lunes, 3 de julio de 2017
Des de la meva finestra
Independència a tota màquina
Desprès d’anys de politiques catalanistes,
que d’una forma més o menys encoberta estaven adreçades cap l’independentisme,
hem patit als últims cinc anys la agressivitat independentista.
El pinyol independentista
sap de cert, que no podrà sortir amb la seva, però continua pressionant i
coaccionant al Govern de Madrid, per veure si li pot doblegar la voluntat.
Fins ara el Govern
Central s’ha mostrat ferm i inflexible, anunciant que aquesta serà la seva
actitud davant la pressió d’un pinyol independentista, que va a la desesperada
buscant una sortida al laberint on està ficat.
Ha estat molt
significativa, la escamotejada licitació pel subministrament de 8.000 urnes que
havien se servir per les votacions del referèndum. De dues empreses que es van
presentar a la licitació no en queda cap, ja que s’han retirat en veure que
podrien tenir seriosos problemes legals.
Ara la portant veu
del Govern va explicant que trobaran la manera d’aconseguir urnes, però la
realitat és que no saben com, potser hauran d’apel·lar a “l’astúcia” d’en Mas.
Tot això ve a ser
com una historia surrealista que no té ni cap ni peus, en la que ningú sap
explicar amb dades creïbles, quines avantatges reals podria suposar la independència
de Catalunya pels ciutadans, i en la qual el resum final pot ser: els catalans
enfrontats innecessàriament en dos bàndols, mentre el Govern Central assenyala
sense descans la legalitat i el pinyol independentista per tal de que què no
decaigui l’eufòria i se’l consideri derrotat, exclama tant fort com pot: “Independència a tota màquina”.
No sabem com pot
arribar a acabar aquesta situació de tensió tant desagradable per tots els
ciutadans, els d’un i altre bàndol, quan veiem com el Govern de la Generalitat
es va gastar 13 milions d’euros en la passada consulta del 9-N. Una elevada
despesa que no va servir per a res i que més valdria que s’haguessin destinat
aquests diners a pagar la factura de les farmàcies, o la Sanitat Pública, per a
rebaixar les vergonyoses llistes d’espera sanitàries.
La impressió
general que anem veient, és que si qualsevol ciutadà, deixa de pagar un impost
que s’ha d’ingressar a la Generalitat, serà perseguit per l’administració, en
canvi la mateixa Generalitat pot malbaratar 13 milions d’euros i no li passa
res. És sens dubte una situació d’una gran injustícia i una greu desigualat. En
qualsevol cas podem dir carregats de raons, que per eliminar aquestes
situacions, sí fan falta grans manifestacions, segurament foren de molta més
utilitat que les que veiem cada 11 de setembre. Cada vegada semblen més
encertades les paraules de Albert Rivera: “S’emboliquen
amb la bandera per a prendre’ns la cartera”.
Etiquetas: indeptotmaqu
# entrada de Redaccio : 8:35
Suscribirse a Entradas [Atom]