martes, 13 de noviembre de 2012
Opinió
ARA ÉS EL MOMENT
Fa uns mesos vaig preguntar públicament…On vas Esquerra?, el que em va
costar més d’un menyspreu dins del meu propi partit i fins i tot la meva
posterior baixa voluntària com a militant d’ERC.
Abans d’aquesta dolorosa decisió, perquè és el partit que m’estimo,
vaig enviar una carta personal al President Oriol Junqueres, on li manifestava
el meu pensament polític i la possibilitat de què el partit, a Lleida, patís un
trencament principalment per l’elecció del nou president
regional, que al meu humil entendre no és la persona que el partit necessitava
en aquests històrics moments que està vivint el nostre país.
Per resposta vaig rebre una curta trucada telefònica d’en Junqueres,
per a què concretés amb el seu secretari particular el dia i l’hora per una
entrevista personal, i a hores d’ara encara espero assegut.
Els fets que s’han produït al partit a Lleida, han confirmat totes les
meves temences. El nou president regional es va vendre la democràcia interna
pel seu càrrec com després explicaré, i està portant al partit a la quota més
baixa de militància i de participació social dels últims quinze anys. I això ho
dic abans de les eleccions del proper 25 de novembre.
A l’assemblea de Guissona per la seva elecció, l’actual president
regional en la seva intervenció va dir que ell no havia ocupat mai cap càrrec
del partit, més tard ens hem assabentat que en un determinat moment era, al
mateix temps, el president de l’executiva comarcal de la Noguera, conseller del
Consell Comarcal de la Noguera, regidor de Torrelameu i director del Centre
d’Estudis Porcins de la Diputació de Lleida, ubicat precisament a Torrelameu,
anomenat pel a les hores President de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert.
Cal dir que les citades eleccions a president regional, a Guissona, la
persona que al final va tenir un paper important en l’elecció és l’actual cap de llista al Parlament de
Catalunya, Josep Cosconera, que va anar casa per casa a buscar personalment els
vots dels militants de Guissona pel Carles Comes actual president regional.
Al Jaume Gilabert ja li tornà el favor al sortir elegit com a diputat
provincial en una votació de la comarca de la Noguera i no en una votació de
totes les comarques que formen part del partit judicial de Balaguer.
Ara fa pocs dies li torna el favor al Josep Cosconera, que és elegit
per l’executiva regional com a cap de llista al Parlament de Catalunya en
detriment del Carmel Módol, que havia estat elegit per la comarca del Segrià
per a formar part de la llista, candidat del Segrià que sempre era el triat
perquè és la comarca que té major número de militants, concretament en Carmel
Módol va treure tres vegades més de vots que l’escolli’t per l’executiva
regional Josep Cosconera.
Al mateix temps fa uns mesos, l’executiva comarcal del Segrià va
prendre l’acord del cessament de la coordinadora d’ERC al Consell Comarcal del
Segrià, per pèrdua de confiança en la seva feina, acord unànime i democràtic de
tota l’executiva comarcal que en Carles Comes ha impedit que es portés a terme,
amb una actitud sectària i antidemocràtica que és la que està exercint en el
seu mandat.
D’altra banda, els consellers comarcals que curiosament no són
militants d’esquerra, també es neguen amb la complicitat del president
regional, a complir l’acord de l’executiva comarcal de que als dos anys del seu
nomenament, ha d’haver renovació de consellers per tal de generar més
irradiació territorial i augmentar la participació de càrrecs electes d’ERC.
Fa mes d’un any el company i amic Gabriel Pena, alcalde de Serós, va
ser inhabilitat per ocupar cap càrrec institucional del partit, acusat
injustament de no haver complit amb la carta financera. És dir, ingressar part
del seu sou institucional com a diputat provincial a les depauperades arques
del partit, cosa que si va fer fins que es va adonar que li estaven fent el
llit i li van fer saber que a la propera no repetiria com a diputat. No obstant
això, l’aportació que com a diputat percebia per despeses de protocol, fins al
final, sempre les va donar al partit. Es diu que, presumptament, el braç
executor de tot aquest afer no va ser altre que el Sr. Jordi Roig, secretari
nacional de finances del partit, a qui Gabriel Pena havia incorporat com
assessor del grup d’ERC a la Diputació i que també forma part d’aquesta colla...
Ningú ha justificat que els altres diputats provincials i les persones
de confiança que havia a la Diputació de Lleida paguessin la carta financera, entre ells el propi
Jordi Roig. El mateix elegit cap de llista al Parlament de Catalunya Josep
Cosconera, a última hora com a diputat provincial va fer un xec bancari de manera simbòlica, per a justificar l’
impagament existent fins a les hores. Es curiós que ell si que pugui presentar-se
a diputat del Parlament de Catalunya, quan els estatuts del partit ho
impedeixen reglamentàriament.
Perquè aquesta és una altra de les coses que s’estan fent de forma
malèvola a ERC. S’està utilitzant la carta financera i d’altres informacions
confidencials dels militants per dominar voluntats i per condicionar
actuacions, una pràctica totalment antidemocràtica.
Deixant de banda moltes més qüestions, aquesta és la situació en que
es presenta ERC a Lleida. Som moltes les persones que, tot i sabent d’aquest
funcionament, esperem que algun dia ERC a les terres de Lleida torni a
recuperar el seu paper emblemàtic i representatiu, encara que només sigui per
totes les lleidatanes i tots els lleidatans que van donar inclús la seva vida
pels valors republicans que sempre representaran aquestes sigles.
Ja sé que no agradarà que faci públic aquestes denúncies, al·legant
que no és el moment, però em voleu dir, companyes i companys, quan es el
moment?
Visca Esquerra Republicana, Visca Catalunya lliure.
Miquel
Etiquetas: aresselmoment
# entrada de Redaccio : 1:04
Suscribirse a Entradas [Atom]