miércoles, 7 de diciembre de 2016
Des de la meva finestra
Regidors independentistes de 300 Ajuntaments
catalans, van anar ahir, dia de la Constitució, als seus Ajuntaments. Diuen que
van anar “a treballar”, una explicació que dona a entendre si més no una
falta d’honestedat, quan sabem que els altres dies festius de l’any no hi van
“a treballar”. Podien dir la veritat, dient que feien una “performance” de les seves i segurament haguessin quedat millor.
El moll de l’os està, en que els sobiranistes reclamen
que Catalunya sigui independent d’Espanya, però la cosa no és tan fàcil.
Aleshores, ells per ser visualitzats com a
“diferents o diferencials” davant els seus electors, reclamen aquesta
independència al Govern d’Espanya, quan en realitat, el major problema no estaria
en el Govern espanyol, sinó en els passos a seguir a nivell internacional.
Suposem per un moment, que Espanya proposa canviar
la Constitució, suposem que partits polítics i els electors de tot el país,
sancionen unànimement una nova Constitució on es diu que Catalunya és
independent.
Si tal cosa s’aconseguís, s’hauria de demanar a la
ONU el reconeixement de Catalunya com a
nació. Un tràmit que sol durar de entre 10 a 15 anys. Desprès de passats
aquests anys i quant la qüestió es poses a votació a l’Assemblea, ens podríem trobar amb el veto de Xina i
Rússia, que tenen territoris amb demandes d’independència similars.
Suposant que desprès de tot l’anterior, Catalunya
arribés a ser un país europeu independent, no seria soci de la UE, doncs el fet
de estar geogràficament a Europa, no implica que automàticament es sigui soci de la UE.
Aleshores hauria de demanar l’entrada a la UE, trobant-se que pel davant hi té
un nombre de països, com per exemple Turquia, amb molt més interès econòmic que
Catalunya, doncs amb 75 milions d’habitants, cada any importen pagant aranzels,
sobre 166 mil milions d’euros. Quant podria comprar Turquia a la UE si no
tingués de pagar aranzels?
En un moment que la UE s’està plantejant
seriosament que hi ha massa països socis, sembla que comercialment parlant, a
la UE li pot interessar més Turquia com a nou soci que Catalunya.
Suposant que tot aquest procés arribés a bon fi,
ens podrien haver passat ben bé 20 anys. En aquest termini de temps, Catalunya
hauria estat fora de tot acord de comerç amb la UE. Hauria d’haver estat amb la
seva pròpia moneda, de possiblement molt poc valor, al tenir la nació de
Catalunya un gran deute que malgrat tot i tenint la independència, continuaria
tenint l’obligació de retornar, perquè si deixes de fer-ho no li fiaria cap
inversor.
Desprès de tot, potser cal fer-se la reflexió de si
en algun moment, aquests independentistes que ahir van anar “a treballar”,
perquè diu que “no tenen res a celebrar”,
ens han explicat als catalans tot el que ens podria venir a sobre?
A la vegada haurien
d’explicar, com és que sent tant independentistes i rebutjant la Constitució,
accepten cada mes el sou al que els hi dona dret, aquesta Constitució que no
admeten?
Etiquetas: diuequvaatreball
# entrada de Redaccio : 9:09
Suscribirse a Entradas [Atom]