viernes, 14 de agosto de 2009
Des de la meva finestra
Una apujada d’impostos inevitable
La crisi afecta també als comptes públics que a dia d’avui presenten unes xifres molt preocupants.
Des de gener a juny, el dèficit públic s’ha disparat tot i creixent fins al 738%. Les dades publicades arriben fins als 38.600 milions d’euros (6´4 bilions de ptes). El dèficit públic o diferencia negativa entre el que ingressa l’Estat i el que gasta, has traspassat el límit del 3% del PIB; també es va traspassar al 2008. El 3% és la frontera establerta pel pacte d’estabilitat pressupostaria de la Unió Europea.
Els impostos de l’Estat han baixat un 19% en el primers sis mesos del 2009, fruit de que la recaptació ha baixat en tots els impostos: un 35% en IVA, un 19% en IRPF i un 23% en l’impost de societats. Per contra, les despeses de l’Estat han augmentat en un 23%, sent la protecció social un factor d’augment importat: En aquestes xifres s’inclouen els 100.000 milions d’euros del Plan Zapatero.
Esta clar que la crisi ha impactat i en gran manera, en els resultats dels comptes públics, provocant una recessió que ja era esperada pels analistes i el més preocupant, és que tot apunta cap un empitjorament de la situació.
El Banc d’Espanya estima que a finals d’any, el dèficit arribarà al 8% del PIB, mentre altres institucions el col·loquen per sobre del 10%.
La Unió Europea a obert a Espanya un expedient sancionador, per causa de tenir un dèficit públic excessiu. Que en l’expedient se’ns doni fins 2012 com a termini, per poder corregir la xifra de dèficit sobrepassat, resulta ser un termini curt per confiar en la recuperació, per tant, l’ajust final en forma d’apujada d’impostos és inevitable per més que el Govern faci veure que s’ho esta pensant.
D’altra banda, diuen que apujar impostos significa aturar l’economia; si és així, la nostra economia/recessió serà com un peix que es mossega la cua. Fins on arribarem?
La crisi afecta també als comptes públics que a dia d’avui presenten unes xifres molt preocupants.
Des de gener a juny, el dèficit públic s’ha disparat tot i creixent fins al 738%. Les dades publicades arriben fins als 38.600 milions d’euros (6´4 bilions de ptes). El dèficit públic o diferencia negativa entre el que ingressa l’Estat i el que gasta, has traspassat el límit del 3% del PIB; també es va traspassar al 2008. El 3% és la frontera establerta pel pacte d’estabilitat pressupostaria de la Unió Europea.
Els impostos de l’Estat han baixat un 19% en el primers sis mesos del 2009, fruit de que la recaptació ha baixat en tots els impostos: un 35% en IVA, un 19% en IRPF i un 23% en l’impost de societats. Per contra, les despeses de l’Estat han augmentat en un 23%, sent la protecció social un factor d’augment importat: En aquestes xifres s’inclouen els 100.000 milions d’euros del Plan Zapatero.
Esta clar que la crisi ha impactat i en gran manera, en els resultats dels comptes públics, provocant una recessió que ja era esperada pels analistes i el més preocupant, és que tot apunta cap un empitjorament de la situació.
El Banc d’Espanya estima que a finals d’any, el dèficit arribarà al 8% del PIB, mentre altres institucions el col·loquen per sobre del 10%.
La Unió Europea a obert a Espanya un expedient sancionador, per causa de tenir un dèficit públic excessiu. Que en l’expedient se’ns doni fins 2012 com a termini, per poder corregir la xifra de dèficit sobrepassat, resulta ser un termini curt per confiar en la recuperació, per tant, l’ajust final en forma d’apujada d’impostos és inevitable per més que el Govern faci veure que s’ho esta pensant.
D’altra banda, diuen que apujar impostos significa aturar l’economia; si és així, la nostra economia/recessió serà com un peix que es mossega la cua. Fins on arribarem?
Etiquetas: unapujadimpost
# entrada de Redaccio : 14:12
Suscribirse a Entradas [Atom]