miércoles, 2 de noviembre de 2016
Des de la meva finestra
Una
destil·leria d’odi al Congrés de Diputats
El dissabte passat va tenir lloc la investidura de
Mariano Rajoy com a President del Govern. Que la investidura sortiria endavant
era una cosa que estava assegurada, ara bé, els “petits incidents” que podíem sorgir
no estaven previstos. Amb diputats tant “teatreros” podia passar de tot i així va ser.
En principi, l’atac del grup antisistema sobre els
qui volen mantenir el sistema estava totalment organitzat: els “podemites”
atacarien a PSOE i PP, els “etarres” atacarien de forma hipòcrita al PSOE i
finalment, els “republicans catalans” atacarien feroçment les essències i els
fonaments del PSOE.
D’acord amb el debat que vam veure, aquest semblava
ser l’esquema de treball del dia, per part del grup “antisistema” que havien
programat com la intensitat de l’atac
aniria de menor a major, tot amb la intenció de donar a entendre al cap i a la
fi, que només ells, els “antisistema”, són “l’esquerra”.
La intervenció de Gabriel Rufián per part de ERC,
va passar de criticar que el PSOE abstenint-se en al votació, estava recolzant
a la dreta corrupta del PP, a arremetre contra les essències del PSOE, com si
vingués a dir, que aquest partit ha deixat d’existir: “Nunca más vuelvan a decirse socialistas, nunca más vuelvan a decirse
obreros; traidores es el único nombre que merecen”.
En aquest punt vaig trobar a faltar un atac defensiu
i dur, per part del portaveu del PSOE, tot i recordant-li a Rufián, que el seu
partit, ERC, està governant a la Generalitat, amb la dreta catalana esquitxada
per un llistat de casos de corrupció. També li podia haver demanat, que li
expliqués en quina institució governada, o co-governada per ERC s’ha aplicat
politiques d’esquerra (ajuntaments, Generalitat)?
Fora difícil trobar en l’historia del Congrés, una
intervenció més gruixuda i agressiva. La mirada d’odi i enrabiada de Rufián, va
donar la sensació que pregonava, la irracionalitat, el menyspreu a la paraula i
a la intel·ligència, tot i fent bandera de la violència.
Ho va resumir molt bé la diputada Ana Oramas, qui va
lamentar: “No se puede ser tan joven y tener tanto rencor”... “La
gente joven, tiene que vivir de la
esperanza, no del odio, no del rencor”.
El fons de tota aquesta historia podria ser aquest:
el grup “antisistema” del Congrés no està gens interessat en portar a la Càmera
un projecte de govern alternatiu, possible i detallat “d’esquerres”, quan ha tingut un any per a
fer-ho, només ha demostrat anhelar tenir el poder.
I ha conceptes que queden en la memòria per a
sempre: l’esquerra clàssica ha de prioritzar el benestar de la gent, procurant
tenir una utilitat pels ciutadans, en canvi els “antisistema” que vam veure al Congrés semblen tenir altres
projectes. Escampar odi, mai ha estat un projecte d’utilitat pels ciutadans.
Etiquetas: udestidodicongdiput
# entrada de Redaccio : 8:02
Suscribirse a Entradas [Atom]