miércoles, 1 de marzo de 2017
Des de la meva finestra
El
responsable del Palau de la Música, “cantarà”
Va estar Maragall qui va posar la veu o la denuncia institucional, en un
assumpte que últimament ve a ser una de les noticies que els mitjans van
repetint dia rere dia, encara que en diferents variants.
Dintre del PSC deien que Maragall estava una mica boig i que de tant en
tant, sortia amb una de les seves “maragallades”. Mai vaig creure que estigués
boig, sempre vaig pensar que ell anava a la seva tot i saben que el tenien per
un sonat, deia el que li venia quan volia i amb això es sentia protagonista de
la escena política.
Recordem quan els hi va dir a CiU en el Parlament: “Vostès tenen un problema i es diu 3%”.
Encara que vull parlar de CiU, he de dir que crec que hi poden haver més
partits comissionistes a Catalunya, només cal recordar com el Pasqual, un minut
desprès d’haver fet la seva denuncia institucional, la va retirar: “Està bé, ho retiro”, va dir.
Recordem el cas Casinos, el cas Pallerols, el cas Catalunya i Territori, i
com ara s’està prenent declaració a ex alts càrrecs d’Unió per la presumpta venda
irregular d’uns locals.
El Jutjat de El Vendrell està investigant el cas del 3%, que apunta a que
CDC rebia presumptament, a canvi de contractes i que segons el diari El Mundo acaba de publicar, una part de
la investigació apunta cap a Lleida.
Sembla que avui, Montull, el segon del Palau de la Música implicat en el
cas Palau, declararà a canvi de rebaixar la pena a la seva filla, Gemma Montull,
que l’espoli anava a parar a CDC en concepte de comissions.
Al Palau de la Música, diu la investigació, que va haver un espoli de 22
milions d’euros, dels que 10 no es sap on van anar a parar, 2 milions sembla
que es va embutxacar Millet, sembla que 1 milió es va quedar Montull, i la
resta sembla ser que va anar a parar a CDC.
Aquí només cal afegir al patriarca del clan, Jordi Pujol, imputat per tenir
gran quantitat de diners en bancs situats a paradisos fiscals (el diari El Mundo va publicar en varies ocasions
que la fortuna dels Pujol es podria xifrar en uns 8.000 milions d’euros i no hem
vist cap rectificació). Uns diners que no es sap encara d’on van sortir i per
tant són tant sospitosos, com les presumptes comissions del 3%, o les del cas
Palau. De fet els fills d’en Pujol estan també imputats.
En definitiva, desprès de més de 30 anys d’aguantar la repetida lletania de
que “tot o fem per Catalunya” i el repetit discurs del “fet diferencial”, sembla
quedar demostrat, que el fet diferencial no era res més que una excusa per
omplir el seu morral.
Etiquetas: elresppalacantara
# entrada de Redaccio : 10:01
Suscribirse a Entradas [Atom]