viernes, 30 de diciembre de 2016
Des de la meva finestra
El mon ens mira...
Això és el que van semblar donar a entendre, els portant
veus de l’independentisme català, quan van fer publicar en els mitjans de
comunicació subvencionats, com 15
diputats del Parlament britànic a Westminster, van recolzar a la Presidenta del Parlament català, perquè
està segons ells, sotmesa a una persecució per part del pervers Estat
espanyol.
Davant d’aquest gran recolzament a Forcadell, només cal
apuntar dues coses: els 15 diputats que van donar suport a la Presidenta
imputada, són de partits separatistes britànics, però és que a més, el nombre
total de diputats a Westminster és de 650. Miri com es miri, no és un gran
recolzament, sinó un suport més aviat testimonial. Aquesta també podria haver
estat la noticia a la premsa, però es clar, “poderoso caballero es don dinero”
i en aquest cas, on manen els interessos econòmics de les subvencions i els
anuncis oficials, el que es va fer, és destacar la solidaritat teòrica d’una
minoria, per sobre del desinterès de una majoria, quan aquesta va estar la pura
realitat.
Caldria veure que haguessin publicat tots aquests mitjans
de comunicació ”amics”, si no tinguessin l’aixeta oberta de diners, que ragen
del “procés”.
En aquest punt del guió ens podem preguntar, I tot això
perquè? Doncs segurament, per intentar
dissimular una evidencia, la de que el procés s’està anant en orris, encara que
sigui d’una forma lenta. Per tant, entre
les ocurrències que van muntant i les informacions interessades, procuren
mantenir viva la flama del procés. Un procés que comença a ser ja una mica
pesat, tant pels qui no són independentistes, com pels que si van manifestar
ser-ho en el seu moment.
Un altre fet incontestable, és que el procés separatista
està sent frenat per un procés judicial. Perquè, què passarà si Kiko Homs, Mas
o la mateixa Forcadell són condemnats i inhabilitats, poso per cas?
Aquest és el motiu pel que Puigdemont torna a la vella
revindicació del referèndum pactat, un escenari del que no vol sentir a parlar
la CUP, que mira com una ERC que fa el ronsa, que no s’acaba de definir, mentre un Junqueras
somrient es limita a fer ganyotes.
El mateix motiu pel que Raúl Romeva, l’ex eurodiputat qui
tenia tanta fama de somiatruites entre els seus companys de ICV, ens vingui
dient que hi haurà referèndum vinculant. El que no ha explicat, ni ho farà, és explicar
com pensa fer-ho, sense ris de ser cridat a declarar per l’Audiència Nacional?
Si són tant pinxos, perquè no proclamen ja directament la
DIU (declaració unilateral de independència)? Doncs perquè tenen la certesa de que farien
cap a la garxola i això no els hi fa cap gracia. En definitiva, són uns falsos
herois bocamolls, que tenen por a la garxola.
Només començar tot
aquest teatre representat en un escenari real, Mas ja ens va dir que farien un
viatge cap a Itaca, es a dir en lloc. El gran assoliment d’aquest
independentisme lligat al “prusés” (en
barceloní), és un deute institucional de 74 mil milions d’euros que no sap ningú
com es podrà tornar.
Si tots els que ara i de moment (i poden ser més en poc
temps) han estat imputats, acaben sent condemnats, quedaran automàticament
apartats i fora del circuit polític de poder, hauran arribat en lloc.
En aquest cas, caldria veure que dirien sobre els
condemnats, els 635 diputats del Parlament britànic (si és que tinguessin a bé,
dir alguna cosa), però es podria donar el cas, al igual que acaba de passar fa poc,
que no ho volen ni comentar. I aquest és
el gran recolzament internacional a la independència de Catalunya, quan sabem que a Mas, no
el va voler ni tan sols rebre’l el president del Parlament Europeu ?
Ja ni ha prou de pallassades. Millor seria que us dediqueu-se
a solucionar els problemes dels catalans.
Etiquetas: elmonensmira
# entrada de Redaccio : 9:15
Suscribirse a Entradas [Atom]