miércoles, 25 de octubre de 2017
Des de la meva finestra
Han
estat els diners
En aquest
llarga funció teatral, que s’ha representat durant una
trentena d’anys, han anat canviant els actors mentre es mantenia l’escenari i l’argument
que suposava la consigna de l’anomenat “dret a decidir”.
Ben lluny del que la gran majoria d’espanyols podíem pensar,
no han estat els discursos constitucionals ni molt menys, la exhibició de la
llei, qui ha derrotat aquest “procés” manipulat i falsari. Qui ha acabat
derrotant aquest moviment, davant fins i tot, de l’opinió internacional, ha
estat el poder econòmic, que l’ha rebolcat per sobre de la realitat.
Va clavar aquesta situació Josep Borrell en el seu
discurs del 8 d’octubre: si les empreses que estan fugint de Catalunya davant
la situació, no estaven d’acord amb el “procés”, perquè no ho van dir abans? Circula
una teoria al respecte segons la qual, al seu dia, el sector empresarial català
hauria demanat explicacions al Govern de la Generalitat, qui els hi va
assegurar que no arribarien mai al punt que ara han arribat, sinó que tot era
una fanfarronada o una amenaça, per a veure si podíem obtenir més avantatges de
Madrid.
Les repetides amenaces del Govern espanyol sobre el moviment
independentista, no han aconseguit fer repensar ni tant sols, als seus seguidors.
L’únic argument que ha deixat bloquejats als colpistes del “dret a decidir”, ha
estat la fugida d’empreses de la regió en el últim moment. Ha estat l’economia,
qui via fets consumats, ha desmuntat en quatre dies el mite secessionista. S’ha
explicat com el vicepresident Junqueras, es va posar desesperadament en
contacte, amb les principals empreses demanant que no marxessin, però va rebre l’excusa
de que elles, han de vetllar pels seus interessos. I és clar, si marxen les
empreses a altres regions, acabaran marxant també a la llarga, el teixit
productiu i els llocs de treball.
El moviment del “dret a decidir”, ha quedat rebentat amb
les lliures decisions empresarials, que l’han liquidat en quatre dies. Una contundència
que no ha tingut en absolut el Govern de Madrid, amb un president timorat, dubtós
e injust. Doncs no s’aplica la mateixa eficàcia legal, amb qualsevol
contribuent que no declari tota la seva renda anual a efectes impositius, que
amb una administració autonòmica que ha estat cometent il·legalitats, sense que
se li hagi aplicat la llei.
El que puguin fer Puigdemont i els seus seguidors, o el
que pugui fer Rajoy i el seu Govern, ja no tenen gaire importància al contrari
del que ens volen fer veure. L’únic fet d’importància en aquests últims dies,
ha estat que l’economia ha derrotat al secessionisme, com aquell que diu, sense
dir una paraula, per la via dels fets consumats.
Davant de tot aquest despropòsit, el Govern de Madrid, exhibeix
ara últimament la llei a la mà, però han estat els governs de l’Estat, els qui
a la llarga de una trentena d’anys, han permès a canvi de recolzament de poder,
la indiferència davant la llei i el desenvolupament d’aquest moviment nefast.
Potser el que correspon ara, és que els presidents del
Govern de l’Estat, demanin perdó als catalans pels perjudicis que els hi ha causat
la seva irresponsable decisió. La ciutadania catalana ha quedat trencada en dos
parts i la regió ha perdut la part més substancial de la seva economia.
Enhorabona, senyors Felipe González, Aznar i Zapatero,
heu fet un pa com una coca.
Etiquetas: hnestelsdiners
# entrada de Redaccio : 9:02
Suscribirse a Entradas [Atom]