lunes, 2 de octubre de 2017
Des de la meva finestra
Les brases del 1-O
El dissabte, Puigdemont arengava als
catalans dient que el diumenge havien “d’anar a votar vestits de referèndum”.
Junqueras deia poc desprès, que allí començaria la democràcia que per fi ens
lliuraríem d’aquest Estat opressor. Tot plegat, una ristra de mentides que
intenten justificar, allò que és injustificable. Ni legalment es podia fer el
referèndum que el sobiranisme s’ha tret de la manega, ni l’Estat és opressor
dedicant-se a robar la llibertat als catalans. Aquestes mentides juntament amb
moltes altres, formen part de la èpica sobiranista, que per altra banda no va
inventar Pujol, doncs ja era el primer pilar dels catalanistes durant el
franquisme, Pujol no va fer més que adoptar l’estratègia.
El que s’haurien
de preguntar el seguidors sobiranistes, és como pot ser possible, que un Estat
opressor els hi permeti muntar tot aquest desafiament legal, tantes sentencies
judicial incomplertes i tant teatre creador de fractura social, sense
tancar-los a la presó immediatament.
Sense anar més
lluny, el fet de tancar-se a les escoles per evitar que la policia les
precintin, hauria set contestat amb una forta repressió policial per part d’un
Estat repressor, quan no va estar així.
De ben segur que
aquests comportaments contra l’Estat no se’ls hi permetrien en dos països tant
democràtics i tant europeus com són, Alemanya i França, on la policia i la
llei, reprimeix amb molta duresa, aquests comportaments contraris a la
república.
Els sobiranistes
catalans i des del populisme, han estat convençuts de que s’havien de col·locar
en una posició de deslegitimació de la
política i no volen veure, que legalitat i legitimitat són els mateix, com a
molt són sinònims. En aquests context els sobiranistes catalans han acabat
convertint-se en uns antisistema més, per algun motiu deuen estar sent
recolzats pels batasunos bascs.
Josep Pla,
contrari a les revindicacions nacionalistes, deia que als sobiranistes catalans
els hi fan creure que s’han de sentir interminablement ofesos i humiliats.
La èpica
sobiranista ha aconseguit confondre a molts catalans de bona fe, que dubten de
quin costat està la raó, simplement perquè el delicte campa per Catalunya
portant la màscara de la democràcia.
En els mal
anomenats col·legis electorals, va haver una certa repressió policial per part
de la CNP i la Guardia Civil, però s’està dient que gran part d’aquesta
repressió es podia haver evitat simplement si els Mossos haguessin complert les
ordres judicials de mantenir els col·legis tancats a les 7 del mati. En comptes
d’això el que van fer es permetre l’ocupació i sis jutjats estan investigant ja
la desídia del cos dels Mossos en aquesta situació. El que no és admissible, és
que al front d’un cos policial hi estiguin polítics vestits de policies.
Per cert, no vam
veure que, Puigdemont, Junqueras, Forcadell, Tardà o Rufián, es posessin davant
de les persones per a protegir-les dels policies. Es a dir, ells envien als
ciutadans perquè s’enfrontin amb la policia però els cabdills s’amaguen ben
lluny.
No agrada a ningú
veure la repressió policial exercida sobre els ciutadans, malgrat que ha estat
així ja des del franquisme fins ara, el mateix succeeix en altres països
europeus: si veiéssim com actuen els CRC a França ens quedaríem bocabadats i no
cal dir res dels antidisturbis alemanys.
Però segurament
tot hagués tingut millor solució si el president del Govern, Mariano Rajoy,
hagués aplicat des de fa temps l’article 155, retirant totes les competències.
Desprès es podien convocar noves eleccions autonòmiques i qui sap sinó, retenir
pel Estat les competències de Sanitat, Interior i Educació.
Podria ser una
solució. El que res soluciona, es la desídia de Mariano Rajoy i la posició
sempre electoral i ambigua de Pedro Sánchez.
Etiquetas: lsbrasd1o
Suscribirse a Entradas [Atom]