sábado, 4 de noviembre de 2017
Des de la meva finestra
De com
la realitat va arrasar la ficció
Si existeix
una unanimitat entre els partits polítics actuals, és la de que Tarradellas va
estar un bon president de la Generalitat, segurament el millor que hem tingut.
Però Tarradellas que temia al nacionalisme radical i solia qualificar-lo com “una collonada”, era persona amb molta
experiència que solia comentar “en el
camp de la política es pot fer de tot, menys el ridícul”. I aquí és on estem ara mateix a Catalunya
institucionalment parlant, en el ridícul més espantós.
Tota aquesta comèdia insensata i boja,
protagonitzada per un grup de polítics, que probablement no passin de ser uns
mediocres xarlatans de fira, han format el Govern de la Generalitat. I tots
aquells que de bona o mala fe els han anat seguint, han estat els actors d’una
situació molt poc habitual en la historia, que no es lliura de quedar com una
obra de teatre còmica, bufa, anti històrica, desbaratada, grollera i que s’ha
anat representant amb uns episodis cada cop més sorprenents i barroers.
Tot plegat, crec que fora molt difícil fins i
tot, per un bon escriptor, d’imaginar un guió més desbaratat i al·lucinant.
La trista realitat és, que als seus seguidors
els han imbuït en una ficció amb aparença de versemblança, de la qual els hi
costarà sortir, en ele ben entès de que no podran sortir-se’n sense sentir-se enganyats,
però compte: qui realment els ha enganyat, no ha estat altre que el moviment
independentista. Doncs la independència per si sola, no rebaixa les carregues
fiscals, ni augmenta molt els sous, ni atrau a una allau d’empreses que
s’havien de barallar per a instal·lar-se aquí. Ni porta adjunt el reconeixement
com a país per part dels altres estats europeus. Ni ens posaria directament
dintre de la Unió Europea. Ni acaba amb la corrupció i més quan tenim aquí a
autèntics mestres, que podrien escriure’n extensos tractats.
Ni es podia governar així per les bones els
aeroports, ni els ports, ni es podien controlar les fronteres al no tenir
exercit. Ni ens podíem independitzar dels subministradors d’energia ja sigui
fòssil o elèctrica. Ni es podrien pagar les pensions o altres prestacions, ja
que els fons econòmics de la Generalitat es redueixen a 80.000 milions d’euros en
deutes.
El Govern de la nació al estar en minoria,
s’ha vist pressionat pels seus socis
“constitucionalistes”, en gran manera pel PSOE, que va exigir eleccions
autonòmiques immediates, quan el més prudent hagués estat deixar passar un any
amb el Govern autonòmic intervingut en la seva totalitat. Curiosament, el
mateix PSOE va exigir també, no intervenir TV-3 i per a que poguessin continuar
amb les seves emissions tendencioses. Ara el PSOE es mostra un partit
constitucional, malgrat que no fa tant de temps, insistia en la “plurinacionalitat d’Espanya”.
Davant de tot, cap preguntar-se a que es deu
aquest afany, en posar entrebancs a l’acció contundent que tenia planejada el
Govern.
Hem pregunto, si no serà que tenen por a que
s’aixequin les catifes de la generalitat, doncs el PSC també la va governar?
El Govern va convocar eleccions autonòmiques
pel 21 de desembre, no sabem ben bé que és el que pot passar, però el cert és
que el sector independentista, està (encara que li costi assumir-ho) molt més
debilitat que fa uns mesos.
La destralada que li van assestar al moviment
independentista, el rebuig total dels països europeus a reconèixer la república
independent, va venir acompanyada d’un munt d’empreses fugint de Catalunya.
Ja només va faltar per certificar la manca de
serietat i la picaresca on estan instal·lats, que el president i quatre
consellers fugissin a Bèlgica, per tal de eludir l’acció de la justícia espanyola.
Tot plegat no va fer més que dinamitar els
fonaments del somni independentista. També ho podríem dir en altres paraules:
la realitat va arrasar la ficció.
Els independentistes continuen donant senyals
de que insisteixen en les seves reivindicacions, realment desprès de molts anys
de persistir en la seva dèria, ara resulta difícil desistir d’aquesta actitud
d’un dia per l’altre.
Diuen ara algunes enquestes, que el grup
independentista podria tornar a tenir majoria en el Parlament. Tot pot ser,
però hem de tenir en compte algunes coses importants:
Primer: Una setmana desprès de començar-se a
aplicar el 155, Catalunya segueix funcionant normalment.
Segon: Ara ja sabem com s’aplica el 155, la
qual cosa ho faria tot més fàcil en cas de tenir-lo de posar en marxa un altre
cop.
Tercer: No sabem si aquestes enquestes han
tingut en compte el comentari de Tarradellas: En política es pot fer de tot menys el ridícul. Per tant, no sabem
si els votants de l’independentisme estèril, ara que saben com va aquest negoci
que apunta pèrdues, es sentiran còmodes votant un altre cop la ridiculesa.
Etiquetas: dcorealarrasficc
# entrada de Redaccio : 9:38
Suscribirse a Entradas [Atom]