amb tot el seu clientelisme possible, només va obtenir un sol diputat dels tres que en tenia el seu partit.
Queda fora de tot
dubte, que la campanya electoral de l’Àngel Ros ha mort d’èxit. Hem sentit a
dir, que ha estat el seu gendre “assessor”, qui ha organitzat la campanya
electoral? Caram...
Què com poden
veure ara a Ros dintre el seu partit?
Malgrat que, en teoria, les decisions les tindrà de prendre la
militància, els ciutadans podem especular amb els possibilismes del seu futur
polític.
Que el culte al
cabdill és efímer en els temps que corrent, és un fet. Que la militància del
“cinturó roig”, fa molt de temps que diu obertament no confiar en ell, és una
circumstancia que romania aparcada, però que ara pot ser activada degut als
mals resultats, esdevenint en un detonant que aconsegueixi qüestionar
seriosament, si Ros pot ser o no, d’utilitat al partit. És clar que aquí també
es pot afegir, l’exemple de nepotisme franquista, que suposa col·locar com a
càrrec de confiança al seu gendre, al cap davant del Gabinet d’Alcaldia. I en
temps de retrets, tots aquests sumands podem concloure en una suma ben
espinosa.
En qualsevol cas
i si la conclusió arribés a ser, la de no utilitat, Ros tindria un greu
problema dintre del seu partit, on ja no tindria en l’Executiva, el recolzament
(per absència) de Ernest Maragall, però diuen que a més, comença a tenir una
oposició dintre dels sectors lleidatans.
Ros ha manifestat
als companys més propers, la seva gran decepció amb els votants de Lleida, ja
que entén han estat injustos amb ell, en votar-lo poc.
Però anem a pams:
el que no quadra, és manifestar la saviesa dels seus votants, quan li van donar
majoria absoluta a l’Alcaldia, i ara quan l’han votat poc, considerar-los
que “són uns carallots”?
Vegem: no vàrem
quedar in illo témpore, que era de demòcrates, acceptar serenament els
resultats electorals, fossin els que fossin?
A què ve ara
emprenyar-se per uns resultats electorals adversos? A menys que denoti el pressentiment, de que la seva “molt ben
pagada” carrera política, ha començat a encarar la seva fi.
De tota manera
Ros ha de pensar que si deixa la política, sempre es pot dedicar a l’empresa
privada d’on venia. El que pot passar, és que deixi d’ingressar molts diners.
Home, sempre li
quedarà poder donar conferencies i escriure llibres de memòries, fins i tot pot
teoritzar en com s’hauria de fer política, tot i pensant en els ciutadans (tal
i com hauria de ser), en comptes de pensar en altres coses, com podrien ser,
interessos i negocis de empreses.
I podria ser, que dintre el
partit l’hi haguessin aconsellat una altra cosa, però en tot moment, s’ha de
tenir en compte, que en unes eleccions qui té dret a vot, són les persones, no
les empreses. I si un candidat té descontentes a les persones, doncs... Etiquetas: uncandiddolgiempre
# entrada de Redaccio : 8:41
Suscribirse a Entradas [Atom]