lunes, 24 de octubre de 2016

La Tira


Els radars semafòrics i el conte de la lletera

Se’ns ha acudit escriure un conte de la lletera en forma moderna i podria ser així: hi havia una vegada un alcalde que “posant cara de bon xicot”, fregia a impostos als seus conciutadans: l’impost de l’IBI més elevat del país. L’impost de circulació més car del país, un servei d’aigua potable caríssim i més, quan la ciutat ni paga, ni ha pagat mai l’aigua que consumim, doncs la tenim gratuïta del Canal de Pinyana, com la resta dels pobles pels que passa el Canal. Un servei de recollida d’escombraries molt car e ineficaç si mirem com estan alguns contenidors de plens amb brossa pel terra (cartons, vidre, envasos) i molts excrements de gossos deixats per les voreres (potser consideren que són molt decoratius), etc.

Arribats a aquest punt, l’alcalde exprimidor d’impostos, ja no va saber que més inventar per continuar escurant les butxaques dels veïns de la ciutat, aleshores se li va ocórrer fer un altre muntatge: Ja que la Guardia Urbana (de la qual ell és el cap) no patrulla pels carrers (ignorem quines deuen ser les seves feines), i com que desgraciadament i tal vegada a conseqüència de la manca de vigilància, van haver uns quants atropellaments lamentables, va aprofitar aquests  esdeveniments per a fer el muntatge amb una empresa constructora, que “casualment” fa moltes feines per l’Ajuntament (ves per on), d’uns radars semafòrics en determinats punts de la ciutat.

El conte de la lletera era clar: Posarem moltes multes a “destajo” i ens repartirem els beneficis, una part per l’empresa i una altra per l’Ajuntament. En un primer moment als conductors que anàvem per sobre de la velocitat marcada, ens van multar a base de bé. Ara, com ja sabem on estan els radars semafòrics, es a dir, quan veiem dos “coses” en un pal a sobre un semàfor, sabem que no són coloms observadors que prenen el sol, sinó semàfors multadors, per tant, ara reduïm la velocitat quan passem per aquests punts. En conseqüència ha baixat molt el nombre de multes. Per tal causa l’empresa no embutxaca els diners que estaven previstos i ara en un intent de retòrcer el contracte, reclama més diners. Tot plegat podria ser considerat una nova versió del conte de la lletera.

Tot hagués estat més racional i més fàcil, fent-ho d’una altra manera: En primer lloc, posar la Guardia Urbana a patrullar pels carrers i fins i tot, un aparell de radar mòbil que es pot posar un dia en un carrer i al dia següent en un altre. En segon lloc, que la Guardia Urbana fes respectar els passos de vianants, només fet això tant simple, es rebaixa molt la mitjana de velocitat viaria a la ciutat.

En referència als radars semafòrics, ens reafirmem amb el que van publicar al seu dia (Uns semàfors multadors i il·legals). Aquests radars no són legals perquè no han estat mai homologats i així ho diuen les sentències al respecte. Malgrat tot, l’Alcalde exprimidor d’impostos i “posant cara de bon xicot”, no es vol assabentar de que per tant, les multes posades pels radars semafòrics són il·legals i el que hauria de fer, es tornar els diners a tots els lleidatans que hem pagat aquestes sancions i en tot cas, sol·licitar la homologació dels radars: No ho farà perquè sap que és un cas perdut i hauria de desmuntar els radars.

El que podria passar, és que l’empresa que només està per guanyar diners, guanyi l’expedient judicial que ha interposat contra l’Ajuntament, aleshores haurem de pagar els 938.000 euros que reclama entre tots, entre els que infringim el límit de velocitat i els que no. Són maneres de governar d’un Alcalde que “posa cara de bon xicot” però creiem, perjudiquen i molt als veïns de Lleida.

Etiquetas:






<< Página principal

This page is powered by Blogger. Isn't yours?

Suscribirse a Entradas [Atom]