lunes, 15 de enero de 2018

Des de la meva finestra


Camaleons de bufanda groga 

La tragi-comèdia del “procés” català continua com si fos l’historia sense fi. Sembla que ens hagin volgut pressionar moralment a tots, posant-nos dintre un camí circular del que és difícil sortir, es el que es coneix com “bucle emocional”.
Des del 1-O fins avui, uns quants dirigents molt rellevants del moviment han abandonat el seu càrrec com “agitadors socials”, en cap cas però, l'abandonament ha estat voluntari, sinó que ho ha set perquè la Justícia o l’Estat de Dret, els ha assegut a la banqueta dels acusats. Fins i tot, es torna a comentar que Junqueras podria demanar dintre pocs dies, poder comparèixer de nou davant del Jutge, per cantar l’opereta bufa de la seva definitiva renuncia a la DUI. Es comenta que ja esta fart d’estar  tancat a la presó, mentre Puigdemont viu lliure i tranquil·lament a Brussel·les, des d’on pot intervenir via televisiva o telefònica en la política catalana. A la fi i al cap, diuen els valedors de Junqueras, que ja hi ha alguns dirigents del moviment independentista que han renunciat i no ha passat res, llevat de que han tingut que explicar als seus seguidors (que combreguen amb rodes de molí), que “tot ha estat una estratègia per a seguir empenyen al país cap a la independència”.

En aquest últim punt sí que me’ls crec: faran tot el possible i més, per tal de continuar amb la seva farsa ben pagada. Fins i tot, em temo que puguin portar al Parlament la fotografia de Puigdemont a mida natural, retallada i pegada en una cartolina, a manera de escenificar la seva presencia, a la vegada que ell pretén adreçar-se als diputats per telèfon. No hem d’oblidar que han demostrat que tenen molta costum en practicar allò del “todo vale”.
Però s’ha de dir les coses: tot aquest muntatge que durant anys, ha estat pagant segurament, amb diners públics, només ha beneficiat i beneficia, la butxaca dels seus dirigents i grups pròxims. Per tots els demes seguidors no hi ha ni una piruleta.  
Tots aquells, que sense tenir ni un ral a guanyar, han fet costat a l’independentisme per allò que els hi han explicat que han de tenir “un sentiment”, no tindran res a rascar, tant si hi ha independència com si no n’hi ha. Tots aquests, (que amb tots els meus respectes), han fet de “tontos útils”, s’han quedat amb “el sentiment”, mentre els dirigents i els grups pròxims “han sentit”, ells sí, com els diners els hi queien a la butxaca.
Si mirem l’historia del mon, veurem com en tots els moviments populistes ha acabat passant el mateix. Veneçuela n’és un exemple ben actual. 

Què es pot esperar d’uns dirigents que són capaços de renegar públicament de la seva ideologia d’un dia pel altre, quan finalment i d’una forma camaleònica, amaguen els seus fets i el seu discurs de dreta blava de sempre, darrera d’una bufanda groga?  On és aquí la coherència?
L’últim camaleó de bufanda groga en abandonar el càrrec d’agitador social ha estar Artur Mas, el que deia de si mateix que era un “astut”. En tota aquesta opera bufa ha quedat àmpliament demostrat fins on arriba la seva astúcia: ha perdut el pis i es veu implicat de moment, en tres processos judicials. I això li passa sent astut, per tant no vull ni pensar, con hauria acabat si no hagués estat tan “astut”.

Però, de veritat hi queda encara algú en aquest país (que no se li hagi posat ja cara d’ovella), que pugui continuar sent seguidor d’aquest moviment, quan fins i tot el seu futbolista més idolatrat, renova el seu contracte fent-li posar una clàusula que l’allibera del contracte si hi ha independència a Catalunya?

La millor definició de tota aquesta esperpèntica historieta, que ni tant sols el creatiu Chico Ibañez Serrador va poder imaginar, la vaig sentir a la radio fa cosa d’un mes, quan un corresponsal en un país europeu, estava explicant al locutor, com la Comissió Europea no entenia encara el que estava passant a Catalunya. El locutor es va limitar a contestar lacònicament: nosaltres tampoc.
I no podria ser, que tot gires al voltant de “l’argent”?

Etiquetas:






<< Inicio

This page is powered by Blogger. Isn't yours?

Suscribirse a Entradas [Atom]