lunes, 3 de julio de 2017

Des de la meva finestra


Independència a tota màquina 

Desprès d’anys de politiques catalanistes, que d’una forma més o menys encoberta estaven adreçades cap l’independentisme, hem patit als últims cinc anys la agressivitat independentista.
El pinyol independentista sap de cert, que no podrà sortir amb la seva, però continua pressionant i coaccionant al Govern de Madrid, per veure si li pot doblegar la voluntat.

Fins ara el Govern Central s’ha mostrat ferm i inflexible, anunciant que aquesta serà la seva actitud davant la pressió d’un pinyol independentista, que va a la desesperada buscant una sortida al laberint on està ficat.

Ha estat molt significativa, la escamotejada licitació pel subministrament de 8.000 urnes que havien se servir per les votacions del referèndum. De dues empreses que es van presentar a la licitació no en queda cap, ja que s’han retirat en veure que podrien tenir seriosos problemes legals.  
Ara la portant veu del Govern va explicant que trobaran la manera d’aconseguir urnes, però la realitat és que no saben com, potser hauran d’apel·lar a “l’astúcia” d’en Mas.

Tot això ve a ser com una historia surrealista que no té ni cap ni peus, en la que ningú sap explicar amb dades creïbles, quines avantatges reals podria suposar la independència de Catalunya pels ciutadans, i en la qual el resum final pot ser: els catalans enfrontats innecessàriament en dos bàndols, mentre el Govern Central assenyala sense descans la legalitat i el pinyol independentista per tal de que què no decaigui l’eufòria i se’l consideri derrotat, exclama tant fort com pot: “Independència a tota màquina”.  

No sabem com pot arribar a acabar aquesta situació de tensió tant desagradable per tots els ciutadans, els d’un i altre bàndol, quan veiem com el Govern de la Generalitat es va gastar 13 milions d’euros en la passada consulta del 9-N. Una elevada despesa que no va servir per a res i que més valdria que s’haguessin destinat aquests diners a pagar la factura de les farmàcies, o la Sanitat Pública, per a rebaixar les vergonyoses llistes d’espera sanitàries.

La impressió general que anem veient, és que si qualsevol ciutadà, deixa de pagar un impost que s’ha d’ingressar a la Generalitat, serà perseguit per l’administració, en canvi la mateixa Generalitat pot malbaratar 13 milions d’euros i no li passa res. És sens dubte una situació d’una gran injustícia i una greu desigualat. En qualsevol cas podem dir carregats de raons, que per eliminar aquestes situacions, sí fan falta grans manifestacions, segurament foren de molta més utilitat que les que veiem cada 11 de setembre. Cada vegada semblen més encertades les paraules de Albert Rivera: “S’emboliquen amb la bandera per a prendre’ns la cartera”.

Etiquetas:






<< Página principal

This page is powered by Blogger. Isn't yours?

Suscribirse a Entradas [Atom]