lunes, 24 de octubre de 2016
La Tira
Els radars semafòrics i el conte de la lletera
Se’ns ha acudit
escriure un conte de la lletera en forma moderna i podria ser així: hi havia
una vegada un alcalde que “posant cara de bon xicot”, fregia a impostos als
seus conciutadans: l’impost de l’IBI més elevat del país. L’impost de
circulació més car del país, un servei d’aigua potable caríssim i més, quan la
ciutat ni paga, ni ha pagat mai l’aigua que consumim, doncs la tenim gratuïta
del Canal de Pinyana, com la resta dels pobles pels que passa el Canal. Un
servei de recollida d’escombraries molt car e ineficaç si mirem com estan
alguns contenidors de plens amb brossa pel terra (cartons, vidre, envasos) i
molts excrements de gossos deixats per les voreres (potser consideren que són
molt decoratius), etc.
Arribats a aquest
punt, l’alcalde exprimidor d’impostos, ja no va saber que més inventar per
continuar escurant les butxaques dels veïns de la ciutat, aleshores se li va
ocórrer fer un altre muntatge: Ja que la Guardia Urbana (de la qual ell és el
cap) no patrulla pels carrers (ignorem quines deuen ser les seves feines), i
com que desgraciadament i tal vegada a conseqüència de la manca de vigilància,
van haver uns quants atropellaments lamentables, va aprofitar aquests esdeveniments per a fer el muntatge amb una
empresa constructora, que “casualment” fa moltes feines per l’Ajuntament (ves
per on), d’uns radars semafòrics en determinats punts de la ciutat.
El conte de la
lletera era clar: Posarem moltes multes a “destajo” i ens repartirem els
beneficis, una part per l’empresa i una altra per l’Ajuntament. En un primer
moment als conductors que anàvem per sobre de la velocitat marcada, ens van
multar a base de bé. Ara, com ja sabem on estan els radars semafòrics, es a
dir, quan veiem dos “coses” en un pal a sobre un semàfor, sabem que no són
coloms observadors que prenen el sol, sinó semàfors multadors, per tant, ara
reduïm la velocitat quan passem per aquests punts. En conseqüència ha baixat
molt el nombre de multes. Per tal causa l’empresa no embutxaca els diners que
estaven previstos i ara en un intent de retòrcer el contracte, reclama més
diners. Tot plegat podria ser considerat una nova versió del conte de la
lletera.
Tot hagués estat
més racional i més fàcil, fent-ho d’una altra manera: En primer lloc, posar la
Guardia Urbana a patrullar pels carrers i fins i tot, un aparell de radar mòbil
que es pot posar un dia en un carrer i al dia següent en un altre. En segon
lloc, que la Guardia Urbana fes respectar els passos de vianants, només fet
això tant simple, es rebaixa molt la mitjana de velocitat viaria a la ciutat.
En referència als
radars semafòrics, ens reafirmem amb el que van publicar al seu dia (Uns semàfors multadors i il·legals). Aquests
radars no són legals perquè no han estat mai homologats i així ho diuen les
sentències al respecte. Malgrat tot, l’Alcalde exprimidor d’impostos i “posant
cara de bon xicot”, no es vol assabentar de que per tant, les multes posades
pels radars semafòrics són il·legals i el que hauria de fer, es tornar els
diners a tots els lleidatans que hem pagat aquestes sancions i en tot cas,
sol·licitar la homologació dels radars: No ho farà perquè sap que és un cas
perdut i hauria de desmuntar els radars.
El que podria
passar, és que l’empresa que només està per guanyar diners, guanyi l’expedient
judicial que ha interposat contra l’Ajuntament, aleshores haurem de pagar els 938.000
euros que reclama entre tots, entre els que infringim el límit de velocitat i
els que no. Són maneres de governar d’un Alcalde que “posa cara de bon xicot”
però creiem, perjudiquen i molt als veïns de Lleida.
Etiquetas: radssemaforiconllet
# entrada de Redaccio : 1:15
Suscribirse a Entradas [Atom]