martes, 13 de junio de 2017

Des de la meva finestra


No hi ha un pla de viabilitat econòmica per Catalunya

El passat divendres, Carles Puigdemont com a president de la Generalitat, va anunciar la data i pregunta, per tirar endavant la operació secessionista que juntament amb d’altres com ERC i CUP, es porta entre mans. Va anunciar que fora pel 1 d’octubre, preguntant si volem que Catalunya sigui una república independent.
En aquesta aventura que sembla impossible, s’han ajuntat al menys tres circumstancies en els últims anys: hem tingut uns governants tramposos, la absència de
l’estat a Catalunya i un poble que no s’ha cuidat d’informar-se seriosament sobre el que estava passant. Tot plegat, ha estat aprofitat per uns governants molt mediocres i totalment fora de la realitat, que s’han dedicat a donar gat per llebre a alguns catalans, que de bona fe els han anat seguint.

Des de la seva acusació del “Espanya ens roba” fins a constatar policialment que qui robava eren ells, hi ha un abisme, encara que només n’hi ha un dels fills de l’expresident a la presó. El diari El Mundo va publicar (per alguna cosa devien despatxar al director) en tres ocasions, que els Pujol tenen entre bens i diners, més de 8.000 milions d’euros escampats per tot el mon. El més curiós és que cap d’ells va desmentir la publicació ni va protestar en cas de que fos una falsedat. I es clar, davant d’aquesta xifra ens hem de preguntar: D’on surten els diners?

En el fons, la governança d’un país, d’un ajuntament o d’una comunitat autònoma, es molt semblant a la d’una comunitat de propietaris: s’ha de intentar millorar fins on sigui possible l’edifici i les instal·lacions, s’han de resoldre els problemes que es van plantejant, s’han d’anar pagant les despeses que tot plegat comporta l’edifici, tenint molt en compte, de que no es podrà pagar el subministrament d’aigua (per exemple), si ho hi ha diners en el compte bancari. I que faríem si ens assabentem de que l’administrador de la comunitat, ha deixat uns deutes foscos de 76.000 euros? Voleu dir que no el faríem fora immediatament i posaríem el cas en mans d’un advocat per a veure si podem recuperar els diners?

Doncs aquí ens trobem en un punt, en el que la dèria secessionista ens ha portat i on la Generalitat de Catalunya no és que degui 76.000 euros, sinó que en deu 76.000.000.000 (Setanta sis, mil, milions). Una quantitat que els governants han gastat sense tenir-la, es a dir cada català (suposant que tots paguin) deu 10.133 euros. Voleu dir que no toca, al menys des del punt de vista econòmic, despatxar a l’administrador i buscar un bon advocat per intentar recuperar els diners?

Les grans manifestacions amb banderoles, els relats
tergiversats, les consignes manipuladores, les amenaces totalitàries, formen part del mon irreal en el que es mou la dèria secessionista, però hi ha una qüestió molt objectiva: els números són els que són i jo pregunto, com pagarem el deute dels 76.000 milions d’euros? I con ho farem si el deute públic català està ja considerat com a bon escombraries? Han explicat un pla detallat de viabilitat econòmica, o és que potser no el tenen? 
Han dit potser, si entre Mas, Puigdemont, la família Pujol, Junqueras, es a dir Junts X Sí. Si Ana Gabriel i els de la CUP, pagaran tot plegats els 76.000 milions?  
I doncs, ho tindrem de pagar entre tots. I com ho pagarem?   

Etiquetas:






<< Página principal

This page is powered by Blogger. Isn't yours?

Suscribirse a Entradas [Atom]