jueves, 15 de julio de 2010
Aquesta pagina quedarà temporalment sense actualitzar, perquè
Marxem uns dies de vacances
Fins la propera.
¡Que tingueu unes bones vacances!
I una bona síndria
Etiquetas: bonevacanc1
Mon veïnal
Benvolguts veïns/es:
Con sabeu, cada any al mes de juny celebrem la Festa Major del barri, organitzada per l’Associació de Veïns i des del voluntariat, juntament amb altres entitats del barri.
La Festa Major del Barri es finança en gran manera, amb les subvencions que rep l’Associació de Veïns de l’Ajuntament, també amb la col·laboració de comerciants del barri.
El problema financer afegit que aquest any hem tingut, és que fins al 8 de juny no vàrem percebre de l’Ajuntament, la subvenció dels 4.500 euros corresponen a l’any 2009; per aquest motiu en el seu dia i desprès d’haver-ho reclamat a l’Ajuntament, vam tenir de desdir-nos de tot el que teníem contractat pel mes de juny, perquè no sabien si efectivament cobraríem la subvenció del 2009. En tot cas, muntar la Festa Major en pocs dies no és possible i per tant vam decidir ajornar-la fins al mes de setembre.
A manera d’exemple i perquè tots tinguem una idea, hem de saber que a l’any 2009, l’Ajuntament va donar entre altres, les següents subvencions a barris grans, segons publiquen els BOP, números 103 i 127 de 2009:
AVV Balafia 17.679 €
AVV Pardinyes 28.036 €
AVV Magraners 17.986 €
AVV La Bordeta 16.222 €
AVV Secà Sant Pere 16.968 €
AVV Cappont 4.500 €
Amb aquesta subvenció tant escarransida no tindrem per a fer gran cosa, per tant, tots aquells que vulgueu col·laborar en la Festa Major del barri i tingueu possibilitats, podeu ingressar les vostres aportacions al compte de Unnim (Caixa Sabadell, Dtra. Castells, 8) a nom de l’Associació de Veïns de Cappont. Una altra forma de col·laborar és fent-se soci de la entitat.
Junta de la AVV Cappont
Etiquetas: soblfesmadbcapp
miércoles, 14 de julio de 2010
Col·laboradors
Maria Teresa Fernández de la Vega, a la sazón Vicepresidenta del Gobierno, nos anunció el 26 de febrero de este año:
“No tocaremos el sueldo a funcionarios”,
pero después se ha hecho todo lo contrario: Moraleja; no te fíes de la vieja.
Etiquetas: lafiabdelanunMTFV
El Confidente
El propio Zapatero admitió el pasado día 10 que la reforma que aprobó el Gobierno y convalidó el Congreso de Diputados, abarataría el despido y sería duradera, “sin recortar los derechos de los trabajadores”. ¿Quién puede creer tal cosa? Es decir, que podemos ser despedidos con más facilidad y a eso le llama no recortar derechos?
Que Zapatero la justifique diciendo que: “Queremos un modelo en el que la contratación indefinida sea la norma frente a la contratación temporal. Queremos reducir el esfuerzo en el coste del despido, sin que los trabajadores pierdan derechos y queremos hacer un cambio en la flexibilidad interna de la empresa”. En cualquier caso, esta reforma laboral no servirá para crear empleo (que es lo que a día de hoy de verdad necesitamos) y el tiempo lo dirá; sólo servirá para restar aún más derechos a los trabajadores por cuenta ajena.
UGT y CCOO, uniéndose por fin a CGT, acaban de tachar la reforma de “regresiva y lesiva" para los intereses de los trabajadores.
Está claro que la reforma laboral no va a eliminar una de las mayores injusticias del mundo laboral en nuestro país, que es la existencia de dos tipos de contrato: el contrato estable y el precario. A su vez, va a facilitar y abaratar el despido dado que se amplían las causas para hacerlo más fácil y a su vez, reducen de manera sustancial las indemnizaciones a las que tenían derechos los trabajadores.
Zapatero que en reiteradas ocasiones había proclamado que él nunca gobernaría a golpe de decretazo y que no se tocarían los derechos de los trabajadores, ahora ha hecho totalmente lo contrario, pero es que además hace pagar la crisis a los trabajadores, que tendrán que salir de la misma, en una situación de menores derechos y por tanto de mayor desigualdad con la clase empresarial.
Etiquetas: lareforlabdezp
martes, 13 de julio de 2010
la Tira
La discutida plaça Blas Infante es va inaugurar el passat 5 de juny; una plaça polèmica en el seu disseny, en la seva construcció, en la seva inauguració, etc. Ben bé sembla, que amb la seva actitud en vers a aquesta plaça, el nostre Alcalde, no ha buscat mai el consens, amb els Veïns del barri, sinó que només ha buscat la polèmica. Realment ara és quan trobem molt encertat, el nom que l’Ajuntament li va posar a la plaça amb tota la petulància possible, allò de les “Torres de les paraules”. Sí, realment aquesta plaça ha generat moltes paraules, encara que les torres siguin mudes, i qui sap si en un futur encara en generarà més; el cert és que de moment no està sent utilitzada pels veïns; ja que no s’hi veu mai ningú.
Desprès van haver unes queixes, perquè a quatre dies de la inauguració una escala metàl·lica ja estava rovellada. Però és que a més, diuen els veïns dels voltants, que des de que es va inaugurar, cada dia han vist operaris treballant per la plaça, fins i tot, els que desprès de publicades les queixes per escala rovellada, van tornar-la a pintar.
Ara ens acaba d’arribar una altra queixa: el passat dia 8, uns operaris estaven obrin un gran forat en un lateral de la plaça; no saben el perquè, ja que és norma en aquest Ajuntament que mai informi al veïnat d’aquestes coses.
El cert és que van obrir un bon forat amb un compressor i desprès el van tapar una altra vegada. Es pregunten: desprès de tants projectes, segons va explicar l’arquitecta, desprès de tants mesos de treball per a construir-la i amb un pressupost tan gran, com és possible, que un mes desprès de haver estat inaugurada, ara es tingui de tornar a obrir? Es pregunten si no serà l’obra de “Pepe Gotera y Otilio, chapuzas a domicilio”?
Que està passant aquí Sr. Alcalde, que hi buscaven al forat? I parlant de tot, vam quedar que es van destinar 2,5 milions d’euros inicials a la construcció de la plaça; i perquè desprès de pagar tants diners ara passen aquestes coses?
Etiquetas: mesnaypaplablinf
lunes, 12 de julio de 2010
Col·laboradors
Ens acaben d’enviar un vídeo sobre la manifestació del dissabte:
Intenten agredir a Montilla en la manifestació del 10 de julio del 2010
Etiquetas: intagreMontmani10jul
Col·laboradors
No pretendo decir que los vecinos de Benidorm sean chaqueteros, pero en lo que concierne a su Ayuntamiento, parece que el comportamiento del chaquetero esté a la orden del día.
En 1991, Eduardo Zaplana dio un golpe de mano para hacerse con el poder municipal, mediante el feo procedimiento de la moción de censura, apoyada por la deslealtad clamorosa de un concejal socialista tránsfuga. Para remediar estos comportamientos, en 1998 PP y PSOE firmaron un Pacto Antitransfugismo.
En septiembre de 2009, la madre de Leire Pajín (clan de los Pajín como los llaman en Benidorm), impulsó la misma moción de censura mediante concejal del PP tránsfuga. Esta vez fue con el concejal de “Movilidad” del PP, José Bañuls, que “se movió” de un partido a otro. Está claro que la movilidad es su vocación. Una maniobra que no contaba con la aprobación del vicesecretario general del partido, José Blanco, ni con la del Secretario del PSPV, José Alarte.
Como sea que el Pacto Antitransfugismo estaba vigente, Leire Pajín se vio obligada a declarar que los tránsfugas serían expulsados del PSOE; al poco todos ellos, incluida la madre de Leire Pajín, Maite Iraola,se dieron de baja del partido. Se comentaba por Benidorm que la moción de censura tránsfuga, contaba con la aprobación de la número tres del partido, Leire Pajín; incluso después, una revista nacional de gran tirada publicó una foto en la que aparecían, Leire Pajín, su madre, Iraola, y el actual alcalde tránsfuga, Agustín Navarro, mostrando dos dedos en V, en señal de victoria.
Y sí, Leire Pajín tuvo que fingir indignación ante aquella maniobra habiendo firmado el partido el Pacto Antitransfugismo, pero a lo que parece, en el PSOE funciona aquello del “donde dije digo, digo Diego”, porque se dice que Leire Pajín está alentando, el reingreso de los expulsados en las filas socialistas, tanto es así que incluso hay quien pronostica que ello tendrá lugar en este mismo mes. De esta manera, todo quedaría justificado al haber apartado a los tránsfugas por un período de seis meses; una pena suficiente para ser perdonados y aquí paz y después gloria. No parece que Leire Pajín pueda negarse al reingreso en el partido de su madre y de otros concejales jóvenes que son amigos personales suyos, mucho menos teniendo en cuenta de que en mayo del año próximo tendrán lugar elecciones municipales.
En la prensa se habla del “pajinazo” o “pajinato”, refiriéndose al clan Pajín, exhibiendo el cartel electoral de 1995, donde el patriarca del clan, José María Pajín se presentaba como candidato a Alcalde con el lema: “Porque se trata de Benidorm”, lo que no se sabe, es si José María Pajín, leonés y amigo de Zapatero, buscaba mejorar Benidorm, o mejorar los intereses de su clan.
Etiquetas: elchaqtebenidor
viernes, 9 de julio de 2010
Des de la meva finestra
L’aeroport d’Alguaire segueix tenint molt poca utilitat ciutadana, ja que l’afluència de viatgers continua sent poc menys que simbòlica, concretament de 133 viatgers per dia. Amb aquesta dada, el conseller Nadal està entossudit en que l’aeroport va molt bé; ja dirà en que es basa per a fer tal afirmació?
Si no ens falla la memòria, va ser Nadal qui va dir al mes de novembre passat, que la gestió de l’aeroport la portaria una de les cinc empreses que tenia ja contactades, però a l’hora de la veritat, cap d’elles va voler la gestió, ja ni es van presentar al concurs públic convocat. Aquest és el motiu pel que ara, la Generalitat es veu obligada a perllongar el seu període de gestió directa del aeroport.
Suposem que en part per aquestes raons, CiU va demanar que el conseller Nadal fes una compareixença al Parlament per explicar la viabilitat del aeroport. El tripartit però, es va negar a aquesta compareixença. Una negativa sospitosa que ens pot portar a pensar, que si el Govern tripartit tingués prou clara, tant la viabilitat del aeroport com el seu funcionament en el futur, no posaria cap impediment a la compareixença.
Aquí cal veure, el balanç comptable de l’aeroport per constatar, quines són les despeses; encara que no cal tenir un master en comptabilitat, per intuir que té unes despeses diàries fixes que estem pagant entre tots, i que els beneficis són mínims, amb una densitat de 133 passatgers per dia, a més alguns d’ells, formen part de vols subvencionats per les institucions que sustenten l’aeroport.
La pregunta de la viabilitat, es té de fer calculant les depeses diàries, a les que es tenen de restar els beneficis, i la despesa resultant es té de dividir pel nombre de viatgers per dia. El més fàcil és que en surti una viabilitat negativa, es a dir que doni unes pèrdues que tindrem d’assumir entre tots, any rere any.
En resum, un aeroport que continua sense enlairar-se, però als ciutadans de Catalunya ens van volar de les arques publiques, els 95 milions d’euros en temps de crisi (15.806 milions de pessetes) que va costar la seva construcció. Diguem-ho clar; en quan a viabilitat es ruïnós.
Etiquetas: alguunaeropsenenla
jueves, 8 de julio de 2010
A día de hoy
Desde hace algún tiempo, se viene poniendo en tela de juicio el recto comportamiento del presidente del Congreso, José Bono. Parece que en estos años ha ido acumulando un patrimonio bastante considerable y algunos se preguntan cómo ha conseguido tanto dinero.
Ahora acaba de publicarse, que Bono se saltó la ley para pagar su sociedad Hípica Almenara y conseguir grandes beneficios, todo ello ante la indiferencia de la Administración.
Se dice que Porcelanosa financió gran parte de las instalaciones en la hípica, a la vez que instaló justo al lado, una gran torre publicitaria de 16 metros de altura, que es visible desde la carretera Nacional-400. A su vez, se resalta que desde 1988 está prohibido poner vallas publicitarias junto a las carreteras nacionales; artículo 24 de la Ley de Carreteras del Estado.
Puede que esté prohibido, pero parece que el anuncio de Porcelanosa goza de inmunidad ante la Ley de Carreteras, o por lo menos, el Ministerio de Fomento, parece haber mirado para otro lado y no ha puesto ningún impedimento ni requerimiento a tal desacato.
Según consulta a la Jefatura Provincial de Tráfico de Toledo, parece ser, que la hípica de Bono con cartel publicitario incluido, está ubicada en un tramo interurbano de la carretera Nacional-400 que va de Toledo a Ocaña. Por tanto, el ministro de Fomento, José Blanco debería haberse enterado y actuado, pero no...
Pero aquí no acaba todo, porque se señala que Bono es propietario del 80% de Hípica Almenara, y siendo Bono presidente de Castilla–La Mancha, aprobó en 1997 una ley de incompatibilidades, según la cual en su artículo 3º, se dice que el cargo de presidente es esa Comunidad Autónoma, “es incompatible con toda actividad profesional o mercantil”.
También se dice que Bono fue “agraciado” por Porcelanosa, con un crucero de lujo en el Queen Mary el mes de abril, con el traslado hasta Southampton y el pasaje de vuelta desde Nueva York incluidos.
Claro que José Blanco tampoco está como para llamarle la atención a Bono, porque este último también podría preguntarle aquello de: “¿Y qué hay de tu ático de Don Pepiño, situado en edificio nuevo de la isla de Arosa, a pocos metros del mar, incumpliendo según parece, la Ley de Costas?”
En resumen, parecen incoherencias de un aprovechadismo de república africana o bananera, donde la norma es aquello del “haced lo que yo digo, pero no hagáis lo que yo hago”; es decir, donde las leyes no pasan por la casa del gobernante.
Etiquetas: cuallenpapcascpps
miércoles, 7 de julio de 2010
Des de la meva finestra
S’acaba de saber, que Fèlix Millet, qui es va emportar fons del Palau de la Musica (segons ell va confessar), al 2007 havia enviat unes cartes al president Montilla demanant-li que fes gestions per tal d’aconseguir ajuts econòmics per la institució.
En carta del setembre del 2007, Millet preveia una aportació al Palau de 5,1 milions d’euros.
En una altra carta del mes d’octubre demana a Montilla, que en els Pressupostos Generals de l’Estat, es contempli una partida de 1 milió d’euros pel 2008 i la mateixa previsió pels 2009 i 2010. En la mateixa carta, Millet es lamenta de que no es contempli cap partida que faci referència a les despeses originades pels actes del Centenari del Palau de la Musica. “T’adjunto el pressupost del Centenari on podràs veure que l’import es de 4 milions d’euros”.
Es veu que també va demanar ajuts per carta al conseller Nadal per desbloquejar el projecte del Hotel del Palau.
El saqueig dels fons del Palau de la Musica, és una tema lleig i fosc; tant es així que les persones que col·laboraven amb Millet, en haver de declarar davant del jutge, han dit que Millet mai va portar a la Junta del Palau cap indici dels desviaments de fons; en definitiva que ells no en sabien res.
Ahir, Fèlix Millet i Jordi Montull, es van negar a declarar davant la comissió del Parlament, acollint-se al seu dret a no declarar.
Però a veure, quan el President del Govern, té constància escrita al 2007, de que Millet demana la astronòmica xifra de 4 milions d’euros (665,5 milions de pessetes) per celebrar el Centenari del Palau de la Musica, el més normal, és que això aixequi la sospita de que alguna cosa no encaixa correctament amb tota la normalitat deguda, de que hi ha un indici clar, d’una gestió al menys dubtosa, si més no, insensata.
I ens podem preguntar una mica estranyats: no hi havia cap organisme que fiscalitzava la gestió econòmica del Palau, quan rebien molts milions d’euros de fons públics, i no paraven de demanar-ne més?
Hisenda fa una declaració paral·lela a ciutadans, perquè la seva declaració de renda no quadra d’un euro, i mentre això passa, al Palau de la Musica que movia no ja un euro, sinó milions d’euros en fons públics, ens tenim de creure que no se’ls controlava res? En quin país estem?
Felix Millet en la Comissió del cas Palau de la Musica
Etiquetas: millrequfonpcaramont
martes, 6 de julio de 2010
Col·laboradors
Conduce prestando toda tu atención a la carretera y no se la prestes al teléfono; si lo haces corres el riesgo de que tu familia reciba una llamada fatídica. Puedes intentar ponerte en el sitio de tu familia, si recibiera una llamada tan horrible. No seas temerario, no vale la pena.
Para tener una pequeña idea, del drama que se puede desencadenar, por no prestar toda tu atención a la carretera y en cambio prestársela al teléfono, te dejo este simulacro.
Espero que estos consejos os sean útiles.
RAMÓN
Puedes teclar en YouTube:
SMS Car Accident
Etiquetas: siconduces
lunes, 5 de julio de 2010
El Confidente
Desde finales de la Edad Media, Bélgica fue un floreciente centro de comercio y cultura. Llegado el siglo XVIII, los en aquella época llamados, Países Bajos del Sur, fueron el escenario de muchas batallas entre los estados europeos. La Gallia Belgica que figuraba en el imperio de Augusto y aunque no lo parezca, ha sido desde la Edad Media un país de referencia para toda Europa; un país de 10’4 millones de habitantes con una bandera de origen desconocido, de colores negro, amarillo y rojo.
La recién victoria electoral de la Nueva Alianza Flamenca, significa un cambio profundo que de seguro tendrá, como en otros tiempos, consecuencias en toda Europa. El titular de la BBC “Una Bélgica en crisis, preside una Europa en crisis”, explica las dificultades que está teniendo los ganadores de la elecciones belgas para formar gobierno, pero no comenta que el programa político más votado en estas elecciones belgas, implica vaciar de contenido su Estado, para después destruirlo con la independencia de sus regiones. ¿A quién beneficia este cambio? A los ciudadanos de a pie seguro que no.
La moda contagiosa de liquidar los viejos Estados europeos se está contagiando en todo el territorio. El Estado-Nación está perdiendo parte de su soberanía al ceder competencias básicas al gobierno de la Unión Europea. Cuando no, hay estados que como Grecia y España, han tenido que aceptar las injerencia de la UE para intentar remedar su desastrosa situación económica.
A este vaciado de competencias básicas, se añaden los que intentan regionalizar los territorios, los que inician el camino hacia de confederalismo; esto es un deseo votado mayoritariamente en Bégica y es un desideratum de algunos en España.
La UE nos priva de una parte de nuestra soberanía, sin que por ello, quede demostrado que allí gestionan mejor que en los Estados-Nación; prueba de ello, es que estando los 27 en la UE, abusando de ciertas situaciones, ha sobrevenido un desastre económico y no han sido capaces ni de prevenirlo, ni de detenerlo.
Cambiar Europa, pasarla de Estados-Nación a pequeñas regiones independizadas no sabemos a quien beneficia, pues no se ha demostrado que beneficie a los ciudadanos; ni se ha demostrado que les dé más libertad, que tengan más seguridad, que haya más justicia, ni tampoco que sea capaz de mejorar la situación económica. ¿A quién beneficia este “divide y vencerás?
Etiquetas: elinterrogdflan
viernes, 2 de julio de 2010
Col·laboradors
Últimament hi ha tantes pagines de premsa escrites sobre la sentencia de l’Estatut, que sembla que està ja tot explicat, llevat que algú ho expliqui en clau d’humor, tal i com ho van pronosticar al programa “Polonia”.
Podeu teclejar a YouTube:
Etiquetas: stsobrlestatut
Col·laboradors
Etiquetas: asuntillvarios
la Tira
Fa poc van anunciar, que el Parc Científic de Gardeny (PCiTAL), tindrà un centre experimental de cuina. Està bé, potser descobriran noves receptes: caragols amb xocolata o macarrons a la rossini amb salsa manguis. Però estem en temps de crisi econòmica, en temps de autoritàries e injustes retallades de sous i pensions, en temps de taxa d’atur rècord, en temps de vagues laborals i de funcionaris, en un temps que es parla d’una possible intervenció de la UE sobre el nostre país, i en un temps, que no sembla massa pertinent que es facin investigacions culinàries, potser innecessàries, quan per moltes famílies i degut a l’atur, el més prioritari és poder menjar.
Tal vegada sigui temps d’austeritat administrativa, no en el sentit de rebaixar el sou als funcionaris, però sí, en el de rebaixar (o anular) les despeses sumptuàries i fins i tot innecessàries, que no són poques en les nostres administracions, acostumades com estan, a gastar pel broc gros i sense cap control.
Hem estat pensant, que ja que des del Parc Científic i Tecnològic de Gardeny (PCiTAL) la seva presidenta, regidora Montse Minguez i el seu vicepresident, l’alcalde Àngel Ros, semblen tenir ganes de fer innovacions útils pels Veïns de Lleida, podrien canviar el projecte per un centre experimental de TOTAL TRANSPARÈNCIA MUNICIPAL, que procuri publicar en Diari Oficial, totes les decisions municipals, tal i com mana la Llei.
No s’entén perquè el Sr. Alcalde, Àngel Ros i Sra. Regidora d’Economia, Montse Minguez, no fan públics la totalitat dels comptes de l’Ajuntament de Lleida?
La total transparència municipal que podria esdevenir, d’aquest centre experimental de Transparència del PCiTAL, sens dubte ajudaria a recobrar la credibilitat per part dels Veïns de Lleida, en la seva Administració més propera, i no passaria com ara, quan molts veïns afirmen, que entre ells i els seus governants hi ha un abisme de desconfiança.
A veure si ens tindrem d’acabar creient, allò que diuen, de que en aquest Ajuntament, el més transparent és “lo Marraco”.
Etiquetas: salcachtadtramun
jueves, 1 de julio de 2010
Des de la meva finestra
Avui entra en vigor l’augment de l’IVA, un impost que farà encarir encara més, els preus de tots el productes que consumim les famílies. Hem de dir, que ja teníem uns sous baixos, comparats amb els d’altres països europeus, que ara a uns se’ls han congelat i a d’altres se’ls hi ha retallat en una situació de forta crisi econòmica, en un país on moltes famílies tenen membres a l’atur.
Quan el més convenient per tots, seria que s’augmentés el consum, arriba una pujada de l’impost sobre el consum, que el farà baixar.
La pujada de l’IVA incidirà sobre el preu del gas, l’aigua, la llum, el telèfon, el butà, els carburants, els transports i per tant de tots els aliments. En definitiva, es calcula que la pujada de l’IVA incidirà en una mitjana de 350 euros anuals de mitjana en cada família.
Les famílies amb rendes més baixes, són les que patiran amb major intensitat la pujada de aquest impost, és a tots els efectes, una baixada de poder adquisitiu per la classe treballadora o amb menys diners, que de segur tindrà un impacte negatiu en la molt debilitada economia del país.
En definitiva, una baixada de sous acompanyada d’un pujada d’impostos, sumen una forta pèrdua de poder adquisitiu per la gran majoria de famílies, en un sistema econòmic de mercat; en aquestes circumstancies com podem esperar que la economia es reactivi?
En aquest moment, on hi ha més de quatre milions i mig de persones a l’atur, quan a més, la situació ha fet tancar a moltes empreses, grans i petites que sustentaven gran part de l’entramat econòmic, reduir el poder adquisitiu de les famílies sembla una gran equivocació.
Qui sap si no acabarem pitjor que Grècia; de moment aquí ja s’han adoptat dues de les mesures que la UE va obligar a prendre a Grècia: baixada de sous i pujada d’impostos.
Etiquetas: ivaunalpujdimp
Suscribirse a Entradas [Atom]