miércoles, 7 de julio de 2010
Des de la meva finestra
Al 2007 Millet requeria fons per carta a Montilla
S’acaba de saber, que Fèlix Millet, qui es va emportar fons del Palau de la Musica (segons ell va confessar), al 2007 havia enviat unes cartes al president Montilla demanant-li que fes gestions per tal d’aconseguir ajuts econòmics per la institució.
En carta del setembre del 2007, Millet preveia una aportació al Palau de 5,1 milions d’euros.
En una altra carta del mes d’octubre demana a Montilla, que en els Pressupostos Generals de l’Estat, es contempli una partida de 1 milió d’euros pel 2008 i la mateixa previsió pels 2009 i 2010. En la mateixa carta, Millet es lamenta de que no es contempli cap partida que faci referència a les despeses originades pels actes del Centenari del Palau de la Musica. “T’adjunto el pressupost del Centenari on podràs veure que l’import es de 4 milions d’euros”.
Es veu que també va demanar ajuts per carta al conseller Nadal per desbloquejar el projecte del Hotel del Palau.
El saqueig dels fons del Palau de la Musica, és una tema lleig i fosc; tant es així que les persones que col·laboraven amb Millet, en haver de declarar davant del jutge, han dit que Millet mai va portar a la Junta del Palau cap indici dels desviaments de fons; en definitiva que ells no en sabien res.
Ahir, Fèlix Millet i Jordi Montull, es van negar a declarar davant la comissió del Parlament, acollint-se al seu dret a no declarar.
Però a veure, quan el President del Govern, té constància escrita al 2007, de que Millet demana la astronòmica xifra de 4 milions d’euros (665,5 milions de pessetes) per celebrar el Centenari del Palau de la Musica, el més normal, és que això aixequi la sospita de que alguna cosa no encaixa correctament amb tota la normalitat deguda, de que hi ha un indici clar, d’una gestió al menys dubtosa, si més no, insensata.
I ens podem preguntar una mica estranyats: no hi havia cap organisme que fiscalitzava la gestió econòmica del Palau, quan rebien molts milions d’euros de fons públics, i no paraven de demanar-ne més?
Hisenda fa una declaració paral·lela a ciutadans, perquè la seva declaració de renda no quadra d’un euro, i mentre això passa, al Palau de la Musica que movia no ja un euro, sinó milions d’euros en fons públics, ens tenim de creure que no se’ls controlava res? En quin país estem?
Felix Millet en la Comissió del cas Palau de la Musica
S’acaba de saber, que Fèlix Millet, qui es va emportar fons del Palau de la Musica (segons ell va confessar), al 2007 havia enviat unes cartes al president Montilla demanant-li que fes gestions per tal d’aconseguir ajuts econòmics per la institució.
En carta del setembre del 2007, Millet preveia una aportació al Palau de 5,1 milions d’euros.
En una altra carta del mes d’octubre demana a Montilla, que en els Pressupostos Generals de l’Estat, es contempli una partida de 1 milió d’euros pel 2008 i la mateixa previsió pels 2009 i 2010. En la mateixa carta, Millet es lamenta de que no es contempli cap partida que faci referència a les despeses originades pels actes del Centenari del Palau de la Musica. “T’adjunto el pressupost del Centenari on podràs veure que l’import es de 4 milions d’euros”.
Es veu que també va demanar ajuts per carta al conseller Nadal per desbloquejar el projecte del Hotel del Palau.
El saqueig dels fons del Palau de la Musica, és una tema lleig i fosc; tant es així que les persones que col·laboraven amb Millet, en haver de declarar davant del jutge, han dit que Millet mai va portar a la Junta del Palau cap indici dels desviaments de fons; en definitiva que ells no en sabien res.
Ahir, Fèlix Millet i Jordi Montull, es van negar a declarar davant la comissió del Parlament, acollint-se al seu dret a no declarar.
Però a veure, quan el President del Govern, té constància escrita al 2007, de que Millet demana la astronòmica xifra de 4 milions d’euros (665,5 milions de pessetes) per celebrar el Centenari del Palau de la Musica, el més normal, és que això aixequi la sospita de que alguna cosa no encaixa correctament amb tota la normalitat deguda, de que hi ha un indici clar, d’una gestió al menys dubtosa, si més no, insensata.
I ens podem preguntar una mica estranyats: no hi havia cap organisme que fiscalitzava la gestió econòmica del Palau, quan rebien molts milions d’euros de fons públics, i no paraven de demanar-ne més?
Hisenda fa una declaració paral·lela a ciutadans, perquè la seva declaració de renda no quadra d’un euro, i mentre això passa, al Palau de la Musica que movia no ja un euro, sinó milions d’euros en fons públics, ens tenim de creure que no se’ls controlava res? En quin país estem?
Felix Millet en la Comissió del cas Palau de la Musica
(Podeu teclejar u ombrejar, copiar i
enganxar al buscador del YouTube:)
Fèlix Millet en la Comisión del caso Palacio de la
Música
Etiquetas: millrequfonpcaramont
# entrada de Redaccio : 0:18
Suscribirse a Entradas [Atom]