lunes, 3 de abril de 2017
La Tira
El fibrociment, un
material perillós tolerat per l’administració
A l’any 2002 es va prohibir un material de
construcció denominat fibrociment. Es tracta d’un material que emprava com
armadura un teixit d’asbest (conegut com amiant), una substancia de la qual es
sap des de fa temps, que respirar partícules minúscules d’aquest material, pot
provocar greus malalties respiratòries i tumors mortals. És el que es coneix
com asbestosis.
Ara el Departament d’Ensenyament de la
Generalitat, reconeix que hi ha 193 escoles a la demarcació de Lleida (291 a
Catalunya) que mantenen entre els seus elements constructius al perillós asbest
o amiant.
Què hauria passat si algú hagués denunciat a
un particular propietari d’un edifici o d’alguna nau industrial (que n’hi ha),
on es dona una activitat mercantil i té un sostre de fibrociment? Doncs
segurament que la Generalitat hagués obert un expedient, que obligaria al
propietari a retirar aquesta substancia del sostre, amb tota urgència o hagés
tancat l’activitat. Però les coses canvien molt quan qui ha de fer la
reparació, es la pròpia Generalitat: fa 15 anys que aquests elements
constructius s’havien d’haver retirat per estar prohibits. Es a dir: ni Jordi
Pujol (CiU) que va estar president fins al 2003, ni Maragall (PSC amb ERC i ICV)
que el va succeir, ni Montilla (PSC, amb ERC i ICV) que va venir desprès, ni
Mas (CiU), ni Puigdemont ara (CiU amb ERC i CUP), han estat capaços de
solucionar aquest problema de màxima gravetat, si tenim en compte de que pot
incidir molt negativament sobre la salut dels infants i altres ciutadans que
utilitzen aquestes instal·lacions.
On es veu aquí, la sensibilitat i la preocupació,
que han tingut aquests presidents amb els seus respectius governs i socis de
govern, per cuidar la salut (al menys en aquest aspecte) dels infants de
Catalunya?
Perdoneu, però aquesta voluntat de cuidar la
salut dels infants no l’hem vista, si de cas, hem vist com d’una forma
victimista, embolicaven la cartera amb la bandera, però poca cosa més.
I no poden dir que no tenien diners, quan any
rere anys, mantenien i mantenen a deu ambaixades en països estrangers. Unes
ambaixades que possiblement no hagin tingut mai cap utilitat ni una pels
catalans, llevat de la pretensió de simular ser un país independent.
Però això no acaba aquí, doncs tenim entès
que hi ha altres tipus d’instal·lacions municipals i per tant públiques, que
tenen també el fibrociment entres els seus materials constructius, locals com
el Pavelló municipal de la Bordeta, on sempre han estat col·locades al sostre
aquests panels. Recordem que en aquest pavelló, ha estat i està sent utilitzat
per infants que allí van a patina i utilitzat també, en altres activitats
socials.
I si la Generalitat i el mateix Ajuntament de
Lleida coneixen el problema, perquè no l’han resolt?
No serà que els importa un rave, la salut
dels ciutadans i en concret la dels infants catalans?
I aleshores, quina mena de governants tenim i
hem tingut?
Etiquetas: elfibrociment
Suscribirse a Entradas [Atom]