miércoles, 2 de noviembre de 2016

Des de la meva finestra


Una destil·leria d’odi al Congrés de Diputats

El dissabte passat va tenir lloc la investidura de Mariano Rajoy com a President del Govern. Que la investidura sortiria endavant era una cosa que estava assegurada, ara bé, els “petits incidents” que podíem sorgir no estaven previstos. Amb diputats tant “teatreros” podia passar de tot i així va ser.

En principi, l’atac del grup antisistema sobre els qui volen mantenir el sistema estava totalment organitzat: els “podemites” atacarien a PSOE i PP, els “etarres” atacarien de forma hipòcrita al PSOE i finalment, els “republicans catalans” atacarien feroçment les essències i els fonaments del PSOE.
D’acord amb el debat que vam veure, aquest semblava ser l’esquema de treball del dia, per part del grup “antisistema” que havien programat com  la intensitat de l’atac aniria de menor a major, tot amb la intenció de donar a entendre al cap i a la fi, que només ells, els “antisistema”,  són “l’esquerra”.

La intervenció de Gabriel Rufián per part de ERC, va passar de criticar que el PSOE abstenint-se en al votació, estava recolzant a la dreta corrupta del PP, a arremetre contra les essències del PSOE, com si vingués a dir, que aquest partit ha deixat d’existir: “Nunca más vuelvan a decirse socialistas, nunca más vuelvan a decirse obreros; traidores es el único nombre que merecen”. 
En aquest punt vaig trobar a faltar un atac defensiu i dur, per part del portaveu del PSOE, tot i recordant-li a Rufián, que el seu partit, ERC, està governant a la Generalitat, amb la dreta catalana esquitxada per un llistat de casos de corrupció. També li podia haver demanat, que li expliqués en quina institució governada, o co-governada per ERC s’ha aplicat politiques d’esquerra (ajuntaments, Generalitat)?

Fora difícil trobar en l’historia del Congrés, una intervenció més gruixuda i agressiva. La mirada d’odi i enrabiada de Rufián, va donar la sensació que pregonava, la irracionalitat, el menyspreu a la paraula i a la intel·ligència, tot i fent bandera de la violència.  

Ho va resumir molt bé la diputada Ana Oramas, qui va lamentar: “No se puede  ser tan joven y tener tanto rencor”... “La gente joven, tiene que  vivir de la esperanza, no del odio, no del rencor”.

El fons de tota aquesta historia podria ser aquest: el grup “antisistema” del Congrés no està gens interessat en portar a la Càmera un projecte de govern alternatiu, possible i detallat  “d’esquerres”, quan ha tingut un any per a fer-ho, només ha demostrat anhelar tenir el poder. 

I ha conceptes que queden en la memòria per a sempre: l’esquerra clàssica ha de prioritzar el benestar de la gent, procurant tenir una utilitat pels ciutadans, en canvi els “antisistema”  que vam veure al Congrés semblen tenir altres projectes. Escampar odi, mai ha estat un projecte d’utilitat pels ciutadans. 

Etiquetas:






<< Página principal

This page is powered by Blogger. Isn't yours?

Suscribirse a Entradas [Atom]