jueves, 27 de octubre de 2016

Des de la meva finestra


Una agitadora, agitada 
Fa un any, Carme Forcadell va ser nomenada presidenta del Parlament a proposta de ERC. Forcadell havia estat militant de ERC i durant anys, regidora de l’Ajuntament de Sabadell, militància que va deixar quan va accedir al càrrec de presidenta de la ANC, encara que alguns deien, que era la agitadora del sobiranisme.
A un any del seu nomenament, ara es troba amb que l’Estat a instat contra ella, una querella per 
desobediència i prevaricació, en permetre una votació en seu parlamentaria, sobre les conclusions de la Comissió del Procés Constituent, malgrat l’advertència en contra del Tribunal Constitucional.  

Fa poc ha declarat tot i fent gala d’un optimisme forçat, que està “convençudíssima de que no la inhabilitaran perquè seria un descrèdit internacional molt gran que no m’ho puc imaginar”. No sabem de quin descrèdit internacional parla, només cal recordar quan Mas anava pidolant ser rebut per les cancelleries europees, i aquestes no el van voler rebre en lloc. 

La agitadora demostra estar bastant agitada, ja que  d’una altra manera, mai hagués fet aquestes declaracions de “sopar de duro”. En principi, es fals el seu raonament sobre que ella no va fer altra cosa que donar el dret a debatre als diputats. Les coses no són així: ella va permetre que es portés a terme una votació expressament prohibida pel TC, quan a més, li havien comunicat en resolució judicial, per tot el qual pot ser condemnada.

Estava clar des d’un primer moment, que la agitadora ja feia seu, el desafiament continuat a l’Estat, quan era presidenta de la ANC, per tant el que no pot al·legar ara, es ignorància tal i com vol donar a entendre. Ella, al igual que tots els espanyols (siguin o no catalans), està obligada a complir la llei i en més motiu si representa el segon càrrec en importància a la Generalitat. És el que segurament li explicaran con a raonament jurídic, si li apliquen una sentència condemnatòria. 

Quan va ser nomenada presidenta del Parlament, tots els partits allí representats, a excepció de CDC, ERC i CUP, van veure en el seu radicalisme o sectarisme, una circumstancia incompatible amb la posició d’arbitratge, que suposa presidir el Parlament. Ara en saber-se la seva imputació, PPC i C’s han demanat la seva dimissió per estar investigada en un procés judicial.

Durant temps es va dir, que si era “l’animadora” d’en Mas. Potser ho era, perquè al 11 de setembre de 2014, en acabar la manifestació, l’aleshores presidenta de la ANC va llençar un crit imperatiu a Artur Mas: “¡President, posi les urnes!” Ara és ella qui a causa del seu sectarisme, haurà de posar la cara davant del Tribunal. A veure si així aprèn. 

Etiquetas:






<< Página principal

This page is powered by Blogger. Isn't yours?

Suscribirse a Entradas [Atom]