miércoles, 1 de marzo de 2017

Des de la meva finestra


El responsable del Palau de la Música, “cantarà”

Va estar Maragall qui va posar la veu o la denuncia institucional, en un assumpte que últimament ve a ser una de les noticies que els mitjans van repetint dia rere dia, encara que en diferents variants.
Dintre del PSC deien que Maragall estava una mica boig i que de tant en tant, sortia amb una de les seves “maragallades”. Mai vaig creure que estigués boig, sempre vaig pensar que ell anava a la seva tot i saben que el tenien per un sonat, deia el que li venia quan volia i amb això es sentia protagonista de la escena política.
Recordem quan els hi va dir a CiU en el Parlament: “Vostès tenen un problema i es diu 3%”.

Encara que vull parlar de CiU, he de dir que crec que hi poden haver més partits comissionistes a Catalunya, només cal recordar com el Pasqual, un minut desprès d’haver fet la seva denuncia institucional, la va retirar: “Està bé, ho retiro”, va dir.

Recordem el cas Casinos, el cas Pallerols, el cas Catalunya i Territori, i com ara s’està prenent declaració a ex alts càrrecs d’Unió per la presumpta venda irregular d’uns locals.

El Jutjat de El Vendrell està investigant el cas del 3%, que apunta a que CDC rebia presumptament, a canvi de contractes i que segons el diari El Mundo acaba de publicar, una part de la investigació apunta cap a Lleida.

Sembla que avui, Montull, el segon del Palau de la Música implicat en el cas Palau, declararà a canvi de rebaixar la pena a la seva filla, Gemma Montull, que l’espoli anava a parar a CDC en concepte de comissions.
Al Palau de la Música, diu la investigació, que va haver un espoli de 22 milions d’euros, dels que 10 no es sap on van anar a parar, 2 milions sembla que es va embutxacar Millet, sembla que 1 milió es va quedar Montull, i la resta sembla ser que va anar a parar a CDC.

Aquí només cal afegir al patriarca del clan, Jordi Pujol, imputat per tenir gran quantitat de diners en bancs situats a paradisos fiscals (el diari El Mundo va publicar en varies ocasions que la fortuna dels Pujol es podria xifrar en uns 8.000 milions d’euros i no hem vist cap rectificació). Uns diners que no es sap encara d’on van sortir i per tant són tant sospitosos, com les presumptes comissions del 3%, o les del cas Palau. De fet els fills d’en Pujol estan també imputats.

En definitiva, desprès de més de 30 anys d’aguantar la repetida lletania de que “tot o fem per Catalunya” i el repetit discurs del “fet diferencial”, sembla quedar demostrat, que el fet diferencial no era res més que una excusa per omplir el seu morral. 

Etiquetas:






<< Página principal

This page is powered by Blogger. Isn't yours?

Suscribirse a Entradas [Atom]