lunes, 27 de marzo de 2017

Des de la meva finestra


“Unió ha arribat al final del camí” 

Amb aquesta frase lapidaria comunicada per carta, pel secretari general del comitè de govern del partit Unió Democràtica, Ramon Espadaler, als pocs militants que encara quedaven a la formació política, ha posat punt i final a la trajectòria de Unió com a partit polític desprès de 85 anys d’història.
Essencialment, el que s’ha comunicat per carta a cadascun dels militants, és que el partit ha  entrat en fallida econòmica. El Jutjat Mercantil nº 4 de Barcelona, ha iniciat ja la liquidació de Unió Democràtica de Catalunya, quan ja el passat mes de setembre va decretar el concurs voluntari de creditors, anomenant a la consultora Deloitte com administrador concursal.

El Jutjat va constatar mitjançant un auto, que Unió té un deute de de 22,5 milions d’euros, mentre que els seus actius són només de 5,8 milions. 
A la fi, el Jutjat ha constatat que el partit no té viabilitat econòmica, una circumstancia que forçosament ha de suposar la fi de l’activitat a la que es venia dedicant i fins i tot la seva dissolució.
Tot plegat, és un exemple clar de desequilibri pressupostari i de mala gestió.
Espadaler fa com un repàs als darrers anys de la formació, explicant que “ha estat un honor” exercir les seves responsabilitats: “Hem arribat a la fi, per la fallida econòmica a la que ens ha avocat inexorablement, la pèrdua de presencia parlamentaria, agreujada per la escissió que vàrem patir a meitats de 2015 i per la pèrdua de càrrecs públics, elements tots ells, imprescindibles per al sosteniment material de tot el partit polític”.
Aquí confessa amb total claredat, que el partit es sostenia o finançava amb diners provinents dels càrrecs públics que tenia. En el fons, era un finançament amb diners públics.

Continua demanant "perdó a tots els qui consideren que la gestió d'aquest procés no s'ha fet amb la celeritat, la perícia o el tacte exigibles".
En la caiguda d’Unió ha influït la separació de Convergència, en no estar d’acord amb el “procés de la independència”. Amb la separació s’han quedat sense càrrecs polítics. Però el que ha acabat d’enfonsar la barca, ha esta la caiguda del seu president, Antoni Duran Lleida, quan es va veure obligat a dimitir al gener de 2016, degut al escàndol de finançament il·legal d’Unió Democràtica de Catalunya, visualitzat amb el denominat “cas Pallerols”. Un assumpte que es va tancar judicialment el 8 de gener de 2013, acabant amb un acord de conformitat per a evitar el judici.
El cas Pallerols va estar un presumpte finançament irregular del partit en els anys 90, d’on Unió rebia el 10% de les subvencions de la Unió Europea, per a falsos cursos de formació ocupacional, en les aules de Pallerols.  En tot cas, l’acord de conformitat implicava que els inculpats es declaressin culpables, amb la qual cosa no entrarien a la presó, però sí s’hauria de pagar una multa de 388.000 euros. Els inculpats es van declarar culpables. Per tant al menys implícitament, Unió es finançava amb el 10% que treia de les subvencions a Pallerols, a més dels diners que treia de càrrecs públics.

Duran va dir al dimitir, que “Unió ha de continuar, perquè el partit no és Duran”. Efectivament, Unió no era Duran, però ha quedat demostrat que ell, no era el més indicat per a donar-nos als ciutadans, lliçons de moralitat com sempre feia en els seus discursos.

Al cap i a la fi, el poc que pot quedar, és com un partit que ens venia lliçons de moralitat a mans plenes (al igual que ho feia Convergència amb Jordi Pujol i Mas), ha tingut de plegar en descobrir-se les seves malifetes.
La desaparició de Unió, és el mateix que pot acabar passant amb Convergència que feia coses molt similars: ja s’ha demostrat com cobraven el 3% adjudicant obres publiques, que alguns imputats (Millet i Montull) diuen però, que eren del 4%. També Maciá Alavedra (Conseller de Jordi Pujol) en el cas Pretoria, ha confessat com les comissions que cobraven eren del 4%, tot i afegint que “el 4% era el que es cobrava habitualment”.

Els dos partits (CiU) es podrien veure passant pel mateix tràngol, la qual cosa podria suposar la fi d’una gran mentida, que podria ser considerada com un lladronici des del qual, ens venien donant lliçons de serietat i moralitat, precisament els menys indicats per a fer-ho.  

Etiquetas:






<< Página principal

This page is powered by Blogger. Isn't yours?

Suscribirse a Entradas [Atom]