miércoles, 8 de noviembre de 2017

Àudio visuals i divulgatius


El robo más grande de la historia de Cataluña

Este es el vídeo sobre corrupción en la Sanidad de Cataluña, editado por la revista Caféambllet en 2013.


Etiquetas:


sábado, 4 de noviembre de 2017

Des de la meva finestra


De com la realitat va arrasar la ficció

Si existeix una unanimitat entre els partits polítics actuals, és la de que Tarradellas va estar un bon president de la Generalitat, segurament el millor que hem tingut. Però Tarradellas que temia al nacionalisme radical i solia qualificar-lo com “una collonada”, era persona amb molta experiència que solia comentar “en el camp de la política es pot fer de tot, menys el ridícul”.  I aquí és on estem ara mateix a Catalunya institucionalment parlant, en el ridícul més espantós.

Tota aquesta comèdia insensata i boja, protagonitzada per un grup de polítics, que probablement no passin de ser uns mediocres xarlatans de fira, han format el Govern de la Generalitat. I tots aquells que de bona o mala fe els han anat seguint, han estat els actors d’una situació molt poc habitual en la historia, que no es lliura de quedar com una obra de teatre còmica, bufa, anti històrica, desbaratada, grollera i que s’ha anat representant amb uns episodis cada cop més sorprenents i barroers.
Tot plegat, crec que fora molt difícil fins i tot, per un bon escriptor, d’imaginar un guió més desbaratat i al·lucinant.
La trista realitat és, que als seus seguidors els han imbuït en una ficció amb aparença de versemblança, de la qual els hi costarà sortir, en ele ben entès de que no podran sortir-se’n sense sentir-se enganyats, però compte: qui realment els ha enganyat, no ha estat altre que el moviment independentista. Doncs la independència per si sola, no rebaixa les carregues fiscals, ni augmenta molt els sous, ni atrau a una allau d’empreses que s’havien de barallar per a instal·lar-se aquí. Ni porta adjunt el reconeixement com a país per part dels altres estats europeus. Ni ens posaria directament dintre de la Unió Europea. Ni acaba amb la corrupció i més quan tenim aquí a autèntics mestres, que podrien escriure’n extensos tractats.
Ni es podia governar així per les bones els aeroports, ni els ports, ni es podien controlar les fronteres al no tenir exercit. Ni ens podíem independitzar dels subministradors d’energia ja sigui fòssil o elèctrica. Ni es podrien pagar les pensions o altres prestacions, ja que els fons econòmics de la Generalitat es redueixen a 80.000 milions d’euros en deutes.

El Govern de la nació al estar en minoria, s’ha vist  pressionat pels seus socis “constitucionalistes”, en gran manera pel PSOE, que va exigir eleccions autonòmiques immediates, quan el més prudent hagués estat deixar passar un any amb el Govern autonòmic intervingut en la seva totalitat. Curiosament, el mateix PSOE va exigir també, no intervenir TV-3 i per a que poguessin continuar amb les seves emissions tendencioses. Ara el PSOE es mostra un partit constitucional, malgrat que no fa tant de temps, insistia en la “plurinacionalitat d’Espanya”.
Davant de tot, cap preguntar-se a que es deu aquest afany, en posar entrebancs a l’acció contundent que tenia planejada el Govern. 
Hem pregunto, si no serà que tenen por a que s’aixequin les catifes de la generalitat, doncs el PSC també la va governar?

El Govern va convocar eleccions autonòmiques pel 21 de desembre, no sabem ben bé que és el que pot passar, però el cert és que el sector independentista, està (encara que li costi assumir-ho) molt més debilitat que fa uns mesos.
La destralada que li van assestar al moviment independentista, el rebuig total dels països europeus a reconèixer la república independent, va venir acompanyada d’un munt d’empreses fugint de Catalunya.
Ja només va faltar per certificar la manca de serietat i la picaresca on estan instal·lats, que el president i quatre consellers fugissin a Bèlgica, per tal de eludir l’acció de la justícia espanyola.
Tot plegat no va fer més que dinamitar els fonaments del somni independentista. També ho podríem dir en altres paraules: la realitat va arrasar la ficció.

Els independentistes continuen donant senyals de que insisteixen en les seves reivindicacions, realment desprès de molts anys de persistir en la seva dèria, ara resulta difícil desistir d’aquesta actitud d’un dia per l’altre.

Diuen ara algunes enquestes, que el grup independentista podria tornar a tenir majoria en el Parlament. Tot pot ser, però hem de tenir en compte algunes coses importants:
Primer: Una setmana desprès de començar-se a aplicar el 155, Catalunya segueix funcionant normalment.
Segon: Ara ja sabem com s’aplica el 155, la qual cosa ho faria tot més fàcil en cas de tenir-lo de posar en marxa un altre cop.

Tercer: No sabem si aquestes enquestes han tingut en compte el comentari de Tarradellas: En política es pot fer de tot menys el ridícul. Per tant, no sabem si els votants de l’independentisme estèril, ara que saben com va aquest negoci que apunta pèrdues, es sentiran còmodes votant un altre cop la ridiculesa. 

Etiquetas:


viernes, 3 de noviembre de 2017

Àudio visuals i divulgatius


Carles Alsina en Onda Cero explica (31 de oct) las bufonadas de Puigdemont

Etiquetas:


miércoles, 1 de noviembre de 2017

Diario de a bordo


Tocata y fuga de los payasos indepas

 Por lo que sé, la prensa europea asiste atónita y divertida al desenlace del “pruses”. En general, el relato que hacía el 1 de octubre, había asumido el lamento independentista “no nos dejan votar y para ello nos envían a los geos que reparten brutalmente porrazos”.  Ahora sin embargo el concepto ha cambiado, la prensa europea lo que recoge es la charlotada de los llamados Seis de Bruselas. Desde la minoría social que quedó plasmada, incluso en los resultados oficiales del 1 de octubre, se proclama una república de la señorita Pepis, desoyendo la ley del Estado, e incluso, los informes contrarios de sus propios letrados en el Parlament.
Después de lo cual, Puigdemont  -o Puchi como ahora le llaman-, huye con cinco consejeros a Bruselas para desde allí, continuar el desafío al Estado Español.
Para colmo de males, ayer se publicó el Auto de la Juez Lamela que, desde la Audiencia Nacional, les requiere para comparecer ante ese juzgado el próximo jueves, es decir, mañana. Al parecer algunos de los Seis han vuelto a Barcelona, pero Puchi se niega a volver. Dice su abogado belga -auxilio de etarras-, que no comparecerá el jueves porque no tiene garantías, e incluso dice que ignora el auto, al no tenerlo por recibido. Oiga, que el auto existe; lo tengo hasta yo, que soy el último mono en todo este sainete.

Me pregunto: ¿Qué debería apreciar yo, si fuera un indepa defensor de la puigdemonía?  Que quizás me han estado engañando con un falso relato, cuando me decían que la independencia de Cataluña era perfectamente posible. Que con la república los impuestos -e incluso los precios de mercado-  bajarían mucho, mientras que los sueldos y las pensiones subirían una barbaridad. Que el Estado recularía espantado, aceptando las reivindicaciones del pueblo catalán echado a las calles.
Y en última instancia, ¿qué pensaría al ver como los máximos dirigentes de toda esta zarzuela bufa, al día siguiente se fugan a Bélgica?  Otro sin sentido, porque mientras abominan de la monarquía española, intentan refugiarse en un país, donde también existe el mismo sistema de gobierno, una monarquía parlamentaria.
Seguramente al constatar todo esto, empezaría a darme cuenta de las interminables mentiras que me he tragado en todo este largo “pruses”.
Pero esto sería mirar todo este quilombo con un cristal transparente, cosa muy distinta es, cuando el abducido sólo admite ver las cosas a través del cristal gris oscuro del fanatismo.

La gran labor del Estado, está ahora en limpiar el gris fanático, del cristal con el que miran la vida los abducidos. Si no tiene lugar esa limpieza, corremos el serio riesgo de volver a vernos en el mismo vodevil en un tiempo no muy lejano. Alguien dijo que normalmente, no hay dos sin tres. Y este es el temor que tienen las 1.800 empresas que han huido de Cataluña, dado que no tienen ninguna garantía de que se procederá a esta limpieza de cristal.

En resumen, una zarzuela bufa protagonizada por unos trileros obstinados en creer sus propias mentiras, a quienes han creído una gran cantidad de ciudadanos oveja; y aquí la TV catalana y la radio, ídem, tienen mucho que ver con ello.

Partiendo de la base según la cual, la contraposición de ideas queda entre abducidos y no abducidos, no será nada fácil para el Estado, limpiar el cristal gris fanático, mucho más cuando alguno de los grandes partidos se muestra extrañamente equidistante.

De momento lo único que parece diáfano, es que los trileros deben sentarse en el banquillo. A lo que parece, podríamos titular el acto final del vodevil tal y como tituló el maestro Berlanga una de sus películas: “Todos a la cárcel”. Lo que me genera una duda preocupante, es cómo gestionará el Estado su relato para limpiar el fanatismo reinante.

Mijail

Etiquetas:


lunes, 30 de octubre de 2017

Àudio visuals i divulgatius


Situacions derivades de la declaració unilateral de independència, per part del Govern cessat de la Generalitat

Barcellona, tensione alla manifestazione unionista: tentativo di assalto a palazzo Generalitat


¡¡Solo 90 SEGUNDOS!!¡¡JUNQUERAS quedó "RETRATADO" por BORRELL delante de 1 MILLON depersonas!!


Etiquetas:


viernes, 27 de octubre de 2017

Àudio visuals i divulgatius


La resposta del Govern de la nació, a la declaració d’independència del Parlament de Catalunya

Etiquetas:


miércoles, 25 de octubre de 2017

Des de la meva finestra


Han estat els diners

En aquest llarga funció teatral, que s’ha representat durant una trentena d’anys, han anat canviant els actors mentre es mantenia l’escenari i l’argument que suposava la consigna de l’anomenat “dret a decidir”.
Ben lluny del que la gran majoria d’espanyols podíem pensar, no han estat els discursos constitucionals ni molt menys, la exhibició de la llei, qui ha derrotat aquest “procés” manipulat i falsari. Qui ha acabat derrotant aquest moviment, davant fins i tot, de l’opinió internacional, ha estat el poder econòmic, que l’ha rebolcat per sobre de la realitat.

Va clavar aquesta situació Josep Borrell en el seu discurs del 8 d’octubre: si les empreses que estan fugint de Catalunya davant la situació, no estaven d’acord amb el “procés”, perquè no ho van dir abans? Circula una teoria al respecte segons la qual, al seu dia, el sector empresarial català hauria demanat explicacions al Govern de la Generalitat, qui els hi va assegurar que no arribarien mai al punt que ara han arribat, sinó que tot era una fanfarronada o una amenaça, per a veure si podíem obtenir més avantatges de Madrid.  

Les repetides amenaces del Govern espanyol sobre el moviment independentista, no han aconseguit fer repensar ni tant sols, als seus seguidors. L’únic argument que ha deixat bloquejats als colpistes del “dret a decidir”, ha estat la fugida d’empreses de la regió en el últim moment. Ha estat l’economia, qui via fets consumats, ha desmuntat en quatre dies el mite secessionista. S’ha explicat com el vicepresident Junqueras, es va posar desesperadament en contacte, amb les principals empreses demanant que no marxessin, però va rebre l’excusa de que elles, han de vetllar pels seus interessos. I és clar, si marxen les empreses a altres regions, acabaran marxant també a la llarga, el teixit productiu i els llocs de treball.

El moviment del “dret a decidir”, ha quedat rebentat amb les lliures decisions empresarials, que l’han liquidat en quatre dies. Una contundència que no ha tingut en absolut el Govern de Madrid, amb un president timorat, dubtós e injust. Doncs no s’aplica la mateixa eficàcia legal, amb qualsevol contribuent que no declari tota la seva renda anual a efectes impositius, que amb una administració autonòmica que ha estat cometent il·legalitats, sense que se li hagi aplicat la llei.

El que puguin fer Puigdemont i els seus seguidors, o el que pugui fer Rajoy i el seu Govern, ja no tenen gaire importància al contrari del que ens volen fer veure. L’únic fet d’importància en aquests últims dies, ha estat que l’economia ha derrotat al secessionisme, com aquell que diu, sense dir una paraula, per la via dels fets consumats.

Davant de tot aquest despropòsit, el Govern de Madrid, exhibeix ara últimament la llei a la mà, però han estat els governs de l’Estat, els qui a la llarga de una trentena d’anys, han permès a canvi de recolzament de poder, la indiferència davant la llei i el desenvolupament d’aquest moviment nefast.

Potser el que correspon ara, és que els presidents del Govern de l’Estat, demanin perdó als catalans pels perjudicis que els hi ha causat la seva irresponsable decisió. La ciutadania catalana ha quedat trencada en dos parts i la regió ha perdut la part més substancial de la seva economia.
Enhorabona, senyors Felipe González, Aznar i Zapatero, heu fet un pa com una coca.

Etiquetas:


sábado, 21 de octubre de 2017

Àudio visuals i divulgatius


Durísimas palabras de Antonio Tajani a los independentistas, en los premios Princesa de Asturias

Etiquetas:


miércoles, 18 de octubre de 2017

Àudio visuals i divulgatius


Resistència Catalana 

La contrarevolució dels somriures, o una manera de contestar des del absurd, a un moviment fanàticament absurd.
¡Con un par! 


Etiquetas:


martes, 17 de octubre de 2017

Diario de a bordo


Y se marcaron un “ya te veré”

Ayer acabó siendo un día convulso para la tropa independentista catalana; dos capitostes de la policía autonómica pasaron por la Audiencia Nacional como imputados, que no como turistas, siendo señalados por la Fiscalía como merecedores de prisión incondicional sin fianza. La juez rechazó esta medida cautelar, pero les retiró el pasaporte y les impuso la obligación de comparecer cada quince días en el juzgado. A efectos prácticos, algo así como la libertad condicional.

Después comparecieron en idéntica condición ante la juez “los Jordis”: Jordi Cuixart y Jordi Sánchez. La Fiscalía repitió la misma solicitud para ellos. En este caso la juez aceptó las medidas cautelares, decretando prisión incondicional y sin fianza para ambos.
Lo curioso fue ver entrar a “los Jordis” en la AN saludando al público con el brazo levantado, como diciendo, “Ya te veré”. Bueno, pues mire, en todo caso, tendremos que vernos dentro de un tiempo, porque mañana, es decir hoy, están Uds. “guardaos”.

Así pues, era cerca de la media noche, cuando la televisión emitió las imágenes del furgón policial trasladando los dos famosos presos a la cárcel de Soto del Real. No me cabe ninguna duda, de que como dicen los gitanos, allí estarán “guardaos” y tendrán tiempo para pensar que quizás hayan sido presos de sus propios delirios.

La nueva contraseña indepa no es otra, que los dos encarcelados son “presos políticos”. No miren, esta idea es un error más, en el convulso delirio independentista. Estos dos cabecillas, agitadores callejeros por más señas, han sido encarcelados por presuntos delincuentes, no por sus ideas.

Y es que la realidad aplasta: prometieron una gran mejora económica y de momento lo que han logrado es en los últimos días, unas quinientas empresas catalanas huyan de Cataluña espantadas, con los pelos como escarpias.

Estos dos detenidos son un pilar fundamental en el movimiento golpista catalán, ambos presidentes de dos asociaciones -supongo que sin ánimo de lucro-, durante años han estado manejando mucho dinero según mis informaciones. El punto clave aquí es, saber de dónde sale el dinero y si legalmente podían gastarlo en publicidad en favor del “procés”. Es decir, si la Generalitat les concedía abultadas subvenciones para una finalidad
-tiene que figurar en un convenio anual- y seguramente, las subvenciones se han gastado en otra finalidad. Con lo cual estas asociaciones legalmente hablando, están obligadas a reintegrar a la Generalitat, todas estas cantidades que ilegalmente se han gastado.
¿Podría darse en conclusión, un delito de malversación de fondos públicos, por parte de estos dos responsables de las asociaciones?
Debo recordar, que la presidenta del Parlament, Carme Forcadell -que demuestra pensar que vive en otro mundo-, fue primero presidenta de la Asamblea -ANC- y por tanto también podría acabar señalada por un delito de malversación.

De momento en el día de ayer, el jefe de los Mossos, Trapero, se libró de dormir en la celda madrileña, pero esto puede ser un simple aplazamiento. Veamos: la CUP y la radicalidad, acabarán convocando manifestaciones violentas, tal cual es su costumbre y entonces la juez de Barcelona le puede ordenar a Trapero que reprima los desórdenes. Si lo hace, los Mossos tendrán que emplearse a fondo y el movimiento indepa dejará de ver en esa policía a unos amigos. De paso el Gobierno de Madrid podrá señalar, como los Mossos también son violentos, algo que han demostrado ya en muchas ocasiones.
Pero si Trapero desoye las órdenes y no actúa, la juez de la Audiencia Nacional tendrá sobre la mesa otro expediente contra él, por causa de reincidencia.

Me encanta que la delincuencia comience a formar una cuerda de presos. Como dijo ayer Rivera, se tiene que cumplir que todos seamos iguales ante la ley. Pues sea.

Mijail

Etiquetas:


lunes, 16 de octubre de 2017

Des de la meva finestra


Unes tronades de tardor 

Per avui dilluns, està previst que el president Puigdemont doni resposta al requeriment que li va fer el Govern, sol·licitant-li aclariment, sobre si realment el passat dimarts va declarar o no, la independència de Catalunya.
Aquesta qüestió ha deslligat una allau de prediccions entre els mitjans de comunicació. Els ciutadans no tenim les seves fons d’informació, per tant només podem valorar la situació des de la intuïció o el sentit comú, ja que no sabem que és el que pensa contestar Puigdemont, si és que contesta.
Partim de la base, de que ell per a lliurar-se de l’estirada d’orella estatal i judicial, no hauria de contestar que efectivament, va declarar la independència de Catalunya. Tampoc li va bé, contestar que no ho va fer, tenint en compte de que les CUP li van adreçar un escrit el passat divendres, on l’instaven a contestar que havia declarat o activat la independència. Si finalment contesta que no la va declarar, el més probable és que les CUP, però també els membres de ERC, deixin de donar-li el seu suport institucional.

La situació en la que el Govern ha col·locat a Puigdemont amb el seu requeriment, ve a ser endimoniada. Una altra qüestió ben diferent, seria intuir cap on vol anar desprès el Govern de l’Estat, amb el requeriment a la mà si és que li arriba una resposta no desitjada.

Aleshores, sembla que l’única sortida que li queda, és contestar amb l’ambigüitat dels manipuladors: ni blanc ni negre, sinó totalment al contrari.
I les ambigüitats, ja li adverteix el requeriment, seran considerades com un sí. Per tant el marge de maniobra de Puigdemont sembla reduït.
Sembla que l’escenari més previsible, sigui una resposta ambigua que deslliga l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. Una aplicació que horroritza al Govern, perquè no hi ha jurisprudència al no haver-se aplicat mai. El Govern té por a fer el ridícul, si acaba equivocant-se i alguna part de l’actuació posterior, pogués ser derogada pels  tribunals de justícia, aquest és el motiu perquè se li està oferint diàleg contínuament, si abandona la senda separatista, s’evitaria haver d’aplicar el 155.

De tota manera, no és aquesta la primera vegada, que s’activa l’article 155: en un dels Governs de Felipe González, es va tenir de fer un requeriment a l’empara del esmentat article a Canàries, per un tema de reintegrament d’impostos. En aquella ocasió, el Govern canari va decidir acatar les seves obligacions immediatament i tot va quedar en una fanfarronada.
Les aparences diuen, com no sembla previsible que Puigdemont tingui ganes d’acatar les seves obligacions legals, en estar en una actitud de rebel·lia continuada, que va heretar de Mas.

El que també tinc d’assenyalar, és que a Catalunya hi ha un altre actor, que ha ajudat i molt amb la seva ambigüitat durant anys, a que es doni l’actual i lamentable escenari. El partit socialista, PSC, ha alimentat en el passat i en certa manera, les dèries independentistes, al comportar-se durant anys, amb uns plantejaments sobiranistes (per tal de restar-li vots a CiU), completament impropis de l’esquerra, que sempre ha estat internacionalista. A modo de exemple, hem de recordar com al juny del 2010, el aleshores president Montilla (PSC), va fer una compareixença pública indignat per la retallada del Estatut per part del Tribunal Constitucional, des legitimant al TC i cridant pràcticament a la desobediència als catalans: “Cap dels aspectes més fonamentals del Estatut han estat anul·lats”... “Som una nació”... “Vull demanar-vos que respongueu massivament a la convocatòria de manifestació..”

En els últims temps, en comptes de defensar fermament la Constitució, el PSOE s’ha dedicat a dedicar a sembrar de dubtes el debat, demanant un Estat Federal, quan no saben ni com definir-lo. Demanant una reforma de la Constitució, que no aclareixen. Demanant  un nou encaix de Catalunya, que no saben com explicar, i una demanda insistent de “diàleg”, quan no sabem tampoc sobre què proposen dialogar.
Per fi el passat dimecres van rectificar posant-se al costat del Govern, qui sap si no va ser degut al fort debat intern que hi ha en el si del PSOE, doncs no fa gaire i mentre el seu secretari general, en ser preguntat sobre si recolzaria al Govern es dedicava a sembrar dubtes, Susana Díaz pel seu compte, oferia per escrit a Rajoy els seus diputats i senadors per combatre el desafiament.
Es comenta, com certs “barons” tornen a parlar un altre cop i a “sotto voce”, sobre la conveniència o no, de mantenir a Pedro Sánchez al cap de la Secretaria General.

A jutjar per les tronades, sembla que hem entrat en una tardor en la que hi ha unes fortes tempestes, de les que no cau gens d’aigua, però electritzen l’ambient amb llamps d’alt voltatge. Qui sap si tot aquest entrellat no té a veure, amb que les actuals enquestes electorals publicades, assenyalen com PDeCat i PSOE baixen molt, encara que el més lògic seria, que baixessin tots els partits independentistes, per haver mentit tant als electors catalans provocat una gran crisi social i econòmica.

Tot plegat podria ser considerat com una comèdia bufa, si no fos perquè s’ha trencat la convivència, enfrontant als ciutadans en dos bàndols, a més d’estar perdent molt potencial econòmic, en fugir grans empreses de la regió (530 en una setmana).
Tot plegat ve a ser una trista medalla que s’ha de penjar a la solapa, tot aquest moviment independentista. 

Etiquetas:


martes, 10 de octubre de 2017

Àudio visuals i divulgatius


Discursos de final de manifestació a Barcelona, al 8 d’octubre 


Discurs de Josep Borell 




Etiquetas:


lunes, 9 de octubre de 2017

Diario de a bordo


Un fracasado y patético golpe independentista 

Soy de los que creen, que la aguda crisis política y social, provocada por los separatistas en Cataluña, no ha terminado todavía. El desprecio a la ley, las presiones de todo tipo, ejercidas sobre ciudadanos no dóciles con el independentismo, que hemos tenido que padecer durante años y los graves hechos acontecidos en los dos últimos meses, así lo certifican.

Me parece difícil creer que las mentes separatistas, sean capaces de hacer autocrítica y de que, por tanto, lleguen por sí solas a la conclusión de que se han equivocado. O los han equivocado y conducido a base de grandes mentiras, teniéndolas adocenadas, cual si de un rebaño de ovejas se tratara.
Estoy convencido de que durante años les han estado inoculando odio a España, e incluso odio a sus vecinos no adocenados. Explico, lo que me comentó alguien del entorno muy bien informado: el plan era ser un Estado independiente y acto seguido ilegalizar al Partido Socialista, a Partido Popular y a Ciudadanos. Esto para mí es un indicativo del sentido democrático, plural y tolerante de este movimiento. No tengo ninguna duda, por tanto, de haberles visto abanderando unas actitudes totalitarias, al más puro estilo nazi.
Sin embargo, cabe recordar aquí, lo que alguien sentenció ante una crisis, intentando dejar una puerta abierta a la esperanza: rectificar es de sabios.

En política, las mentiras se usan para manipular el pensamiento de las personas hacia una deriva inconfesable -y repito inconfesable-, por parte del manipulador.
No me ha extrañado en absoluto, que los capitanes separatistas desafíen la ley y las normas establecidas, que también a ellos obliga, pues es lo propio y natural en personajes que adoptan su postura.
Ahora escucho y leo, como cantidad de políticos y periodistas se alarman al detectar el continuo incumplimiento normativo. ¡Señores. Que históricamente en los golpes de Estado nunca ha habido normas! En los golpes de Estado sobran leyes y normas, pero todo lo demás sirve.

La intentona golpista que aún persiste la hemos visto todos. Una intentona prevista y anunciada desde hace años, con unos cabecillas encaramados en su parcela de poder que, por otra parte, son conocidos por todos. Por decirlo pronto y claro, unos cabecillas que sentados en una silla de poder institucional, emanada de la Constitución -percibiendo en virtud de ello, unos sueldos elevadísimos-, se han dedicado a conspirar contra esa Constitución, en un claro intento de eliminarla, para instaurar en su lugar, otra norma hecha por ellos a su medida. ¡Vaya. Sin darme cuenta, puede que me haya salido una definición de golpe de Estado totalmente actualizada!

Que el Estado y desde hace años, ha asistido impasible a los escarceos del intento de golpe de Estado es cierto e innegable. Que el plan ha sido ejecutado a largo plazo y por tanto, gran parte del plan era totalmente previsible, también.
Ignoro si existe el delito de dejación de responsabilidades que el Estado podría haber cometido, pero lo que sí está tipificado en el Código Penal español -que incluso a los separatistas alcanza, son los delitos de prevaricación, malversación, desobediencia, sedición y rebelión. Pero miren ustedes; aun contando con que el actual Código Penal no les guste y aunque se hayan hartado de repetir que no lo acatarán, digo yo que lo tendrán que acatar igualmente y si me apuran, se tendrán que aguantar.

Si no fuera por la irresponsable fractura social que han perpetrado con su intentona, al final todo quedaría en un penoso referéndum de circo, de Miliki, Gabi, Fofó y Fofito, con unos resultados más que dudosos, con alguna que otra urna, llegando al colegio preñada de votos incluida, a lo que siguió un duro discurso del rey que a todos enderezó las orejas. Para rematar el aquelarre, vimos al día siguiente, la huida de Cataluña de sedes de importantes empresas.

Señores golpistas, les doy la enhorabuena por lo patético que ha quedado todo. Creo que esta ha sido la mejor radiografía que se podía hacer desde el minuto uno de toda esta intentona, diseñada desde hace unos treinta años.

Lo único que se me ocurre es darles un consejo: acaten ustedes la ley que les obliga. Y si les han mentalizado para que no les guste o para que no la acaten, pues miren, ajo y agua. En todo caso, pueden pedir responsabilidades sobre ello a quienes les han engañado.
Claro que nadie les puede impedir a ustedes, marcharse a fundar su soñada república bananera a otro país, pero no creo que tengan agallas para ello; de sobra saben, que en los países europeos –por poner un ejemplo- no se les hubiera permitido llegar hasta el punto donde estamos, pues el aparato judicial y policial, es allí menos permisivo y mucho más contundente. Y no digamos ya, si lo hicieran en un país africano.
Si no me creen, pueden intentarlo en Francia, por ejemplo, ya que queda aquí al lado, donde les explicarán con rapidez, de una forma clara y contundente, el significado penal que tienen los actos contra la República, al ser tratados jurídicamente como actos de terrorismo.  O si tan valientes son, pueden intentarlo en Alemania cantando la antigua canción “El mañana me pertenece” y verán que ocurre.

Mijail

Etiquetas:


miércoles, 4 de octubre de 2017

Des de la meva finestra


“Escuchen al Rey: restauren la ley” 

Aquest es un dels titulars de premsa més comentats avui, “Escuchen al Rey: restauren la ley en Cataluña”. Certament, ahir el rei va fer un discurs totalment ajustat a la realitat catalana. Podem dir però, que arriba tard i en conseqüència, sembla que sigui un rei despreocupat del poble. Ja sabem que el poder executiu està en mans del Govern, però no feia cap falta arribar a la deteriorada situació actual. Esperem que el Govern del flegmàtic Rajoy prengui nota i posi ordre a Catalunya, potser hauria de considerar la possibilitat que suposa, que l’incendi que hi ha a Catalunya, encengui també en altres regions.

Malgrat tot, queda ben clar que una de les coses de les que estem més necessitats a Catalunya és de cultura, doncs aquí s’acompleix allò que algú molt encertadament va sentenciar: “La ignorància és molt atrevida”, una ignorància que posada al costat d’uns governants rebels, sediciosos i anti sistema, forma una substancia que comença a encendre la societat catalana.

Hi ha una cosa que si tinguessin una mica de seny els rebels veurien: els membres del Govern de la Generalitat, cabdills des de fa anys de la revolta, van incitar als seus seguidors per tal de que anessin a votar il·legalment el passat diumenge.  I mentre per defensar la causa, els seguidors s’enfrontaven de bona fe amb la policia antidisturbis que va enviar la jutge, ells, els cabdills saben de la repressió que sofrien alguns dels seus seguidors en els centres de votació, els, els cabdills, anaven a votar d’amagat a altres centres llunyans, en comptes d’estar en el punt de conflicte defensant la causa i als seus seguidors. Doncs miri, com això, tot el que han anat muntant en aquest desafiament llarg i constant a la llei.

Esperem que el Govern del flegmàtic Rajoy es tregui els taps de les orelles i en escoltar el clamor que hi ha en societat espanyola, posi ordre a Catalunya. El Govern, li agradi o no, té l’obligació inexcusable de imposar el compliment de la llei.          

Etiquetas:


lunes, 2 de octubre de 2017

Des de la meva finestra


Les brases del 1-O

 El dissabte, Puigdemont arengava als catalans dient que el diumenge havien “d’anar a votar vestits de referèndum”. Junqueras deia poc desprès, que allí començaria la democràcia que per fi ens lliuraríem d’aquest Estat opressor. Tot plegat, una ristra de mentides que intenten justificar, allò que és injustificable. Ni legalment es podia fer el referèndum que el sobiranisme s’ha tret de la manega, ni l’Estat és opressor dedicant-se a robar la llibertat als catalans. Aquestes mentides juntament amb moltes altres, formen part de la èpica sobiranista, que per altra banda no va inventar Pujol, doncs ja era el primer pilar dels catalanistes durant el franquisme, Pujol no va fer més que adoptar l’estratègia.

El que s’haurien de preguntar el seguidors sobiranistes, és como pot ser possible, que un Estat opressor els hi permeti muntar tot aquest desafiament legal, tantes sentencies judicial incomplertes i tant teatre creador de fractura social, sense tancar-los a la presó immediatament.
Sense anar més lluny, el fet de tancar-se a les escoles per evitar que la policia les precintin, hauria set contestat amb una forta repressió policial per part d’un Estat repressor, quan no va estar així.  
De ben segur que aquests comportaments contra l’Estat no se’ls hi permetrien en dos països tant democràtics i tant europeus com són, Alemanya i França, on la policia i la llei, reprimeix amb molta duresa, aquests comportaments contraris a la república.

Els sobiranistes catalans i des del populisme, han estat convençuts de que s’havien de col·locar  en una posició de deslegitimació de la política i no volen veure, que legalitat i legitimitat són els mateix, com a molt són sinònims. En aquests context els sobiranistes catalans han acabat convertint-se en uns antisistema més, per algun motiu deuen estar sent recolzats pels batasunos bascs.

Josep Pla, contrari a les revindicacions nacionalistes, deia que als sobiranistes catalans els hi fan creure que s’han de sentir interminablement ofesos i humiliats.
La èpica sobiranista ha aconseguit confondre a molts catalans de bona fe, que dubten de quin costat està la raó, simplement perquè el delicte campa per Catalunya portant la màscara de la democràcia.

En els mal anomenats col·legis electorals, va haver una certa repressió policial per part de la CNP i la Guardia Civil, però s’està dient que gran part d’aquesta repressió es podia haver evitat simplement si els Mossos haguessin complert les ordres judicials de mantenir els col·legis tancats a les 7 del mati. En comptes d’això el que van fer es permetre l’ocupació i sis jutjats estan investigant ja la desídia del cos dels Mossos en aquesta situació. El que no és admissible, és que al front d’un cos policial hi estiguin polítics vestits de policies.

Per cert, no vam veure que, Puigdemont, Junqueras, Forcadell, Tardà o Rufián, es posessin davant de les persones per a protegir-les dels policies. Es a dir, ells envien als ciutadans perquè s’enfrontin amb la policia però els cabdills s’amaguen ben lluny.

No agrada a ningú veure la repressió policial exercida sobre els ciutadans, malgrat que ha estat així ja des del franquisme fins ara, el mateix succeeix en altres països europeus: si veiéssim com actuen els CRC a França ens quedaríem bocabadats i no cal dir res dels antidisturbis alemanys.

Però segurament tot hagués tingut millor solució si el president del Govern, Mariano Rajoy, hagués aplicat des de fa temps l’article 155, retirant totes les competències. Desprès es podien convocar noves eleccions autonòmiques i qui sap sinó, retenir pel Estat les competències de Sanitat, Interior i Educació.  
Podria ser una solució. El que res soluciona, es la desídia de Mariano Rajoy i la posició sempre electoral i ambigua de Pedro Sánchez.

Etiquetas:


jueves, 28 de septiembre de 2017

Des de la meva finestra


No es podrà evitar la violència el diumenge 

El Govern de la Generalitat fa temps que ve anunciant i provocant un intent de referèndum independentista a Catalunya, pel proper diumenge.

En essència, he recollit dos missatges que circulen molt per aquí des de fa dies. Un bàndol diu “Volem votar per a ser lliures”, un eslògan que no s’entén i que cap dels entrevistats ha aconseguit argumentar seriosament. En l’altre bàndol el eslògan sembla ser “Volem estar lliures de lladres” i curiosament, aquest eslògan tothom sembla entendre’l, ja que no he vist a ningú que s’interrogui per tal concepte.  
Diversos tribunals han dictaminat la il·legalitat de tal referèndum i per a intentar impedir-ho, el Govern de la nació ha enviat més de 10.000 policies de reforç a Catalunya, amb la peregrina explicació de que “van a recolzar als Mossos. Un cos policial imposat pel gens exemplar, Jordi Pujol. Un cos policial català que sempre m`ha semblat veure com no massa implicat en fer complir la llei. Per tant, el que ja intueix el Govern de la nació, és que en el referèndum-conflicte del diumenge, els Mossos es poden fer el suec mirant cap un altre costat, tal i com van fer al referèndum del 9-N.
Ara alguns la qualifiquen com a policia política, es a dir, al servei d’interessos polítics però no de la llei. Penso que tenen raó.

Segurament, el que no es podrà evitar en el referèndum-conflicte del diumenge, és que faci aparició la violència, fins i tot, amb més probabilitat si aterren a Barcelona autocars de etarres i grups antisistema europeus. El que podríem preguntar-nos és, qui crida a tot aquest personal poc recomanable?

La CUP pertany a l’esquerra nacionalista i per tant aïllacionista i desnortada, perquè l’esquerra històricament, sempre ha estat internacionalista. Sembla ser, que la CUP va prendre model al seu dia, de Herri Batasuna (Unitat Popular). La prevista marxa dels autocars batasunos a Barcelona pel pròxim diumenge, certifica una coincidència que ve de lluny, en els seus plantejaments polítics i socials.

Però aquests esquerrans desnortats no estan sols en les seves reivindicacions, sinó que els acompanyen la gent de Podemos i les seves confluències, tots ells consideren que s’han de combatre les institucions, perquè exerceixen una violència constant i estructural contra els de baix, contra els ells anomenen “la gent”. En qualsevol cas, no hem vist que hagin consultat o demanin consultar en referèndum, a “la gent”, per esbrinar si realment creu que existeixi, aquesta “violència constant” de les institucions sobre ells.    

En qualsevol cas, anem directes cap el diumenge i les seves conseqüències i no hi temps ja per a especulacions filosòfiques, sinó per afrontar la realitat que ens passarà per sobre com un camió.

La violència sortirà al carrer al diumenge, perquè és un element inherent a la èpica independentista, que des del franquisme es sustenta en una pretesa superioritat moral (que pot indicar racisme) i en el victimisme, tant col·lectiu com personal. 

Etiquetas:


miércoles, 27 de septiembre de 2017

Àudio visuals i divulgatius



MUSICA TRADICIONAL JAPONESA

Los Hermanos Yoshida con el laúd de tres cuerdas llamado “Shamisén”



Etiquetas:


martes, 26 de septiembre de 2017

El Confidente


Una lectura de los resultados electorales alemanes

Como en todos los procesos electorales se desprenden pocos datos objetivos, que no sean la cifra de participación, el número de votos que ha recibido cada partido, o los escaños obtenidos por cada grupo. Sin embargo, a estos datos siempre les podemos añadir nuestra lectura o interpretación subjetiva.

Que estos son los peores resultados obtenidos por la CDU y el SPD desde 1949, es una realidad como lo es, que ha entrado en el parlamento 94 diputados de la extrema derecha AfD. Entre CDU y SPD no tienen más de 399 escaños en el Bundestag quedando lejos de la mayoría.
La CDU ha ganado las elecciones con el 33,2 de los votos; unos 12 puntos menos que su eterno adversario el SPD. Lo que retuerce los resultados, es que estos últimos descartan formar parte de otra gran coalición para gobernar el país y por tanto, se augura que Merkel deberá pactar con verdes y liberales, una tarea un tanto difícil.

Debido que a corto plazo hay previstas unas elecciones regionales, se prevé que como mucho, no habrá pacto de gobierno hasta los primeros meses del próximo año, en caso contrario o situación de ingobernabilidad, Merkel se vería obligada a convocar nuevas elecciones.  

No parece tan difícil entender el comportamiento de los votantes alemanes, cuando algo más de un millón de votos de la CDU han pasado a Alternativa para Alemania (AfD). Un movimiento previsible ya que en general, el ciudadano alemán no está por la labor de acoger a refugiados o emigrantes económicos. Se dice que Merkel acogió a tantos refugiados o emigrantes por una cuestión de conciencia. Puede que sea así, aunque también cabría pensar a modo de teoría especulativa, que fuera una decisión calculada adoptada por la hermética Merkel; es decir, adoptando una posición socialdemócrata con el tema de los refugiados, dejaba sin espacio electoral al SPD, que ha sufrido un gran revés electoral.

A la vista de los resultados, la admisión por parte de Alemania, de más de un millón de refugiados, ha provocado el correctivo que supone un trasvase de más de un millón de votos a la AfD. Esta fuga de votos a la que ya se añaden ciertos sectores de su partido, piden a la conservadora Merkel, una derechización de la CDU y por tanto de sus políticas, algo que verían muy bien los liberales para firmar un pacto de gobierno, pero que sin duda rechazaría el grupo de los verdes, cuyos escaños son necesarios para formar un gobierno estable.

En la noche electoral, Merkel aparecía sonriente tras haber ganado las elecciones, pero era solo una postura, puesto que los problemas que se le avecinan, van incluidos en los mismos resultados electorales. Unos problemas que puede llegar a ser tan grandes, que inviten a dimitir a la canciller.

Etiquetas:


lunes, 25 de septiembre de 2017

La Tira


Alcalde, on van anar a parar els 36 milions?

A finals del 2.010 es va suscitar un agre debat entre el Cap de la oposició i l’alcalde de Lleida, enredats en una discussió, sobre el cost de la Llotja, la joia de la corona del nostre alcalde, Àngel Ros.

L’alcalde Ros, va dir i repetir, que “La Llotja no ha costat ni un euro als lleidatans”. Aleshores, al repassar l’assumpte, es va veure que els lleidatans, vam tenir de pagar 10,7 milions d’euros (1.780 milions de les antigues pessetes), en el impost de plusvàlues per la venda dels  terrenys adjacents, per tant d’entrada ens ha costat 10,7 milions.

Si ja no hi havia massa dubtes de que el nostre alcalde ens va enganyar un cop més, resulta que ara ens acabem d’assabentar, de que les tant repetides paraules de l’alcalde Ros, “La Llotja no ha costat ni un euro als lleidatans”, són una bretolada de primer ordre, o de matricula d’honor. Doncs resulta que repassant els Pressupostos de l’Ajuntament del any 2.008, apareix a l’apartat de Despeses, una partida que diu: Palau de Congressos: 36 milions d’euros.

A veure Sr. alcalde Ros, primer ens vàreu dir, que el Palau de Congressos o La Llotja, es feia amb els 49,5 milions d’euros, que es treien de la venda d’una parcel·la que queda al final del pati, on s’havien de fer dues torres de pisos de alt estanding. En base a aquest argument, vàreu dir que La Llotja no ens havia costat ni un euro als lleidatans, desprès vam veure que al menys ens havia costat els 10,7 milions dels impostos i ara veiem que al 2.008 ja hi havíeu destinat 36 milions. En què quedem?

Sr. alcalde, si la Llotja, com heu dit moltes vegades, es va pagar amb la venda de la parcel·la per a construir les torres, on van anar a parar els 36.000.000€?

Etiquetas:


viernes, 22 de septiembre de 2017

Diario de a bordo


Algún problemilla para Podemos

Si es que estos de Podemos son singulares, vaya, que no es nada fácil entenderles: primero resulta que la fundación que alumbró a Podemos se financió con unos cuantos milloncetes que les dio el tío venezolano de zumosol, Maduro, y Pablo Iglesias continuamente va acusando al PP de haberse financiado ilegalmente.

Resulta que nombra y cesa cargos en su partido a su entero capricho mientras exige a los demás, total democracia, hasta para respirar.

Se muestra como un fervoroso defensor de las mujeres mientras a una periodista determinada, dijo que la azotaría hasta que sangrase.

Siempre rechaza las propuestas del gobierno, pero no para de quejarse que no se aceptan las suyas.

En el tema del referéndum separatista catalán, dice que no desea que Cataluña se separe de España, pero sí pide el referéndum.

Y así podríamos seguir posiblemente con sus incoherencias ad infinitum, porque este es de los que no callan ni debajo del agua.
Nunca había conocido a un personaje tan pagado de sí mismo, ni creo que sea fácil superarle en su alter ego. Creo que, si un día lo echan del cargo y queda relegado al olvido, puede caer en una depresión tremebunda.

Ante todo ello, lo lógico es que haya varios sectores dentro de su partido, que no entendiendo estos vaivenes le estén mostrando ya su contestación; veremos cuánto tiempo transcurre hasta que aparezcan los primeros enfrentamientos de importancia.

La última contrariedad con la que se ha encontrado Iglesias tiene fecha de ayer: habían solicitado para el próximo domingo, poder utilizar el salón de actos de la Ciudad Escolar Pignatelli de Zaragoza, un espacio perteneciente a la Diputación de Zaragoza.
El motivo de la solicitud era “Asamblea de cargos electos para el diálogo, parlamentarios y alcaldes por la fraternidad, la convivencia y las libertades”, pero la Diputación dice haberse enterado de que esta asamblea de Podemos, era para abordar la crisis catalana, junto a PNV, PDeCAT, ERC, BNG y MES. Paralelamente, Podemos publica en su web, que la finalidad del acto es “celebrar una cumbre proreferéndum”.

Personalmente, pongo en duda que Iglesias entienda de “fraternidad, convivencia y libertades” y hasta puede que no sea el único que lo vea así, puesto que en la tarde de ayer, la reunión extraordinaria de la Diputación (donde los socialistas tienen mayoría) denegó la autorización para celebrar el acto. Han hecho muy bien para no meterse en líos judiciales innecesarios.

En la tarde de ayer el maduro Iglesias andaba muy ocupado buscando un espacio alternativo donde cobijar el acto.

No hace falta dar tantas vueltas y le brindo una solución gratuita: el anfitrión del acto, según tengo entendido, es el alcalde de Zaragoza, Pedro Santisteve. Bien, pues es muy fácil, que el alcalde autorice realizarlo en el salón de Plenos del Ayuntamiento. A qué no lo hace.

Mijail

Etiquetas:


jueves, 21 de septiembre de 2017

El Confidente


Un debate que se esconde

La muerte del ex presidente de Caja Madrid, Miguel Blesa, ha abierto un interrogante en la sociedad española. El ex banquero condenado por el juicio de las Tarjetas Black (encausado en otros expedientes judiciales) y que tanto contribuyó a quebrar Caja Madrid, oficialmente ha sido dado por muerto a causa de un suicidio, algunos sin embargo, piensan que incluso pudo haber sido suicidado.

Parto de que cualquier muerte y más si trata de un suicidio, me parece lamentable, dramática y que no puede ni medio justificarse. No siendo favorable a la pena de muerte, entiendo que la sociedad debe hacer que los controles funcionen y después si alguien ha cometido un delito, se le puede condenar a muchos años de cárcel, además de despojarle de todo su patrimonio.

En cualquier caso, lo que más me llama la atención de este asunto, es que el debate se abra sobre la certeza o no de un suicidio y en cambio no se abra, sobre el suicidio  en general. En nuestra sociedad, el suicidio es algo así como un tema tabú, sobre el que se evita hablar siquiera, quizás pretendiendo borrar el hecho de nuestro ámbito social. Pero el suicidio lamentablemente existe.

En España, el número de suicidios alcanzó su tasa más alta en el año 2008, cuando su número superó al de las muertes en carretera. En esta estadística aparecen 3.021 muertes en carretera, frente a las 3.421 fallecidas en un suicidio; de este total un 22% son mujeres y un 78% son hombres. Actualmente esta estadística ha aumentado y está ya, en una media de 10 personas al día, es decir 3.600 al año.

Puede que las graves situaciones adversas que provocó la crisis en muchos hogares, fuera el detonante para llegar a tan alta cota, pero lo cierto es que la tasa de suicidios en nuestro país ya venía siendo alta. Desde este punto de partida al menos, habría que preguntarse porque la clase legislativa esconde la cabeza ante el fenómeno del suicidio. O cómo se puede explicar que oficialmente no haya estudios, que permitan sacar conclusiones médicas tendentes a reducir el número de suicidios. Si nuestro sistema político es capaz de financiar, por ejemplo, estudios sobre políticas de igualdad, o de pagar carísimos estudios sobre unas desaladoras que nunca han existido, con más motivo tendrían que poderse financiar estudios médicos para prevenir el suicidio.

Lo que no es aceptable de ninguna de las maneras, es cada vez que desgraciadamente surge un caso, se acabe intentando evitar el debate, en base a que era voluntad del suicidado, o que en Japón la tasa de suicidio es muchísimo más alta, por ejemplo. De la misma manera que existe una normativa legal para intentar prevenir víctimas en accidentes de tráfico, debería implantarse medidas para detectar y por tanto prevenir, el suicidio, o dicho en otras palabras, para difundir un protocolo que permita detectar un posible candidato entre su entorno social o familiar, a fin de que psicólogos (por ejemplo) saquen al candidato de la vía muerta en la que erróneamente ha entrado.

Etiquetas:


miércoles, 20 de septiembre de 2017

Des de la meva finestra


Assumptes de diners 

El referèndum il·legal que el govern de la Generalitat va convocar pel 1 d’octubre ocupa tota l’actualitat a Catalunya. Hi ha qui diu, que tota aquesta moguda, podria ser una cortina de fum, per intentar ocultar tots el greus problemes institucionals que patim els catalans.
El cert és que, mentre està en dansa la “intentona” independentista, queda soterrat tot debat ciutadà, que forma part de la trama social catalana, com per exemple, el debat per cues i deficiències sanitàries, pel impagament de les factures a farmàcies, pel impagament de politiques generades per motius de dependència geriàtrica, per motius d’inseguretat ciutadana, per motius d’imposició lingüística escolar, per motius de impostos massa elevats, per problemes en transports públics essencials i fins i tot, per problemes de convivència ciutadana, que el sector independentista ha generat amb la seva divisió de la ciutadania en dos blocs, entre altres.

Si revisem l’historia del mon actual, ens adonarem de com acostumen a acabar les “intentones” colpistes: o acaben, fracassant, o instal·lant una tirania en el país. Pel que fa a la “intentona” independentista que ens ocupa, val més que acabi en el primer supòsit, el segon sempre vesa sang de la gent i això sempre ha estat negatiu i no ha estat mai un element afavoridor de cohesió, sinó totalment al contrari.     

El Govern del país, va aprovar un decret mitjançant el qual, la Generalitat ha de comunicar a Madrid setmanalment, les despeses que està fent: volen impedir, que es gastin diners públics en el procés independentista. És una mesura que la Generalitat va criticar fortament i que finalment el vicepresident Junqueras, va anunciar que incomplirà. En conseqüència el Govern va intervenir els comptes de la Generalitat, haurà de ser ara Hisenda qui pagarà tant a funcionaris com als proveïdors de la Generalitat, si és que aquesta facilita el llistat de funcionaris i el de pagaments pendents.
Entenc que, per aquest comportament, Junqueras hauria de ser sancionat, de la mateixa manera, que en la legislació de trànsit rodat i ha sancions econòmiques per als conductors que no respectin les lleis o la normativa.
I sembla que, molt menys  es pot saltar les lleis un governant.
No hi ha massa dubtes, sobre que els diners són un arma temible, en situacions de fort enfrontament institucional, tal i com és l’actual.
  
El Govern de Rajoy està molt ocupat i preocupat pel desafiament separatista de Junts Pel Sí i la CUP.
Amb aquesta situació, el Govern no para d’aplicar noves respostes que van a remolc dels il·legals i atrevits fets de la Generalitat.

Ahir va sortir als mitjans, que la Guardia Civil manada per la Fiscalia, va entrar a registrar l’empresa de aigües de Girona, en tenir fortes sospites, sobre que mentre el president Puigdemont era alcalde de Girona, van desaparèixer fins a 15 milions d’euros de l’empresa. Diuen que tot va lligat amb el cas del 3% del que es beneficiava Convergència, encara que tot va arrancar amb una denuncia de la CUP, que ara afegeix que fins i tot, aquest presumpte robatori podria haver començat ja, amb l’alcalde Nadal i la seva successora a l’alcaldia.   

Resulta si més no curiós, com els principals promotors del impuls independentista, tenen una cosa en comú: intentar tapar els seus propis problemes legals, Pujol i Mas es van tornar separatistes quan es va descobrir que tenen comptes opacs a paradisos fiscals, però ara sabem que Puigdemont també tenia i té, problemes legals des de que era alcalde de Girona.

Sembla en definitiva, que les dificultats legals van empènyer als tres cap a una mateixa estratègia: cap a la fantasiosa cortina de fum de la reivindicació independentista: provocar molt soroll al carrer, que passin els anys i desprès ja veurem.

Etiquetas:


This page is powered by Blogger. Isn't yours?

Suscribirse a Entradas [Atom]