miércoles, 7 de diciembre de 2016

Des de la meva finestra


Diuen que van anar “a treballar”...

Regidors independentistes de 300 Ajuntaments catalans, van anar ahir, dia de la Constitució, als seus Ajuntaments. Diuen que van anar  “a treballar”, una explicació que dona a entendre si més no una falta d’honestedat, quan sabem que els altres dies festius de l’any no hi van “a treballar”. Podien dir la veritat, dient que feien una “performance” de les seves i segurament haguessin quedat millor.
El moll de l’os està, en que els sobiranistes reclamen que Catalunya sigui independent d’Espanya, però la cosa no és tan fàcil.
Aleshores, ells per ser visualitzats com a “diferents o diferencials” davant els seus electors, reclamen aquesta independència al Govern d’Espanya, quan en realitat, el major problema no estaria en el Govern espanyol, sinó en els passos a seguir a nivell internacional.

Suposem per un moment, que Espanya proposa canviar la Constitució, suposem que partits polítics i els electors de tot el país, sancionen unànimement una nova Constitució on es diu que Catalunya és independent.    
Si tal cosa s’aconseguís, s’hauria de demanar a la ONU el reconeixement de  Catalunya com a nació. Un tràmit que sol durar de entre 10 a 15 anys. Desprès de passats aquests anys i quant la qüestió es poses a votació a l’Assemblea,  ens podríem trobar amb el veto de Xina i Rússia, que tenen territoris amb demandes d’independència similars.      

Suposant que desprès de tot l’anterior, Catalunya arribés a ser un país europeu independent, no seria soci de la UE, doncs el fet de estar geogràficament a Europa, no implica  que automàticament es sigui soci de la UE. Aleshores hauria de demanar l’entrada a la UE, trobant-se que pel davant hi té un nombre de països, com per exemple Turquia, amb molt més interès econòmic que Catalunya, doncs amb 75 milions d’habitants, cada any importen pagant aranzels, sobre 166 mil milions d’euros. Quant podria comprar Turquia a la UE si no tingués de pagar aranzels?
En un moment que la UE s’està plantejant seriosament que hi ha massa països socis, sembla que comercialment parlant, a la UE li pot interessar més Turquia com a nou soci que Catalunya.

Suposant que tot aquest procés arribés a bon fi, ens podrien haver passat ben bé 20 anys. En aquest termini de temps, Catalunya hauria estat fora de tot acord de comerç amb la UE. Hauria d’haver estat amb la seva pròpia moneda, de possiblement molt poc valor, al tenir la nació de Catalunya un gran deute que malgrat tot i tenint la independència, continuaria tenint l’obligació de retornar, perquè si deixes de fer-ho no li fiaria cap inversor.  

Desprès de tot, potser cal fer-se la reflexió de si en algun moment, aquests independentistes que ahir van anar “a treballar”, perquè diu que “no tenen res a celebrar”, ens han explicat als catalans tot el que ens podria venir a sobre?

A la vegada haurien d’explicar, com és que sent tant independentistes i rebutjant la Constitució, accepten cada mes el sou al que els hi dona dret, aquesta Constitució que no admeten?

Etiquetas:






<< Página principal

This page is powered by Blogger. Isn't yours?

Suscribirse a Entradas [Atom]