jueves, 27 de octubre de 2016
Des de la meva finestra
Una agitadora, agitada
Fa un any, Carme Forcadell va ser nomenada presidenta del Parlament a
proposta de ERC. Forcadell havia estat militant de ERC i durant anys, regidora
de l’Ajuntament de Sabadell, militància que va deixar quan va accedir al càrrec
de presidenta de la ANC, encara que alguns deien, que era la agitadora del
sobiranisme.
A un any del seu
nomenament, ara es troba amb que l’Estat a instat contra ella, una querella per
desobediència i prevaricació, en permetre una votació en seu parlamentaria,
sobre les conclusions de la Comissió del Procés Constituent, malgrat l’advertència
en contra del Tribunal Constitucional.
Fa poc ha
declarat tot i fent gala d’un optimisme forçat, que està “convençudíssima de que no la inhabilitaran perquè seria un descrèdit
internacional molt gran que no m’ho puc imaginar”. No sabem de quin
descrèdit internacional parla, només cal recordar quan Mas anava pidolant ser
rebut per les cancelleries europees, i aquestes no el van voler rebre en
lloc.
La agitadora demostra
estar bastant agitada, ja que d’una
altra manera, mai hagués fet aquestes declaracions de “sopar de duro”. En
principi, es fals el seu raonament sobre que ella no va fer altra cosa que
donar el dret a debatre als diputats. Les coses no són així: ella va permetre
que es portés a terme una votació expressament prohibida pel TC, quan a més, li
havien comunicat en resolució judicial, per tot el qual pot ser condemnada.
Estava clar des
d’un primer moment, que la agitadora ja feia seu, el desafiament continuat a
l’Estat, quan era presidenta de la ANC, per tant el que no pot al·legar ara, es
ignorància tal i com vol donar a entendre. Ella, al igual que tots els
espanyols (siguin o no catalans), està obligada a complir la llei i en més
motiu si representa el segon càrrec en importància a la Generalitat. És el que
segurament li explicaran con a raonament jurídic, si li apliquen una sentència
condemnatòria.
Quan va ser
nomenada presidenta del Parlament, tots els partits allí representats, a
excepció de CDC, ERC i CUP, van veure en el seu radicalisme o sectarisme, una
circumstancia incompatible amb la posició d’arbitratge, que suposa presidir el
Parlament. Ara en saber-se la seva imputació, PPC i C’s han demanat la seva
dimissió per estar investigada en un procés judicial.
Durant temps es
va dir, que si era “l’animadora” d’en Mas. Potser ho era, perquè al 11 de
setembre de 2014, en acabar la manifestació, l’aleshores presidenta de la ANC
va llençar un crit imperatiu a Artur Mas: “¡President,
posi les urnes!” Ara és ella qui a causa del seu sectarisme, haurà de posar
la cara davant del Tribunal. A veure si així aprèn.
Etiquetas: uagitagitada
# entrada de Redaccio : 8:58
Suscribirse a Entradas [Atom]