martes, 13 de junio de 2017
Des de la meva finestra
No hi ha un pla de viabilitat econòmica per Catalunya
El passat
divendres, Carles Puigdemont com a president de la Generalitat, va anunciar la
data i pregunta, per tirar endavant la operació secessionista que juntament amb
d’altres com ERC i CUP, es porta entre mans. Va anunciar que fora pel 1
d’octubre, preguntant si volem que Catalunya sigui una república independent.
En aquesta
aventura que sembla impossible, s’han ajuntat al menys tres circumstancies en
els últims anys: hem tingut uns governants tramposos, la absència de
l’estat a
Catalunya i un poble que no s’ha cuidat d’informar-se seriosament sobre el que
estava passant. Tot plegat, ha estat aprofitat per uns governants molt
mediocres i totalment fora de la realitat, que s’han dedicat a donar gat per
llebre a alguns catalans, que de bona fe els han anat seguint.
Des de la seva
acusació del “Espanya ens roba” fins
a constatar policialment que qui robava eren ells, hi ha un abisme, encara que
només n’hi ha un dels fills de l’expresident a la presó. El diari El Mundo va
publicar (per alguna cosa devien despatxar al director) en tres ocasions, que
els Pujol tenen entre bens i diners, més de 8.000 milions d’euros escampats per
tot el mon. El més curiós és que cap d’ells va desmentir la publicació ni va protestar
en cas de que fos una falsedat. I es clar, davant d’aquesta xifra ens hem de
preguntar: D’on surten els diners?
En el fons, la
governança d’un país, d’un ajuntament o d’una comunitat autònoma, es molt
semblant a la d’una comunitat de propietaris: s’ha de intentar millorar fins on
sigui possible l’edifici i les instal·lacions, s’han de resoldre els problemes
que es van plantejant, s’han d’anar pagant les despeses que tot plegat comporta
l’edifici, tenint molt en compte, de que no es podrà pagar el subministrament
d’aigua (per exemple), si ho hi ha diners en el compte bancari. I que faríem si
ens assabentem de que l’administrador de la comunitat, ha deixat uns deutes foscos
de 76.000 euros? Voleu dir que no el faríem fora immediatament i posaríem el
cas en mans d’un advocat per a veure si podem recuperar els diners?
Doncs aquí ens
trobem en un punt, en el que la dèria secessionista ens ha portat i on la
Generalitat de Catalunya no és que degui 76.000 euros, sinó que en deu
76.000.000.000 (Setanta sis, mil, milions). Una quantitat que els governants
han gastat sense tenir-la, es a dir cada català (suposant que tots paguin) deu
10.133 euros. Voleu dir que no toca, al menys des del punt de vista econòmic,
despatxar a l’administrador i buscar un bon advocat per intentar recuperar els
diners?
Les grans
manifestacions amb banderoles, els relats
tergiversats, les
consignes manipuladores, les amenaces totalitàries, formen part del mon irreal
en el que es mou la dèria secessionista, però hi ha una qüestió molt objectiva:
els números són els que són i jo pregunto, com pagarem el deute dels 76.000
milions d’euros? I con ho farem si el deute públic català està ja considerat
com a bon escombraries? Han explicat un pla detallat de viabilitat econòmica, o
és que potser no el tenen?
Han dit potser, si
entre Mas, Puigdemont, la família Pujol, Junqueras, es a dir Junts X Sí. Si Ana
Gabriel i els de la CUP, pagaran tot plegats els 76.000 milions?
I doncs, ho
tindrem de pagar entre tots. I com ho pagarem?
Etiquetas: nohihaplaviavbeconcat
# entrada de Redaccio : 8:31
Suscribirse a Entradas [Atom]