martes, 27 de diciembre de 2016
La Tira
Una altra vegada estem davant una situació del mon a l’inrevés
A Lleida ens trobem entre altres bretolades, amb algunes situacions que
semblen d’allò que es diu, el mon a l’inrevés. Una d’elles és la qüestió de les
ocupacions il·legals de pisos. Els qui ocupen pisos per la força que no són
seus, es valen de la permissivitat de les autoritats, quan davant la reclamació
de la part propietària de l’immoble, li diuen que no poden fer res, que si ho
hagués denunciat el mateix dia que van ocupar la finca, aleshores potser sí.
Però és que ara ja fa dies i es clar, ells no poden fer res.
Parlant en plata, el propietari en la seva reclamació per recuperar urgentment
el seu pis, queda com un babau, en canvi no es fa res contra els qui ocupen els
pisos il·legalment. Sembla que d’alguna manera s’estigui recolzant a la
delinqüència, perquè ocupar il·legalment, sense el consentiment de la propietat,
és un delicte que ve reflectit en tres articles del Codi Penal. Aquí però, es
poden fer algunes lectures diferents: que aquí la policia ignori que aquests
articles existeixen, o tal vegada sigui que no se’ls ha llegit, o potser que a
Lleida no s’hagi de complir la llei?
Potser les autoritats tampoc s’han llegit, la sentencia de 5/11/2015, de la
Audiencia Provincial de Madrid (Secció 1ª), on es condemna a una ocupa, en base
a que “...s’ha de donar protecció penal a
la possessió del propietari...ja que fa més de tres anys que la acusada ocupa
el pis...”.
Al 11 de novembre la Policia Nacional, va desallotjar el “Patio
Maravillas”, situat al cèntric carrer San Mateo de Madrid, identificant als
presents i advertint-los de la existència de la esmentada legislació mitjançant
la qual poden ser si mes no, fortament sancionats.
Amb motiu de tot aquest enrenou, la Delegació del Govern a Madrid, va
emetre un comunicat, on manifestaven estar molt satisfets per la forma de procedir
i la resposta, a la ultima usurpació per part d’alguns ocupes, de l’immoble
conegut com “Patio Maravillas”. La Delegació del Govern va descartar de totes,
totes, que el desallotjament fos irregular tal i com deien els ocupants, ja que
aquest tipus d’operacions no tenen per que basar-se en una ordre judicial.
En aquest cas, va haver suficient amb la denuncia d’un representant de l’edifici
a la Comissaria de Chamberí, la qual cosa va posar en marxa immediatament el
dispositiu policial. Un desallotjament que la Delegació del Govern va
qualificar com a “desallotjament in
fraganti”, que no requereix d’intervenció de cap orgue jurisdiccional.
Haurem d’acabar per pensar, que alguna cosa no quadra en tot això. Tal
vegada sigui, que la policia de la Generalitat, que cobra de l’Estat espanyol com
la de Madrid, no sap o no vol interpretar el que diu el Codi Penal, cosa que si
fa la Policia Nacional de Madrid, o tal vegada sigui, que estan el Codi Penal
traduït al català no ha quedat prou clar. Sigui com sigui, el cas és que aquí a
Lleida, semblen tenir més drets els ocupes delinqüents (segons el CP) que els
propietaris dels pisos ocupats.
Un situació ben singular i que reflecteix de nou, allò del mon a l’inrevés.
==============================
Código
Penal (Actualizado 3 de noviembre de 2016)
Capítulo
II
Del
allanamiento de morada, domicilio de personas jurídicas y establecimientos
abiertos al público
Artículo
202.
1. El
particular que, sin habitar en ella, entrare en morada ajena o se mantuviere en
la misma contra la voluntad de su morador, será castigado con la pena de
prisión de seis meses a dos años.
2. Si
el hecho se ejecutare con violencia o intimidación la pena será de prisión de
uno a cuatro años y multa de seis a doce meses.
Artículo
203.
1.
Será castigado con las penas de prisión de seis meses a un año y multa de seis
a diez meses el que entrare contra la voluntad de su titular en el domicilio de
una persona jurídica, pública o privada, despacho profesional u oficina, o en
establecimiento mercantil o local abierto al público.
2.
Será castigado con la pena de multa de uno a tres meses el que se mantuviere
contra la voluntad de su titular, fuera de las horas de apertura, en el
domicilio de una persona jurídica pública o privada, despacho profesional u
oficina, o en establecimiento mercantil o local abierto al público.
3.
Será castigado con la pena de prisión de seis meses a tres años, el que con
violencia o intimidación entrare o se mantuviere contra la voluntad de su
titular en el domicilio de una persona jurídica pública o privada, despacho
profesional u oficina, o en el establecimiento mercantil o local abierto al
público.
Delitos contra el patrimonio y el orden socioeconómico
Capítulo
V
De
la usurpación
Artículo 245
1. Al que con
violencia o intimidación en las personas ocupare una cosa inmueble o usurpare
un derecho real inmobiliario de pertenencia ajena, se le impondrá, además de
las penas en que incurriere por las violencias ejercidas, la pena de prisión de uno a dos años, que se fijará
teniendo en cuenta la utilidad obtenida y el daño causado.
2. El que ocupare,
sin autorización debida, un inmueble, vivienda o edificio ajenos que no
constituyan morada, o se mantuviere en ellos contra la voluntad de su titular,
será castigado con la pena de multa de
tres a seis meses.
Etiquetas: imalvsitdmoninrrev
Suscribirse a Entradas [Atom]