viernes, 30 de noviembre de 2012
La Tira
Si utilitzem la lupa de mirar polítics hi guanyarem tots
Resulta ben curiós comprovar, com desprès d’una contesa electoral quasi la gran majoria de partits diuen haver guanyat, o si més no, diuen estar satisfets dels resultats electorals obtinguts, quant tots veiem que la realitat és totalment la contraria.
No és descobrir res, si diem que els grups polítics que perden vots en termes nets, no poden estar contents de cap de les maneres i per més que ho diguin, als ciutadans ens costa cada cop més de creureu.
En el fons, la gran majoria de ciutadans davant d’això, creiem veure un escenari, on queda reflectit un exercici de cinisme polític. I la comprovació d’un engany suscita com a mínim, desconfiança.
No és descobrir res, si diem que els grups polítics que perden vots en termes nets, no poden estar contents de cap de les maneres i per més que ho diguin, als ciutadans ens costa cada cop més de creureu.
En les eleccions del passat diumenge (com en les anteriors), tots venen a dir que poc més o menys han sortit ben parats de la contesa electoral, però s’han de veure les xifres.
Es fan molts anàlisis de resultats electorals i cadascun fa la seva valoració, fins i tot, mentre uns creuen veure una intencionalitat de futur darrera els vots, d’altres en creuen veure una por de present.
Nosaltres només farem una valoració des d’un altre punt de vista:
Tenint en compte que hi hagut un augment en la participació del 9,41%, respecte al 2.010, lògicament per fer una valoració numèrica i en l’hipotètic supòsit de mateixa intenció de vot que en el 2.010, es tindria d’augmentar el nombre de vots en aquest percentatge. Fent aquesta lectura, l’anàlisi pel que fa a Lleida podria quedar així:
Elec. 2.010
|
Vots - 9,41%
|
Elec. 2.012
Vots
| |
ERC
|
16.966 + 1.596 =18.562
|
35.833
|
Dif. = + 17.271
|
ICV
|
7.423 + 698
= 8.121 |
11.079
|
Dif. = + 2.958
|
PP
|
18.960 + 1.784 = 20.744
|
23.269
|
Dif. = + 2.525
|
PSC
|
27.461 + 2.584 = 30.045
|
21.466
|
Dif. = - 8.579
|
CIU
|
87.052 + 8.191 = 95.243
|
88.868
|
Dif. = - 6.557
|
Queda clar, que és ERC qui capitalitza la major pujada de vots amb 17.271, respecte al 2.010.
I queda clar també, que el gran perdedor de les eleccions del passat diumenge a Lleida va estar el PSC, que perd 8.579 vots. El segon perdedor va estar CIU, que en va perdre 6.557.
Potser que tots dos, s’ho facin mirar. Potser algunes coses han fet malament o han anat en contra dels ciutadans de Catalunya. Potser els votants, que tanta fama tenim de no assabentar-nos de res, d’estar “aborregats” i en definitiva de ser uns “passotes”, potser ja comencem a jutjar els comportaments polítics amb una mica de rigorositat.
Potser que tots dos, s’ho facin mirar. Potser algunes coses han fet malament o han anat en contra dels ciutadans de Catalunya. Potser els votants, que tanta fama tenim de no assabentar-nos de res, d’estar “aborregats” i en definitiva de ser uns “passotes”, potser ja comencem a jutjar els comportaments polítics amb una mica de rigorositat.
Etiquetas: utilitlupdmirpolitic
# entrada de Redaccio : 0:44
jueves, 29 de noviembre de 2012
El Confidente
Señalando
a delincuentes de guante blanco
A
nueve días de las elecciones autonómicas catalanas, alguien decidió irrumpir en
la campaña electoral, acaparando todo el protagonismo, con una contundencia
inusual y empiezo a creer, que hasta calculada.
El
diario El Mundo publicó el “borrador” de un informe policial (UDEF), según el
cual, CiU se habría estado financiando ilegalmente cobrando el 4% de todas las
obras públicas ejecutadas en Cataluña, desde el Govern de la Generalitat. A lo
cual añadía, que parte de estos cobros podían haber ido a parar, a cuentas
secretas suizas a nombre de Mas y Pujol (y familia). Los aludidos reaccionaron
con una rabia mal disimulada, emplazando al presidente del Gobierno para que
diera explicaciones. Rajoy dijo no saber nada sobre el tema. El ministro del
Interior, hizo constar que era la primera noticia que tenía sobre el tema.
Entre tanto los señalados por el dedo policial, decían no creer a los
representantes del Gobierno y les acusaban de querer manipular suciamente la
campaña electoral.
No
creo que esta denuncia pública, según la cual CiU habría cobrado el 4% haya
podido modificar demasiado el voto del pasado domingo, pues hace tiempo,
Pascual Maragall ya nos lo explicó con lo del “3%” (asunto en el que la Fiscalía
no intervino, ni investigó). Ahora bien, lo que sí consiguió la denuncia, fue
recordarnos a todos que aún existe la corrupción. Y esto sí que pudo afectar
negativamente a partidos que han gobernado.
A
dos días de las elecciones, el Sindicato Unificado de Policía (SUP), comparece
en rueda de prensa, explicando que el informe es auténtico y acaban de
entregarlo al Juez, toda vez que resulta ser incompleto, pues hay más datos en
otros borradores.
El
martes un juzgado de Barcelona inicia un registro del Ayuntamiento de Sabadell,
efectuado por 300 policías y alentado por la Fiscalía Anticorrupción de
Cataluña. El alcalde de Sabadell (PSC) queda imputado junto con el Secretario
de Organización del PSC, Daniel Fernández.
Ahora
se comenta, que el SUP es un sindicato policial donde el pensamiento de la
cúpula es de color socialista. Si esto fuera así, todo encajaría como un guante
y puede que la historia se tuviera que escribir en estos términos: el PSC ataca
a Mas con el borrador del informe. Mas recoge unos malos resultados electorales
y dos días después de las elecciones, profundamente irritado, devuelve el
ataque al PSC con el asunto Ayuntamiento de Sabadell, que por lo visto dormía
desde hace un año olvidado en un cajón.
Mas
calificó la exhibición del informe como ataque sucio a CIU, pero si la
filiación del SUP fuera la comentada, el ataque de Mas al PSC, no habría sido
más limpio.
Sólo
queda pedirles que sigan atacándose así; a los ciudadanos nos interesa y mucho,
que se señalen a todos los delincuentes de guante blanco.
Etiquetas: señadelinqdgtebln
# entrada de Redaccio : 0:49
martes, 27 de noviembre de 2012
El Confidente
Corren malos tiempos para la ciudadanía
Uno de los
parámetros que definen la solvencia de un país es sin duda, la capacidad de
ahorro de sus habitantes. El ahorro en sí, no es más que una previsión
económica que lentamente y con sacrificio hemos guardado, a fin de poder hacer
frente a una contingencia no prevista y adversa, de las muchas que suele
depararnos la vida.
Tanto en los
sistemas económicos capitalistas occidentales del siglo pasado, como en los
sistemas económicos socialistas de la extinta Unión Soviética, por poner un
ejemplo, se hacía pedagogía política sobre la población, a fin de que las
familias procuraran ahorrar. Es decir, las políticas de austeridad, no son una
idea que podríamos calificar como de “modernidad”, o que apareció en 2007, primer año de la crisis. Lo que ocurre,
es que una cosa es “aconsejar” cierta austeridad en tiempos de bonanza
económica y otra muy distinta es, cuando las circunstancias económicas
adversas, obligan a un gobierno a imponer la austeridad con mayúsculas; lo hizo
el Gobierno Zapatero y ahora lo continúa haciendo el Gobierno Rajoy. Y si el
Gobierno de la nación fuera de otro color político, a estos dos mencionados, se
encontraría con la misma obligación europea. Un tema distinto, es sobre qué
capa social se aplica el ajuste más grueso de la austeridad, que nos impone la
Unión Europea.
El
último informe del Banco de España, dice que en las familias españolas, la
capacidad de ahorro, se ha desplomado a niveles de hace 50 años; cuantificando
en cifras, dice que la mayoría de las familias, gasta 94 euros de cada 100, de
sus ingresos. Se explica que es la peor
tasa de ahorro, que seguramente continuará descendiendo en el próximo año hasta
niveles desconocidos, al menos desde 1964. Recuerda el informe, que incluso, en
los años 80, con una formidable crisis económica, en nuestro país, la tasa de
ahorro de las familias españolas nunca bajó del 10%, cuando ahora estamos en el
6%.
Se nos aconseja que nuestra hucha de ahorros nunca debe
tocarse a menos sea un imprevisto increíblemente emergente, ya sea una
enfermedad, o algo de primerísima necesidad.
La economista Adriana Torres, asesora de inversiones de HD
Consulting en California, aconseja que “El ahorro nada tiene que ver con la
cantidad de dinero que ingresan las familias. No hay excusas para no ahorrar”. Muy bien señora, pero si durante estos
últimos años y hasta ahora, con nuestros ingresos familiares conseguimos a
duras penas y como demuestra la tasa de ahorro, que la economía familiar nos dé
para poder desayunar, comer y cenar cada día, si además hemos de ahorrar,
parece que tendremos que omitir alguna de estas tres comidas, o comer menos en
todas ellas.
En todo caso, entiendo que cualquier propuesta política o
económica (que vienen a ser lo mismo), debe venir acompañada de un plan de
ejecución posible o viable.
Si el poder político, no es capaz de hacer pedagogía para
solucionar o resolver los problemas ciudadanos, tenemos un problema, pues es un
gasto enorme que no nos sirve para nada y ese gasto debe tener inexcusablemente
un rendimiento solucionador para los ciudadanos, que debemos exigirle, sí o sí.
Entretanto corren malos tiempos para la ciudadanía, peores
aún, para quienes hundidos por el arrastre de la crisis, se sienten ya, como
excluidos del sistema.
Etiquetas: corrmaltiempciudad
# entrada de Redaccio : 8:12
lunes, 26 de noviembre de 2012
Des de la meva finestra
¡CATACRAC!
En Mas volia treure en les eleccions que
ell va convocar, no ja una majoria que fos absoluta, sinó excepcional, però ves
per on, els resultats han estat poc menys que desastrosos! És allò que es diu, d’anar a per llana i
sortir-ne esquilat. En una situació de crisi, fer-nos gastar 30 milions d’euros
en unes eleccions, per no res, podria ser considerat quasi com una malversació
de fons públics.
A Mas li han sortit malament les eleccions
i acabarà sortint-ne socarrat. La forta olor a socarrim arribarà a tota Europa
i fins i tot, a altres països on Mas va anar fa uns mesos, amb la pretensió de
ser rebut com un cap d’Estat. La pretensió però, es va quedar en això i en cap
país dels que va anar, va aconseguir que li fessin aquesta reverencia, ens al
contrari.
La socarrimada ratifica sens dubte certes
sospites. Unes sospites, que segons alguns van insinuar, la convocatòria d’en
Mas, no era més que una fugida endavant, provocada per la percepció que en un
moment donat va tenir, de que estava sent investigat policialment pels suposats
comptes milionaris en paradisos fiscals.
Mas va convocar eleccions anticipades, a l’any i
mig d’haver-se fet les últimes i ha basat la seva campanya en la independència, tot i posant cara de somia truites. Del que no ha pogut presumir gents ni mica, és
d’haver solucionat els problemes de Catalunya, tal i com va prometre en la
campanya del 2.010.
Per tant, en Mas no ha pogut presumir de bon
gestor des del seu càrrec i ara a més, sembla que queda en entredit la seva
honestedat, que de ben segur haurà de demostrar.
En definitiva, el xarop ha sortit massa espès i
molts no se l’han pogut empassar. Mas va enganyar als catalans i aquests li han
passat factura, tot i esperant el seu relleu. El convocant ha passat de esperar
obtenir una majoria absoluta, a un fracàs absolut.
La “Voluntat d’un poble” ha passat de CAT a
Catacrac, però ens ha costat 30 milions d’euros, que són 4.991 milions de les
antigues pessetes. Moltes retallades als ciutadans, perquè diu que no hi ha
diners, però per llençar-los així, si que ni ha. ¿I en això li diuen "Projecte de país"?
Etiquetas: catacrac012
# entrada de Redaccio : 0:15
domingo, 25 de noviembre de 2012
La Bona Cuina
La Bona Cuina
La Bona Cuina, és un espai de receptes que us oferim per gentilesa de l’AVV Cappont, provades i experimentades en el seu Curs de Cuina, impartit per la mestra cuinera, Magda García.
POLLASTRE A LA JAPONESA
Ingredients:
1 safata de pits de pollastre
3 pastanagues
1 manat de cebes
tendres
2 pebrots verds
½ vas d’oli
d’oliva
½ litre de brou
de pollastre
100 grs.
d’ametlles torrades
Sal i pebre negre
Acompanyament:
arròs bullit escorregut
Per la salsa:
4 cullerades
rases de midó de panís
4 cullerades de
salsa de soja
4 cullerades de
sucre
4 cullerades de
vinagre de mòdena
Preparació:
Tallar els pits de pollastre a quadrats petits. Es salten amb una mica
d’oli. Retirem del foc i reservem apart. Pelem les pastanagues i les tallem a
tires, les saltem també i reservem juntament amb el pollastre.
Pelem les cebes, les tallem a tires. Passem pel wok, afegim els pebrots
verds tallats a rombes, barregem una mica. Tornem a posar el pollastre i les
pastanagues que teníem reservats. Afegim el brou. Deixem coure una mica fins
que es torni tot molt tendre.
Preparem la salsa i l’afegirem al wok. Deixarem coure uns cinc minuts més.
Ho podem servir acompanyat d’arròs bullit escorregut.
Que aprofiti.
Etiquetas: laboncui034
# entrada de Redaccio : 9:12
sábado, 24 de noviembre de 2012
Àudio visuals i divulgatius
Un vuelo virtual sobre Estados Unidos
MAGIA: Tres buenos trucos
Etiquetas: unvuelvirtseeuus
# entrada de Redaccio : 8:15
viernes, 23 de noviembre de 2012
La Tira
Les últimes enquestes, diuen que Mas no
traurà majoria absoluta, ni molt menys, majoria excepcional. Ja veurem.
Etiquetas: llap153
# entrada de Redaccio : 8:54
jueves, 22 de noviembre de 2012
Des de la meva finestra
Una bandera per tapar un forat a la cartera
Desprès de muntar
una diada espectacle, en la qual no va tenir cabuda ni la més mínima referència
a solucionar els problemes dels catalans, sinó que en essència, es va preferir
donar tot el protagonisme al crit independentista, el president Mas, fent veure
que aprofitava l’eufòria del moment, va convocar eleccions anticipades per
finals de novembre.
Què ha passat?
Doncs que en comptes de canviar la nefasta línia econòmica de l’anterior tripartit,
el govern “dels millors” (com ens va prometre Mas), va optar per continuar
transitant per la mateixa drecera.
Mas va prometre
en l’anterior campanya electoral, adreçar l’economia, però si ha estat incapaç
d’adreçar el que té més a mà, es a dir, la marxa econòmica de la Generalitat,
com pot pretendre incidir en l’economia ciutadana que li queda bastant més
lluny? I és que els problemes
ciutadans, ben lluny de solucionar-se han augmentat.
El resum de tot,
és que el tripartit va deixar uns deutes de 35.000 milions d’euros i ara, dos
anys desprès, els deutes de la Generalitat han augmentat fins als 43.000
milions. Es a dir, en comptes de reduir deutes, el que han fet és
augmentar-los, a més d’introduir quantitat de retallades. Aquest és el pobre resum
que Mas pot oferir a l’electorat, quan convoca eleccions invocant el sentiment de “poble oprimit”, una
opció que sembla poc cohesionadora i constructiva, però sobretot, no sembla una
ruta clara per a eliminar el deute.
El debat
independentista davant del deute, es pot comparar a una parella de nuvis que
compra un pis per a viure signant una hipoteca. Hi ha casos que la unió civil
acaba en divorci, però s’han de pagar els deutes, perquè no oblidem, són dues
persones i la meitat d’aquest import el deu cadascun. En el cas de la relació
entre Espanya i Catalunya, resulta ser que tenim també una gran hipoteca
ciutadana en forma de deute públic. Si dividim els 900.000 milions d’euros pel
nombre d’habitants, veurem que a Catalunya devem 150.000 milions d’euros.
Aleshores, si ens tenim de “divorciar” d’Espanya, primer hem de pagar els
deutes. I com ho pensa fer en Mas, si té un gran forat a la cartera de la
Generalitat? Sortint a 20.000 euros per
habitant, ens podem preguntar si tots podrem pagar aquest import (suposant que paguéssim tots)?
Uns dies abans de
la diada, la Generalitat va demanar 5.450 milions d’euros a Madrid com rescat,
per pagar farmacèutiques y entitats socials. Sens dubte aquesta petició escenifica
un bon forat a la cartera i aquest mes rebrà 3.288 milions del Fondo de
Liquidez Autonómica.
La premsa acaba
de publicar un informe policial segons el qual, la Unidad de Delincuencia
Económica y Fiscal (UDEF), diu que CDC es va finançar irregularment, amb diners
que rebien d’empreses adjudicatàries d’obra pública, en total 6,5 milions
d’euros, per tant, això deuen de ser comissions, que segurament haurem pagat
entre tots. I a més a més, s’acaba de
publicar, que la fundació de Convergència, CatDem, ha percebut un total de 2,1
milions d’euros en subvencions de la Generalitat.
L’informe
policial publicat, explica que presumptament, part de les comissions cobrades
per CiU a les empreses, van anar a parar a comptes suïsses de Mas i Pujol. En fer-se públic, Mas va declarar que “tot és un muntatge” i que “ataquen a Catalunya”,
però no es veritat, només l’ataquen a ell, per tenir indicis, de
que ell té a veure presumptament amb la corrupció.
Davant de tot
això, Mas no para de denunciar “l’espoli fiscal a Catalunya”. Però, està en
condicions Mas, de criticar espolis aliens?
Tot el qual deixa
palès els veritables motius de truncar la legislatura a dos anys de
començar-la, d’una part l’ofec econòmic de la Generalitat, i per un altra, un
diari acaba de publicar, que els informes de la policia, els coneixia des de fa
un any el Jutge, però també en Mas...
¡Tot plegat
resulta ser vergonyós!
Etiquetas: unbandprtapuforalcart
# entrada de Redaccio : 7:18
miércoles, 21 de noviembre de 2012
La Tira
L’Eix Comercial, una zona potser poc
il·luminada
Fa pocs dies els comerciants de l’Eix Comercial de Lleida,
van fer pública la seva decisió, de no instal·lar llums de Nadal en la zona,
tal i com venia fent des de feia cinquanta ans.
La decoració nadalenca adoptada, serà uns plafons
rodons amb una imatge, que confeccionarà una entitat que té a càrrec persones
discapacitades.
La idea sembla bona i més ara, que la UE ens està
ensenyant a estalviar, el que passa és que els arguments que donen a continuació,
denoten que a més d’haver-se decidit per una decoració més “solidaria i
sostenible”, així com “per reduir la contaminació lumínica”, aquí també hi juga
la qüestió econòmica.
Colar de retruc i com aquell que no vol, que
tindria de ser l’Ajuntament, qui es fes càrrec d’instal·lar les llums de Nadal,
ve a dir, ni més ni menys, que els comerciants de la zona no volen suportar les
grans despeses de lloguer i instal·lació de les llums, malgrat que, obliden una
cosa, il·luminar els ponts i edificis públics que posen com a exemple, no
suposa potenciar cap activitat amb afany de lucre, com és la seva.
També es podien haver fixat en el Museu Morera,
que totes les nits de l’any està excessivament il·luminat, fins a tal punt, que
certament sembla il·luminar l’ego d’algú.
Per cert, han tingut de passar cinquanta anys, per
donar-se compte de que tantes llums produeixen contaminació lumínica?
Afegeixen també, que les vendes nadalenques seran
menors, degut a la retracció del consum i a la supressió de la paga extra dels
funcionaris. Potser consideren que els seus clients només són els funcionaris?
Sembla que en qualsevol cas, continuen sent unes declaracions desafortunades.
Si volen vendre més, han de tenir en compte, com
als que érem els seus clients, ens han baixat el sou, a més de pujar-nos els
impostos i fins i tot, molts han perdut el sou en quedar-se a l’atur, per tant,
només tenen una sortida; baixar els preus.
Etiquetas: leixcomuzonpilum
# entrada de Redaccio : 9:39
martes, 20 de noviembre de 2012
Col·laboradors
Fundas para teléfonos móviles
Aumentan
las sospechas ciudadanas, sobre los efectos perjudiciales de las ondas
radioeléctricas que emiten los dispositivos de telefonía móvil. Desde hace un
tiempo han aparecido en el mercado, unas fundas que se anuncian como
maravillosas, al “impedir la emisión de ondas” por parte de los teléfonos.
Con las
nuevas generaciones de dispositivos móviles se ha visto incrementada tanto su
sensibilidad a la recepción, como la potencia de emisión; es una forma de
sortear aquello tan temido por las operadoras, del “fuera de cobertura”. Este
aumento de potencia en los dispositivos, conlleva que para algunos usuarios
padezcan un fuerte dolor de cabeza.
Según
explicaciones médicas, se trataría de que hay una parte de la población que
manifiesta una mayor sensibilidad a tales radiaciones. Aunque también podría
ser un aviso biológico a una agresión producida por las mismas. Este ha sido el
motivo de que hayan aparecido en el
mercado unas fundas aisla-teléfonos.
Desconocemos hasta qué punto estas fundas pueden llegar a
impedir la total emisión de ondas, pero algunas personas que las adquirieron,
se manifiestan insatisfechas con su compra; dicen que si bien en un principio,
la funda parecía evitar las ondas (ya que el teléfono no sonaba cuando alguien
llamaba), al cabo de un tiempo sin embargo, el efecto del aislamiento parece
desaparecer sin causas aparentes.
No sabemos cuál debe ser la causa, pero ante ello aconsejamos una funda “casera”
para quien decida utilizar este sistema: se trata de envolver el teléfono con
una simple capa de papel de aluminio,
con ello cortocircuitamos todas las ondas que llegan o salen del
dispositivo. Es decir con una capa de papel de aluminio, podemos dejar el
teléfono aislado cuando nos interese y no hace falta apagarlo. Cuando deseemos
estar localizados, sencillamente desenvolvemos el dispositivo.
Hemos comprobado, que si el papel de aluminio está perforado
desaparece el aislamiento y el dispositivo suena cuando recibe una llamada.
Podría ser esta la causa, por la que las fundas con el tiempo pierden su
eficacia.
Etiquetas: fundpartfmovile
# entrada de Redaccio : 1:05
lunes, 19 de noviembre de 2012
Àudio visuals i divulgatius
e 2012
Fort debat sobre presumptes corrupteles, a
pocs dies de les eleccions a Catalunya
El passat
divendres, el diari “El Mundo” va
publicar l’esborrany d’un informe, de
la Unidad Central de Delincuencia Económica y Fiscal, UDEF (la mateixa unitat
que va investigar el cas Gürtel), segons el qual, Mas i Pujol podrien tenir
presumptament, comptes milionàries a Suïssa i Liechtenstein, procedents de la
corrupció, la qual cosa, cau com una llosa a sobre la campanya electoral.
Segons el
dissabte van anunciar, Mas i Pujol presentaran avui dilluns, una “querella
criminal” contra el diari.
Potser no feia
falta esperar al dilluns, doncs tenim entès, que el Jutjat de Guardia sempre
està obert per aquests assumptes, segons diu, el Reglamento 1/2005, del CGPJ,
article 42. Tal vegada s’ha decidit fer-ho el dilluns per organitzar l’acte de
presentació com un acte més de campanya. Si fos així, podríem pensar que no hi
ha intenció de defensar-se de les greus acusacions que fa el diari i només denotaria interessos electorals. Mal símptoma.
Etiquetas: fordebspresumcorrupt
# entrada de Redaccio : 8:34
domingo, 18 de noviembre de 2012
La Bona Cuina
La Bona Cuina
La Bona Cuina, és un espai de receptes que us oferim per gentilesa de l’AVV Cappont, provades i experimentades en el seu Curs de Cuina, impartit per la mestra cuinera, Magda García.
MIL FULLES DE TARDOR
Ingredients:
1 terrina de
codonyat
1 formatge fresc,
o 4 de petits
Sucre
1 Iogurt
grec
Preparació:
Tallarem el codonyat a tires finíssimes. Farem el mateix amb el formatge.
Per muntar el plat, anirem alternant les tires: una de codonyat, una de
formatge.
Anirem alternant les “fulles de tardor” fins arribar a una altura que ens
sembli prou adequada.
En posar l’última fulla, que serà de formatge, li posarem sucre per sobre.
Amb la pala de cremar ben calenta, cremarem una mica el sucre espolsat per
sobre.
Servirem envoltant les fulles de tardor, amb unes cullerades de iogurt
grec.
Que aprofiti.
Etiquetas: laboncui033
# entrada de Redaccio : 9:44
sábado, 17 de noviembre de 2012
El llapis impertinent
Mas va anar a Estats Units, Rússia i Brussel·les, per explicar el seu
projecte independentista, allí el van escoltar per educació, però no el van
aplaudir, precisament.
Etiquetas: llap152
# entrada de Redaccio : 10:21
viernes, 16 de noviembre de 2012
Col·laboradors
El temple de la Sagrada Família
Dissenyat per Antoni Gaudi
Etiquetas: tempsagradfamili
# entrada de Redaccio : 0:50
miércoles, 14 de noviembre de 2012
Des de la meva finestra
La independència i la qüestió europea
La campanya electoral de les autonòmiques a
Catalunya, ha començat posant l’èmfasi en que es parli tant d’independència,
que no es pugui parlar ni un moment de polítiques industrials, ni laborals, ni
de com mitigar les altes taxes d’atur, ni d’economia, o de polítiques socials.
Recordo quan en les passades eleccions vaig
preguntar a una militant de CiU, que quin significat tenia, tot allò del dret a
decidir que es portaven entre mans. Tot és propaganda, va comentar. Però tot i
sent possible que aquesta persona no estigues realment, en l’entrellat de la
qüestió, tinc la impressió, de que tot havia estat prèviament planejat com
diuen, amb nocturnitat i temps, molt de temps.
Mas va declarar fa poc que: “Ni els tribunals,
ni les constitucions, ni res que ens posin pel davant, aconseguirà frenar el
camí cap la independència amb la força de la democràcia”. El que passa és
que s’ha de dir la veritat de les coses: contraposar els tribunals i la Constitució
a la força de la democràcia, acaba destruint el mateix concepte de democràcia
en sí mateixa, doncs, tribunals i Constitució varen sortir de la democràcia.
El procés sobiranista d’en Mas, tindria algun
sentit, si proposés canviar la Constitució i aconseguís els recolzaments
necessaris. Un cop fet aquest camí, sense saltar-se els tribunals a la torera,
podria convocar tants referèndums com volgués.
Però és que a més, l’idea o l’atreviment de Mas, en voler preguntar-nos als ciutadans, si volem pertànyer a una Catalunya fora d’Espanya però dintre d’Europa, és una qüestió que no depèn de la gent de Catalunya, ni tan sols de la gent d’Espanya, sinó de la Unió Europea. I dintre la UE ja tenen prou embolic econòmic i prou por, a crear un precedent, com pot ser incorporar a la Unió, països secessionats, amb més motiu, si hi ha brega interna amb el país del qual es vol separar. Penso, que aquesta podria ser l’explicació del perquè, la Comissaria Reding va rectificar, i ara manté una opinió al respecte, que contraria a l’entusiasme independentista.
Etiquetas: laindependilquteurop
# entrada de Redaccio : 8:25
martes, 13 de noviembre de 2012
Opinió
ARA ÉS EL MOMENT
Fa uns mesos vaig preguntar públicament…On vas Esquerra?, el que em va
costar més d’un menyspreu dins del meu propi partit i fins i tot la meva
posterior baixa voluntària com a militant d’ERC.
Abans d’aquesta dolorosa decisió, perquè és el partit que m’estimo,
vaig enviar una carta personal al President Oriol Junqueres, on li manifestava
el meu pensament polític i la possibilitat de què el partit, a Lleida, patís un
trencament principalment per l’elecció del nou president
regional, que al meu humil entendre no és la persona que el partit necessitava
en aquests històrics moments que està vivint el nostre país.
Per resposta vaig rebre una curta trucada telefònica d’en Junqueres,
per a què concretés amb el seu secretari particular el dia i l’hora per una
entrevista personal, i a hores d’ara encara espero assegut.
Els fets que s’han produït al partit a Lleida, han confirmat totes les
meves temences. El nou president regional es va vendre la democràcia interna
pel seu càrrec com després explicaré, i està portant al partit a la quota més
baixa de militància i de participació social dels últims quinze anys. I això ho
dic abans de les eleccions del proper 25 de novembre.
A l’assemblea de Guissona per la seva elecció, l’actual president
regional en la seva intervenció va dir que ell no havia ocupat mai cap càrrec
del partit, més tard ens hem assabentat que en un determinat moment era, al
mateix temps, el president de l’executiva comarcal de la Noguera, conseller del
Consell Comarcal de la Noguera, regidor de Torrelameu i director del Centre
d’Estudis Porcins de la Diputació de Lleida, ubicat precisament a Torrelameu,
anomenat pel a les hores President de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert.
Cal dir que les citades eleccions a president regional, a Guissona, la
persona que al final va tenir un paper important en l’elecció és l’actual cap de llista al Parlament de
Catalunya, Josep Cosconera, que va anar casa per casa a buscar personalment els
vots dels militants de Guissona pel Carles Comes actual president regional.
Al Jaume Gilabert ja li tornà el favor al sortir elegit com a diputat
provincial en una votació de la comarca de la Noguera i no en una votació de
totes les comarques que formen part del partit judicial de Balaguer.
Ara fa pocs dies li torna el favor al Josep Cosconera, que és elegit
per l’executiva regional com a cap de llista al Parlament de Catalunya en
detriment del Carmel Módol, que havia estat elegit per la comarca del Segrià
per a formar part de la llista, candidat del Segrià que sempre era el triat
perquè és la comarca que té major número de militants, concretament en Carmel
Módol va treure tres vegades més de vots que l’escolli’t per l’executiva
regional Josep Cosconera.
Al mateix temps fa uns mesos, l’executiva comarcal del Segrià va
prendre l’acord del cessament de la coordinadora d’ERC al Consell Comarcal del
Segrià, per pèrdua de confiança en la seva feina, acord unànime i democràtic de
tota l’executiva comarcal que en Carles Comes ha impedit que es portés a terme,
amb una actitud sectària i antidemocràtica que és la que està exercint en el
seu mandat.
D’altra banda, els consellers comarcals que curiosament no són
militants d’esquerra, també es neguen amb la complicitat del president
regional, a complir l’acord de l’executiva comarcal de que als dos anys del seu
nomenament, ha d’haver renovació de consellers per tal de generar més
irradiació territorial i augmentar la participació de càrrecs electes d’ERC.
Fa mes d’un any el company i amic Gabriel Pena, alcalde de Serós, va
ser inhabilitat per ocupar cap càrrec institucional del partit, acusat
injustament de no haver complit amb la carta financera. És dir, ingressar part
del seu sou institucional com a diputat provincial a les depauperades arques
del partit, cosa que si va fer fins que es va adonar que li estaven fent el
llit i li van fer saber que a la propera no repetiria com a diputat. No obstant
això, l’aportació que com a diputat percebia per despeses de protocol, fins al
final, sempre les va donar al partit. Es diu que, presumptament, el braç
executor de tot aquest afer no va ser altre que el Sr. Jordi Roig, secretari
nacional de finances del partit, a qui Gabriel Pena havia incorporat com
assessor del grup d’ERC a la Diputació i que també forma part d’aquesta colla...
Ningú ha justificat que els altres diputats provincials i les persones
de confiança que havia a la Diputació de Lleida paguessin la carta financera, entre ells el propi
Jordi Roig. El mateix elegit cap de llista al Parlament de Catalunya Josep
Cosconera, a última hora com a diputat provincial va fer un xec bancari de manera simbòlica, per a justificar l’
impagament existent fins a les hores. Es curiós que ell si que pugui presentar-se
a diputat del Parlament de Catalunya, quan els estatuts del partit ho
impedeixen reglamentàriament.
Perquè aquesta és una altra de les coses que s’estan fent de forma
malèvola a ERC. S’està utilitzant la carta financera i d’altres informacions
confidencials dels militants per dominar voluntats i per condicionar
actuacions, una pràctica totalment antidemocràtica.
Deixant de banda moltes més qüestions, aquesta és la situació en que
es presenta ERC a Lleida. Som moltes les persones que, tot i sabent d’aquest
funcionament, esperem que algun dia ERC a les terres de Lleida torni a
recuperar el seu paper emblemàtic i representatiu, encara que només sigui per
totes les lleidatanes i tots els lleidatans que van donar inclús la seva vida
pels valors republicans que sempre representaran aquestes sigles.
Ja sé que no agradarà que faci públic aquestes denúncies, al·legant
que no és el moment, però em voleu dir, companyes i companys, quan es el
moment?
Visca Esquerra Republicana, Visca Catalunya lliure.
Miquel
Etiquetas: aresselmoment
# entrada de Redaccio : 1:04
lunes, 12 de noviembre de 2012
La Tira
Ara Ros,
es preocupa pel poc cabdal del riu
Últimament, la entitat lleidatana
IPCENA ha estat fent una sèrie d’activitats que tenien per finalitat, cridar
l’atenció en vers el riu Segre, concretament sobre la poca quantitat d’aigua
que baixa al seu pas per Lleida. Però aquesta circumstancia no és pas nova i
per posar-hi una data, podríem dir que possiblement sigui així des de 1914,
quan va entrar en funcionament el canal de Seròs. Per tant, el nostre alcalde
Ros, que sent alcalde de Lleida, va coincidir durant cinc anys, amb un Govern
Central i de la Generalitat del seu propi partit, i en tot aquest temps, al
nostre reivindicatiu alcalde no se li va ocorre demanar-ho? No es va donar mai compte, de que a Lleida
pel riu hi passa molt poc aigua?
¡Ara per fi, desprès de tants anys s’ha
adonat, de que ha de demanar 14 metres cúbics per segon, a la Confederación
Hidrográfica del Ebro!
¡Home senyor alcalde, que vos sou fill
de Lleida i el filet d’aigua que passa pel riu, l’heu vist sempre, tal i com
l’hem vist tots els demés!
Què ens voleu donar a entendre ara, que
acabeu de caure de la figuera amb cara d’angelet o què?
I perdoneu, però no seran altres
circumstancies?
Posem per cas, que per les
circumstancies que siguin, a vostè li va interessar ser alcalde de Lleida,
“Perquè li agrada Lleida”, ens vàreu dir.
Bé, doncs desprès i per les circumstancies ix, suposem que a vostè
l’interessi ser diputat, podem suposar que fins i tot, perquè allí tenen
immunitat parlamentaria, perquè ens han dit que el sou total és allí molt menor
que el de alcalde de Lleida. I suposem també, naturalment que sempre suposant,
que vostè us voleu valer del clientelisme que heu fet per aquí a Lleida.
Aleshores, anant a la llista electoral del Parlament, suposem que tindríeu
molts vots. Suposem que entraríeu com a diputat al Parlament, però sortiríeu de
Lleida deixant-nos una sensació estranya, sabeu?
Mireu, seria com si haguéssim tingut un
alcalde, que primer ens va dir que volia ser alcalde, perquè li agrada Lleida,
però desprès les circumstancies canvien i com que deixa d’agradar-li Lleida, va
on més l’interessa.
Potser alguns pensaríem, mira, va voler
ser alcalde per interessos i ara també per interessos, surt a corre cuita.
Alcalde, és això el que voleu que
pensem?
Etiquetas: arrsespreocppoccabdal
# entrada de Redaccio : 7:32
domingo, 11 de noviembre de 2012
La Bona Cuina
La Bona Cuina
La Bona Cuina, és un espai de receptes que us oferim per
gentilesa de l’AVV Cappont, provades i experimentades en el seu Curs de Cuina,
impartit per la mestra cuinera, Magda García.
AMANIDA GIRASOL
Ingredients:
1 bossa florette “Gourmet”
1 safata d’endívies
1 préssec gran
1 magrana
Unes nous pelades
Oli d’oliva
Vinagre de vermouth
Sal
Preparació:
Posarem el contingut de la bossa de
florette escampada en un plat gran, per les vores li posarem les fulles
d’endívies.
Agafarem el préssec pelat i el tallarem
a daus, escampar per sobre l’enciam. Desgranarem la magrana i la posarem també
per sobre.
Posarem una mica de sal, oli i vinagre.
Per finalitzar espolsarem per sobre les
nous, fetes a trossos petits.
Que aprofiti
Que aprofiti
Etiquetas: laboncui032
# entrada de Redaccio : 0:17
sábado, 10 de noviembre de 2012
El llapis impertinent
Aquest
any la campanya de bolets ha estat molt fluixa i el malestar arriba fins la
Generalitat
Etiquetas: llap151
# entrada de Redaccio : 12:01
jueves, 8 de noviembre de 2012
Diario de a bordo
Pretenden engañarnos como a
chiquillos
El
yernísimo Urdangarín en cuestión de meses ha hechos muchos cambios; no diré que
ahora sea “más ejemplar” que antes, pero si ha cambiado de actitudes. Ha pasado
de salir corriendo a la vista de unos periodistas, “sálvese quien pueda”, a
pasearse tranquilamente por las calles de Barcelona. De vivir en el palacete de
Pedralbes, con sus escasos 2.000 metros cuadrados, a vivir en un chalet de
alquiler a las afueras de Barcelona. ¿Qué cual ha sido la causa de tanto
cambio? Pues fácil, que han contratado a unos “asesores de imagen” los cuales
les proponen cambios de actitudes.
Desde
que se destapó al caso del Instituto Noos, el rey y el príncipe han mantenido
de cara a la galería, un discurso duro para con Urdangarín, en un intento de
desmarcarse de una mala imagen, que no consiguen lavar ni con un tambor de
detergente concentrado.
Últimamente
nos hicieron creer incluso, que Urdangarín le dijo a Felipe, tener serios
apuros para pagar los gastos que le ocasionaba el palacete de Pedralbes y que
ante ello, Felipe le contestó: “No haberlo comprado, cuñáo”.
Sinceramente
creo, que todo esto es teatro, puro teatro, como decía la canción y les voy a
decir por qué lo pienso: ahora se ha sabido que en el mes de julio, Urdangarín
visitó en cinco ocasiones al rey, junto a toda la familia real en la Zarzuela.
Eso sí, de tapadillo. Nada transcendió a la opinión pública. Debe ser lo de la
vida privada de la familia real, como cuando el rey cazaba elefantes desde su vida
privada y por supuesto, desde la vida privada de los elefantes y la vida
privada de su amiguita alemana Corinna.
A
ver señores, dejémonos de monsergas;
desde el más puro abuso de poder oficial, se arrambló con ocho millones
de euros, procedentes de fondos públicos. Esto no pertenece a ninguna actividad
privada, muy al contrario, son ocho millones de dinero público y muy público,
que se han privatizado por arte de birlí birloque. Y pensar que a Luis Roldan le acabaron llamando “chorizo” en la
cara...
Hace
poco que he leído que están “relajándose” en Baqueira, creo que simulando una
normalidad que no es tal. Que no intenten engañarnos como a niños; si
Urdangarín y la infanta quieren mejorar su imagen lo tienen fácil: devuelvan el
dinero y den todas las explicaciones que se les pidan. Y acto seguido, se
pongan públicamente de rodillas en el suelo con la cara bajada y los brazos
extendidos pidiendo perdón una y mil veces a los españoles, que tenemos la
pesada carga constitucional de sostenerles económicamente.
Han
contratado a unos asesores de imagen, que no cobran sueldos mileuristas,
precisamente. No les hacen ninguna falta; yo les doy el mejor de los consejos
para mejorar su imagen y no les cobro nada.
Mijail
Etiquetas: pretenengcomachiq
# entrada de Redaccio : 8:37
Suscribirse a Entradas [Atom]