jueves, 27 de agosto de 2009

Des de la meva finestra

Aquí també volem ser europeus



La classe política professional del nostre país continua com sempre: davant d’una crisi econòmica monumental, davant d’una possible emergència per problema sanitari (grip), ells continuen a les seves picabaralles, segurament potser per desviar l’atenció sobre els problemes reals que te la gent i que ells no saben com resoldre.

En un país on els tècnics d’Hisenda ens diuen que el 60% dels treballadors són mileuristes; el problema en que es trobaran moltes famílies dins de pocs dies, és que la tornada al “cole”, pot arribar a costar entre 520, 850 i 1.200 euros per nen, depenen de si va a un col·legi públic, concertat o privat, segons ha calculat la Confederación de Consumidores y Usuarios (CECU). En aquesta xifra s’inclou, la matricula, els llibres, el material escolar i la roba del centre.
Diuen que en col·legis públics, són llibres i roba el que s’emporta el pressupost, en canvi en els concertats i privats, la despesa inclou a més, el pagament de matricula, els uniformes i el material escolar.

CECU avisa però, que les xifres son orientatives, que depèn també del curs en el que es trobi l’alumne, de la comunitat autònoma on viu i fins i tot, de que els llibres que tenen de comprar, siguin d’una u altra editorial. Recomanen als pares, informar-se dels ajuts que donen per compra de llibres, algunes comunitats autònomes.

Sembla paradoxal, que per a imposar-nos segons que, i sobretot quan es tracta d'estrènyer-nos les clavilles, s’apel·li a les normes i costums de la Unió Europea, però que en canvi, no ens puguem igualar als europeus en tot. Per posar només un exemple, hem de dir, que en un país tant petit com Andorra, els llibres pels escolars han estat sempre gratuïts. Podem dir també, que en un país que se’ns posa contínuament a tall d’exemple, com és Alemanya (la locomotora d’Europa, ens diuen), els escolars no han pagat mai res; ni per matricules, ni per llibres, ni per menjador escolar. Per tant, si ens tenen de posar, un dia si i un altre també, l’exemple alemany, aquí el volem en totes les seves vessants, que són moltes.

Al nostre president Sr. Montilla que tant i tant, parla de cohesió, li puc dir que el fet de que en aquest país l’ensenyança fos realment gratuïta com ho és a Alemanya, donaria molta més cohesió als ciutadans, perquè tindrien un problema econòmic menys.
¿Quan tindrem aquí l’ensenyança realment gratuïta?

Sr. President, aquí també volem ser europeus.

Etiquetas:






<< Página principal

This page is powered by Blogger. Isn't yours?

Suscribirse a Entradas [Atom]